KOUROS I KORE

Fitxa tècnica

Títol: Kouros d’ Anavyssos i Kore del pèplum

Autor: Anònim

Cronologia: s. VI a.C.

Estil: Grec arcaic

Localització: Atenes (Grècia)

 

Anàlisi formal: Descripció, Composició, Superfícies, Dinamisme, Expressivitat i Tractament dels motius.

 

Interpretació:

Temàtica i significat:

El Kouros d’ Anavyssos representa un atleta guanyador d’uns Jocs Olímpics i la Kore del pèplum una sacerdotessa.

Durant la Grècia arcaica es van esculpí moltes figures masculines ,com el Kouros i femenines com la Kore. Les figures masculines podien representar déus, escultures funeràries d’un personatge important o un atleta olímpic guanyador, com és aquest cas. Les figures femenines representen donzelles sacerdotesses d’un temple, que podien portar alguna fruita, animal o càntir com a ofrena als déus. Totes s’han trobat a santuaris o tombes.

Característiques de l’estil:

És tracta d’un art racional: simètric, geomètric, que segueix unes normes establertes.

Un art humanitzat, ja que sempre representa un ser humà que intenta ser cada cop més realista i natural.

Un art estètic que busca un ideal de bellesa, establint cànons per perfeccionar els models. Es basa en l’harmonia, la proporció, l’equilibri de les parts del cos humà, cada cop més perfeccionat.

Un art sagrat, ja que sempre es representen personatges religiosos: déus, herois, sacerdotesses…

Consideracions sobre l’autor, Models i influències:

es desconeixen els autors . Tots tenien influències de les estàtues egípcies per la seva rigidesa, frontalitat, hieratisme i geometria de les formes. Les estàtues arcaiques aniran evolucionant cap a formes més naturals i donaran pas a les escultures clàssiques.

Funcions:

La funció útil és funerària i religiosa, ja que podien representar déus, sacerdotesses o bé formar part de l’aixovar funerari o ser una ofrena d’un temple.

La funció simbòlica era commemorativa, per recordar a l’atleta guanyador o a una persona a la seva tomba

ELS GUERRERS DE RIACE

Fitxa Tècnica:

Títol: Guerrers de Riace

Autor: desconegut

Cronologia: s. Va.C.

Estil: Grec clàssic

Localització: Museu Nacional de Calàbria (Itàlia)

 

Interpretació:

 Tema i significat:

Representen dos guerrers, un mes jove que l’altre, nusos i armats i en actitud de marxa.

Les dues escultures van ser trobades el 1972 enfonsades entre les restes d’un vaixell a les costes de Riace a Calàbria (Sud d’Itàlia). Les dues estàtues eren força semblants. El guerrer amb els cabells llargs és molt més jove i arrogant, en canvi el que portava casc és més gran, denota més experiència i un cert cansament.

Sembla ser que representaven dos herois de la guerra de Troia que van combatre amb Aquiles. Altres els relacionen amb guerrers de la guerra de Tebes o altres amb els fills de Zeus (Castor i Polux).

Són importants, ja que són uns dels pocs originals en bronze que han arribat als nostres dies.

Característiques de l’estil:

Les escultures pertanyen al Grec clàssic inicial, és a dir són de transició entre l’època arcaica i clàssica.

Es caracteritzen per ser un art racional (canons, proporcions ), estètic(bellesa idealitzada), humanitzat(realisme, naturalitat) i sagrat (herois).

Es manté una certa frontalitat i rigidesa de l’època arcaica.

La asimetria, el contrapposto i l’anatomia més realista són pròpies de l’època clàssica.

Autor, Models i Influències:

Es desconeixen els autors de les escultures. Se sap que van ser dos escultors d’un mateix taller, segurament deixebles de Fídies.

Les escultures deriven de les anteriors de l’època arcaica ja quer encara conserven la rigidesa, frontalitat i geometria del cos. Influiran sobre les escultures clàssiques posteriors i les hel·lenístiques fetes de bronze a la cera perduda.

