Category Archives: Canvi educatiu

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

Escola 2018: Diversificar sense excloure 2/3

L’escola que jo vull per al 2018 ha assumit que el gran repte de l’educació obligatòria és diversificar sense excloure.

A l’escola cada infant ha de trobar el seu lloc, però no hi ha llocs excloents, ni llocs principals i llocs secundaris. Aquesta escola, verdaderament integradora, tindria tres grans àmbits de diversificació: la diversificació de les formes d’ensenyar, la diversificació de les produccions i els projectes dels alumnes i la diversificació de les formes d’avaluació i de regulació. A canvi, però, no hi hauria finalitats educatives diferenciades, car l’escola obligatòria s’imposaria a ella mateixa el deure de ser verdaderament equitativa i promocionadora per a tothom.

No hi haurà en l’escola de 2018 un paradigma únic i estandarditzat per a regular les pràctiques efectives. No hi haurà tampoc espais, activitats, agrupaments o itineraris en què algú se senti exclòs. Perquè la diversificació no partirà de la classificació dels alumnes sinó de les seves necessitats. L’escola partirà d’una pedagogia contractual que sigui capaç d’oferir respostes organitzatives i metodològiques adequades a cada necessitat.

L’escola que jo vull, doncs, és molt rica metodològicament. Cap corrent pedagògic no podrà ser exclòs a priori, ja que aquesta riquesa donarà respostes a necessitats diferents: la necessitat d’acceptació (les pedagogies humanistes i rogerianes), la necessitat d’implicació (les pedagogies del projecte), la necessitat d’estimulació (les pedagogies diferenciades), la necessitat d’experimentació (pedagogies actives), la necessitat de reforç (pedagogies per objectius), la necessitat de comunicació (pedagogies interactives), la necessitat de consideració (pedagogies de l’obra mestra), etc. No volem una escola per a cada infant sinó una pedagogia per a cada necessitat!

L’escola que diversifica sense excloure accepta que tothom pot aprendre. No deixa de banda cap metodologia i pressuposa una cultura pedagògica molt rica i multireferencial, oberta a les innovacions i coneixedora de les grans tradicions pedagògiques que ens han precedit.

M’agradaria poder afirmar que una escola que diversifica sense excloure també és capaç d’oferir un lloc i un espai digne a tots els docents que estimin la seva tasca i s’hi comprometin professionalment. No hi haurà, doncs, pedagogs ni antipedagogs, perquè els mestres haurem après, potser definitivament, que en educació les poques coses que sabem, les sabem entre tots.

Trobada d’educadors blocaires

És possible que ens ajuntem per a conversar en peu d’igualtat sobre l’educació que volem?

És possible organitzar una trobada sense altra jerarquia que la qualitat humana i intel•lectual de les propostes?

És possible aprendre tots de tots, sense que ningú tingui el privilegi de parlar des d’una tarima?

És possible conversar per a elaborar propostes conjuntament?

És possible assumir que volem buscar per nosaltres mateixos les respostes a les nostres preguntes, àdhuc a risc de no trobar-les mai?

És possible que donem més importància al fet de triar nosaltres el rumb, que a la certesa d’arribar a una meta imposada?

Trobada d’educadors blocaires

És possible una trobada en la qual tothom ve a aprendre i ningú ve a ensenyar?

No ho sabem, però estem disposats a intentar-ho.

Et convido a unir-te a aquest propòsit foll!

Escola 2018

Darrerament l’educació ha passat a primer pla en els mitjans de comunicació arran de l’Informe PISA, del l’estudi sobre el professorat a Catalunya elaborat per la Fundació Jaume Bofill o de la vaga de docents convocada per a rebutjar les Bases de la nova llei d’educació de Catalunya.


Creiem que és una oportunitat per a convertir aquesta actualitat en un
moment de reflexió i d’acció positiva en favor de la millora de l’educació del nostre país.

