Author Archives: bmir

El Moodle i la pedagogia

Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.

I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.

Martin Dougiamas El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó:
“En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas

A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.

Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.

Persones inquietes, institucions despersonalitzades

En Jordi Vivancos ha reprès del seu bloc, després de temps inactiu. En Ferran Ruiz torna a la publicació amb dos articles irrellevants imprescindibles sobre l’educació. També escriu en Marià Cano, que feia temps que guardava silenci. Altres blocaires més actius, com l’Anna o en Ramon, aixequen una mica el to combatiu que els caracteritza. Només són alguns exemples de persones properes, però potser significa que els blocaires tenen ganes de fer-se presents.

És curiós, però, que els temes de l’actualitat educativa immediata no són el focus dels seus comentaris. Em refereixo al tràmit de la LEC i a les reaccions dels sindicats, per exemple. Sembla que tot això no va amb nosaltres, els docents. Sindicats i polítics es confronten a través dels mitjans i nosaltres seguim indiferents amb la nostra petita (i gran, alhora) feina de cada dia.

És un signe dels temps, que ens hauria de fer pensar. Com és que considerem que “aquesta partida” no és la nostra? És que no ens interessa l’educació? És que no tenim poder per intervenir-hi? O és que els problemes de veritat no són aquests?

Aquesta separació entre les institucions i les persones singulars em sembla un tema importantíssim. Els docents, els pares i els alumnes som els grans absents en els debats públics. De fet, ara com ara, no sabria dir en quin lloc cal debatre les coses importants de l’educació…

Si nosaltres no ens sentim implicats en els debats públics o no sabem en quins llocs hem de donar el nostre parer, vol dir que no participem activament en la reflexió sobre aquests temes. Vol dir que deixem en altres mans les decisions sobre el futur de l’escola.

Segurament aquest buit no ens el podem permetre.

Arreu sento que es demana més iniciativa de la “la societat civil”. Deu ser una moda.

Però, en educació, em sembla que, a més a més, és una necessitat.

A propòsit del programari lliure a les escoles

Els partidaris del programari lliure hem d’anar més enllà de l’argument economicista. Encara que ens regalin el programari de propietat, hi ha altres arguments més contundents per a justificar la incorporació del programari lliure a classe. Qui millor que Richard Stallman per a explicar-los?

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/DsaVe2AueRA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Jo hi estic completament d’acord, però trobo que ens falta incorporar altres punts de vista relacionats amb les necessitats de l’usuari final i no basar-se exclusivament en justificacions, diguem-ne, filosòfiques o ideològiques. Em refereixo a aspectes com el cost de la formació i l’acompanyament que aquest canvi demana, la millora de les prestacions intrínseques del programari a ulls de l’usuari final, etc.

Fins i tot tinc la impressió que la excessiva militància dels partidaris es gira en contra de la expansió entre els no iniciats.

Jornada de protecció de dades

La reflexió sobre els nous hàbits socials nascuts al voltant de la xarxa és absolutament imprescindible. Afecta a tots els estaments socials i a totes les edats. Cadascuna amb la seva especificitat. La Comissió de Llibertats i Informàtica és una organització no governamental dedicada a la defensa del dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal. Juntament amb l’Agència Catalana de Protecció de Dades (APDCAT) i el Departament d’Educació van organitzar una Jornada sobre la protecció de dades de caràcter personal entre els menors i adolescents en l’ús de les TIC. Van presentar-hi uns manuals adreçats a nens i joves sobre la gestió de les dades a la xarxa.

Un cop fullejats poden semblar paternalistes des d’un punt de vista dels joves áltament socialitzats en les tecnologies digitals. Però també poden ser considerats una bona eina per aquells que s’inicien a Internet. És possible que els primers lectors interessats siguin els docents que (encara) estan al marge de tot el món digital o els pares que no són conscients de com tots aquests temes afecten directament els seus fills.

A mi em sembla que per deixar constància de la importància del tema s’abusa de la perillositat i s’apel·la massa als sentiments, creant un clima poc adequat al coneixement i reflexió serena sobre els usos de la xarxa.

