L’ Arquitectura del ferro. Finals del s. XIX

torre-eiffel

LA TORRE EIFFEL

http://www.slideshare.net/Gloriaco/arquitectura-i-escultura-de-finals-del-xix-3353222  (clicar per veure el Power Point)

Interpretació:

Edifici de caràcter públic i emblemàtic. Pel que fa al seu significat, la Torre Eiffel es considerada el màxim exponent de l’arquitectura metàl·lica i fou concebuda per convertir-se en el símbol de l’ Exposició Universal de París del 1889, que es celebrar per tal de commemorar el centenari de la Revolució Francesa (1789). Es convocà un concurs per seleccionar la construcció més representativa de la modernitat i guanyà

G. Eiffel amb el seu projecte. La Torre deixa a la vista de tothom l’estructura dels seus materials, que constitueixen la tècnica, el progrés i la modernitat de la burgesia francesa de l’època. Va ser concebuda com una obra efímera per l’exposició, però al final no es va desmuntar i quedà com a símbol de la ciutat de París. Tot i el reconeixement actual de la Torre Eiffel, en un principi no va ser tan ben acollida per una part dels artistes francesos per considerar-la “ monstruosa” i de mal gust. Passats uns quants anys, es decidir desmuntar la torre, però aquest cop els intel·lectuals francesos ho impediren.

Pel que fa a l’estil, la torre és el símbol de la nova arquitectura de ferro de finals del s. XIX amb la que es construïren : ponts, mercats, estacions de ferrocarrils, pavellons, etc. Que es caracteritza per la utilització de nous materials: ferro, acer, formigó armat, vidre…., guiat per una ideologia racionalista i funcional que pretenia cobrir espais molt amplis i gens tradicionals.

A. G. Eiffel va ser un enginyer i arquitecte francès que es va fer famós per les seves construccions metàl·liques aerodinàmiques i arriscades com per exemple ponts i per ser el responsable de l’estructura metàl·lica de l’ interior de l’estàtua de la Llibertat a Nova York i de les rescloses del canal de Panamà.

L’ Estat francès va encarregar i subvencionar el projecte destinat al recinte ferial de l’exposició per ser admirada per tots els visitants. Volia ser com un arc de triomf, una gran porta que donés accés al recinte. Per tant té una funció útil decorativa i una funció simbòlica commemorativa de l’ Exposició Universal, i s’ha erigit com a símbol de la ciutat de París.

Eiffel rep influències de l’arquitectura de ferro anterior iniciada amb la rev. Industrial que utilitzava nous materials com el vidre, el ferro per construir estacions de tren, mercats, grans pavellons. La seva torre influirà en la futura arquitectura sustentada en la enginyeria per la construcció de ponts, viaductes i grans edificis de ferro. En canvi els arquitectes preferiran edificis de pedra, maó, formigó, uns edificis historicistes que imitaran els del passat.

Conclusions (Context històric):

Al segle XIX es produí una revolució arquitectònica motivada per la 2na revolució industrial que portà a l’ús de nous materials i de tècniques modernes. La burgesia

Europea, sobre tot la francesa i britànica , apostaren per la modernitat , el progrés i acceptaren aquest nou model de bellesa de l’arquitectura de ferro, racional, funcional

Es buscaven edificis singulars i emblemàtics. En un principi van ser els enginyers, més que els arquitectes els que utilitzaren el nou estil amb els nous materials que oferien més possibilitats que els tradicionals i van ser capdavanters en la imposició del nou estil.


Viaducte de Garabit

Viaducte de Garabit

Pont de Forth. Escòcia
Pont de Forth Escòcia



Magatzems Carson, Pirie i Scot de Sullivancarson-1

Títol: Magatzems Carson, Pirie i Scott.

Autor: Louis Sullivan.

Cronologia: 1899-1901 (ampliat entre 1903 i 1904)

Estil: Escola de Chicago.

Tipologia: Edifici civil.

Materials: acer, ferro, vidre i formigó armat.

Localització: Chicago (EUA)

Anàlisi formal:

Els elements de suport són els pilars del mur fets amb formigó armat que constitueixen tota una carcassa metàl·lica i permeten alliberar el mur de la seva funció de càrrega i obrir grans finestrals de vidre. L’ element suportat és la gran coberta plana que tanca la part superior de l’ edifici.

Els materials de construcció són els formigó armat que porta una estructura interna d’acer, el ferro colat de la part inferior de la façana i el vidre que recobreix les finestres.

Pel que fa a la descripció de l’ alçada i la la planta, presenta dues parts ben diferenciades. La base inferior format per dues plantes – entresol i primera planta – envoltades per una estructura de ferro colat (fos) molt decorades i recobertes de grans aparadors de vidre a ran de façana.

