Per raons que ara no venen al cas, en els darrers quatre anys m’he trobat en nombroses situacions en les que he estat encapçalant la implantació de Moodle. Més aviat, m’hi he trobat involuntàriament involucrat, sovint contribuint a projectes que eren d’altres persones o institucions.
I a mi, Moodle, no m’agrada especialment. No és gens congruent amb les meves maneres de treballar i d’ensenyar. És per això que sempre m’ha interessat més la dimensió comunicativa i que no pas la formativa de la plataforma. I, vist amb certa retrospectiva, sempre he acabat usant gairebé exclusivament la seva vessant comunicativa.
 |
El seu creador m’ha fet prendre consciència de per què em passa aixó: “En el fondo Moodle es un sistema de control. Convierte la institución en un entorno protegido dentro de Internet y da mucho poder a los profesores, que pueden tener toda la información sobre sus alumnos. Los estudiantes a quienes gusta ser dirigidos aman Moodle. El resto, no.”Martin Dougiamas |
A mi m’agrada donar molt poder als meus alumnes. La meva manera d’entendre la docència i la pedagogia està molt lluny de qualsevol sistema de control. La meva concepció de la docència és molt oposada a aquest plantejament.
Sort que per a la comunicació, Moodle sempre m’ha donat molt bon servei.
