Conclusions

Analitzant els diferents videoclips que vam escollir i cada una de les enquestes que vam fer, hem pogut treure diverses conclusions sempre guiant-nos de la hipòtesis que ens vam plantejar al principi del treball.

En primer lloc, com tots sabem, hem vist que en aquesta societat el cos de la dona està molt sobrevalorat i n’hi ha un estereotip molt marcat, és a dir, tota dona sempre ha volgut tenir el “cos perfecte” que s’ha imposat per la societat, però no ens adonem que la necessitat de tenir aquest desitjat “cos perfecte” està lligat a totes aquelles noies que ens trobem reflexades a una pantalla de televisió, mòbil i ordinador a través d’anuncis i videoclips musicals. Veure aquesta imatge de la dona de manera sensual i eròtica s’ha tornat un instrument per atreure al públic masculí, mentre que el públic femení desitja tenir aquestes “armes” de seducció.

Un altre punt per destacar del treball és que el sexisme és un element clau dels videoclips de música comercial, que especialment és escoltada pels joves. En els últims mesos hem pogut observar que la gran majoria dels videoclips més visualitzats a la plataforma digital “YouTube” contenen diverses característiques sexistes, on es pot veure que el cos de la dona és representat com a simple objecte de desig per part dels homes o s’utilitza especialment com a eina de màrqueting per cridar l’atenció.

Per altra banda, segons les taules elaborades anteriorment es pot veure d’on provenen els cantants dels videoclips analitzats on més sexisme hi ha. Primerament ens trobem EE.UU, en segon lloc Colòmbia i en tercer lloc Espanya seguida del Regne Unit.

També hem pogut observar els diferents estils musicals on destaca més el sexisme, que a través de l’anàlisis que vam realitzar dels videoclips, hem arribat a la conclusió que els més destacats són el pop, el reggaetón i R&B. Amb aquesta conclusió no volem dir que el 100% dels videoclips d’aquests gèneres continguin característiques sexistes però són els més notables.

Podeu veure un article on demostra que no tots aquests gèneres són sexistes:

http://www.elconfidencial.com/cultura/2016-12-08/maluma-cuatro-babys_1300772/?utm_source

Seguidament hem pogut comprovar que els videoclips musicals no només pretenen vendre la cançó, sinò vendre-la a partir d’uns elements característics com per exemple el cos de la dona i la dominació que recau sobre aquest. Els videoclips musicals són una gran font de comunicació, on una gran quantitat de persones prenen com a model les conductes i les diferents accions que es porten a terme en aquests.

També hem pogut veure que el sexisme està molt interioritzat en els joves, ja que a les enquestes que vam passar a diferents cursos del nostre institut vam veure que els videoclips que més agraden són videoclips amb contingut sexista. Encara que un dels entrebancs que ens vam trobar a l’hora de passar les enquestes va ser que alguns alumnes no es van pendre seriosament aquest treball i no van contestar de manera oportuna el que preguntàvem.

A més, hi ha videoclips, com per exemple el de 4 Babys de Maluma (Un dels que més agraden als joves), que creiem que haurien d’estar eliminats pel paper que li atorga a la dona i el posicionament que li dóna com a objecte sexual.

Us deixem un article on es pot veure millor el que acabem d’explicar:

http://www.huffingtonpost.es/yolanda-dominguez/machista-y-misogino-asi-e_b_13390988.html

Així mateix, amb el nostre treball hem après molt sobre el món dels videoclips car les persones que hem pogut entrevistar ens han ajudat molt en conèixer aquest món i gràcies a la seva ajuda hem gaudit més la nostra recerca.

A més dels coneixements que ens ha pogut aportar aquest treball, també hem pogut perfeccionar la nostra capacitat a l’hora de destacar informació i sintetitzar-la, així com l’aprenentatge de la utilització del format blog.

Per acabar, volem dir que el nostre treball és una conjectura car l’estudi està basat en la selecció dels videoclips que hem escollit nosaltres a partir dels videoclips més visualitzats.

A més, ens hagués agradat polir del tot l’entrevista amb l’inés Tarradellas però no ha estat possible. També ens ha quedat pendent anar a una altra productora per a tenir més visions professionals sobre el tema del nostre treball però no ha pogut ser així.

Ens agradaria remarcar també que pel que fa a la utilització del cos de la dona com a instrument per vendre el videoclip, podem veure que aquesta societat encara no ha solucionat el tema del sexisme i si es continua així mai s’acabarà.