U de Pollock
Obres de la selectivitat del s. XX (Power Point)
Títol: U
Autor: Jackson Pollock
Cronologia: 1950
Estil: Expressionisme abstracte
Tècnica: Oli, esmalt i pintura d’alumini.
Suport: Tela
Tema: abstracte
Localització: MOMA (Nova York)
Anàlisi formal:
Un traçat de fines línies se superposen formant un entramat que s’ estén per tot el llenç, de manera que el quadre sembla no tenir límits. Pollock utilitza la tècnica del “driping” (degoteig o regalim): per sobre de la tela estesa al terra, de grans dimensions es passejava amb pots de pintura foradats o bastons xops de pintura o bé llançava la pintura sobre el llenç amb moviments salvatges. El resultat era una superfície completament pintada (all-over painting).
Es trenca amb les composicions tradicionals ja que no existeix cap centre d’ atenció principal, ni cap referència per poder analitzar el quadre. En tot cas es tracta d’una composició oberta ja que la pintura desborda tot el quadre. La seva manera de pintar s’anomenà: “Action painting” que vol dir pintura d’acció, ja que pintava involucrant cos i ànima . No hi ha dibuix, tot és color (forma pictòrica), però el cromatisme tampoc segueix les lleis tradicionals. Representa el desig de pintar en estat pur. D’ altra banda, la profunditat suggerida a la tela no es producte de cap tipus de perspectiva cromàtica, sinó d’ una simple superposició de les capes de pintura.
Predomina el traç gestual fet a base de línies circulars i rectes entrecreuades plenes de dinamisme i colors esmorteïts. El resultat és la gran expressivitat de la tela que defineix l’estat d’ànim de l’artista. És un quadre mol dinàmic ja que reprodueix pictòricament els ritmes emprats per l’ artista amb la seva creació.
Significat:
U està format per un dens entramat de línies i taques que omplen tota la superfície de la tela sense cap rastre figuratiu. Pollack dona números a les seves obres com a títol per reforçar la seva abstracció i fer que l’ espectador s’ enfronti al quadre sense cap referència que limiti el significat emocional del quadre.
Alternava el treball material amb dies de reflexió davant l’obra en procés, l’importava el procés creatiu com a moment vital de l’artista, més que no l’obra acabada. Per ell la pintura era una experiència vital. Era com un ritual, la coreografia d’ una dansa o com els ritmes primaris de la natura. Va canviar totalment la relació del pintor amb el quadre, ja que el llenç era estès a terra i s’implicava físicament en l’acció de pinar, involucrant no només la mà , sinó tot el cos.
Pel que fa a l’estil , l’expressionisme abstracte es caracteritza per la manca de figuració, la irracionalitat compositiva, el traç gestual del driping, l’atzar, el gran format de les teles, l’automatisme, l’all-over, la llibertat expressiva i l’ abstracció.. La funció útil estètica i la funció simbòlica era crear un nou llenguatge pictòric molt expressiu capaç de transmetre les sensacions i estats d’ànim de l’artista. Els clients les grans galeries , museus i institucions públiques de tendències innovadores capaços de valorar i adquirir les seves obres.
Després d’una infantesa difícil Pollock (nord-americà) s’instal·la a Nova York. Començà pintant grans quadres realistes sobre la vida nord-americana encarregats per institucions públiques. Allà sentir l’angoixa de les grans ciutats industrials, despersonalitzades i desproporcionades. Aquesta angoixa vital, fruït d’una època de desorientació i crisi de valors de la societat occidental, després de la II Guerra Mundial portar a J. Pollock a viure en una tensió constant que només alliberava quan es submergia en l’acció de pintar. Influït pels pintors muralistes mexicans, l’ abstracció de Kandinsky, el surrealisme de Dalí, el cubisme de Picasso i els rituals dels indis navajos d’ Amèrica del Nord, va realitzar els seus drippings, estil que no abandonarà fins la seva mort . En vida la seva obra no va ser molt valorada, però amb els anys es convertir en el paradigma del art nord-americà. Es considera un precedent dels happenings i del Body Art de finals del s. XX.
watch?v=vy6Omz1bDPg (clicar)
DONA II DE KOONING
Títol: Dona II
Autor: De Kooning
Cronologia: Dècada de 1950.