El vídeo que trobareu a continuació, que forma part d’una campanya de sensibilització feta per www.protegeles.com és una mostra del que explico.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/iiTXEFKLbmE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Linkedin, de franc?

Pel que fa a les condicions d’ús:

No tienes que entregar ningún material a LinkedIn, pero si lo haces (incluyendo contenidos, ideas, conceptos, técnicas e información generados por el Usuario) nos otorgas, tal como lo haces al suscribir este Contrato, el derecho no exclusivo, irrevocable, perpetuo, a nivel mundial, ilimitado, sujeto a cesión o sublicencia, totalmente pagado y libre de derechos de regalías para copiar, mejorar, distribuir, publicar, eliminar, retener, agregar, utilizar, comercializar dicho material, mediante cualquier forma conocida o que pueda ser descubierta en el futuro, sin que sea necesario otro consentimiento, notificación y/o compensación de ninguna índole.

Pel que fa als drets de Copyright dels usaris:

Esta licencia incluye, entre otros, el derecho de LinkedIn a reproducir, representar, adaptar, traducir, digitalizar, utilizar para fines publicitarios, ya sean comerciales o no, sublicenciar o transferir el contenido relacionado con cada Usuario (esto incluye información, fotos, descripciones, criterios de búsqueda, etc.) sobre todos o parte de los Servicios y/o en cualquier lista de correos de LinkedIn y, en general, a través de cualquier medio de comunicación (correo electrónico, SMS, MMS, WAP, Internet, CD Rom o DVD).

Un exemple sobre els “serveis gràtis” que ofereixen les empreses a la xarxa.

Que cadascú tregui les seves conclusions.

Ni nadius, ni residents… competents digitals.

Una competència és la combinació d’habilitats pràctiques i cognitives interrelacionades amb coneixements, valors, actituds i emocions, els quals són mobilitzats conjuntament per actuar de manera eficaç i eficient. Un competent digital, en conseqüència, és aquella persona que és capaç de fer això amb uns mitjans i en un context digital. I això no té res a veure amb la data de naixement, amb les hores d’exposició a la xarxa o amb l’ús concret de determinats dispositius, eines o jocs.

La capacitat de mobilitzar molts tipus de coneixements, d’afrontar situacions i problemes en l’àmbit digital i tecnològic, de regular la dimensió cognitiva i emocional en funció d’uns interessos, cobra el seu veritable sentit si és tractada en el marc del saber i no de la dimensió generacional.

Tothom pot ser competent digital: només cal que n’aprengui. Sembla senzill i ho hem complicat a base de bé!

Competència digital

He desenvolupat una mica més el tema dels nadius digitals en el blog en castellà.

UrbanLabs al Citilab de Cornellà

Tres conferències (Esteve Almirall, Alberto Ortiz de Zárate, Michel Bauwens) + quinze presentacions breus + sis grups de treball = 100 persones inquietes i creatives a UrbanLabs en el Citilab.

Taller UrbanLabs educació digital

Enric Sanabre em va proposar d’encarregar-me del taller d’educació digital. Un repte i un compromís. No sóc la persona adequada per a valorar-ho, però jo vaig aprendre moltes coses. I en vaig pensar d’altres.

Si no coneixes Citilab et pensaràs que és un niu de tecnòlegs, pero no és veritat: és un exemple de bona pedagogia que posa al centre les persones i els seus projectes.

Cinc idees clau sobre l’escola a PodCamp Barcelona 2008

Podcamp Barcelona 2008

Cinc idees clau sobre l’escola que els no-docents haurien de cosnèixer per a poder pensar i opinar sobre educació per compte propi. Una conversa encetada al Podcamp Barcelona 2008

1. L’escola contribueix a la custòdia, a la socialització (enculturació) i a l’aprenentatge en igual proporció. Cap d’aquestes dimensions no és exclusiva de l’escola.

