Els alumnes de l’institut Moianès han iniciat el nou curs i, amb ell, el temps diari de lectura. Dijous passat ja van començar a llegir un llibre; uns alumnes, amb moltes ganes, doncs els agrada llegir i valoren molt positivament aquesta estona que dediquem a la lectura; uns altres alumnes amb menys ganes. I és que l’hàbit lector i el gust per la lectura no és una virtut que ens ve de naixement, sinó que l’aprenem, bé perquè ens reflectim en els nostres pares lectors, bé perquè l’adquirim de l’experiència, adonant-nos que, mentre llegim, el temps és nostre, que el món de la imaginació se’ns obre amb tota llibertat i que, a més, aprenem tant com vulguem!

Però, què succeeix si el professor de l’hora de lectura entra a l’aula i demana als alumnes que es cobreixin els ulls amb la jaqueta, el jersei, o almenys que tanquin els ulls, els deixa a les mans un llibre i els demana que, sense obrir els ulls, mirin el llibre que tenen al davant, sense veure’l? Per sort, disposem dels sentits del tacte, de l’olfacte i de l’oïda… sentits suficients per sentir, sentir allò que, més enllà del text que hi ha imprès, ens comunica el llibre d’ell mateix. Això és el que aquest primer divendres de curs hem proposat als alumnes de 1rA de l’ESO. No us perdeu allò que han sentit…

“El llibre sembla molt nou, perquè té les pàgines molt fines. Té una olor molt peculiar. Potser es tracta d’una novel·la… No sé explicar per què, però em sento molt a gust.” Guillem

“És un llibre plastificat. En passar la mà per sobre he notat arrugues, i aleshores he sabut que era un llibre vell. L’olor també era la d’un llibre vell.” Mahamadou

“El llibre no és gran. He estat capaç de mesurar-lo, exactament 12 dits de longitud. La seva olor m’ha recordat a la de les flors, però més suau.” Anònim

“M’ha sorprès molt el que he sentit. He arribat a posar-me nerviós quan no he estat capaç de saber a què olorava el meu llibre, però la veritat és que m’he sentit feliç de poder fer aquesta activitat.” Manuel

“Una mica trencat, molt utilitzat, curt, vell, petit, plastificat, arrugat…” Judith

“El llibre és petit, d’uns 90 fulls, i té la tapa tova. Deixa anar una olor intensa quan fullejo el llibre produint un aire suau. No sé de què va el llibre, diria que es tracta d’una novel·la, potser d’aventures?” Joan

“El llibre que tinc a les mans és llarg i de cobertes toves, i fa una olor estranya. Segur que el protagonista és un assassí.” Mikel

“Tacte suau, amb la coberta una mica arrugada, i té un gomet enganxat al final. Segur que és el llibre de Socials! L’olor és rara, no l’havia sentit mai, però em recorda a l’olor de les mans mullades, a carn humana.” Gerard

“El llibre és petit i prim, potser vell perquè té les puntes arrodonides, i fa molta pudor per fora. Segur que mil mans l’han tocat abans que jo, i tots devien tenir les mans suades! En obrir el llibre, però, he pogut comprovar que per dins ja fa més bona olor.” Anònim

“El primer que he notat és que es tractava d’un llibre prim, de pàgines gruixudes i vell. Vell perquè la seva olor era estranya, com quan vaig a casa dels avis i obro una caixa vella… He tingut un sensació molt bona.” Rocío

“Feia molt bona olor, olor a vell.” Pol

“El llibre és molt gran, està folrat, i no fa gaire bona olor. M’he sentit molt bé tocant el llibre, molt relaxada.” Maria

“El primer que he notat és que el llibre és molt prim. He obert el llibre i l’he olorat. Feia una olor molt estranya. Quan l’he tocat m’ha semblat que era un llibre nou. Pel tacte, diria que té dibuixos.” Maria

“Aquest llibre no fa olor, ni bona ni dolenta. He notat que estava plastificat, el que fa que el seu tacte sigui suau i agradable. Les fulles són gruixudes, i el llibre deu ser vell. Em fa sentir tranquil·la com si m’acabés de llevar en una gran matinada de l’estiu.” Dúnia

“Jo de seguida he pensat que devia de ser un llibre de classe, perquè és gran, i també per la seva olor.” Oriol

