Cliqueu el següent document. Imprimir-ho i feu les activitats indicades.
Fitxa d’ Anàlisi d’ una Obra Escultòrica
|
ESCULTURA |
|
DOCUMENTACIÓ GENERAL
|
CATALOGACIÓ |
NOM |
O |
AUTOR |
FITXA TÈCNICA |
CRONOLOGIA |
|
ESTIL |
|
LOCALITZACIÓ |
|
ANÀLISI FORMAL
|
DESCRIPCIÓ
|
DESCRIPCIÓ: TIPOLOGIA, MATERIAL I TÈCNICA, COLOR.
|
COMPOSICIÓ |
ESTRUCTURA: TENDÈNCIA LÍNIES… |
|
SIMETRIA, PROPORCIÓ |
|
COMPOSICIÓ : OBERTA O TANCADA |
|
PUNT DE VISTA: FRONTAL, MÚLTIPLES ANGLES DE VISIÓ. |
|
VOLUM : LLEUGER O MASSÍS
|
SUPERFÍCIES |
TEXTURA: POLIDA, RUGOSA, PARTS INACABADES…
|
|
TRACTAMENT DE LES SUPERFÍCIES: MODELATGE SUAU, ENTRANTS I SORTINTS ACUSATS. |
|
EFECTES DE LA LLUM: NÍTIDA O EFECTES DE CLAROBSCUR.
|
DINAMISME |
MOVIMENT: RIGIDESA, ESTATISME, DINAMISME: MOV. INSTANTANI, IMITACIÓ DEL REAL, CONTINGUT.
|
TRACTAMENT DELS MOTIUS |
EXPRESSIVITAT: COSSOS REALISTES, IDEALITZADES, ESQUEMÀTIQUES… ROSTRES HIERÀTICS, DRAMÀTICS, PATÈTICS, IDEALITZATS… |
|
INDUMENTÀRIA: NU, DESCRIPCIÓ DE LA ROBA, PENTINATS, OBJECTES…
|
|
INTERPRETACIÓ
|
CONTINGUT |
ICONOGRAFIA : TEMA REPRESENTAT
|
|
ICONOLOGIA (SIGNIFICAT DE L’OBRA) MODELS LITERARIS, SÍMBOLS… |
|
CARACTERÍSTIQUES : ESTIL
|
|
FUNCIÓ ÚTIL I SIMBÒLICA
|
|
AUTOR, MODELS I INFLUÈNCIES
|
|
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
|
Fitxa d’ Anàlisi d’una Obra Pictòrica
|
PINTURA
|
|
DOCUMENTACIÓ GENERAL DE L’OBRA
|
CATALOGACIÓ |
TÍTOL |
O |
AUTOR |
FITXA TÈCNICA |
CRONOLOGIA |
|
ESTIL |
|
LOCALITZACIÓ |
|
ANÀLISI FORMAL
|
|
DESCRIPCIÓ: Tema, tècnica i suport.
|
|
DIBUIX: minuciós o poc detallat, esquemàtic, ben definit, imprecís.
|
|
CROMATISME: Colors càlids (passió) o freds (serenitat). Pinzellades, difuminat, gradació de tons per crear volums. Forma pictòrica o dibuixíxtica.
|
|
LLUM: Real, simbòlica. Natural o focal. Clarobscur o diàfana. Focus de llum. Si crea volums, sensació d’espais.
|
ESTRUCTURA |
COMPOSICIÓ: Línies dominants i figures geomètriques. Simetria o asimetria. oberta o tancada
|
|
PERSPECTIVA: teològica, lineal. Aèria. Sensació de profunditat. Diferents plànols. Línia de l’horitzó, punt de fuga. Obra superficial.
|
|
EXPRESSIVITAT: hieratisme, rostre idealitzat, dramatisme, patetisme…
|
|
MOVIMENT: estàtic, lent, dinàmic, ràpid.
|
|
INTERPRETACIÓ
|
CONTINGUT
|
ICONOGRAFIA : Tema representat.
|
|
SIGNIFICAT DE L’OBRA (Iconologia) : Models literaris, símbols, al·legories… |
|
ESTIL ( Característiques )
|
|
CONSIDERACIONS SOBRE L’AUTOR Altres obres importants. Antecedents i influències posteriors.