Estil: Expressionisme abstracte.
Tècnica: Oli
Suport: Tela.
Tema: retrat d’ una dona.
Localització: MOMA (Nova York)
Anàlisi formal:
Es tracta d’una figura de dona grotesca amb ulls i pits desorbitats i la mà esquerra en forma d’ urpa que sosté una bossa de color vermell. Pel que fa a la composició l’ obra és una combinació d’ art abstracte i figuratiu. . Les línies que predominen són diagonals i corbes. Combina una composició oberta ja que la pintura sembla voler sortir del quadre amb una composició tancada ja que la figura queda centrada al quadre. La composició guarda certa simetria. Predomina el color sobre el dibuix’ és a dir la forma pictòrica. La figura és molt esquemàtica, sense detallisme ni contorns precisos. La pinzellada és ràpida , violenta, angulosa i gestuals per tal d’expressar emocions intenses. Els colors càlids – ocre, groc, rosa i vermell- s’equilibren amb els freds – gris, blau, verd- pintats amb grans taques tal com surten del tub, embrutats i barrejats voluntàriament , sense netejar el pinzell. La pintura es plana, sense perspectiva i no es distingeix el fons de la figura que no té volum. Destaca la gran força expressiva de la pinzellada gestual, els colors contrastats i la seva mirada intensa que mira a l’espectador. El resultat és una pintura i molt expressiva que fa sentir inquietuds i emocions. El gran dinamisme és fruit d’ un contrast entre una força centrípeta que fa que la pintura vagi cap a l’exterior del quadre amb una força centrífuga que tanca la figura dins l’espai pictòric. El resultat és un ritme ràpid amb un moviment contingut, ple de tensions.
Significat:
Aquesta obra pertany a una sèrie de sis dones, d’aspecte monstruós i terrible que va causar commoció. No pretenia exposar un model de bellesa femenina sinó una representació agressiva i tosca de la figura femenina, que ens impactés i neguitegés. Desconeixem el significat profund. Alguns crítics han ressaltat les obsessions sexuals de l’autor, misògina, rancuniós contra el gènere femení, masclista. Altres crítics hi veuen un retorn a les deesses primitives de la fertilitat. Els grans pits, els ulls inquietants, la cara esgarrifosa són una constant i confereixen a les dones una expressió burlesca, endimoniada. La funció útil és estètica i la simbòlica la recerca d’un nou llenguatge expressiu en la pintura.
De Kooning , pintor holandès va viure els desastres de la II Guerra Mundial i l’amenaça nuclear de la Guerra Freda i va expressar la seva angoixa vital a través de l’art. Mostra l’horror viscut per la humanitat a partir de la 2na Guerra Mundial i com pot ser captat per la sensibilitat de l ‘artista. Es va afincar als EEUU i juntament amb J. Pollock van ser els màxims representants de: l’expressionisme abstracte nord-americà. El nou estil es caracteritzà per “l’action painting”, la gestualitat de la pinzellada, l’automatisme en la pintura, traços vitals, la pinzellada gruixuda i matèrica, colors violents, purs i una gran força expressiva i dinàmica. Kooning va unir figuració i abstracció en les seves obres que mostren les noves avantguardes nord-americanes de gran força expressiva i creativa
Va rebre influències del cubisme , l’art abstracte i l’expressionisme alemany, i la seva obra no ha tingut influència en generacions posteriors.
(Context històric: 2nes avantguardes)
Correspon a les segones avantguardes artístiques de la 2na meitat del segle XX.
La capitalitat de l’art es trasllada de París a Nova York on hi ha les grans galeries , els grans marxants i els grans compradors. Els artistes parteixen de les primeres avantguardes per crear moviments innovadors, nous mitjans de comunicació plàstica, busquen ser crítics, provocatius.