Un grup de docents ens hem proposat fer-ho a través dels nostres blocs mitjançant una proposta oberta a la participació de tothom:

Etiqueta ESCOLA2018

Etiqueta de l’escola que volem. Una proposta col·lectiva basada en aportacions positives, personals i creatives sobre l’educació que volem d’aquí a 10 anys. Siguis del col·lectiu de pares, de mestres o d’estudiants, participa i fes sentir la teva veu a través del teu bloc.

Les propostes que vulguin acollir-se a aquesta denominació haurien de procurar tenir aquestes característiques:

1. Propostes positives, no crítiques. No parlem de l’educació que tenim, sinó de la que volem. Somia i proposa: el futur el construïm entre tots.

2. Propostes personals, no refetes. No enllacis articles interessants, opinions d’altres, referències alienes, sinó enriqueix-los amb la teva aportació. Sigues personal i glosa, comenta, proposa segons el teu propi punt de vista.

3. Propostes creatives, no convencionals. No podem canviar les coses si ho fem tot igual que ho hem fet fins ara. Cal començar a pensar de noves maneres. Crea i explora, les noves situacions demanen noves idees.

Si la teva aportació reuneix les tres característiques, sigui breu o extensa, plena de seny o bé de rauxa, etiqueta-la escola2018. Afegeix també altres etiquetes que orientin sobre el tipus de contingut: proposta, referència, bona pràctica, reflexió, etc.


Et convidem a publicar-la també en aquest bloc col·lectiu. Un bloc que recollirà totes les aportacions que s’hi vulguin incorporar.

Com fer-ho:

  1. Escriu la teva aportació en un correu electrònic.
  2. Posa el títol del teu post en l’assumpte del correu que ens envies.
  3. Al peu del correu, escriu escola2018 (i en cas que tinguis bloc, l’adreça amb un hipervincle al post original).
  4. Envia el correu a educadorsblocaires.escola2018 [aquí va l’arrova sense espais] blogger.com
  5. Visita Escola 2018, el bloc col·lectiu.
  6. Llegeix la teva aportació! Fer l'ullet
  7. No cal, doncs, tenir un bloc per a fer aportacions: envia un correu electrònic i les tecnologies faran la resta.


Si també vols ajudar-nos a difondre la campanya, afegeix el rètol al teu post o al teu bloc.


Més rètols

Moltes gràcies!

Aquesta iniciativa col·lectiva culminarà en una Trobada d’educadors blocaires.

L’organització Lacenet celebra enguany el seu 10è aniversari i s’ha ofert a acollir aquesta trobada el dissabte 17 de maig a Callús (Manresa).

Si tens un bloc i vols trobar-te amb altres educadors, no hi pots faltar!

Per assistir-hi, adreça’t al wiki que hem preparat per acollir-la. En ell anirem publicant les darreres novetats i l’organització definitiva de la trobada d’educadors blocaires.

Una salutació molt cordial de l’equip impulsor de la proposta Escola2018 i organitzador de la trobada,


Ramon Barlam
Marià Cano
Boris Mir
Irene Pelegrí
Anna Pérez
Àngel Solans
Artur Tallada

Segones Jornades Webquest, tres consideracions

Voldria fer tres consideracions personals sobre les Segones Jornades Webquest organitzades per l’associació WebQuestCat i l’ICE de la UAB, a més a més de felicitar els organitzadors com ja han fet altres companys, als quals m’afegeixo de cor: l’Anna Pérez, la Núria Cervera, en Pitu Martínez, la Lourdes Domenech i en Jordi Adell.