 Funcions:

La funció útil era decorativa i religiosa. Ja que representaven herois i servien per decorar un espai públic de la ciutat.

La funció simbòlica era commemorativa ja que es tractava de recordar i honorar aquests guerrers herois per part de la seva polis.

 

EL DISCÒBOL

Fitxa tècnica:

Títol: Discòbol

Autor: Miró

Cronologia: s. V a.C.

Estil: Grec Clàssic.

Localització: Museu Nacional Romano (Roma)

Interpretació:

Tema i significat:

Representa un jove atleta en la seva màxima plenitud física, l’atleta ideal de l’època en actitud de llançar el disc. Tots els seus músculs estan en tensió, el tors i la cara girada per aprofitar la força en un moment de màxima concentració.

Totes les escultures d’atletes llançadors de disc anteriors sempre es representaven dretes, en el primer temps de l’acció,balancejant el disc . Miró es va voler arriscar representant el segon temps de l’acció, quan a més de balancejar el disc l’atleta fa una volta girant sobre si mateix abans de llançar-lo. Així Miró té la possibilitat de representar el moviment en posicions violentes. En canvi l’escultura amb el rostre idealitzat no expressa cap emoció.

 

Característiques de l’Estil:

Pertany als inicis de l’època clàssica que es caracteritza per ser un art racional(canons, proporcions, harmonia, equilibri), estètic (busca l’ideal de bellesa del cos), humanitzat(representació del cos humà realista) i sagrat (representa divinitats, herois).

Encara mostra alguns trets de l’època arcaica com la rigidesa del cos, musculatura marcada i esquemàtica, cabells poc treballats, cap immòbil, hieratisme i somriure típic.

 

Autor,Models i influències:

Miró va ser un dels escultors més importants d’Atenes a l’època de Pèricles pel qual va treballar (V a.C.) Esculpia en bronze, però només coneixem les còpies romanes en marbre. És l’artista del realisme i el moviment, en canvi no sabia plasmar emocions en les seves escultures.

Va rebre influències de les escultures arcaiques , de l’art egipci i de les pintures d’atletes en els vasos de ceràmica. Miró va ser innovador en dotar de dinamisme a les figures, crear tensió muscular i un espai circumdant a la figura. Influirà sobre la posterior escultura grega, romana, renaixentista i neoclàssica.

Funcions:

La funció útil és decorativa i religiosa, destinada a ser exposada en un lloc públic de la ciutat i honorar el nou heroi guanyador d’una prova olímpica.

La funció simbòlica és commemorativa, per recordar l’atleta guanyador.

 

EL DIADUMEN

Fitxa tècnica:

Títol: Diadumen

Autor: Policlet

Cronologia: s. V a.C.

Estil: Grec clàssic.

Localització: Museu Arqueològic Nacional a Atenes

 

Interpretació:

Tema i Significat:

El Diadumen representa un atleta guanyador d’una cursa, que amb l’esforç de la prova no es pot aturar i continua avançant mentre es corda la diadema dels vencedors al front.

Els atletes guanyadors dels Jocs Olímpics eren considerats herois i eren admirats per la seva valentia i en morir creien que passaven a conviure amb els déus de l’ Olimp. Per això eren considerats personatges sagrats. La seva Polis els rebia amb honors, festes i li dedicaven estàtues.

La imatge resumeix l’ideal de bellesa humana dels grecs: l’home jove, amb vigor físic, intel·ligència, destresa, voluntat de superar-se. Al rostre no es percep un gest d’orgull ni vanitat,negatiu per la mentalitat grega, sinó serè i mesurat.

Segueix el cànon de proporcionalitat, creat per ell, per representar aquest equilibri, harmonia i proporcions físiques ideals.

L’original del Diadumen no s’ha conservat i es coneix gràcies a còpies romanes.

Característiques de l’estil:

L’art grec clàssic es caracteritza per la racionalitat: que busca l’harmonia, l’equilibri, la proporció, serenor. Un art humanitzat basat en proporcions humanes, home jove adult. Un art estètic que busca plasmar l’ideal de bellesa grec, establint cànons . I és un art Sagrat que representava divinitats i herois.