|
|
FUNCIONS ( Útil i simbòlica. )
|
|
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC.
|
Fitxa d’Anàlisi d’una Obra Arquitectònica
|
ARQUITECTURA |
|
|
DOCUMENTACIÓ GENERAL
|
|
CATALOGACIÓ |
NOM EDIFICI |
|
O |
ARQUITECTE /S |
|
FITXA TÈCNICA |
CRONOLOGIA |
|
|
ESTIL |
|
|
TIPOLOGIA |
|
|
LOCALITZACIÓ |
|
|
ANÀLISI FORMAL
|
|
ESPAI EXTERIOR
|
ELEMENTS DE SUPORT: MURS, PILARS,COLUMNES…
|
|
|
ELEMENTS SUPORTATS: COBERTES
|
|
|
MATERIALS
|
|
|
DESCRIPCIÓ DE L’ ALÇADA
|
|
|
FAÇANES I OBERTURES
|
|
ESPAI INTERIOR
|
DESCRIPCIÓ DE LA PLANTA
|
|
|
UNITAT – FRAGMENTACIÓ
|
|
|
PUNTS ORDENADORS
|
|
IL·LUMINACIÓ |
ABUNDANT O ESCASSA NÍTIDA, MATISADA PER VITRALLS DE COLORS, EFECTES DE CLAROBSCURS… |
|
DECORACIÓ
|
INTERIOR I /O EXTERIOR ABUNDANT O ESCASSA TIPUS DE DECORACIÓ
|
|
RELACIÓ AMB L’ ENTORN URBANÍSTIC |
DESCRIPCIÓ DEL SEU ENTORN. HARMONITZA O DESTACA ESPAIS OBERTS O TANCATS |
|
|
INTERPRETACIÓ
|
|
CONTINGUT |
SIGNIFICAT DE L’EDIFICI
|
|
|
CARACTERÍSTIQUES : ESTIL
|
|
|
FUNCIÓ ÚTIL I SIMBÒLICA
|
|
|
AUTOR, MODELS I INFLUÈNCIES
|
|
|
CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC
|
|
ACTIVITATS: ARQUITECTURA GREGA
1.- Defineix els segënts conceptes:
– Mètopa :
– Opistòdom :
– Àbac :
– Capitell :
-Acròpolis:
– Acrotera:
– Fust :
– Tríglif :
– Frontó :
– Orquestra:
2.- Respon les següents preguntes:
– Quina era la funció principal dels temples grecs? De quin material es construïen els temples abans del s. VII a C ?
– Quines són les tres parts en què es divideix el temple grec?
– Quin nom reben els temples de planta circular?
– Fixa’t en l’esquema i relaciona els números amb els noms dels elements corresponents. A quin ordre arquitectònic pertany aquest esquema? Situa’l cronològicament.
Selectivitat: Model d’ Examen 2010
SÈRIE X PAU 2009-2010. HISTÒRIA DE L’ART
Opció A
Exercici 1
1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una
obra pictòrica[1 punt]
2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra obra El profeta, de Pau
Gargallo [4 punts]
Obra 1: El profeta, de Pau Gargallo
Exercici 2
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se us
formulen.
Si trieu una obra arquitectònica:
a) Situeu !’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.
[1 punt]
b) Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més
importants d’aquest estil. Comenteu-ne l’estructura i els espais. Utilitzeu els
aspectes visibles de !’obra per donar suport a la vostra descripció. [2,5 punts]
c) Resumiu el significat i la funció de !’obra triada. [1,5 punts]
Si trieu una obra de l’art de la imatge:
a) Situeu !’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el seu context històric.
[1 punt]
b) Digueu a quin estil pertany !’obra que heu triat i descriviu els elements més
importants d’aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra per donar suport a
la vostra descripció. [2 punts]
c) Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra que heu triat i resumiu-ne el significat
i la funció. [2 punts]
Obra 2: Partenó
Obra 3: Majestat Batlló
Obra 4: La lliçó d’anatomia del doctor Tulp, de Rembrandt
OPCIÓ B
Exercici 1
1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una
obra pictòrica[1 punt]
2. Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra obra Sol Ixent. Impressió,
de Monet [4 punts]
Obra 1: Sol Ixent. Impressió, de Monet [5 punts]
Exercici 2
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se us formulen.
