Vinc del Segon Congrés Internacional de Música a Catalunya. Monumental, formal, exagerat, desmesurat, excessiu… Un congrés per a dir-nos i repetir-nos, per a queixar-nos, per a insistir en allò que tots ja sabem.
Han calgut tres jornades de deu hores… per a dos o tres minuts de llum, de vida, de veritat o de música. De frescor i creativitat, de creixement o futur, poc. No sé, en surto decebut.
Afortunadament però, la vida segueix poderosa i indiferent als congressos.
Si disposeu de sis minuts i d’una mirada desperta i amorosa sobre les persones, escolteu aquesta lliçó d’assertivitat, d’amor, de tauromàquia, de gratitud, d’idees tradicionals, d’interculturalitat… i fins i tot, de música.
[kml_flashembed movie="http://www.lamiradapedagogica.net/video/Escoltar_la_vida.swf" width="300" height="50"/]
Vinc de trobar els teus blocs, i de comprobar que son realmente interesantes.
I aquest ‘fragments de vida’, muy bueno.
Enhorabuena.
Gràcies pel teu interès!
Una abraçada,
B.