2. L’escola és alhora una institució i un servei. La satisfacció dels usuaris està sempre subordinada al grau de respecte als principis educatius i ètics que fonamenten la institució escolar.

3. L’escola implica tothom però amb demandes antagòniques. És un sistema de naturalesa inestable.

4. L’escola es veu afectada per accions en tres àmbits que són paral•lels: les estructures i el management, els continguts i les finalitats, i el paradigma educatiu.

5. L’escola no pot canviar-se a si mateixa. Cap dels seus actors i agents no està preparat per a una educació que encara no existeix.

 

 

El Masnou, Barcelona 26-28/9/08
Centre cultural Ca n’Humet
Carrer de Fontanills, 77-79

Escola 2018: Diversificar sense excloure 2/3

L’escola que jo vull per al 2018 ha assumit que el gran repte de l’educació obligatòria és diversificar sense excloure.

A l’escola cada infant ha de trobar el seu lloc, però no hi ha llocs excloents, ni llocs principals i llocs secundaris. Aquesta escola, verdaderament integradora, tindria tres grans àmbits de diversificació: la diversificació de les formes d’ensenyar, la diversificació de les produccions i els projectes dels alumnes i la diversificació de les formes d’avaluació i de regulació. A canvi, però, no hi hauria finalitats educatives diferenciades, car l’escola obligatòria s’imposaria a ella mateixa el deure de ser verdaderament equitativa i promocionadora per a tothom.

No hi haurà en l’escola de 2018 un paradigma únic i estandarditzat per a regular les pràctiques efectives. No hi haurà tampoc espais, activitats, agrupaments o itineraris en què algú se senti exclòs. Perquè la diversificació no partirà de la classificació dels alumnes sinó de les seves necessitats. L’escola partirà d’una pedagogia contractual que sigui capaç d’oferir respostes organitzatives i metodològiques adequades a cada necessitat.

L’escola que jo vull, doncs, és molt rica metodològicament. Cap corrent pedagògic no podrà ser exclòs a priori, ja que aquesta riquesa donarà respostes a necessitats diferents: la necessitat d’acceptació (les pedagogies humanistes i rogerianes), la necessitat d’implicació (les pedagogies del projecte), la necessitat d’estimulació (les pedagogies diferenciades), la necessitat d’experimentació (pedagogies actives), la necessitat de reforç (pedagogies per objectius), la necessitat de comunicació (pedagogies interactives), la necessitat de consideració (pedagogies de l’obra mestra), etc. No volem una escola per a cada infant sinó una pedagogia per a cada necessitat!

L’escola que diversifica sense excloure accepta que tothom pot aprendre. No deixa de banda cap metodologia i pressuposa una cultura pedagògica molt rica i multireferencial, oberta a les innovacions i coneixedora de les grans tradicions pedagògiques que ens han precedit.

M’agradaria poder afirmar que una escola que diversifica sense excloure també és capaç d’oferir un lloc i un espai digne a tots els docents que estimin la seva tasca i s’hi comprometin professionalment. No hi haurà, doncs, pedagogs ni antipedagogs, perquè els mestres haurem après, potser definitivament, que en educació les poques coses que sabem, les sabem entre tots.

Trobada d’educadors blocaires

És possible que ens ajuntem per a conversar en peu d’igualtat sobre l’educació que volem?

És possible organitzar una trobada sense altra jerarquia que la qualitat humana i intel•lectual de les propostes?

És possible aprendre tots de tots, sense que ningú tingui el privilegi de parlar des d’una tarima?

És possible conversar per a elaborar propostes conjuntament?

És possible assumir que volem buscar per nosaltres mateixos les respostes a les nostres preguntes, àdhuc a risc de no trobar-les mai?

És possible que donem més importància al fet de triar nosaltres el rumb, que a la certesa d’arribar a una meta imposada?

Trobada d’educadors blocaires

És possible una trobada en la qual tothom ve a aprendre i ningú ve a ensenyar?

No ho sabem, però estem disposats a intentar-ho.

Et convido a unir-te a aquest propòsit foll!