Obra 1: August de Prima Porta [5 punts]
a) Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural[1punt]
b) A quin estil pertany. Característiques formals i conceptuals d’aquest estil[1
punt]
c) Enumera les característiques formals ( un sol bloc o varis blocs, tipus de
relleu); estructurals(exempta, unifacial, multifacial) tècniques( talla, fosa…);
materials( marbre, pedra, bronze….)[1 punt]
d) Explica el tema representat. Iconografia. Significat i funció.[1punt]
e) Relaciona les dues imatges. Cronologia. Estil, Aspectes formals. Significat i
funció.[1 punt]
Obra 2: Santa Maria del Ma r [5 punts]
a) Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural[1punt]
b) A quin estil pertany. Característiques espacials, estructurals i conceptuals
d’aquest estil [1 punt]
c) Tipus de planta. Parts de l’espai interior i exterior. Descripció dels elements
sustentants( pilars, columnes i els seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules,
cimboris, elements arquitravats…. . Estructura de la façana o exterior.
Elements ornamentals.[1 punt]
d) Significat i funció[1 punt]
e) Enumera tres autors i/o tres obres [arquitectura, escultura, pintura] d’aquest període [1 punt]
Obra 3: Miquel Àngel: Volta de la Capella Sixtina [5 punts]
a) Situa l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural[1punt]
b) A quin estil pertany. Característiques formals i conceptuals d’aquest estil [1
punt]
c) Enumera les característiques formals (dibuix- color) ; compositives
(estructura;línea de l’horitzó, perspectiva…) i tècniques( oli, fresc, tempera….;
suport…)
[1 punt]
d) Explica els temes i personatges representats. Model literari. Significat i
funció.
[1 punt]
e) Defineix tres d’aquests cinc termes: volta de canó; retaule; Manierisme;
Naturalisme; tempera [1 punt]
Selectivitat: Obres d’ Art.
LLISTAT D’OBRES
A continuació enunciem el llistat d’obres d’art que poden aparèixer a les proves d’accés a la
Universitat. Tota elecció d’obres i la no inclusió d’altres sempre és discutible. Aquí s’han
seguit els següents criteris:
1. Que, en la mesura del possible, les obres arquitectòniques inclouran la façana, la
planta i alguna vista interior, i les plàstiques es reproduiran senceres
2. Que, en la mesura del possible, siguin fàcilment “llegibles” en la seva reproducció
fotocopiada (sigui a color o en blanc i negre). Per això hem rebutjat obres
d’indiscutible interès (com per exemple el retaule de la cartoixa de Miraflores) que
podrien quedar molt confuses en la seva reproducció.
3. Que siguin obres mestres que es trobin fàcilment.
4. Que siguin paradigmes o models clars i ja clàssics d’estils artístics ben identificats.
5. Que, en la mesura del possible, siguin obres que siguin pròximes geogràficament
per potenciar la possibilitat d’observació directa.
En total es proposen el següent nombre d’obres:
1. 16 obres d’art clàssic
2. 23 obres d’art medieval
3. 23 obres d’art modern
4. 37 obres d’art contemporani
Llistat d’obres d’Història de l’art. PAU 2010 Pàgina 1 de 4
LLISTAT D’OBRES
A continuació enunciem el llistat d’obres d’art que poden aparèixer a les proves d’accés a la
Universitat. Tota elecció d’obres i la no inclusió d’altres sempre és discutible. Aquí s’han
seguit els següents criteris:
1. Que, en la mesura del possible, les obres arquitectòniques inclouran la façana, la
planta i alguna vista interior, i les plàstiques es reproduiran senceres
2. Que, en la mesura del possible, siguin fàcilment “llegibles” en la seva reproducció
fotocopiada (sigui a color o en blanc i negre). Per això hem rebutjat obres
d’indiscutible interès (com per exemple el retaule de la cartoixa de Miraflores) que
podrien quedar molt confuses en la seva reproducció.
