Art Romà (Power Point)
EL SARCÒFAG DELS ESPOSOS
Títol: Sarcòfag dels esposos
Autor: desconegut
Cronologia: s. VI a C.
Estil: Etrusc
Tipologia: Grup escultòric
Localització: Museu Nazionale di Villa Giulia (Roma)
Interpretació:
Tema i Significat:
El tema fa referència a uns esposos , mig incorporats en un llit, amb actitud alegre i serena que dialoguen amb els convidats en el seu banquet funerari.
Pel que fa al significat, el poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i una gran por a la mort. Creien que el difunt no havia mort del tot, sinó que seguia viu a l’altra vida, dins del sepulcre. Per aquesta raó, les tombes etrusques reproduïen generalment les cases de les persones mortes, decorant les càmeres mortuòries amb pintures al fresc, que representaven escenes de dansa, banquets, genets acròbates i animals, així com també col·locaven una sèrie de manufactures i objectes quotidians destinats a acompanyar el difunt a l’altra vida. Així mateix, també era deure de l’artista reproduir de la manera més fidedigna possible els trets característics corporals i, sobre tot, facials de la persona morta, representant-los en una escena quotidiana i relaxada.
Es creu que es tracta de la representació d’uns esposos que semblen estar celebrant unbanquet, xerrant de forma distesa. L’esposa apareix en primer terme, doncs la dona etrusca no estava marginada de la vida social, com passava amb les dones gregues i romanes, que es mantenien subordinades a l’home. En la civilització etrusca, participava activament en la vida pública, assistint a les festes, els banquets, els balls i els jocs gimnàstics.
Funcions:
La funció útil és funerària ja que aquest tipus de sarcòfag servia per a guardar les cendres de la persona morta, en la part posterior, una vegada acabat el ritual d’incineració. Així doncs, es pot afirmar que el sarcòfag és una urna funerària.
La funció simbòlica seria l’ostentació del poder i la riquesa dels propietaris. Només les famílies pertanyents a l’aristocràcia, tenen els mitjans per a poder construir originals sepulcres on enterrar els seus familiars.
Característiques de l’ Estil:
Aquest grup escultòric és el resultat d’una barreja de les característiques de l’art grec arcaic i l’art etrusc. Per una banda les imatges es poden relacionar amb el Kouros i Kore pels ulls ametllats, el somriure forçat, els pentinats geomètrics, el tors nu de l’home, la simetria dels rostres. Però en canvi els rostres no estan idealitzats ni tenen un posat hieràtic, solemne, majestuós, no buscaven un ideal de bellesa com els grecs, sinó que eren retrats dels personatges que representaven. Eren més naturals, no tan rígids i estàtics i buscaven representar escenes quotidianes i sentiments. Per exemple amb els gestos de les mans simulen que estan parlant amb la resta dels convidats i amb la ma del Marit sobre l’espatlla de la dona expressa tendresa, protecció, amor. Seran els precursors dels retrats de les escultures romanes.
Context històric:
La civilització etrusca es desenvolupa a la península Itàlica entre el segle X i el segle II aC.
D’origen probablement oriental, aquest poble aglutina la tradició cultural i artística de les
civilitzacions del Pròxim Orient i la Mediterrània.
El seu art és eminentment de caràcter religiós, amb la intenció d’obeir la voluntat dels seus
déus, per tal de no caure en desgràcia. Igualment, tal i com també succeïa en les civilitzacions
egípcia i mesopotàmica, el poble etrusc dona molta importància a la vida després de la mort.
Per aquesta raó, es té el costum de perpetuar la memòria del difunt, bé fos creant màscares de
cera del finat o bé fent urnes funeràries on es guardaven les cendres.
AUGUST DE PRIMA PORTA
August de Prima Porta
Interpretació o Contingut:
La imatge representa el primer Emperador romà –Octavi August- dempeus i descalç sobre un pedestal. A la seva cuirassa hi ha esculpit un relleu sobre les seves victòries a Hispania i Gàl·lia.