La II Guerra Mundial , el descobriment dels camps de concentració nazis , l’horror de la destrucció atòmica va impactar als artistes i a tota la humanitat. Durant la “guerra Freda” el món es dividí en dos blocs: capitalista i comunista liderats per i la URSS que mantenien dictadures i conflictes al Tercer Món que començava a descolonitzar-se. Les millores sanitàries provocaren un boom demogràfic i urbà als països del Tercer Món, mentre al món desenvolupat creixia una classe mitjana amb recursos econòmics que accedia a un consumisme desmesurat , on la contaminació i les deixalles feien perillar el planeta. També sorgiren nous grups alternatius: hippys, revoltes estudiantils, ONG, ecologistes mov. anti-racistes, feministes, homosexuals que creuen que és possible un altre món.
La caiguda del mur de Berlín creà un nou ordre mundial amb nous problemes: globalització econòmica, desenvolupament insostenible, terrorisme internacional…
La humanitat i els artistes en particular s’han d’adaptar als canvis, crear nous valors, cercar respostes , plasmar sentiments…buscar solucions.
SOPA CAMPBELL’S DE WARHOL
Documentació General
Obra: Sopa Campbell’s
Autor: Andy Warhol
Cronologia: 1965 (dècada 1960)
Estil: Pop – Art
Tècnica: Pintura acrílica i serigrafia.
Suport: Tela.
Localització: Producció seriada present a moltes col·leccions i Museus.
Anàlisi formal:
L’artista reprodueix una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s amb els colors originals alterats . Predomina la verticalitat i forma geomètrica simple: el cilindre. La composició és tancada i simètrica. Els colors vermell i blanc originals de la llauna són substituïts per altres colors llampants com ataronjat, verd, groc, blau o lila. Són colors purs, sense barrejar i aplicats de forma plana . Els colors brillants, plans i sense tonalitats predominen per sobre del dibuix, tot i que és precís, molt detallista i fidel a la realitat. Els contorns són destacats amb una fina línea negra que el separa del fons clar i li aporta una certa profunditat espacial. . No hi ha efectes de clarobscur en la llum. . La visió aèria ens permet veure tota la tapa superior i per tant prescindeix de les lleis de la perspectiva, la llauna es representada en un primer i únic pla. El resultat és una llauna molt expressiva i colorista. Destaca l’estatisme de les llaunes que creen un ritme en la repetició seriada de les llaunes.
Interpretació:
L’obra reprodueix gràficament una llauna de sopa de tomàquet Campbell’s molt coneguda i popular als EEUU. Les obres de Andy Warhol poden semblar a primer cop d’ull, superficials i banals, però sota aquesta aparença de trivialitat, l’artista feia una crítica despietada a la societat de consum. És també una protesta contra l’art institucionalitzat , fora de l’abast del públic , venerat sense cap reflexió ni consciència crítica. A través de la llauna de sopa denunciava el problema de la incomunicació humana en la societat tecnològica: la imatge representada(una conserva) era un objecte de consum de masses que devora a l’individu.
Warhol és el màxim representant del “Pop-art”. S’inicià en el món de la publicitat, però va passar a l’artístic, on desenvolupà un art basat en la seriació d’objecte quotidians, que van saber copsar la societat americana dels anys 60.
Warhol trenca amb la concepció tradicional de l’art com a producte d’un únic individu, que havia de començar i acabar personalment l’obra artística. Les seves obres en sèrie d’una mateixa imatge les feia serigrafiar als seus ajudants en la seva famosa fàbrica . “The Factory” de Nova York, sense la participació directa d’ell mateix.
Pel que fa a les característiques de l’ estil, el Pop-art hem de referir-nos a:
– La utilització d’imatges quotidianes corrents i vulgars com: productes comercials (llaunes Campbells, coca-coles, detergent Brillo….; els grans artistes de l’espectacle: Marylin Monroe, Liz Taylor, Elvis Presley…; liders polítics: Mao, Che Guevara…; i alguns símbols típics i tòpics com l’Estàtua de la Llibertat..