 

Autor, Models i Influències:

Políclet va ser un dels escultors més importants de l’ Atenes clàssica, juntament amb Fídies i Miró. Les seves innovacions van ser l’establiment del Cànon de proporcionalitat i el Contrapposto de les figures.

Es va especialitzar en figures en bronze d’atletes que eren exposats a Olímpia. Només queden còpies romanes en marbre. A més del Diadumen es conserva una altra escultura seva: “El Dorífer”, que representa un guerrer amb llança.

Policlet va partir de models arcaic i clàssics anteriors fins trobar el seu cànon ideal de proporció i el contrapposto que va influir en tota l’estatuària clàssica, hel·lenística i romana. També va servir d’exemple a escultors renaixentistes. (“David” de Miguel Àngel)  

Funcions:

La funció útil és religiosa, per rendir culte a un heroi i decorativa, destinada a ser exposada en un lloc públic de la ciutat. La Funció simbòlica és Commemorativa, per recordar ui honorar l’atleta guanyador d’uns Jocs Olímpics.

 

 

EL  DORÍFOR

 

Fitxa Tècnica 

Títol: Dorífor

Autor:  Policlet el Vell

Cronologia:  S. V aC

Estil: Grec clàssic

Tipologia: escultura exempta

Material:  Bronze (còpia de marbre)

Tècnica: Fosa a la cera perduda  (còpia: talla)

Localització: Museu arqueològic Nacional de Nàpols.

 

Interpretació: 

Tema i Significat:

El Dorífor és la imatge idealitzada d’un jove atleta que camina amb la llança recolzada a l’ espatlla.  Policlet el Vell  va escriure un Tractat artístic  anomenat : “Canon” on senyalava un conjunt de regles elaborades a partir de càlculs matemàtics per aconseguir la representació perfecta del cos humà, com per exemple que l’alçada del cos havia de ser la setena part del cos (cànon de proporcionalitat), el contrapposto o el cap dividit en tres parts iguals.  Policlet va considerar que aquesta estàtua del Dorífer era la representació fidel del seu cànon, ja que complia les proporcions ideals del  cos humà i per tant representava l’ideal de bellesa i serviria d’exemple a totes les escultures posteriors.

L’original del Dorífer fet en bronze no s’ha conservat i si es coneix aquesta obra és gràcies a diverses còpies de marbre romanes.

 

Característiques de l’estil:

L’art grec clàssic es caracteritza per la racionalitat: que busca l’harmonia, l’equilibri, la proporció, serenor. Un art humanitzat basat en proporcions humanes, home jove adult. Un art estètic que busca plasmar l’ideal de bellesa grec, establint cànons . I és un art Sagrat  que representava divinitats i herois.

 Funcions:

La funció útil era decorativa i didàctica ja que havia de servir de cànon o model per altres escultures. La funció simbòlica és estètica ja que representava un model  ideal de bellesa física i amb qualitats morals a imitar per l’aristocràcia grega del moment.

 

Autor, models i influències:

Els mateixos que el Diadumen de Policlet.

 

Context històric: 

El  de l’època clàssica  (s. V aC ).0

 

 

HERMES AMB DIONÍS INFANT

Fitxa Tècnica:

Títol: Hermes amb Dionís infant.

Autor: Praxíteles.

Cronologia: s. IV a.C.

Estil: Grec postclàssic.

Localització: Museu Arqueològic d’ Olímpia.

 

Interpretació:

Tema i Significat:

Hermes amb Dionís infant està inspirada en la mitologia grega i mostra dos dels déus de l’Olimp: Hermes, déu del comerç i missatger diví i Dionís, déu del vi.

Dionís era fill de Zéus i de la princesa de Tebes Sèmele, i durant la seva infantesa i adolescència va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zéus. Segons la mitologia, durant la seva joventut quan el perill d’ Hera era més amenaçador, Zeus va transformar Dionís una altra vegada en nen i va manar a Hermes que el transportes a un lloc perquè se’n fessin càrrec les nimfes, moment que es reprodueix en aquesta obra.