WebQuestCat

[imatge via]

La primera. Es constata clarament que les bones WebQuest formen part d’una família més gran, formada per moltes propostes didàctiques que utilitzen les tecnologies per a renovar les pràctiques d’aula. Crec que els tallers amb més inscrits eren aquells que anaven més enllà de les Webquest. Magister dixit: “les TIC són el tren, la pedagogia són les vies”. Jo potser hauria dit “camins”, i que el camí és la didàctica. La pedagogia abraçaria més àmbits que no pas les vies: els destins del viatge, la naturalesa dels viatgers, etc. Però amb les metàfores no s’hi val a badar, cal aturar-les just abans que, en lloc d’il•luminar-nos, ens enlluernin!
La brillant conferència d’en Fernando Garcia Páez -en total sintonia amb en Jordi Adell- va ser una prova palpable que tot això només té sentit des d’una visió renovada de l’educació i de les didàctiques. Adell, en el seu taller de la tarda, també va incidir en la idea que és més important la concepció pedagògica de tot plegat que no pas el coneixement de l’eina. Si hi ha persones que fent WebQuest arriben a transformar la seva escola, benvingudes siguin les WebQuest!

La segona. La gent arribava tard als tallers, als dinars, a les xerrades perquè tenia ganes de parlar amb altres persones, posar cara a projectes, conèixer l’autor de certa WebQuest, intercanviar parers, fer plans de col·laboració, etc. Les persones necessitem trobar-nos i intercanviar. Probablement hem de fer encara més networking dins dels tallers i aconseguir donar entrada a les aportacions dels assistents. La informació està a la xarxa, en les trobades estan les persones. Aprofitem-ho!

La tercera. El canvi no sortirà de les institucions. En moltes iniciatives, les institucions van al darrera. El canvi el fareu/farem nosaltres, si voleu, sumant amb les institucions. Compto que, en moltes coses us/ens aniran al darrera, però no importa massa. Sempre ha estat així. Em conformaria si, almenys, tinguessin l’habilitat de saber encarar la vela cap on bufa el vent (aquells que vau sentir en Sebastià Capella m’entendreu). I el nostre repte és superar iniciatives individuals i personalismes per tal d’ajuntar-nos i sumar. Crec que en les jornades es va apostar per aquesta via, però cal aprofundir-la molt més. Sumar infantil, primària, secundària i universitats, sumar pares, mares i docents, sumar recursos tecnològics i projectes pedagògicament potents, sumar escola pública i escola concertada… Les xarxes, si ho fem bé, ens ajudaran a multiplicar. I ho necessitarem, perquè, de professors, n’hi ha vuitanta mil i queda molta feina per fer.

M’he deixat les parts fosques a la calaixera, no volia trencar l’entusiasme que es respira. A més a més dels pros, sempre cal pensar en els contres. Però avui, no toca.

Confiança versus avaluació

La desconfiança és la causa profunda de l’actual obsessió per l’avaluació. Es té la ingènua esperança que, mantenint a permanent auditoria al sistema educatiu, es restituirà aquesta confiança perquè es garanteix una major eficàcia i una major qualitat.

La comprensió de les causes, el seu coneixement precís, pot ser que ens ofereixi un diagnòstic una mica més precís de la situació present. Però de l’anàlisi de les causes mai no n’obtindrem la invenció de les solucions. No hi ha un manual d’instruccions al qual acudir ni un llibre de receptes educatives per aplicar. És més que probable que la situació actual necessiti solucions noves.

No necessitem saber què passa sinó què podem fer per a millorar.

És conseqüència, el més raonable seria posar l’èmfasi en la creació de projectes innovadors i no a l’establiment de formes més afinades de control sobre el sistema. Generar confiança entre tots els estaments per poder treballar de forma conjunta i recuperar, amb el temps, la credibilitat de la societat.

Confiança

Declaració de Ciutat del Cap per a l’Educació Oberta

Open education

“Estem en la cúspide d’una revolució global en l’ensenyament i l’aprenentatge. Els educadors al llarg del món estan sembrant un vast corpus de recursos educatius en la Internet, obert i lliure perquè tots ho usin. Aquests educadors estan creant un món on cada persona en el planeta pugui accedir i contribuir a la suma del coneixement humà. També planten les llavors d’una nova pedagogia on els educadors i els estudiants creen, donen forma i desenvolupen junts el coneixement, aprofundint les seves habilitats i enteniment en el procés.

