Entrevista amb Sandra Jurado

Sandra Jurado és una ballarina de hip hop de la companyia “Move In Vein” i actualment està treballant en un projecte artístic-social que es diu “Median T La Danza”, que és un projecte de mediació a través d’estratègies artístiques. Es tracta d’una sèrie de sessions guiades que pretenen facilitar un espai de diàleg i reflexió sobre diferents temàtiques. Consisteix doncs en treballar les inquietuds socials o individuals que es desprenen del grup utilitzant com a vehicle l’art, en aquest cas l’expressió corporal i el moviment.

Projecte “Median T la Danza”:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=nr4w45O_Plk[/youtube]

La passió de Sandra Jurado és el ball i per aquest motiu es dedica en el seu temps d’oci a practicar-lo.

Sandra és una ex-alumna del nostre institut i la nostra tutora ens va posar en contacte amb ella per correu, ja que va creure que ens podria ajudar en el nostre tema de treball de recerca perquè ella ha gravat molts videoclips musicals i ens podria explicar la seva experiència com a ballarina. Un cop posats en contacte amb ella, al juliol, vam quedar en una cafeteria de Barberà del Vallès, ja que som del mateix poble.

psique

Fotografia nostra amb Sandra Jurado.

Videoclip musical d’Anqui:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=jVgEV6kjCNo[/youtube]

 

1-Has fet algun videoclip musical? Com va ser l’experiència?

Sí, he fet alguns videoclips i la meva experiència va ser bona perquè en els llocs que he treballat, és a dir, en els videoclips que he actuat, va ser amb gent que ja coneixia, que jo sabia que no em farien posar en roba interior. El tracte va ser bo, sí que és veritat que els ballarins estan menys valorats que per exemple un cantant… no et tracten perfectament però bé, tracte cordial i mal pagat.

 2-Com havies d’anar vestida?

Les vegades que he gravat, la majoria, he anat vestida com he volgut. Hi ha normes respecte els colors i les formes, com per exemple, quadres no ens podem posar perquè a la càmera no l’enfoca del tot bé, però normalment he vestit com he volgut. Per a actuacions sí que m’han demanat una determinada roba, com per exemple, pantalons curts, no vestir molt ample i vestir amb un estil més femení. En els càstings sí et poden demanar que vesteixis com ells diuen, però abans de fer un càsting, t’has d’informar què volen que vesteixis, però en els videoclips que jo he fet, no hi havia aquesta pressió sobre la dona. No tinc el perfil de dona perfecte, que pot sortir en roba interior o banyador, no és el meu estil, però sí que hi ha aquesta idea recurrent de que ser una dona has de ser bonica, has de ser atractiva i femenina. I encara que no t’ho diguin explícitament sempre hi ha aquest punt que es sobreentén.

3-De quin tipus de música van ser els videoclips?

Gairebé tots els videoclips que he fet han sigut de hip hop, pop i he gravat alguna cosa de dancehall però gairebé tot hip hop.

4-I de quin cantant era?

Els últims que he gravat eren d’Anqui.

5-Havies de representar algun paper al videoclip?

Normalment no perquè com jo estic com a ballarina doncs no m’ho demanen però alguna vegada sí que m’han dit de fer alguna cosa com per exemple mirar al noi com si em sembles molt guapo, a vegades he de passejar per l’escenari i fer que em crec guapa, tocar-me el cabell…

6-On estava rodat el videoclip?

Normalment he gravat a l’aire lliure perquè sinó han de pagar estudis i fent-ho a l’aire lliure és més econòmic. Algun cop he gravat a un estudi de gravació, amb el fons tot blanc i a la platja també he gravat alguna vegada, però depèn si és estiu o hivern, però normalment he gravat a l’exterior, ja que és més fàcil per a ells.

7-Sortien més dones al videoclip? I tenien un paper determinat?

Sí, gairebé totes.

Anàvem com a grup de ball i totes efectuàvem el mateix. En alguns videoclips sí n’hi ha alguna dona més guapa, els coreògrafs li diuen que s’ha de passejar per l’escenari i fer moviments provocatius. Sempre hi ha una dona que fa atractiu el vídeo.

8-En quins aspectes creus que ens hem de fixar a l’hora d’analitzar un videoclip musical?

En la meva opinió, en la lletra sobretot, encara que depèn de l’estil musical té més o menys importància, per exemple, si l’estil musical és “trap” no hi ha quasi lletra, en canvi si l’estil musical és reggaeton o hip hop sí n’hi ha lletra, i a part us podríeu fixar en el vestuari, la relació entre homes i dones, el tipus de moviment, ja que es pot veure la part sexista del videoclip.

9-Sempre tenen relació la lletra i el ball?

No, en molts videoclips la lletra és d’amor però la dona gairebé sempre té un paper sexual, és a dir, d’atractiu. Normalment en hip hop quan són temes reivindicatius no apareix la dona com a objecte sexual però en la majoria, la dona és el reclam, encara que parlin de qualsevol tema, per exemple si es parla de drogues, les dones vesteixen amb roba provocativa. El missatge és subliminal.

10-Les dones que normalment ressalten són un prototip 10?

Normalment sí, són dones més que perfectes, però quan tu decideixes ballar i sortir en un videoclip, tu decideixes fins quin punt vols exhibir-te. Abans d’anar a una productora de ball, vull saber quina roba m’he de posar o quin paper he de fer.

Jo no tinc aquest perfil protagonista, normalment són dones molt altes, molt atractives, molt primes, que es mouen molt suggerent i tampoc tenen complex, no els importa anar amb roba curta, ni posar-se davant de la càmera i fer algun moviment provocatiu, no els hi suposa res. Després hi ha dones que es senten més incòmodes, és a dir, ens paguen per ballar, no per exhibir-nos.

Ara crida més l’atenció una dona que balli “twerk” perquè és més visual per a un videoclip, en funció del creador del videoclip i del públic al que serà destinat.

11-A les escoles de ball, quan hi ha algun campionat, s’obliga a la gent a posar-se una roba en concret?

Gairebé sempre l’escullen els professors del grup de ball. És un tema molt peculiar perquè n’hi ha molts professors que no tenen consciència del tema del gènere, no ho troben molt important i llavors et pots trobar a nenes de 10 anys fent postures molt sexistes. Alguns campionats han intentat penalitzar-ho però està molt de moda aquest tipus de ball.

Una cosa és que el grup decideixi un vestuari i que tots es sentin còmodes però quan és imposat pot suposar un problema.

En molts llocs són molt estrictes amb el pes, però realment l’important és el ball. Ara els muntatges de ball s’estan fent molt sexistes i vulgars, molt poc apropiats per a nenes, ja que no s’adonen que fer un tipus de gest o moviment suposa sexisme per a la societat, perquè si ets més gran, tens consciència del que fas i pots decidir per tu mateixa.

Videoclip musical de “Molly Long” on es veu el paper què li fan fer a les nenes: