Jean Piaget (1896-1980) fou un biòleg suís que dedicà tota la seva vida a estudiar la formació de la intel·ligència en els nens. Els resultats de les seves investigacions es consideren una informació bàsica per comprendre la formació i desenvolupament de la intel·ligència humana.
Per a Piaget, la intel·ligència es construeix a partir de la participació activa dels infants que interrelacionen amb el medi natural i social.
A) Conceptes clau:
a) Esquemes: En cada etapa el nen utilitza estructures o esquemes a on incorporen els aprenentatges. Per exemple, un nadó té un esquema bàsic de xupar, de posar-se objectes a la boca i xupar-los i llepar-los; amb aquest esquema interactua amb el món i aprèn. Un altre esquema és agafar i deixar anar i amb ell el nen agafa incansablement els objectes, els sacseja i els deixa anar, i amb això va aprenen textures, pesos, sorolls, etc.
b) Adaptació: Segons Piaget la intel·ligència és una adaptació al medi a través de dos processos:
– Assimilació: tots els organismes vius integren la informació que reben del medi en el seu organisme. Hi ha memòria i en els humans clarament s’emmagatzemen les noves representacions del món i les seves característiques.
– Equilibrament: els organismes regulen el seu comportament o reacció al medi per ajustar-lo a les noves informacions adquirides.
c) Acomodació: Fruit de l’anterior hi ha canvis en els esquemes. Els nens deixen l’esquema d’agafar i xupar, abandonen l’esquema d’agafar i deixar anar i passen a nous esquemes, com per exemple “preguntar” “què és?” “Per què serveix?” etc.
d) Organització: Tots els esquemes i tota la informació s’organitzen i reorganitzen constantment. Sembla que el cervell fa aquesta tasca sobretot mentre dormim.
e) Estadi: El pensament i la intel3ligència maduren per etapes o estadis, no és un continu, per poder adquirir un determinat nivell d’organització cal haver passat i madurat uns determinats esquemes sense els quals no es pot assolir el nivell següent. Les etapes o estadis, segons Piaget, són els següents.
B) Etapes del desenvolupament cognitiu:
ETAPA 1 o INTEL·LIGÈNCIA SENSORIO-MOTRIU (de 0 a 2 anys)
El món físic i social és explorat pel nen sobretot a partir de la vista i l’oïda i actua de manera motriu amb el tacte, l’ús de la boca i les mans.
– El nou nat posseeix reflexos com la succió, plor, etc. que són respostes innates a determinats estímuls.
– Més tard, aquests reflexos s’organitzen en hàbits nous i començo a organitzar objectes, cares, etc.
– En tercer lloc, apareix la intel·ligència sensoriomotriu que li permet establir “constants” “regularitats” etc. La cara del pare va associada a una veu, la forma d’una joguina a un pes, etc.
ETAPA 2 INTEL·LIGÈNCIA PREOPERATIVA (de 2 a 6-7 anys)
En aquesta etapa sorgeix el pensament representatiu amb l’adquisició del llenguatge. Amb paraules, signes i símbols es pot represetar el món. És una etapa imitativa i de joc. Els nens gaudeixen escoltant relats i parlen per si mateixos, inventen relats i se’ls expliquen. És l’etapa de l’animisme, és a dir, la creença que totes les coses estan animades, senten, escolten, etc. És també un estadi egocèntric: el món que els altres veuen és el món que el nen veu, per això s’amagarà (o així ho creurà) tapant-se els ulls; els nens no es poden posar en el lloc d’un altre per preveure què passa en l’interior de les altres ments. El món és el que el nen perceb i és tal i com ell el perceb: un objecte llunyà “es fa petit realment”, un recipient molt llarg conté més líquid que un de pla, etc.
ETAPA 3 OPERACIONS CONCRETES (de 7 a 11 anys)
Els nens i les nenes gaudeixen manipulant objectes. A través del contacte amb les coses, hom descobreix les propietats dels objectes en particular i les propietats generals del món, la seva constància, el canvi. Els nens ja entenen que si amb un volum de plastilina fas una llarga botifarra i després amb el mateix volum fas un pilota “hi ha d’haver la mateixa quantitat” de plastilina, etc. Massa, pes, volum, distàncies, etc. es van organitzant progressivament des dels 9 als 11 anys.
ETAPA 4 OPERACIONS FORMALS (a partir de 12 anys fins els 16)
Finalment, preadolescents i adolescents van assolint la maduresa intel·lectual. Es passa dels objectes als conceptes. S’inicia el raonament abastracte i el pensament formal. S’assoleix la plena capacitat del pensament superior.