Els alumnes de 1r d’ESO acaben d’estudiar els fongs (llevats, floridures, fongs que produeixen bolets…). Al laboratori han observat mitjançant el microscopi les espores de xampinyó que han recollit al llarg d’una setmana, han cultivat llevats i floridures i els han observat també al microscopi, amb els himenis i els esporangis carregats d’espores. Els fongs superiors, formadors de bolets, també han estat objecte d’estudi, prenent consciència de la seva organització estructural i de la seva diversitat.
També han estudiat els líquens, que són en realitat el resultat de la simbiosi entre un fong i una alga (es podria dir que organismes dobles el cos dels quals és del tot diferent a la suma dels organismes simbionts que els formen).
Els líquens són indicadors mediambientals, doncs la presència o absència de determinades varietats constitueix un veritable termòmetre de la qualitat ambiental de l’aire i del grau de contaminació (una gran diversitat de líquens, especialment de formes arborescents i ramificades, indicaria un ambient net i saludable).
Els alumnes han anat al riu Tenes al pas per Lliçà d’Amunt durant les hores de Biologia i Geologia per a identificar i cartografiar els líquens que es poden trobar sobre les roques o sobre les soques dels arbres del parc del Tenes.
Els alumnes s’han repartit l’espai per grups, i cada grup ha realitzat un mostreig visual exhaustiu a la seva parcel·la amb l’objectiu de cartografiar tots els líquens presents (han utilitzat com a base cartogràfica l’ortofotomapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), descarregat des de l’aplicació en xarxa vissir):
A continuació podeu observar el mapa de distribució i els espècimens trobats (el mapa topogràfic següent procedeix de l’ICC – vissir). La identificació preliminar de les espècies s’ha dut a terme amb la guia de camp Wirth et al. (2004):
Llegenda del mapa de distribució:
(Els triangles assenyalen la localització d’exemplars d’espècies foliàcies. Els quadrats assenyalen els líquens crustacis. No s’han observat líquens fruticulosos (aspecte tridimensional i arborescent).)
Triangle taronja: Xanthoria parietina
Triangle verd: Physconia grisea
Triangle gris: Physcia caesia?
Quadrat blau: Lepraria incana
Quadrat groc: Chrysothrix candelaris
Quadrat negre: Lecanora sulphurea?
Quadrat vermell: Candelariella aurella
Quadrat lila: Incertae sedis
Xanthoria parietina
(Triangle taronja en el mapa de distribució)
Es tracta d’un liquen foliaci de color groc – taronja – verd amb lòbuls grans de marge llis que viu habitualment sobre l’escorça dels arbres. És un liquen d’àmplia distribució geogràfica que requereix de substrats rics i poc àcids. És una espècie força resistent a certs graus de contaminació atmosfèrica.
Exemplars de Xanthoria parietina sobre l’escorça d’un pi del parc del Tenes. Creix especialment orientat cap al nord, protegint-se així dels raigs solars que el podrien dessecar.
Detall dels apotecis de Xanthoria parietina. Els apotecis són estructures en forma de copa originades pel fong i que tenen funció reproductora (contenen les espores).
Magnífic exemplar de Xanthoria parietina, amb els lòbuls ben desenvolupats i lleugerament superposats els uns als altres. Els líquens d’estructura foliàcia es caracteritzen perquè recobreixen superfícies sense ser incrustants (es poden separar fàcilment si es va amb compte).
Un altre exemplar de Xanthoria parietina de tonalitats més verdoses. Aquesta coloració més verdosa és més comuna en els exemplar que creixen en zones on hi arriba poca llum (sota vegetació densa).
Sobre les poques roques que afloren al parc del Tenes podem observar diverses espècies de líquens i de molses. A la fotografia següent es pot observar en color verd intens una espècie de molsa que creix adherida preferentment sobre la superfície d’unes petites esquerdes de la roca, on segur la humitat s’hi concentra. També es poden observar diversos líquens (s’ha d’evitar confondre una molsa (que és una planta) amb un líquen (fong + alga)). Els líquens de color groc ja s’han descrit més amunt. Es tracta de la Xanthoria parietina, però hi ha també altres espècies, d’entre les que destaca la Physconia grisea, descrita a continuació.