August està representat en el moment de màxima autoritat, amb el braç dret aixecat, com dirigint les tropes o adreçant un discurs. Va vestit amb la cuirassa, símbol del poder militar i envoltat d’una túnica a la cintura que representa el poder civil del Senat. El relleu central de la cuirassa presenta el moment en que els enemics vençuts de la Hispania i la Gàl·lia donaven als romans uns trofeus de guerra en senyal d’acceptar la seva derrota i se sotmetien al poder de Roma. La seva esposa –Lívia- va triar aquesta escena pel relleu de la cuirassa perquè va ser el seu fill Tiberi l’encarregat de recollir ells trofeus. Tiberi està representat al costat de la “Lloba capitolina” , símbol de Roma, i envoltat de les divinitats protectores d’ August –Apol·lo i Diana- Així Lívia aprofita per fer propaganda política del seu fill, el futur Emperador Tiberi. La primera versió de l’estàtua que es va fer, avui perduda- era de bronze policromat i portava sandàlies. Es va esculpí per commemorar l’ inici de la “Pau romana” a l’època d¡August, amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispania. En canvi aquesta còpia en marbre va ser encarregada per Lívia un cop mort i es va trobar a la seva casa a Prima Porta, localitat propera a Roma. Els peus descalços signifiquen que ja era divinitzat i vivia a l’ Olimp. La imatge del petit Cupido sobre el dofí als peus serveix de suport i també indica la divinitat de l’ Emperador un cop mort.
Característiques de l’estil:
Es tracta d’un Art Eclèctic que rep influències gregues com el Contrapposto de les estàtues de Policlet (Dorífer, Diadumen) i etrusques com el rostre realista i el retrat psicològic del personatge, així com el detallisme del relleu de la cuirassa o el realisme dels plecs. És un Art Monumental que mostra una gran estàtua, Funcional per fer propaganda política de l’ Imperi i un Art Urbà pensat per decorar ciutats.
Funcions:
La funció útil és decorativa, feta per presidir un espai a l’aire lliure. I la funció simbòlica propagandística del poder de l’ Emperador i de l’ Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi d’ August per promocionar el seu fill Tiberi com a nou Emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu pare.
Autor, Models i Influències:
L’ autor és desconegut, però era un gran coneixedor de les escultures gregues. Aquestes imatges de l’ Emperador eren encarregades pel Senat romà per ser instal·lades a totes les ciutats de l’ Imperi i donar-lo a conèixer.
August de Prima Porta rep influències gregues, en concret del Dorífor de Policlet, com també dels retrats etruscs que eren estàtues funeràries de gran realisme. A més aquesta obra servirà de model a tots els retrats i estàtues d’Emperadors posteriors, així com a les escultures Renaixentistes i Neoclàssiques.
ARA PACIS AUGUSTAE
Títol: Ara Pacis Augustae
Autor: Desconegut
Cronologia: I aC (13 aC)
Estil: Romà imperial
Localització: Roma.
INTERPRETACIO:
Temàtica i Significat:
És un altar clàssic, al que es sacrificaven víctimes, cremant-se damunt l’altar: l’aroma pujava
cap el cel i era plaent a la divinitat.
L’Ara Pacis Augustae és una edificació per celebrar cada any un ritu religiós, donant gràcies a
Déu per la pau que August ha dut a Roma després de pacificar la Hispània i la Gàl·lia,. El dia del ritual es feia coincidir amb l’aniversari de Lívia, l’esposa d’August.
L’Ara Pacis s’aixeca a Roma sobre una parcel·la quadrangular, orientada als quatre punts cardinals, tancada per murs plens de relleus, a dos registres, explicant el ritu al que està dedicat. August i els seus acompanyants participaven del ritu dedicat al déu Sol . Pujaven per l’escalinata de la porta Oest (profunditat de la nit) fins al centre –Altar- (cim del migdia) i August que actuava com a sacerdot sortia per la porta de l’ Est (sol ixent).
L’Ara Pacis és petit, els seus relleu de les façanes laterals representen la processó dels nobles romans encapçalats per August i la seva família, acompanyats pels sacerdots i el Senat. Es dirigeixen a l’altar per oferir animals en sacrifici als déus per agrair la pau aconseguida per August. A les façanes frontals a les dues bandes de les portes hi ha altres relleus on es representa a l troïà Enees , mític fundador de la ciutat de Roma, amb l’ semblança d’ August i la lloba capitolina alletant a Ròmul i Rem (façana Oest) i la deessa de la Terra amb els seus fills i la deessa Roma (façana Est).