3. Que siguin obres mestres que es trobin fàcilment.
4. Que siguin paradigmes o models clars i ja clàssics d’estils artístics ben identificats.
5. Que, en la mesura del possible, siguin obres que siguin pròximes geogràficament
per potenciar la possibilitat d’observació directa.
En total es proposen el següent nombre d’obres:
1. 16 obres d’art clàssic
2. 23 obres d’art medieval
3. 23 obres d’art modern
4. 37 obres d’art contemporani
Llistat d’obres d’Història de l’art. PAU 2010
1. Època clàssica greco-romana
Arquitectura grega
• Partenó
• Erectèon
• Teatre d’Epidaure
• Altar de Zeus a Pèrgam
Escultura grega
• Algún kurós o koré del període arcaic
• Discòbol de Miró
• Diadúmenos de Policlet
• Hermes amb el nen Dionís infant, de
Praxitel·les.
• Laocoont i els seus fills
• Guerrers de Riace
Arquitectura romana
• Panteó
• Colosseu
• Maison Carrée de Nîmes
Imatge romana
Escultura
• August de Prima Porta
• Columna trajana
Mosaic
• Sacrifici d’Ifigènia (Empúries)
2. Època medieval
Art paleocristià, bizantí i islàmic
Arquitectura
• Santa Sofia de Constantinoble
• La mesquita de Còrdova
Imatge
• Mosaics de Justinià i Teodora i els
seus seguicis
Art romànic
Arquitectura
• Sant Vicenç de Cardona
Escultura
• Timpà de Sant Pere de Moissac
• Portalada de Santa Maria de Ripoll
• La Majestat Batlló
• Una Marededéu romànica (com per
exemple, la Marededéu de Veciana,
del museu episcopal de Vic o la
Marededéu de Montserrat)
Pintura
• Conjunt iconogràfic de Sant Climent
de Taüll
• Frontal de l’altar d’Avià (MNAC)
• Tapís de la creació
Llistat d’obres d’Història de l’art. PAU 2010 Pàgina 3 de 4
Art gòtic
Arquitectura
• Monestir de Poblet
• Catedral de Chartres
• Catedral de León
• Santa Maria del Mar
• Una llotja (València o Mallorca)
Art gòtic (Imatge)
Escultura
• Una Marededéu gòtica com “la Verge i
l’infant” (Sallent de Sanaüja, MNAC) o
la Verge blanca de les catedrals de
Toledo o Burgos)
Pintura
• Giotto: La resurrecció de Llàtzer
• Ferrer Bassa: Pintures de la cel·la de
Sant Miquel (Pedralbes).
• P. Serra: retaule de l’Esperit Sant
(Manresa)
• Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
• Bosch: El jardí de les delícies
• Ll. Dalmau: La Marededéu dels
Consellers
3. Època moderna
Renaixement i Manierisme
Arquitectura
• Brunelleschi: San Lorenzo (Florència)
• Bramante: San Pietro in Montorio
• Palladio: Villa Capra (La Rotonda)
Escultura
• Donatello: David
• Miquel-Àngel: La Pietà (Vaticà)
Pintura
• Botticelli: El naixement de Venus
• Rafael Sanzio: L’escola d’Atenes,
• Miquel-Àngel: La volta i el Judici Final
de la capella Sixtina
• Ticià: Danae (Prado)
• El Greco: L’enterrament del comte
d’Orgaz.
Barroc i Rococó
Arquitectura
• Bernini: columnata de la plaça de Sant
Pere del Vaticà.
• Borromini: San Carlo alle Quattro
Fontane
• Hardouin Mansart: Palau de Versalles
Escultura
• Bernini: Apol.lo i Dafne
• P. de Mena: Magdalena penitent
Pintura
• Caravaggio: La Mort de la Mare de
Déu
• Artemisia Gentilleschi: Judit i
Holofernes
• Vermeer: Vista de Delft
• Rembrandt: La lliçó d’anatomia
• Rubens: Les tres gràcies
• Velázquez: Les Menines
• Murillo: Nens menjant raïm i meló,
• Fragonard: El gronxador
Llistat d’obres d’Història de l’art. PAU 2010 Pàgina 4 de 4
4. Època contemporània (I)
El segle XVIII i XIX
Arquitectura
• V.Horta: Casa Tassel (Brussel·les)
• Gustave Eiffel:Tour Eiffel
Escultura
• Canova: Eros i Psique
• A.Rodin: El pensador
• Miquel Blay: Els primers freds
Pintura
• F. de Goya: La família de Carles IV
• J.L. David: El jurament dels Horacis,
• E.Délacroix: La llibertat guiant el poble
• Courbet: L’enterrament d’Ornans
• Marià Fortuny: La Vicaria
• E.Manet: “Déjeuner sur l’herbe”
• C.Monet: Sol ixent. Impressió.
