En tot procés perceptiu organitzem les dades i els donem forma, destaquem una figura sobre un fons, tant en percepcions visuals, com auditives com de qualsevol altra mena. És la llei de formació de la figura i el fons.
Per fer aquest procés sembla que la nostra ment es guia per les lleis o pautes que busquen una bona forma i que són les següents:
Llei de la Proximitat
Davant d’estimuls semblants tendim a agrupar els més propers, de manera que formin una figura:
IIII IIII IIII IIII IIII
Llei de la Semblança
Davant d’un conjunt de figures tendim a agrupar aquelles que s’assemblen.
Llei de la semblança, contruïm columnes.
Llei de la Continuïtat
Tendim a percebre figures continues tot i que els estímuls siguin discontinus.
Llei del Tancament
La ment completa i tanca en una "bona forma" tots els coloms.
Si una figura té forats o li manquen parts per tal que tinguin una forma “coneguda” tendim a tancar-la. És una llei similar a l’anterior.
Llei del contrast
Tenim tendència a construir unes figures o unes altres segons el context d’altres figures coincidents en l’espai o successives en el temps. Si estem escoltant una música d’una melodia, un so dissonant és clarament percebut; si estem observant un estadi de futbol amb milers d’espectadors i un de sol s’aixeca probablement el percebrem fàcilment.
FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA PERCEPCIÓ
Hi ha diversos factors que influeixen en la nostra percepció ja que aquesta no és una representació de la realitat sinó una construcció de la nostra ment que es veu afectada no només per les dades sensorials i les característiques dels estímuls i dels nostres òrgans sensorials sinó que també es veu influïda per factors externs i interns.
a) Factors externs:
Intensitat dels estímuls: ens envolten molts sons constantment, però tendim a percebre els més intensos com a figura i posen la resta com a fons.
Repetició regular dels estímuls: un estímul pot ser molt poc intens, però si és persistent i repetit, pot focalitzar la nostra atenció i passar a ser percebut amb més claredat que altres realitats que ens estimulen. És el cas de la gota d’aigua que colpeja l’aigüera o el petit ratolí que rossega papers a la cuina.
Grandària dels estímuls: percebem molt més un objecte gros que un de petit, percebem millor una melodia reproduïda des d’un aparell estereo o quadrofònic que des d’un únic focus.
Novetat o originalitat: quelcom que penetra en el nostre camp perceptiu i que no és habitual que hi entri és percebut amb molta més claredat que no pas allò que rutinàriament percebem; així, un anunci original ens crida l’atenció, una persona vestida de manera ben diferent a la majoria és percebuda per tothom al carrer mentre que la vestimenta de la majoria passa desapercebuda.
b) Factors interns:
L’atenció és un estat mental que ens permet concentrar-nos en uns determinats aspectes de la nostra ment, unes percepcions per damunt d’altres, uns records, unes sensacions, o uns sentiments. A vegades, l’atenció depèn de la nostra voluntat, però sovint l’atenció és un estat que ens ve donat per un conjunt de percepcions, sentiments, etc. Els factors externs que abans hem descrit, de fet, el que provoquen en nosaltres és un estat d’atenció especial respecte de determinats estímuls.
Els motius són aquells sentiments que ens permeten està alertes (o atents) a determinats elements de la nostra percepció. Ens criden l’atenció les joguines quan s’acosten els reis i volem satisfer les il·lusions dels nostres germans petits o dels nostres fills. Volem ser metges i ens fixem en molts detalls quan som de visita en un hospital. També són factors similars els interessos.
Els Valors són estimacions que nosaltres fem de determinades coses, perquè hi tenim interès o algun motiu, o simplement perquè ens agraden o al pensar-hi hi hem trobat raons per estimar-los i donar-los valor. Una persona que valora molt la roba de marca es fixarà en quina mena de roba porten els companys; una persona que no ho valori probablement li passaran desapercebudes les marques de les sabatilles dels seus amics.
La personalitat i característiques de cadascú naturalment ens condicionen a l’hora de percebre o prestar atenció a unes coses i no a unes altres. Un pare de família es fixa amb nois i noies de l’edat dels seus fills, una dona embarassada es fixa en els nadons, etc.
La cultura és el conjunt de valors, creences, costums, tradicions, etc. d’un poble o d’una part de la població que predisposa a fixar-se (prestar atenció, percebre) algunes coses per damunt d’altres. Els homes que porten llargues barbes passen desapercebuts a Pakistà i, en canvi, criden l’atenció a Catalunya.
En tots aquests factors hi veiem una conseqüència comuna: l‘atenció, l’estat mental conscient que ens permet regular la conducta, orienta els nostres sentits, activa o inhibeix processos cognitius, aguditza la nostra intel·ligència, reforça la nostra memòria, etc.
La nostra capacitat d’atendre es pot veure modificada, estimulada o entorpida per diversos factors com la fatiga, la son, alguns fàrmacs i drogues, l’edat, i algunes malalties com l’hiperactivitat. En el proper tema sobre la memòria i l’aprenentatge tornarem a treballar l’atenció.