– L’aplicació de colors diferents als originals, estridents per alterar la realitat, aconseguir més expressivitat .
– La repetició de sèries d’imatges quasi idèntiques amb mínimes variacions de colors.
– La utilització de noves tècniques i materials com la serigrafia de tintes i la pintura acrílica.
La seva funció útil era estètica, decorativa i la seva funció simbòlica era crear un nou art que s’apropés a tota la població, trencar la frontera entre art i vida i aconseguir que els objectes populars i quotidians entressin als museus.
L’ obra de Andy Warhol va rebre influències dels seus treballs com a il·lustrador publicitari. Warhol va exercir una gran influència en l’art del seu temps, pel fet d’haver reintroduït la figuració, després d’un període d’expressionisme abstracte, informalisme…Va repercutí en el món de la publicitat i va crear una nova estètica al món occidental. La seva obra va ser molt popular i era adquirida per museus, galeries d’art i col·leccions particulars. També va influir sobre l’ estil hiperrealista de finals dels anys 1960.
(Context històric: 2es Avantguardes)
Correspon a les segones avantguardes artístiques de la 2na meitat del segle XX.
La capitalitat de l’art es trasllada de París a Nova York on hi ha les grans galeries , els grans marxants i els grans compradors. Els artistes parteixen de les primeres avantguardes per crear moviments innovadors, nous mitjans de comunicació plàstica, busquen ser crítics, provocatius.
La II Guerra Mundial , el descobriment dels camps de concentració nazis , l’horror de la destrucció atòmica va impactar als artistes i a tota la humanitat. Durant la “guerra Freda” el món es dividí en dos blocs: capitalista i comunista liderats per i la URSS que mantenien dictadures i conflictes al Tercer Món que començava a descolonitzar-se. Les millores sanitàries provocaren un boom demogràfic i urbà als països del Tercer Món, mentre al món desenvolupat creixia una classe mitjana amb recursos econòmics que accedia a un consumisme desmesurat , on la contaminació i les deixalles feien perillar el planeta. També sorgiren nous grups alternatius: hippys, revoltes estudiantils, ONG, ecologistes mov. anti-racistes, feministes, homosexuals que creuen que és possible un altre món.
La caiguda del mur de Berlín creà un nou ordre mundial amb nous problemes: globalització econòmica, desenvolupament insostenible, terrorisme internacional… La humanitat i els artistes en particular s’han d’adaptar als canvis, crear nous valors, cercar respostes , plasmar sentiments…buscar solucions.
watch?v=VII2-LnxvR4 (clicar video)
EL MARXISME CURARÀ ELS MALALTS
Títol: El marxisme curarà als malalts.
Autor: Frida Kahlo.
Cronologia: Dècada de 1950 (1954)
Estil: Surrealisata
Tècnica: Oli
Tema: simbòlic.
Localització: Museo Frida Kahlo (Ciutat de Mèxic)
Anàlisi formal:
El quadre presenta un autoretrat en primer pla de l’artista mexicana. Al seu voltant se situen la resta d’ elements, a l’esquerra els relacionats amb el perill imperialista i a la dreta els de la pau marxista amb el retrat de K. Marx. La composició és oberta ja que les figures laterals i la pintura tendeixen a anar cap a l’ exterior i no està emmarcada, malgrat l’ acció se centra en la figura de l’artista. Aquesta fa d’ eix de simetria del quadre, simetria que es reforça amb les dues crosses situades en diagonal. Predominen les línies inclinades i corbes de les figures i objectes que contraresten la verticalitat de la figura central.
El dibuix és important, els contorns de les figures es perfiles amb una línia negra fina i abunden els detalls. Però els protagonistes són els colors (Forma pictòrica) brillants, amb una pinzellada visible, densa allargada. Els colors són simbòlics, el vermell i negre està associat al perill imperialista de la dreta, mentre que els colors clars blaus, grocs s’associen al marxisme. Igualment la llum, sense clarobscurs, té la mateixa funció simbòlica, foscor pels perill imperialista i claror per la pau marxista.