• P.Cézanne: Jugadors de cartes
• E. Munch: El crit
4. L’època contemporània (II)
El segle XX
Arquitectura
• Domènech i Montaner: Palau de la
Música Catalana
• Gaudí: Casa Milà
• Mies van der Rohe: Pavelló alemany
(Barcelona)
• F.Lloyd Wright: Casa Kauffmann
• Frank O. Gehry: Museu Guggenheim
de Bilbao
Escultura
• P.Gargallo: El profeta
• J.Llimona: El Desconsol
• H.Moore: Figura ajaguda
• A.Calder: Stabile-mobile
• E.Chillida: Elogi de l’aigua. Parc de la
Creueta del Coll (Barcelona)
Pintura
• Ramon Casas: La càrrega
• H.Matisse: La ratlla verda
• G.Braque: Paisatge de l’Estaque
(1908, Berna, Kuntsmuseum)
• J.Sunyer: Tres nus en el bosc
(1913-1915), també conegut per
Paisatge amb tres nus i Pastoral)
• W.Kandisnky: Composició IV
• P.Mondrian: Tableau II (1921-1925)
• J.Miró: Interior holandès
• P.Picasso: Gernika
• S.Dalí: El gran masturbador
• W.de Kooning: Dona II
• J.Pollock: Número 1
• Andy Warhol: Sopa Campbell
• Frida Kahlo: El marxisme sanarà els
malalts
Selectivitat: Criteris d’ avaluació
- Es valorarà d’una manera especial la correcció lingüística, l’ordre en l’exposició i la claredat en la utilització del vocabulari general i artístic. Els correctors valoraran per igual tant les exposicions de redactat més literari com les esquematitzades en punts de redactat concís.
- A la primera qüestió del primer exercici es valorarà la coherència i riquesa de l’esquema que l’alumnat proposi. En cas de dubte per mancances notòries s’observarà, abans de qualificar-lo, la seva aplicació a l’obra concreta que es demana a la segona qüestió del primer exercici per tal de valorar-ne la pertinència. A tall d’orientació es considera que un esquema ha de respondre a tres grans blocs: documentació general, anàlisi formal i estilístic, i interpretació, els quals cal que s’especifiquin amb més detall segons la tipologia de l’obra a comentar. Tanmateix són perfectament admissibles altres tipus d’esquema, especialment si estan justificats o argumentats.
- Es valorarà específicament no tant la quantitat de coneixements sobre l’obra concreta que es proposa al primer exercici sinó l’aplicació ordenada i coherent de l’esquema de la primera qüestió. S’insisteixen que la primera i la segona qüestió del primer exercici estan íntimament relacionades. Un comentari que no tingui res a veure o molt poc amb l’esquema es considerarà que no respon la pregunta formulada a la segona qüestió del primer exercici.
- L’alumnat haurà d’analitzar l’obra triada del segon exercici en la seva OPCIÓ A cenyint-se, de manera separada (a, b i c) a les següents questions
- Situant-la en el seu context històric-cronològic, indicant clarament el període temporal, el nom de l’estil al qual pertany i els aspectes que directament poden tenir relació amb l’obra. Quan això darrer no sigui possible es pot procedir a una relació més genèrica de tipus sociocultural, la qual, evidentment, es pot proporcionar sempre. A continuació s’ha de descriure
- les característiques principals de l’estil general al qual pertany l’obra tot esmentant, si és possible, alguns dels seus elements perceptibles en el decurs de l’explicació.
