Una primera funció de la nostra ment és que ens permet representar-nos el món exterior i el nostre cos. Aquesta capacitat l’anomenem PERCEPCIÓ.
Per poder percebre el món ens ha d’arribar informació de l’exterior. Per poder percebre el nostre cos ens ha d’arribar informació de les diferents parts i òrgans del nostre cos.
La nostra ment perceb en el cervell. Al cervell li arriben impulsos nerviosos procedents de diversos òrgans que s’exciten quan els arriba algún ESTÍMUL. El resultat dels estímuls són les SENSACIONS i la capacitat de representar-nos el món i el cos a partir d’aquests estímuls són les nostres PERCEPCIONS.
Primer estudiarem les nostres sensacions, quins òrgans ens proporcionen informació del món i del cos. Es sol parlar dels 5 sentits, però n’hi ha més i alguns d’ells no són el que ens pensem.
Llista de sensacions:
VISUAL – la vista
AUDITIVA – l’oïda
DE L’EQUILIBRI – l’equilibri
TÀCTIL – el tacte
ALGÈSICA – el dolor
TÈRMICA – el calor
OLFACTIVA – l’olfacte
GUSTATIVA – el gust
PROPIOCEPTIVA – la propiocepció
CINESTESICA – la cinestesia
L’esquema bàsic de tot PROCÉS SENSORIAL és el següent:
ESTÍMUL – ÒRGAN SENSORIAL – NERVI – SENSACIÓ
Hem de conèixer la naturalesa de l’estímul en cada cas. L’estímul és un fenòmen físic o químic.
Hem de conèixer les parts principals de cada òrgan sensorial. Es tracta de comprendre aspectes biològics, d’anatomia, morfologia i fisiologia del cos humà.
Hem de poder comprendre el fenòmen de la sensació. Es tracta d’un fenòmen PSÍQUIC que té una base biològica (física, química i nerviosa)
Hom sol distingur, en tot procés sensorial, tres fases: A) Fase física; B) Fase fisiològica o nerviosa i C) Fase psíquica
TEORIA DELS LLINDARS DE LA SENSACIÓ
Aquesta teoria relaciona els estímuls i les sensacions, i els relaciona de manera que poguem observar quines quantitats d’estímul, a l’actuar en nosaltres, produeixen canvis en les nostres sensacions. Relaciona uns fenòmens físics i biològics amb unes fenòmens mentals (psíquics)
a) Llindar mínim: és la quantatat mínima d’estímul que cal aplicar per tal de notar alguna sensació. Exemple: cal un mínim de sorol per sentir-lo.
b) Llindar diferencial: és la quantitat mínima d’estímul que cal afegir o retirar per notar un canvi o variació sensorial. Cal una quantitat d’augment o disminució del sorol per notar algun canvi.
c) Llindar màxim: és la quantitat màxima d’estímul a partir de la qual per més que l’augmentem no notem cap canvi, no notem ja cap augment. Posem el soroll tant fort que si el doblem ho sentim igual que abans.