Es tracta de figures planes, sense volum i situades en un plànol superficial sense perspectiva. El resultat és un quadre molt expressiu, que compta amb elements realistes, el rostre de l’ artista i el de Marx i molts elements simbòlics. Marx i Frida miren atentament els espectadors com prevenint-los del perill imperialista. El quadre ofereix un gran dinamisme gràcies a les diagonals que formen diverses figures com la falda de Frida o les seves crosses, les grans mans que l’ abracen o el vol de l’àguila imperial.
Interpretació:
Pel que fa a la temàtica i significat, Frida expressa la seva fe política en el comunisme
Que l’ alliberarà a ella i a tota la humanitat del sofriment. El seu autoretrat porta una cotilla de pell molt utilitzada en els seus quadres, que a l’ igual que les crosses fan al·lusió a la seva incapacitat física que li resten llibertat i mobilitat. El paisatge del fons està dividit en dos: la parta pacifica de la Terra i l’ amenaçada per la destrucció. En la primera, a l’ esquerra, dominen els rius blaus i s’ eleva el colom blau de la pau sobre els països vermells (comunistes) – URSS i XINA- representats al globus terraqüi. A la part fosca de la dreta apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica, travessada per rius de sang, acompanyada per l’ àguila americana amb el cap del “Oncle Sam” (personificació dels EEUU). La Salvació ve donada pel retrat de Marx d’ on surt una mà que ofega l’ àguila. Dues mans enormes , una d’ elles amb els ulls de la saviesa, simbolitzen el comunisme que aguanten l’ artista que pot prescindir de les crosses.
Quant a l’estil, si bé s’ inclou dins del surrealisme pels símbols onírics i utòpics als que fa referència , l’ obra de Frida Kahlo és extremadament personal i reflecteix sensacions de la seva experiència vital traumàtica. Es caracteritza pel realisme, la figuració, gran expressivitat i dinamisme i forta càrrega simbòlica. Ella sempre va rebutjar que la seva obra fos surrealista.
Frida Kahlo és l’artista mexicana més internacional del s. XX. Quan tenia 6 anys va patir una poliomelitis i als 18 anys va tenir un accident de transit terrible. Durant la convalescència va aprendre l’ art de la pintura de forma autodidàctica, on reflectia les profundes seqüeles, tant físiques com psíquiques que li van quedar. Es va casar amb el pintor muralista mexicà –Diego Rivera- i va tenir un avortament que també va relectir de manera dramàtica en algunes obres. Les seves pintures també van mostrar la seva lluita activa i total a favor del comunisme.
La funció útil és estètica i expressiva ja que reflexa el món interior de l’ artista, però més important és la funció simbòlica propagandística de les idees del comunisme marxista.
L’ obra de Frida rep influències de l’ art precolombí, dels muralistes mexicans i de l’expressionisme i surrealisme i influirà sobre la pintura mexicana muralista posterior.
Context històric: “Segones avantguardes”
Correspon a les segones avantguardes artístiques de la 2na meitat del segle XX.
La capitalitat de l’art es trasllada de París a Nova York on hi ha les grans galeries , els grans marxants i els grans compradors. Els artistes parteixen de les primeres avantguardes per crear moviments innovadors, nous mitjans de comunicació plàstica, busquen ser crítics, provocatius.
La II Guerra Mundial , el descobriment dels camps de concentració nazis , l’horror de la destrucció atòmica va impactar als artistes i a tota la humanitat. Durant la “guerra Freda” el món es dividí en dos blocs: capitalista i comunista liderats per i la URSS que mantenien dictadures i conflictes al Tercer Món que començava a descolonitzar-se. Les millores sanitàries provocaren un boom demogràfic i urbà als països del Tercer Món, mentre al món desenvolupat creixia una classe mitjana amb recursos econòmics que accedia a un consumisme desmesurat , on la contaminació i les deixalles feien perillar el planeta. També sorgiren nous grups alternatius: hippys, revoltes estudiantils, ONG, ecologistes mov. anti-racistes, feministes, homosexuals que creuen que és possible un altre món.