- Finalment, haurà d’identificar la iconografia i les seves fonts i haurà de resumir la funció i la significació de l’obra. En el cas que es tracti d’una obra arquitectònica, a més de la significació i la funció, haurà de comentar l’estructura i els espais.
En l’OPCIÓ B l’alumnat haurà de contestar els cinc apartats de manera individualitzada (1, 2, 3, 4, i 5).
- En les obres no figuratives contemporànies haurà de comentar les raons que en cada cas poden explicar la manca d’una iconografia temàtica. Pot ser que en algunes obres els conceptes de significació i funcionalitat poden confondre’s. Sempre que l’alumnat explícitament ho comenti i/o ho justifiqui serà valorat positivament.
- Tot i que, lògicament, es penalitzin els errors sempre es tindrà més en compte i es valorarà positivament allò que l’alumnat aporta de manera correcta, més que no pas allò que es deixa de dir.
Selectivitat: Estructura de la prova
Examen de Selectivitat d’ Història de l’ Art
Estructura de la prova
- Cada prova contindrà dues opcions (A i B) perquè l’alumnat en triï una.
- Cada opció constarà de dos exercicis.
- Cada exercici valdrà 5 punts.
- El primer exercici de cada opció constarà d’una pregunta oberta sobre la forma de comentar una obra pictòrica o arquitectònica o escultòrica (Nota 1). A continuació es reproduirà una obra d’art contemporani (del període comprès des de finals del segle XVIII i pels segles XIX i XX) que s’haurà de comentar aplicant l’esquema anterior. Les preguntes sempre es formularan de la mateixa manera:
- Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra arquitectònica o pictòrica o escultòrica (1punt)
- Apliqueu aquest esquema de comentari a l’obra “x” (4 punts)
(Nota 1: Objectiu terminal 4: Resumir els passos d’un sistema de comentari i lectura d’una obra d’art arquitectònica, pictòrica o escultòrica.)
- En el segon exercici de cada opció es proposaran tres obres més:
-
- una d’art clàssic (Grècia i Roma)
- una altra d’art medieval (Romànic i Gòtic)
- una tercera d’art modern (segles XV, XVI, XVII i XVIII
D’aquestes tres obres l’alumnat només n’haurà de comentar una a lliure elecció responent les qüestions següents que seran diferents en l’Opció A i l’Opció B:
OPCIÓ A
Trieu una de les tres obres que hi ha a continuació i responeu les qüestions que se us proposen.
- Si trieu una obra arquitectònica:
- Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric (1 punt)
- Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d’aquest estil. Comenteu-ne l’estructura i els espais. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra per donar suport a la vostra descripció. (2,5 punts)
- Resumiu el significat i la funció de l’obra escollida (1,5 punts)
- Si trieu una obra pictòrica o escultòrica:
- Situeu l’obra triada en el temps i relacioneu-la breument amb el context històric (1 punt)
- Digueu a quin estil pertany l’obra que heu triat i descriviu els elements més importants d’aquest estil. Utilitzeu els aspectes visibles de l’obra per donar suport a la vostra descripció. (2 punt)
- Identifiqueu i comenteu la iconografia de l’obra que heu triat i resumiu-ne el significat i la funció. (2 punts)
OPCIÓ B
En aquesta opció el comentari de les imatges d’art Antic; Medieval o Modern es farà responen cinc preguntes. Aquestes es faran en funció de l’obra a comentar. A tall d’exemple donem aquests tipus de preguntes: la a) i la b) sempre seran iguals; la c) es centrarà en l’anàlisi formal,compositiu, estructural i constructiu segons la tipologia. La pregunta d) es centrarà, si es pintura o escultura, en analitzar el tema representat. Model literari. Significat i funció. Si es arquitectura el seu significat i la seva funció.