Aquest moviment educatiu emergent combina la tradició establerta de compartir bones idees amb col·legues educadors, i la cultura de col·laboració i interactiva de la Internet. Està construïda sobre la creença que cadascun hauria de tenir la llibertat d’usar, adaptar a la mesura de les seves necessitats, millorar i redistribuir recursos educatius sense restriccions. Els educadors, estudiants i uns altres que comparteixin aquesta creença s’estan congregant com part d’un esforç mundial per a fer a l’educació més accessible i efectiva.

La creixent col·lecció global de recursos educatius oberts ha creat un terreny fèrtil per a aquest esforç. Aquests recursos inclouen materials de cursos amb llicències obertes, planificacions de classes, llibres de text, jocs, programari i altres materials que recolzin l’ensenyament i l’aprenentatge. Ells contribueixen a fer l’educació més accessible, especialment on els diners per als materials per a l’aprenentatge és escàs. També nodreixen al caràcter participatiu de la cultura de l’aprenentatge, la creació, el compartir i la col·laboració que les societats del coneixement de ràpida evolució necessiten.

No obstant això, l’educació oberta no està limitada a només recursos educatius oberts. També es basa en tecnologies obertes que faciliten un aprenentatge col·laboratiu, flexible i en compartir practiques d’ensenyament que faculten als educadors a beneficiar-se de les millors idees dels seus col·legues. Pot créixer fins a incloure nous enfocaments en l’avaluació, acreditació i a l’aprenentatge col·laboratiu. Comprendre i adoptar innovacions com aquesta és crítica per a la visió a llarg termini d’aquest moviment.

Existeixen moltes barreres per a la realització d’aquesta visió. La majoria dels educadors romanen en el desconeixement del creixent nombre de recursos educatius oberts. Moltes institucions educatives i governamentals no estan al tant o no estan convençudes dels beneficis de l’educació oberta. Les diferències entre els esquemes de llicències per als recursos oberts creen confusió i incompatibilitat. I, per suposat la majoria del món encara no té accés als computadors i a les xarxes que són integrals per a la majoria dels esforços d’educació oberta.

Aquestes barreres poden ser vençudes sols pel treball en comú. Convidem a estudiants, educadors, formadors, autors, escoles, facultats, universitats, editors, sindicats, gremis professionals, legisladors, governs, fundacions i altres que comparteixin la nostra visió a comprometre’s en la prossecució i promoció de l’educació oberta, i, en particular, a aquestes tres estratègies per a incrementar l’abast i l’impacte dels recursos educatius oberts:

1. Educadors i estudiants: Primer, animem als educadors i als estudiants a participar activament en el moviment emergent de l’educació oberta. La participació inclou: la creació, l’ús, l’adaptació i la millora dels recursos educatius oberts; adoptar practiques educatives construïdes al voltant de la col·laboració, el descobriment i la creació del coneixement; i convidar als parells i col·legues a involucrés. La creació i l’ús d’aquests recursos oberts hauran de ser considerats com integrals a l’educació i haurien de ser recolzats i recompensats de manera concorde.
2. Recursos Educatius Oberts: En segon lloc, convoquem a educadors, autors i institucions a publicar els seus recursos obertament. Aquests recursos educatius oberts haurien de ser llicenciats per a facilitar l’ús, la revisió, la traducció, la millora i el seu ús compartit per qualsevol persona, idealment sense restriccions legals més que un requeriment del creador per a una atribució apropiada o per a compartir treballs derivats. Els recursos haurien de ser publicats en formats que facilitin tant l’ús com l’edició, i que puguin acomodar-se a una diversitat de plataformes tècniques. Quan sigui possible, haurien d’estar disponibles per a persones amb incapacitats físiques i per a aquells que no té accés a la Internet.
3. Polítiques d’Educació Oberta: En tercer lloc, els governs, les juntes o consells d’escoles, les facultats i universitats haurien de fer de les polítiques d’educació oberta una prioritat. Idealment, tots els recursos educatius finançats amb els impostos dels contribuents haurien de ser recursos educatius oberts. Els processos d’acreditació haurien de donar preferència als recursos educatius oberts. Els centres de recursos educatius haurien d’incloure i destacar activament els recursos oberts d’Educació dintre de les seves col·leccions.