Physconia grisea
(Triangle verd al mapa de distribució)
La Physconia grisea és un liquen foliaci de color gris blanquinós, amb lòbuls ben delimitats a la perifèria i d’aspecte irregular a la zona central. És un liquen molt freqüent en zones de poca alçada, i creix especialment sobre el tronc d’arbres plens de pols.
En la imatge superior es pot observar com la Physconia grisea, de coloració gris-verdosa i blanca, creix entremig de la Xanthoria parietina, de color groc.
Physcia caesia?
(Triangle gris al mapa de distribució)
Aquest liquen foliaci presenta una coloració gris clar, amb lòbuls radials estrets. Acostuma a créixer sobre roques calcàries i silícies en àrees molt modificades pels humans.
Al parc del Tenes, aquest liquen gris blanquinós de determinació preliminar es troba també sobre l’escorça d’alzines, a 1,5 m d’alçada del terra, aproximadament.
Lepraria incana
(Quadrat blau en el mapa de distribució)
Es tracta d’un liquen crustaci de color blanc – verdós amb una tonalitat blavosa i d’aspecte purulent i poc organitzat. Els líquens crustacis es caracteritzen per trobar-se adherits al substrat en tota la seva extensió com si es tractés d’una crosta.
La Lepraria incana és un liquen molt comú en regions amb aire contaminat i, per tant, és un indicador biològic de contaminació atmosfèrica. Al parc del Tenes recobreix les esquerdes de l’escorça d’alguns pins.
Al parc del Tenes trobem exemplars de Lepraria incana que incrusten tant troncs d’alzina (imatge superior) com troncs de pi (imatge inferior).
Chrysothrix candelaris
(Quadrat groc en el mapa de distribució)
Es tracta d’un liquen crustaci de color groguenc molt comú sobre les esquerdes dels troncs en les zones ombrívoles. De la mateixa manera que l’espècie Lepraria incana, l’aspecte és purulent, però es diferencia de la primera pel seu color groc.
Lecanora sulphurea?
(Quadrat negre al mapa de distribució)
La identificació de l’exemplar de la següent fotografia no és segura, però sembla coincidir amb les descripcions d’aquesta espècie, que creix habitualment en clima mediterrani sobre roques silícies (en aquest cas, sobre quarsita). Es tracta d’un liquen crustaci.
Candelariella aurella
(Quadrat vermell al mapa de distribució)
La Candelariella aurella és un liquen crustaci de color groc i del qual destaquen pràcticament només els apotecis. Habitualment es troba sobre roca o murs intensament afectats per l’acció humana.
Incertae sedis
(Quadrat lila al mapa de distribució)
L’últim dels líquens descrits és molt similar a Candelariella aurella, però de color gris blavós, i no hem pogut classificar-lo (en taxonomia s’utilitza l’expressió llatina “Incertae sedis” per a designar exemplars que no som capaços de classificar amb certesa).
Així, a partir de l’estudi preliminar, podem concloure que el Parc del Tenes és una àrea verda força desnaturalitzada (amb forta intervenció humana) i sota els efectes de la contaminació atmosfèrica, i en la que s’han pogut identificar fins a 8 espècies diferents de tal·lus foliaci i crustaci.
Probablement la incorporació al parc de més substrats diferents com roques tant silícies com calcàries, així com d’altres espècies d’arbres, afavoriria la colonització de l’espai per més espècies de líquens.
Referència bibliogràfica:
Wirth, V., Düll, R., Llimona, X., Ros, R.M. & Werner, O. (2004): Guía de campo de los líquenes, musgos y hepáticas. Ed. Omega. Barcelona. 589 p.
 |
|
Deixa un comentari