La pregunta e) pot ser de molts tipus. Donem una petita mostra a tall d’exemple:
- Relacionar obres i autors d’un mateix període
- Indicar sobre una planta, un alçat o una façana els noms de les parts numerades
- Definir termes de vocabulari artístic referents al període (de 5 definir 3)
- Comparar dues obres en relació a la perspectiva; a les característiques formals; a les característiques conceptuals
- Indicar les parts d’un temple grec o romà
- Els ordres grecs
- Dibuixar tres tipus d’arc indican el seu nom
Quatre definicions amb verdader o fals - Ordenar cronològicament cinc ismes dels segles XIX i/o XX
- Cinc noms d’arquitectes d’època contemporània
- Cinc artistes d’època medieval o moderna
- Tipus de cubisme/ de surrealisme/ tendències pictòriques de l’època del barroc;períodes de la escultura grega ……
- Relacionar l’obra amb una altre del seu mateix context cronològic i/o estilístic , o amb una obra del període contemporani.
- Antecedents i influencies formals amb altres obres
- …………………………….
-
- Si l’obra es pictòrica:
- Situa l’obra en el seu espai cronològic, històric i cultural [1 punt]
- A quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest estil [1 punt]
- Enumera les característiques formals (dibuix- color) ; compositives (estructura;línea de l’horitzó, perspectiva…) i tècniques( oli, fresc, tempera….; suport…[1 punt]
- Explica el tema representat. Model literari. Significat i funció.[1 punt]
- Qualsevol pregunta de les ja indicades anteriorment [1 punt]
- Si l’obra es escultòrica:
- Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural [1 punt]
- A quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest estil [1 punt]
- Enumera les característiques formals ( un sol bloc o varis blocs, tipus de relleu); estructurals(exempta, unifacial, multifacial) tècniques( talla, fosa…); materials( marbre, pedra, bronze….)[1 punt]
- Explica el tema representat. Model literari. Significat i funció.[1 punt]
- Qualsevol pregunta de les ja indicades anteriorment [1 punt]
- Si l’obra es arquitectònica:
- Situa l’obra en el seu espai cronològic; històric i cultural [1 punt]
- A quin estil pertany. Enumera cinc característiques d’aquest estil [1 punt]
- Tipus de planta. Parts de l’espai interior i exterior. Descripció dels elements sustentants( pilars, columnes i els seus ordres) i sustentats (voltes, cúpules, cimboris, elements arquitravats…. . Estructura de la façana o exterior. Elements ornamentals. [1 punt]
- Significat i funció
- Qualsevol pregunta de les ja indicades anteriorment [1 punt]
- Si l’obra es pictòrica:
- Les obres d’art que es proposaran al comentari de les proves de PAU seran obres considerades mestres i de popularitat
innegable que solen ser presents a tots els manuals d’Història de l’Art. Amb tot i per facilitar la tasca del professorat es proposen a l’annex uns llistats d’obres de cada període. Cal recordar que no és preceptiu que l’alumnat les treballi totes llevat de les contemporànies i de les d’un dels períodes esmentats al punt 5., malgrat que es aconsellable donar una visió general de totes les èpoques. - Entre les dues opcions de la prova hi haurà almenys una obra d’art catalana.
- Les obres d’art propostes per a la prova explicitaran el seu nom i el de l’autor o autora, si és conegut.
- Es procurarà que l’obra d’art contemporani de cada opció no sigui del mateix vehicle (si a una opció és una pintura, a l’altra serà una obra arquitectònica o una imatge escultòrica) i mantinguin una certa distància en el temps, la qual cosa no vol dir que una sigui forçosament del XIX i una altra del XX.
Context històric del Barroc
EL BARROC
Context històric:
L’Art Barroc cal situar-lo dins el context històric de la crisi del segle XVII a Europa. Una crisi econòmico-social degut a males collites successives que provocaren fam i grans mortalitats produïdes per epidèmies o pestes. Una crisi política i religiosa encapçalada per les lluites entre catòlics i protestants i els monarques absoluts que volen imposar-se al poder del Papa. En general, la burgesia pren partit a favor dels reis i en contra dels nobles i eclesiàstics que defensen el Papa.
Per tant en aquest context de crisi , la societat ha perdut l’optimisme, la confiança en l’home, en la raó, la ciència i en el progrés de la humanitat que caracteritzava el Renaixement, que és substituït per un pessimisme, una pèrdua de confiança en l’home que no es veu capaç de resoldre els seus problemes sense l’ajut de Déu.
L’Art Barroc neix d’una espiritualitat, és un art religiós, vinculat a Roma, els Papes i que defensa les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento.