I la resta de les plantes ( sis pisos construïts per l’ autor i 4 més afegits posteriorment) que segueixen una construcció modular a base de grans finestres horitzontals, separades per una estructura de formigó que confereix un traçat de línies horitzontals i verticals amb un ritme uniforme i dinàmic. A la part central de la cantonada s’aixeca la façana principal amb un pavelló circular molt decorat i amb finestres arrodonides a la part inferior que és on se situen les grans portes d’accés al Magatzem. Té moltes obertures en forma de finestres apaïsades (finestres Chicago).

La planta és rectangular i els espais fragmentats són amplis i polivalents i ben il·luminats gràcies als grans finestrals que envolten l’edifici i que creen un espai interior obert amb una perfecta interrelació de l’interior amb l’ exterior, ja que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems. S’utilitzaren els ascensors elèctrics inventats per Siemens (1880).

La decoració és sòbria, pròpia d’un edifici racional i funcional. A l’ Exterior trobem molt decorat el cos inferior dels aparadors i el pavelló de la façana, amb motius que recorden el modernisme: columnes, arcades i cornises de ferro colat deorats amb relleus vegetals de fulles d’ acant lobulades i espinoses. Les finestres queden em¡marcades com si fossin quadres i tota l’estructura de formigó presenta unes motllures en forma de sanefes amb motius geomètrics fets de terracota.

Finalment, pel que fa a l’entorn i integració urbanístic,

L’ edifici fa xamfrà amb dos dels carrers principals (Franklim i Adam) dins el districte comercial del centre de Chicago. La horitzontalitat de les finestres fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, però els seu 10 pisos aporten una monumentalitat que permeten la seva adaptació visual als edificis alts del seu entorn urbà per tant harmonitza amb l’entorn.

Interpretació: Magatzems Carson, Pirie i Scot de Sullivan

Contingut o Significat:

Els Magatzems Carson, Pirie i Scott estava destinat a la venda de roba, calçat, joieria, mobles, cosmètica, etc, i va funcionar fins el 2007.

L’ incendi que va devastar Chicago el 1873 va fer reconstruir la ciutat, substituint els vells edificis de fusta del centre històric per nous edificis comercials i de negocis que utilitzaven els nous materials de l’arquitectura de ferro i noves solucions funcionals. Així va néixer “L’ escola de Chicago” de la qual L. Sullivan serà el seu màxim representant i aquest edifici el més rellevant. Serà el precedent dels grans gratacels i constitueix un símbol de la ciutat.

Funcions:

La funció útil és comercial, la necessitat de construir grans espais amb edificis més alts i espais interiors amplis i polivalents. La funció simbòlica era la construcció d’un edifici modern que fos el nou símbol de la ciutat de Chicago i la seva burgesia emergent.

Estil:

L’obra pertany a “L’ Escola de Chicago”, de la qual L. Sullivan va ser el màxim representant. Per a Sulliven cada part de l’edifici havia de respondre a la funció per la qual s’havia dissenyat, d’ahí la seva frase: “La forma segueix la funció”. És caracteritzà per:

Ús de nous materials: estructures de formigó armat amb ferro i acer que permeten construir edificis més alts.

Construcció a base de mòduls superposats.

Finestres Chicago, apaïsades que aporten horitzontalitat a les façanes.

Moltes finestres que aporten lluminositat a l’interior , ja que les parets són innecessàries.

Construccions senzilles, racionals i funcionals, oposades a les historicistes o neogòtiques.

Façanes atractives amb decoració vegetal i geomètrica.

Autor:

L. Sullivan és l’arquitecte més important de l’ escola de Chicago. Va estudiar arquitectura als EEUU i a París, d’on rep influències de la decoració modernista.

Va treballar a Boston i Chicago , on s’associarà a altres arquitectes (Dankar i Adler) i formarà l’ Escola de Chicago.

Models i influències:

Sullivan rep les influències de l’arquitectura de ferro i el modernisme europeu en la decoració. Amb les possibilitats dels nous materials –ferro, acer, formigó, vidre- crearà edificis molt més alts, funcionals, ben il·luminats i amb amplis espais, amb ascensors elèctrics, tot prescindint dels murs de càrrega. Serà l’essència de l’ Escola de Chicago.

El seu deixeble més destacat serà F. L. Wright (Casa Haufman). (Organicisme)

Influiran sobre l’arquitectura funcionalista europea del s. XX (Le Corbussier).

2 thoughts on “L’ Arquitectura del ferro. Finals del s. XIX

  1. gcolomer Post author

    En canvi els meus alumnes no li fan gaire cas al bloc. M’ alegro que t’hagi estat útil.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *