Category Archives: Professorat

Escola 2018

Leave a reply

Darrerament l’educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l’Informe PISA, del l’estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d’educació de Catalunya.


Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un moment de reflexió i d’acció positiva en favor de la millora de l’educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l’escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d’estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació haurien de procurar tenir aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l’educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d’altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.


Et convidem a publicar-la també en aquest bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s’hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

  1. Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
  2. Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
  3. Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tinguis bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
  4. Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l’arrova sense espais] blogger.com
  5. Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
  6. Llegeix la teva aportació! Fer l'ullet
  7. No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.


Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.


–Més rètols–

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d’educadors blocaires.

L’organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s’ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça’t al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l’organització definitiva de la trobada d’educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l’equip impulsor de la proposta Escola2018 i organitzador de la trobada,


Ramon Barlam
Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada

Aprendre, deu notes per a la reflexió

2 Replies

Amb motiu de la celebració dels 10 anys de la fundació de Lacenet, en Ramon Barlam, docent i amic, va proposar-me de fer una xerrada sobre un tema d’actualitat educativa que pogués interessar un col·lectiu tan singular i potent com el que gira a l’entorn dels projectes col·laboratius i telemàtics de Lacenet.

Incapaç d’oferir lliçons, vaig optar per compartir deu notes per a la reflexió sobre un dels temes centrals de l’educació: l’aprenentatge. Amagat darrera les polèmiques educatives, els debats sobre les TIC o els nous currículums basats en competències, l’acte d’aprendre queda massa sovint implícit, ocult, pressuposat a l’escola. I això fa difícil reflexionar sobre la seva naturalesa i abordar-lo en la seva justa dimensió pedagògica.

Una xerrada en tres parts: una primera exposició personal, una re-exposició col·lectiva (Vía pepet)  i un torn obert de respostes Sorprès . Sobre què consistiria cada part en tinc una idea pensada, però les coses que fem amb els altres mai no són com hem previst si estem disposats a escoltar, ja que el producte final sempre és una creació col·lectiva. I jo penso anar a Callús a dialogar, és a dir, a escoltar i a aprendre.

En Ramon m’ha comentat que molts són mestres i amb idees personals. Així que penso dir-ne alguna de gruixuda i espero comptar amb la seva participació activa. En tornar, ho explico tot…

Explicit content

Màster de Professor d’Educació Secundària

Leave a reply

Màster de Professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament de Llengües

Com a complement d’un acord del Consell de Ministres del 14 de desembre, el proppassat 29/12 el BOE va publicar l’Ordre Ministerial en què es defineixen els objectius i els continguts del Màster que ha de substituir el CAP en el marc de l’anomena’t “procés de Bolonya”.

Es tracta d’un curs de 60 crèdits europeus amb tres mòduls, un de comú format per matèries de caire psicosociopedagògic, un altre de didàctica específica i de complements de formació i un pràcticum. Per inscriure’s al curs els alumnes hauran de demostrar el coneixement d’una llengua estrangera i dels continguts disciplinaris de l’àrea triada, en cas de no posseir una titulació adient.

La posada en marxa d’aquest Màster a l’Autònoma culminarà el procés de transició de la formació inicial del professorat de secundària que l’ICE i la Facultat de Ciències de l’Educació varen engegar a mitjans dels 90.

via

Dos breus apunts:

– Més de 10 anys per a canviar una formació inicial que tothom ha trobat sempre molt insuficient. Déu ni do!

– Ha quallat l’opció de fer-se professor després de les carreres universitàries en lloc de fer-ho durant les carreres universitàries. Penseu per un moment tot el que això significa…

Professorat novell

2 Replies

És possible generalitzar i aventurar que els professors novells tenen uns trets específics. En suggereixo alguns, fruit de la meva experiència.

Trets específics dels professors i professores novells

1. Abandonen el seu perfil de llicenciats universitaris, acostumats a “l’ofici d’alumne” i han d’iniciar-se en el rol d’un professional. Encara et diuen: “És que això no ens ho ha ensenyat ningú”… Esperen que algú els ensenyi en lloc de responsabilitzar-se d’aprendre.

2. Tenen una vivència bastant angoixada de la gestió de l’aula i se senten impotents per abordar el que ells anomenen “la disciplina” i “l’autoritat”.

3. No dominen les rutines de l’ofici i necessiten molt de temps i esforç per a fer coses habituals en la nostra tasca que els veterans fan amb naturalitat. Almenys els veterans professionalment competents…

4. Tracten d’aplicar els models de formació que han patit en tant que alumnes, la seva verdadera i sòlida “formació inicial”. No coneixen altres pràctiques que les que han viscut perquè la seva formació pedagògica i didàctica és pràcticament inexistent.

5. Es troben en “un estat de sobrecàrrega cognitiva” (Perrenoud) aclaparats per l’excessiva quantitat de qüestions que han d’abordar. Van d’una cosa a l’altra, sense tractar res en profunditat.

6. Es troben sols al centre: lluny dels seus companys de promoció i encara sense integrar-se en el món docent. Sovint formen petits cercles de novells.

7. Troben un abisme entre el discurs “pedagògicament correcte” i les pràctiques reals dels seus col•legues de centre. No acaben d’assumir que entre la teoria i la pràctica sempre hi ha un salt. Gran o petit, teòric o fàctic… però un salt considerable.