Aquestes estratègies representen molt més que el que cal fer. Constitueixen una sàvia inversió en l’ensenyament i l’aprenentatge per al segle XXI. Faran possible el redirigir fons dels cars llibres de text cap a un millor aprenentatge. Ajudaran als professors a destacar-se en els seus treballs i atorgaran més oportunitats per a una major visibilitat i impacte global. Acceleraran la innovació en l’ensenyament. Els donarà als estudiants un major control sobre el seu aprenentatge. Aquestes estratègies per a qualsevol són assenyades.

Milers d’educadors, estudiants, autors, administradors i legisladors estan ja involucrats en iniciatives d’educació oberta. Tenim l’oportunitat de fer créixer aquest moviment per a incloure a milions d’educadors i institucions en tots els racons del món, rics i pobres. Tenim l’ocasió d’arribar fins a legisladors, treballant en conjunt per a materialitzar les oportunitats que se’ns presentin. Podem fer partícips a empresaris i cases editorials que estiguin desenvolupant models de negocis innovadors que són tant oberts com financerament sostenibles. Tenim l’oportunitat de nodrir a una nova generació d’estudiants involucrats amb els continguts oberts educatius, facultats pel seu aprenentatge per a compartir el nou coneixement i intuïció amb els altres. I el més important, tenim l’oportunitat de millorar dramàticament les vides de centenars de milions de persones a l’ample i llarg del món a través d’oportunitats educatives lliurement disponibles, d’alta qualitat, i rellevants localment.

Nosaltres, els signants, convidem a tots els individus i institucions a congregar-se en la Declaració de Ciutat del Cap per a l’Educació Oberta, i al fer-ho, comprometre’s a dur a terme les tres estratègies anteriorment esmentades. Encoratgem també a aquells que signin al fet que desenvolupin i persegueixin posteriors estratègies per a fomentar i sustentar esforços en el camp de la tecnologia oberta, en el lliure intercanvi de practiques d’ensenyament i altres enfocaments que promoguin l’ús més estès de l’educació oberta. Amb cada persona o institució que prengui aquest compromís—i amb cada esforç posterior per a articular aquesta visió– , ens aproparem encara més cap a un món d’educació oberta, educació flexible i efectiva per a tots.”

Jo ja l’he firmada. Pensa-hi i pren la teva decisió.

via

http://www.capetowndeclaration.org/

Màster de Professor d’Educació Secundària

Màster de Professor d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament de Llengües

Com a complement d’un acord del Consell de Ministres del 14 de desembre, el proppassat 29/12 el BOE va publicar l’Ordre Ministerial en què es defineixen els objectius i els continguts del Màster que ha de substituir el CAP en el marc de l’anomena’t “procés de Bolonya”.

Es tracta d’un curs de 60 crèdits europeus amb tres mòduls, un de comú format per matèries de caire psicosociopedagògic, un altre de didàctica específica i de complements de formació i un pràcticum. Per inscriure’s al curs els alumnes hauran de demostrar el coneixement d’una llengua estrangera i dels continguts disciplinaris de l’àrea triada, en cas de no posseir una titulació adient.

La posada en marxa d’aquest Màster a l’Autònoma culminarà el procés de transició de la formació inicial del professorat de secundària que l’ICE i la Facultat de Ciències de l’Educació varen engegar a mitjans dels 90.

via

Dos breus apunts:

– Més de 10 anys per a canviar una formació inicial que tothom ha trobat sempre molt insuficient. Déu ni do!

– Ha quallat l’opció de fer-se professor després de les carreres universitàries en lloc de fer-ho durant les carreres universitàries. Penseu per un moment tot el que això significa…