“El llibre és gruixut, amb pàgines que m’han semblat molt rugoses, i no gaire primes, i una d’elles estava doblegada. No sabria definir a què feia olor, però en feia, i forta! La veritat és que quant més tocava el llibre i més l’olorava més despertava la meva imaginació. M’imaginava que estava en un bosc on el soroll dels fulls eren el soroll de les fulles dels arbres, i que l’aire produït al passar les pàgines era el vent.” Clara

“Només agafar el llibre ja m’he adonat que estava recobert per un plàstic. L’he fullejat i he notat que els fulls eren molt fins, i l’olor era intensa, força dolenta, a llibre vell. Quan he obert els ulls he vist que es tractava de L’illa del tresor.” Ana

“Era un llibre molt gran. Feia una olor agradable, com a nou. Les pàgines semblaven noves. Sabia que aquest llibre no era de lectura, era massa gran, i les pàgines feien l’olor característica d’un llibre de català o de matemàtiques.” Judit

“Aquest llibre és gran i amb moltes pàgines, no sembla un llibre normal de lectura, sinó que deu ser un llibre d’alguna matèria. Fa molt bona olor, però té molta pols.” Jan

“M’he quedat molt sorprès quan he obert els ulls i he vist el llibre que tenia a les mans. Estava convençut que es tractava d’un llibre molt diferent i, en canvi, és un llibre d’aventures!” Guillem

“El llibre ha resultat ser L’assalt dels pirates. Ha estat tota una experiència fer aquest joc. He sentit molta curiositat i intriga, i en escriure les meves sensacions m’he emocionat prou com per voler explorar el llibre pàgina rere pàgina.” Joan

“El llibre era Ulisses, el corb. L’activitat m’ha semblat fantàstica. Hem pogut sentir el llibre d’una altra manera. Molt divertit!” Clara

“El llibre és petit. Deu ser un llibre vell, tot i que fa olor a nou, i pel tacte també diria que és nou. La veritat és que no sé per què m’ha semblat un llibre vell. Potser perquè es tracta d’un llibre de fantasia? Després he vist que el seu títol és L’okupa de cervells.” Laia

“L’olor del llibre m’ha recordat a l’olor del barri on era, a París. Sembla un llibre de lectura. He sentit alegria, felicitat. M’ha agradat molt aquesta activitat, molt xula per a descobrir les coses.” Aleix

“He notat que el llibre era una mica vell, perquè estava una mica esparracat, i amb algunes pàgines arrugades. He sabut que es tractava d’un llibre d’estudi perquè era molt gran. Feia una olor estranya, una barreja d’olor a plàstic i d’una altra olor de la que no sabria què dir. He sentit curiositat i fins i tot impaciència per saber de quin llibre es tractava. Després he vist que era un llibre de matemàtiques.” Gisela

“Petit i prim, de pàgines primes, vell i pudent: L’assassinat del professor de matemàtiques. M’ha agradat molt perquè és una activitat nova i diferent. Ha estat molt divertit.” Laura

“El llibre era gruixut, raspós per un costat i suau per l’altre. Les pàgines feien pudor perquè devien de ser velles. Era el llibre de matemàtiques.” Oma

“Olor estranya, una mica fastigosa. Pensava que era un conte molt llarg, però era el llibre de naturals.” Daouda

“Mentre tenia els ulls tapats m’ha semblat per la seva olor que era nou o que estava ben conservat. Per la seva mida hagués dit que era un llibre de reportatges, però ha acabat essent un llibre de naturals de 1r d’ESO. Aquesta experiència m’ha encantat, ja que he après no només a llegir llibres, sinó també a sentir-los.” Oriol

“A mi l’activitat m’ha semblat molt bé perquè ha estat una manera de “llegir” molt divertida.” Oriol

“Aquesta activitat et desperta una part de tu que no coneixies. Has d’intentar descobrir quin llibre tens a les mans sense poder-lo veure, només tocant-lo, fullejant-lo, olorant-lo. Jo pensava que era un llibre d’aventures, i resulta que era sobre la vida d’un nen.” Manel

Els alumnes han pogut experimentar amb els llibres com segur mai abans ho havien fet, i han escoltat allò que els llibres els volien dir, sense llegir-los. Imagineu tot el que pot dir-nos un llibre si, a més, el llegim!

 
Comparteix