8. Tenen serioses dificultats per entendre la seva tasca com un sistema complex en el qual tots els elements estan interrelacionats (estratègies d’aprenentatge, didàctica, gestió d’aula, avaluació, relació pedagògica, etc.) i tendeixen a abordar separadament les dimensions de la professió.

9. Desconeixen molta informació sobre el sistema educatiu, en general. És a dir, sobre la legislació educativa vigent, sobre les novetats curriculars, els drets i obligacions professionals, els recursos a la xarxa, etc. En el CAP que es cursa aquest any a l’ICE de la UAB els parlen d’una estructura curricular (LOGSE) que ja no existeix i que està derogada…

10. Alguns, sense vocació docent, no veuen cap altra sortida que “sucumbir” a la realitat. Els altres, no saben a qui recórrer, qui els pot ajudar i en quin lloc poden trobar formació de qualitat per a sortir de la seva situació actual.

Entrada

(apunts)

Atorgament de poder que no competències…

1 Reply

Normalment prenem anotacions del llibres que llegim o bé en copiem fragments.

Suposo que ho fem tots, cadascú a la seva manera.

Acabo de llegir i copiar aquest fragment que trobo excel·lent…

L’«atorgament de poder» requereix la construcció i reconstrucció de lligams entre persones, el desig i la capacitat de col·laborar amb els altres en l’esforç continu de crear un món en què sigui possible la convivència hospitalària i amistosa, i la cooperació mútuament enriquidora entre homes i dones que s’esforcen per assolir l’autoestima, el desenvolupament de les seves facultats latents i la utilització adequada de les seves aptituds. En resum, una de les exigències més urgents de l’educació al llarg de tota la vida, destinada a l’ «atorgament de poder», és la reconstrucció de l’espai públic, com més va més abandonat, un espai en que homes i dones puguin establir un diàleg continu entre allò que és personal i allò que és col·lectiu, entre els interessos comuns i els particulars, entre els drets i els deures.

BAUMAN, Zygmunt (2006)
Els reptes de l’educació en la modernitat líquida
Barcelona, 2007; Ed.Arcadia

El fracàs escolar, segons El Periódico

Leave a reply


Aquesta és la consigna general:
tothom té explicacions exculpatòries i ningú és responsable en primera persona.
Jo ho veig diferent:
tots en tenim la culpa,
tots en som responsables.

Estat de l’educació a Catalunya, segons la Fundació “Jaume Bofill”

Leave a reply

El dret a una “educació de qualitat per tothom” és encara un objectiu pendent d’aconseguir. Excel·lència i equitat continuen sent dos reptes pendents en el nostre sistema educatiu. Les dades ens mostren que tenim taxes d’escolarització altes a l’educació infantil i a les etapes obligatòries, bons indicadors a primària pel que fa al reduït nombre d’alumnes repetidors i que el problema fonamental es concentra a l’ESO (sobretot al segon cicle) i a les etapes postobligatòries.

Continua estant present en el sistema educatiu la dualització entre els sectors públic i privat subvencionat, i dins de cada un d’aquests, entre centres de molt i poc prestigi social. Actualment les escoles públiques absorbeixen cada cop més alumnat que les privades. No obstant això, cal tenir en compte que Catalunya encara avui és una de les comunitats autònomes amb una distribució menys equitativa de l’alumnat nouvingut per sectors de titularitat.

Catalunya té un dels nivells d’abandonament escolar prematur més elevat de la Unió Europea, i un dels nivells de formació de la població jove més baix. Aquests dèficits, a més, han tingut una evolució negativa en els darrers anys. D’ençà de l’any 2000, a diferència de la mitjana de la Unió Europea, a Catalunya s’ha incrementat el pes de l’abandonament escolar prematur i ha disminuït el percentatge de població jove que ha assolit ensenyaments postobligatoris.

Catalunya presenta taxes de no graduació en l’ESO de les més altes de l’Estat (al voltant del 30%). L’estructura del mercat de treball i els elevats nivells de precarietat laboral i d’ocupació no qualificada en sectors com el turístic, representen un estímul per molts joves a l’hora d’abandonar el sistema educatiu. La responsabilitat també recau sobre el mateix sistema educatiu, que no és capaç de retenir (sinó que de vegades tendeix a expulsar) l’alumnat menys orientat envers l’escolarització.

Fragment final del Dossier de Premsa
“Estat de l’educació a Catalunya 2006-2007”
de la Fundació Jaume Bofill.

Sobre “problemes de disciplina”

Leave a reply

    Parlar de “problemes de disciplina” és molt general. Significa que els alumnes no obeeixen les indicacions del professor? Significa que es neguen a realitzar el treball escolar proposat? Significa que resolen els conflictes a través de la violència? Significa que expressen rebuig escolar a través de la conducta? Significa que els alumnes tenen conductes desafiants? Significa que no respecten les normes de l’escola? Són molts aspectes diferents que responen a necessitats diferents i que, naturalment, demanen respostes diferents.

Sobre què cal fer, crec que no es tracta “d’implantar cap disciplina” sinó de “construir la llei”. Els comportaments no es transformen per decret i la indisciplina no s’atura proclamant l’ordre, sinó afrontant amb naturalitat l’existència de conflictes i arbitrant mitjans per a construir una cultura, un clima escolar en el qual la convivència pacífica sigui possible.

(esborrany)