L’ Ara Pacis va ser restaurat per Mussolin i (1938) que el va canviar de direcció per orientar-lo a altres edificis importants del govern feixista. Així es comparava amb el primer emperador August.
Funció:
La Funció útil és religiosa ja que es tracta d’un altar per oferir sacrificis als déus en agraïment a la Pax Romana instaurada per August. La funció simbòlica és propagandística del govern del nou Emperador August que inaugurar un seguit de canvis en les estructures polítiques romanes per instaurar el seu Imperi. Significa l’arribada d’ un nou temps amb una nova Cort i uns nous rituals religiosos per rendir culte a la seva persona.
Característiques de l’ Estil:
Es tracta d’un art eclèctic que barreja característiques gregues,- relleu amb caràcter narratiu com el de la processó de les Panatenees de Fídies al Partenó o la semblança amb l’ Altar de Zeus a Pèrgam. Però també incorpora elements de l’ art etrusc com els retrats autèntics dels personatges en processó, començant pel propi August i la seva família (Lívia, Agripa, Júlia i els seus altres fills i nets). És un art racional, basat en normes i cànons que li donen un aspecte academicista i fred sense la gràcia i naturalitat de les Panatenees de Fídies. Un art funcional, monumental, religiós i urbà que busca fer propaganda del nou Imperi d’ August
Context històric: El de Roma.
COLUMNA TRAJANA D’ APOL·LODOR
Títol: Columna Trajana
Autor: Apol·lodor
Estil: Romà Imperial
Cronologia: s. II d C
Tipologia: Monument commemoratiu
Localització: Roma
Interpretació o Contingut:
La columna es va construir per narrar les victòries militars de l’ Emperador Trajà sobre la Dàcia (Romania). A la part inferior es representa la primera guerra i a la part superior la segona.
Va ser inaugurada a principis del s. II (113) igual que el Fòrum Trajà i el temple de Venus que va ser restaurat per l’ Emperador Trajà. La columna narra cronològicament i en sentit ascendent les batalles més importants, les tàctiques militars, armes, així com els moments de pau, per tant és un document valuós per conèixer l’exèrcit romà. S’inicia amb el pas de l’exèrcit romà pel Danubi i acaba amb la deportació dels presoners que va posar fi a la guerra. A m,és del seu caràcter heroic també surten els sentiments de dolor dels moribunds i la desesperació dels vençuts.
Característiques de l’ Estil:
Es tracta d’un art Eclèctic que en aquest cas barreja els retrats populars realistes etrusques amb els obeliscs i columnes commemoratives egípcies. És un art Funcional ja que no busca l’ideal estètic de bellesa sinó propagar les campanyes militars de l’ Emperador. És també un art Monumental i urbà, degut a la gran alçada i a que està situada al mig del Fòrum de Trajà a la ciutat.
Funcions:
Tenia una doble funció útil, funerària, per guardar les cendres de l’ Emperador i la seva esposa i decorativa, per ser exposada en una plaça pública. La funció simbòlica és també doble, commemorativa, per recordar les victòries militars sobre la Dàcia i propagandística del poder de l’ Emperador i del seu Imperi.
Autor, Influències i Models:
Apol·lodor de Damasc va ser el director de l’obra. Va ser un dels arquitectes més importants de la Roma Imperial. Es va encarregar de totes les obres del Fòrum de Trajà, la reconstrucció del Temple de Venus. Va ser amic personal de l’ Emperador Trajà i el va acompanyar en les seves expedicions a la Dàcia. Va construir un pont sobre el Danubi per l’exèrcit. Algunes fonts diuen que va ser assassinat per ordre de l’Emperador Adrià –nebot i successor de Trajà- que no li va perdonar les seves crítiques per la seva arquitectura monumental com el Panteó romà.
Pel que fa a les influències, els relleus de la columna són totalment originals. El caràcter narratiu de les escenes té com a precedent el fris hel·lenístic de l’Altar de Zeus a Pèrgam. Va servir de Model a posteriors columnes romanes com la de Marc Aureli, així com altres columnes barroques (St. Carlo Borromeo a Viena) i Neoclàssiques (Columna Vendôme a París).
Context històric:
Al context històric de l’Imperi romà cal afegir:
Trajà va ser l’ Emperador que va conquerir els darrers territoris de l’ Imperi romà al s. II : La Dàcia (Romania). Posteriorment, a partir del s. III es va iniciar la decadència.