La caiguda del mur de Berlín creà un nou ordre mundial amb nous problemes: globalització econòmica, desenvolupament insostenible, terrorisme internacional… La humanitat i els artistes en particular s’han d’adaptar als canvis, crear nous valors, cercar respostes , plasmar sentiments…buscar solucions.
watch?v=Y_9EEGhLQ9o&feature=related
(cliqueu el video)
CREU I R de Antoni Tàpies
Fitxa Tècnica:
Títol: Creu i R
Autor: Antoni Tàoies
Cronologia: 1975
Estil: Informalisme matèric
Tècnica: tècnica mixta: sorra, tela, pedres, pintura i llapis grafit sobre fusta.
Localització: Col·lecció MACBA. Museu d’ Art Contemporani de Barcelona.
Anàlisi Formal:
Aquest quadre matèric de Tàpies ha estat realitzat amb una tècnica mixta que combina pigments tradicionals amb materials com sorra, pedretes, roba…utilitzant el collage i el assemblage.
Tàpies defineix la seva tècnica mixta en pintar sobre tela o fusta horitzontal i en formats mitjans, una capa homogènia de pintura monocromàtica sobre la qual s’aplica la “mixtura”, és a dir una barreja de pols de marbre triturat, aglutinants, pigments i oli amb una espàtula o amb les mans. Quan està quasi sec, fa un grattage amb tela arpillera, l’ enganxa i l’arrenca creant una estructura de relleu, amb zones esquinçades, esgarrapades o foradades. En altres extrems del quadre fa cúmuls d’altres materials com pedretes o sorra. Fa un nou grattage amb punxons, ganivets, tisores o pinzells. Finalment afegeix signes –creus, lletres, números, asteriscs…- així com taques de pintures aplicades amb dripping.
Pel que fa al dibuix i la línia venen donats per la creu, les lletres (R, H) i els signes (+) i superposa els elements matèrics: la textura de la sorra, pedres, tela. Utilitza colors terrosos propis de la matèria: ocres, marrons, negre, blanc i vermell, a la part superior. Es caracteritza per l’ austeritat cromàtica. La llum ve donada pels colors clars que es contraposen a la foscor del negre de les lletres superiors.
Una creu gegant i clara ocupa el centre de la composició. Sobre la creu la paraula “gat”. Més avall una R amb una altra creu. A la part superior, dues tires de tela de grans proporcions semblen dibuixar dues creus interconectades, damunt una R amb un gargot. Gran part de la superfície és plena de pedretes i sorra. Els marges laterals i inferior semblen tallats, com si l’obra pogués continuar indefinidament. El resultant és una obra asimètrica, desproporcionada, amb la part superior plena i els laterals i inferior amb predomini dels buits.
Malgrat no tenir perspectiva, les tires de tela superposades sobre la creu central donen una certa profunditat. També les pedretes i sorra escampades aporten volum. La creu del mig i les lletres “R” i “gat” s’han fet netejant de sorra la fusta. El resultat és una obra expressiva, impactant als ulls de l’espectador que li provoquen tensió pels seus contrastos, textures i manca d’harmonia. La vista es fixa en la part superior més plena i es perd en les parts inferiors buides. Té un cert dinamisme marcat pels gargots, les aspes de les creus i la diagonal que formen les lletres amb la creu central.
Interpretació: “CREU I R” de Tàpies.
Contingut i significat:
L’obra de Tàpies reflecteix una gran preocupació pels problemes humans: malaltia, mort, soledat, dolor.. L’artista se situa dins el corrent de la filosofia existencialista (Sastre) que remarca l’angúnia de l’existència, el destí tràgic de l’home, però també la seva llibertat, l’acció de l’home davant la vida. La seva obra pretén fer-nos reflexionar sobre la nostra pròpia existència.
També es caracteritza per la utilització d’uns signes gràfics repetitius que són símbols del propi món interior de l’ artista. La creu és el lloc de trobada de les coordenades de l’espai i està relacionada amb el cristianisme i l’art medieval. També les comença a utilitzar després de la Guerra civil, en que Espanya se li presenta com un gran cementiri.
