GRÈCIA
Context històric:
Els inicis de la Història de Grècia arrenquen del s. VIII aC, quan pobles indoeuropeus (aqueus, dòrics, jònics) procedents del centre d’Àsia s’instal·laren a la zona de l’Hèl·lade i formaren ciutats-estats independents anomenades Polis. No van crear un Imperi polític, militar unificat però tenien una cultura comuna: llengua, costums, religió, mites, economia marítima i comercial que era el que els mantenia units com un sol poble.
Les dificultats agrícoles degut a l’aridesa del clima i un relleu muntanyós i poc fèrtil desenvolupà una vocació comercial i marítima, afavorida per l’existència de bons ports naturals i multitud d’illes que servien d’escala. Durant els s. VII i VI aC van crear un ampli Imperi comercial per la Mediterrània, amb l’establiment de colònies costaneres des d’on establien intercanvis comercials i culturals pacífics amb els pobles indígenes (els Ibers, per exemple).
Els seus grans enemics van ser els Perses que van voler expandir el seu Imperi ocupant les polis gregues d’Àsia Menor. Els grecs dirigits per Atenes els van vèncer al s. V aC a les Guerres Mèdiques. Va ser seguit d’un període de pau ,l’època de Pèricles, governant d’Atenes. Sota les seves directrius es consolida la democràcia , es fomentà l’art, la cultura, filosofia…A la mort de Pèricles s’inicià una època d’enfrontaments entre les polis gregues dirigides per Atenes i Esparta, respectivament, que volien exercir el seu domini (s.IV aC): les Guerres del Peloponès que acabaren amb la decadència de les Polis gregues.
Finalment , Alexandre el Gran va crear un Imperi que arribà d’Egipte a l’Índia per tota l’Àsia central. A la seva mort es crearen els tres regnes hel·lenístics (s.III aC.) que van ser conquerits pels romans al s.I dC.
Els romans adoptaren la cultura grega que serà la base del món occidental. Es caracteritzà per una religió humanitzada, una filosofia racional, un sistema polític democràtic… i l’art.
I un art clàssic que serà reinterpretat al Renaixement (s.XV i XVI) i al Neoclassicisme
(s. XVIII) i esdevindrà la base de l’art occidental posterior.
En resum la Història grega es divideix en tres períodes amb unes manifestacions artístiques pròpies :
– L’era Arcaica: De les invasions indoeuropees a l’establiment de l’Imperi per la Mediterrània (sVIIIaC.-VaC.) S’estableixen els ordres arquitectònics. Influències egípcies i perses.
– L’Època Clàssica: De les Guerres Mèdiques a l’Imperi d’Alexandre el Gran. (s.V- III aC)
Màxim esplendor de la cultura i l’art grec que coincideix amb l’època de Pèricles a Atenes.
– El període Hel·lenístic: De la mort d’Alexandre el Gran i la formació dels regnes hel·lenístics a la conquesta romana (s. III aC. Al s. I d C.). L’Art adquireix unes característiques pròpies , síntesi de l’art grec clàssic i les influències orientals.
Característiques de l’Estil:
1.- Art Racional: Es tracta d’un art civilitzat. L’home vol dominar la natura a traves d’una arquitectura que ordena el paisatge. No és un art passional, teatral, sinó equilibrat, auster.
L’arquitectura grega utilitza un sistema constructiu arquitravat on predominen les línies rectes verticals (columnes) i horitzontals (entaulament). Utilitzaven càlculs matemàtics complexos per aconseguir obres equilibrades i proporcionades.
2.- Art humanitzat: Els edificis estan fets a escala humana. Tenen proporcions humanes. Rebutgen la grandiositat, el colossalisme o monumentalisme de l’arquitectura oriental: persa, egípcia, mesopotàmica, de la que reben influències. Tant l’ arquitectura com l’escultura grega busca l’ harmonia i la proporció en relació a l’ ésser humà.
3.-Art Estètic: Busca la bellesa, la perfecció en l’equilibri i l’harmonia de les formes.La proporció i les línies s’uneixen per aconseguir una simetria i una harmonia visual total.
Sempre repetien els mateixos models (edificis, escultures) per fer-les cada cop més perfectes. Establien normes fixes (ordres, cànon) per obtenir millors resultats. En canvi no buscaven ser originals ni creatius.
4.- És un Art integrat en el seu entorn, en l’ Acròpolis de la ciutat o un entorn natural, que harmonitza amb el paisatge i amb els altres edificis del voltant.
5.- Art Sagrat: l’art és un element religiós, en arquitectura es construïen temples,teatres zones sagrades: Acròpolis i les escultures sempre representen a deus , atletes, herois.
ELS TEMPLES GRECS
El Temple és la construcció religiosa més destacada ja que a l’interior es guardava la imatge de la divinitat i a l’ exterior es construïa un altar per les ofrenes mi rituals. Eren edificis per ser contemplats des de l’exterior ja que la majoria de la població no tenien accès a l’interior.
Les grans estàtues dels déus només eren visibles des de les portes i els rituals religiosos es feien a l’exterior.
En un principi es van construir de fusta (s. VIII a C) i no va ser fins a un segle després que es va utilitzar la pedra (marbre blanc) policromada en blau, vermell i daurat, colors que s’han perdut amb el pas del temps.
La forma més comú del temple és rectangular i envoltat de columnes amb un o dos pòrtics, però també existien temples circulars anomenats -Tholos-
Pel que fa a l’alcada dels temples es divi8deixen en 3 parts: basament, columna (base, fust, capitell) i entaulament (arquitrau, fris, cornisa, frontó).
Es van determinar 3 ordres arquitectònics per la construcció dels temples:
– Ordre Dòric ( s. VII aC)
– Ordre Jònic (s. VI aC)
– Ordre Corinti (s. IV aC)
Els ordres es diferencien per la forma de la columna cada cop més estilitzant i la decoració cada cop més complicada dels capitells, entaulaments i cornises.
Ordres arquitectònics dels temples grecs