L’escultura es va trobar a Olímpia amb braços i cames mutilades que es van reconstruir. Hermes, fent una aturada en el camí, donava un gotim de raïm a Dionís, fent al·lusió a que seria el futur déu del vi.

 

Característiques de l’Estil:

L’obra pertany a l’etapa final del clàssic (s. IV a.C.) que presagia l’Hel·lenisme.

Es tracta d’una figura racional perquè segueix els cànons establers: proporcionalitat, contrapposto…És un art estètic que busca l’harmonia, l’equilibri, la bellesa ideal.

És un art humanitzat que busca representar divinitats humanitzant-les amb emocions i sentiments. I és un art sagrat que busca representar a déus i herois.

 

Autor, models i influències:

Va ser un dels escultors més importants del clàssic tardà (s. IV a.C:). Va treballar sobretot el marbre. A m´es d’aquesta obra destaquen les seves escultures femenines sobre la deessa Afrodita. Es caracteritzà per introduir la “Corba praxiteliana” i per dotar les figures de cossos sensuals i rostres amb sentiments i emocions.

Praxitel·les va seguir els models dels canons de bellesa i proporció de Policlet.

La seva obra influirà en les estàtues hel·lenístiques on les figures expressaran emocions i sentiments humans. La seva famosa corba praxiteliana serà molt imitada al Renaixement.

 

Funcions:

La funció útil és religiosa i decorativa,ja que representa a divinitats i estava destinada a presidir l’antic temple d’Hera a Olímpia. La seva funció simbòlica és commemorativa per signar la pau entre les polis d’Elis – Dionís n’era el seu patró- i Arcàdia de la qual n’era Hermes el seu protector.

 

LAOCOONT I ELS SEUS FILLS

Fitxa Tècnica:

Títol: Laocoont i els seus fills.

Autor: Agesandre, Polidor i Atenedor (Escola de Rodes)

Cronologia: s. III i II a.C.

Localització: Museu del Vaticà (Roma)

 

Interpretació:

Tema i significat:

Els personatges representats són el Sacerdot troià Laocoont i els seus dos fills en el moment de ser estrangulats per dues serps marines.

Segons el mite de la Guerra de Troia, el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta (ple de soldats grecs) ofert pels grecs en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar, enviada per Atenes, protectora dels grecs, el van matar amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, amb la conseqüent destrucció de Troia i victòria pels grecs.

 

Característiques de l’Estil:

L’obra pertany a l’escola de Rodes de l’època hel·lenística. L’ Art hel·lenístic trenca amb la racionalitat de l’art clàssic i es caracteritza per les escultures exagerades, escenes teatrals, dinàmiques, patètiques, grandioses. Les figures deixen de ser racionals, harmòniques, equilibrades. Ja no es tracta d’un art humanitzat on només es representava la figura humana, ara abunden els grups escultòric amb nens, animals, etc.

Trenca amb l’estètica clàssica, ja que no busca plasmar un ideal de bellesa harmònic, seré, sinó que opta per formes originals i creatives. És un art passional, dramàtic, teatral. Els rostres han perdut l’ idealisme, la serenitat dels déus i expressen sentiments, emocions turmentades. Continuen sent escenes sagrades basades en la mitologia, tot i que també s’introdueixen escenes quotidianes.

 

Autor, models i influències:

Agesandre i els seus dos fills: Polidor i Atenedor són els autors d’aquest grup escultòric. Pertanyien a l’escola de Rodes que es caracteritzava pel dinamisme, el patetisme i la teatralitat de les escenes. Reben com a models les experiències tècniques de les escultures clàssiques, però trenquen amb els canons i opten per l’ originalitat.

L’Hel·lenisme serà una font d’inspiració de l’escultura Barroca, que adoptarà el seu dinamisme, la tensió dramàtica, el patetisme la teatralitat, sobretot en les escultures de Bernini (Apol·lo i Dafne)

Funcions:

La funció útil és decorativa, ja que presideix i decora un espai públic. La funció simbòlica és commemorativa, recordar un passatge mitològic.