Les lletres A i T són les inicials del seu nom i la seva dona (Antoni i Teresa) .
La R també fa referència al nom de Teresa, per la sonoritat de la r. La paraula “gat” fa referència a l’animal felí, present a moltes obres de l’artista. Les benes blanques i les taques de vermell poden estar relacionades amb la malaltia, el dolor.
Funció:
La funció útil és estètica, però sobretot és més important la seva funció simbòlica expressiva, il·lustrativa de la seva pintura innovadora, de difícil interpretació. Segons Tàpies les seves obres poden tenir diferents lectures, són ambígües i l’espectador es veu obligat a completar-les amb la seva imaginació.
Estil:
Tàpies és el màxim exponent de l’estil informalista del nostre país. L’informalisme és un moviment pictòric nascut a França després de la 2na Guerra Mundial i que es difondrà per Europa en paral·lel a l’expressionisme abstracte nord-americà. Dins d’aquest estil hi ha diferents corrents: pintura matèl·lica, abstraccionisme líric, taqquisme, ect. Tàpies se situa dins la “pintura matèlica”, coneguda com a “Art Brut”, que es caracteritza per:
– La tècnica mixta: us de materials tradicionals –pintures- amb materials nous –sorres, pedres, roba- i de reciclatge o rebuig –cordes, runa, objectes quotidians. Tot buscant un nou llenguatge d’expressió artística.
– Juga amb les diferents textures dels materials, i aplicació de diferents tècniques: grafitis, frottage, grattage, dripping.
– La paleta cromàtica és molt austera, amb colors terrosos i neutres , amb la inclusió d’algun color més viu que destaqui (vermell, taronja…)
– Incorpora signes repetitius: creus, lletres, figures geomètriques, que constitueixen símbols que fan referència al seu món, a l’univers, la vida, la mort, malaltia, etc.
Autor:
Antoni Tàpies és el pintor català viu més important. Neix a Barcelona en el si d’una família burgesa, culta i catalanista. Deixa els seus estudis de dret per dedicar-se a la pintura. Famós des dels anys 40, entronca amb la sensibilitat dels artistes arran de la 2n Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica. Mostra interès per la matèria – àtoms, partícules , terra, pols- i per l’ experimentació en l’ús de nous materials i tècniques no acadèmiques que aportin expressivitat.. Per ell la matèria s’ha de veure amb el misticisme medieval com part de la màgia o l’ alquímia i ser capaces de transformar el nostre món interior.
A la dècada dels anys 60 i 70 s’intensificà el seu compromís polític contra la dictadura franquista i les seves obres tenen un caràcter més de denúncia i protesta.
Als anys 70-80, coincidint amb l’ art poveda a Europa i el postminimalisme als EUA , Tàpies treballa amb objectes quotidians, imprimint el seu llenguatge de signes i descontextualitzant-los de la realitat.
Les obres dels darrers any són una reflexió sobre el dolor físic, espiritual, el pas del temps, l’autoconeixement influït pel pensament budista. Ha estat també un gran assagista amb la publicació de molts tractats sobre Art.
Models i influències:
Rep influències de l’informalisme matèric francés (Dubuffet) i espanyol (Millares) de la dècada de 1950. Als anys 70 , influenciat pel Pop-art, fa servir objectes més sòlids a les seves obres. Va ser un dels precursors de “L’art poveda” a Europa, en la utilització de materials pobres i de rebuig. Però per ell no serà només un art conceptual, sinó que afegirà el seu món personal, espiritual.
Context històric:
La seva obra se situa i evoluciona dins els estils de les 2nes Avantguardes artístiques del s. XX. En concret aquesta obra, que gata del 1975, va ser pintada uns mesos abans de la mort de Franco. Durant aquells anys l’artista va contribuir a campanyes de denúncia contra la pena de mort i en favor de l’ amnistia dels presos polítics del règim franquista. La seva obra, des dels seus inicis, sempre va estar influïda per la situació política d’ Espanya.