L’Església , amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l’ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral. Aparatós, exagerat, dramàtic, fastuós, recarregat que busca la fascinació i l’admiració del poble.
Característiques generals:
– Neix a Roma i es desenvolupa entre els països catòlics: Itàlia, Espanya, França.
– És un art dinàmic, busca el moviment , la tensió a traves de les línies corbes, ondulades, diagonals.
No és un art harmònic, equilibrat o proporcionat com el del Renaixement, sinó desproporcionat, monumental, gegantí i exagerat.
– És un art Passional, que busca despertar sentiments, devoció, patetisme, per tant no és un art racional com el del Renaixement.
– Destaca per la teatralitat, l’il·lusionisme, els jocs de llum i penombres que creen clarobscur.
– Decoració recarregada, fastuosa on es barreja arquitectura, escultura i pintura (Horror vaqui)
En Arquitectura : destaca la monumentalitat dels edificis, l’ús de columnes gegantines, frisos ondulats, façanes corbes i amb decoració recarregada.
En Escultura destaquen les figures naturalistes, exagerades, dinàmiques, la captació de moments fugaços, la teatralitat, els rostres patètics, dramàtics, desencaixats, gestos aparatosos, molt expressius, jocs de llum (clarobscur), contrastos entre volums i buits.
En pintura: predomina el color sobre el dibuix, les perspectives aèries, llums simbòliques, clarobscur, composicions obertes, Horror vaqui, teatralitat, patetisme.
Els gèneres més importants són els religiosos i mitològics
La darrera fase del Barroc s’anomena Rococó, es desenvolupà sobretot a França a principis del s. XVIII i es caracteritzà pel recarregament decoratiu dels interiors i la pintura aristocràtica i simbolista.Context històric de la pintura barroca holandesa i flamenca
Context històric del Barroc holandés i Flamenc
Vàlid per l’obra de Vermer (Vista de Delf), l’obra de Rembrandt (la lliçó d’anatomia del doctor Tulp) i de Rubens (Les tres Gràcies).
La pintura holandesa i flamenca cal situar-les dins la situació política europea del nord d’Europa. Les guerres de religió entre catòlics, protestants, calvinistes van concloure al segle XVII amb la partició dels Països Baixos que fins ara incloïen la zona d’Holanda i Flandes (l’actual Bèlgica).
Holanda , calvinista, va aconseguir la independència, mentre que Flandes, catòlica, va restar sota la submissió de la Corona Hispànica de Felip II. Per aquest motiu les característiques de l’estil de la pintura flamenca seran les pròpies dels països catòlics: teatral, exuberant, de colors intensos i formes contundents i dinàmiques. En canvi Holanda, convertida majoritàriament al Calvinisme, la versió més puritana del protestantisme, prohibia el culte públic a les imatges religioses, d’aquí l’absència de temes mitològics. Aquesta prohibició va portar als artistes a buscar altres temes: paisatges, retrats, natures mortes, escenes costumistes, que van tenir mol d’èxit entre la nova classe ascendent burgesa.
La riquesa d’Holanda va ser deguda a la seva tradició mercantil, les seves manufactures de luxe que eren venudes arreu d’Europa. Gràcies a la seva independència política va poder continuar el seu creixement econòmic que va enriquir la seva burgesia. En canvi Flandes va continua amb una economia agrarista, en mans d’una noblesa catòlica, lligada a la Corona Hispànica.
Context històric del Barroc espanyol
(Vàlid per les obres de Velàzquez i Murillo)
El segle XVII se situa en un context de crisi generalitzada. Una crisi econòmica i social (males collites, fam, epidèmies, morts) i crisi política i religiosa (oposició entre catòlics i protestants). Holanda se separa de la Corona espanyola i s’apropa a l’Anglaterra anglicana, mentre que les monarquies catòliques, com l’espanyola i la francesa, han d’obeir les directrius del Papa a Roma.
L’ Espanya dels Aústries va començar una etapa de decadència, tot i que continua la colonització americana i manté els seus dominis a Flandes, LLombardia i Nàpols.
Aquesta decadència no es veu reflectida en les lletres i les arts. És el gran segle d’Or espanyol de la literatura i l’art.