És possible que ens ajuntem per a conversar en peu d’igualtat sobre l’educació que volem?
És possible organitzar una trobada sense altra jerarquia que la qualitat humana i intel•lectual de les propostes?
És possible aprendre tots de tots, sense que ningú tingui el privilegi de parlar des d’una tarima?
És possible conversar per a elaborar propostes conjuntament?
És possible assumir que volem buscar per nosaltres mateixos les respostes a les nostres preguntes, àdhuc a risc de no trobar-les mai?
És possible que donem més importància al fet de triar nosaltres el rumb, que a la certesa d’arribar a una meta imposada?
És possible una trobada en la qual tothom ve a aprendre i ningú ve a ensenyar?