En aquest cas, l’entrevista va ser una mica diferent ja que Inés no va poder quedar personalment perquè estava molt ocupada amb la seva feina. L’entrevista va ser via email el 14 de novembre, encara que vam contactar amb ella abans per recomanació de Sandra Jurado.
Inés Tarradellas és una noia realitzadora audiovisual, comunicadora gràfica i ballarina per afició i performer.
Treballa la comunicació en l’àmbit de la cultura des d’una perspectiva social, crítica i feminista. A vegades fent encàrrecs per altres, a vegades elaborant el seu propi missatge.
Fotografia d’ Inés Tarradellas
Ha fet vàries peces audiovisuals pel seu compte, sovint en format videoclip.
La més recent és: Vídeo sobre H&M, on desvela la naturalesa negligent de la multinacional a partir d’una trama corrupta el passat abril. També ha col·laborat en projectes d’altres, com #desactivaElControl , un videoclip en prevenció de les violències de gènere en relacions adolescents (producció de La Bonne per a l’Institut Català de les Dones). A part fa accions performàtiques, i balla de forma regular amb l’artista Indee Styla amb qui ha fet algunes col·laboracions.
Vídeo sobre H&M:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EpZBAGGg1yk[/youtube]
Projecte #desactivaElControl :
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rLJLGAt7qT8&t=1s[/youtube]
1-Si has gravat videoclips, de quins estils musicals eren? La lletra de la cançó tenia relació amb el que passa al videoclip?
Certament la música té un pes rellevant en les peces que faig. Quasi podria dir que és el que vertebra tant la narració, com el mood del vídeo. (estat d’humor / “feeling” que desprèn). Si vull que acompanyi com a fons musical, tracto que sigui instrumental. Si escullo una amb lletra és perquè aquesta té un missatge que té relació amb el que passa al vídeo, i/o perquè conjuga d’una manera amb les imatges que permet una segona lectura interessant. És a dir, la tria sempre és conscient!
2- En quina ambientació soleu gravar?
Tot depèn del projecte que tinguem entre mans. Pot ser un espai súper preparat, interior, amb llums artificials, sense gent al voltant…. o l’espai públic amb la gent passant.
3-Hi havia més noies que nois? O per igual?
Depèn. Però ho mirem molt. No és el mateix un grup de nois, que un grup de noies, que un grup de noies amb un noi. La tria de gent no pot ser arbitrària, perquè la proporció en qüestió de gènere també ens diu coses … sobre la cançó, i sobre els significats diversos que es desprenen de la peça.
També ens fixem si les persones que hi apareixen són identificables com a nois o noies tal com estem acostumades – representació convencional de les identitats de gènere, o volem explorar altres identitats, més enllà del binarisme. El queer.
3- La vestimenta l’escolliu vosaltres? Com aneu vestides normalment? Totes aneu amb la mateixa vestimenta o cadascuna diferent?
La indumentària tampoc mai és arbitrària. Ho mirem molt, cada element que portes o deixes de portar està dient alguna cosa. En el vídeo de Desactivaelcontrol per exemple, hi havia una professional del vestuari que va fer la tria. Va buscar dins un mateix “rollo”, un outfit diferent per cada una de les noies. Tractant de representar la diverstiat. La unitat es plasma en la coreografia.
4- La coreografia la penseu vosaltres? Com són normalment els moviments?
En Desactivaelcontrol la coreògrafa va ser la Indee Styla. Va fer una peça pròpia de l’estil que desenvolupa ella a les seves classes: hiphop combinat amb arrels africanes i jamaicanes; el que anomena Rootz Condukta.
En el vídeo sobre H&M, es tractava més d’una acció performàtica a l’espai públic com a manifest visual d’un posicionament crític amb les grans multinacionals de la moda… La que apareix és l’Enya, i els moviments que fa són “seus”, fruit d’unes pautes prèvies que li vaig donar (tipu: “Posició sòlida i forta, mirada sempre que puguis de front, moviments amb els braços clars, buscant els extrems, prova amb angles rectes, i posicions fixes. Pots utilitzar també el cap, mirant als costats, jugant amb les direccions…”).
5- Us heu de maquillar molt als videoclips? Hi ha alguna noia que destaqui més que les altres?
Pensem el maquillatge com una eina no (tant) per “embellir”, sinó més com un mitjà per accentuar les expressions, potenciar una actitud determinada…. Apliquem aquest criteri igual tant per les noies com pels nois (a diferència de l’ús que se sol fer a la vida quotidiana d’aquesta eina: relegada només a les noies… i sovint com una fase indispensable -imposada. Seria interessant analitzar / reflexionar el perquè d’aquesta realitat.
6- Quan es grava un videoclip, es busca el mateix prototip? És a dir, es busca un prototip de noia en especial?
Conscient o inconscientment, sempre tens una idea prèvia del què vols. Jo intento fugir dels prototips convencionals, el binarisme en quant a les identitats de gènere, o l’arquetip de noia que constantment ens bombardegen des de la publicitat.
Però de fet, la meva opinió potser seria més important posar el focus en una altra qüestió abans: les noies que hi apareixen, són subjectes en sí mateixes? Tenen idees, sensacions, i les estan expressant? El gran problema de la representació de les dones als vídeoclips de la indústria musical és que hi apareixen en qualitat d’objectes, això és: sense idees, pensaments o res a transmetre. Sinó com a objecte pel plaer dels altres…. els homes.
Inés Tarradellas en una classe amb Indee Styla.
L’entrevista no està del tot finalitzada com ens agradaria, degut a que voliem saber per què no és el mateix un grup de nois, que un grup de noies, que un grup de noies amb un noi i el per què s’hi fixen en el “queer“, però no hem rebut una resposta seva a aquestes qüestions.
Podeu veure algunes peces audiovisuals fetes per Inés Tarradellas aquí:
->Bloc d’Inés: http://inestarradellas.blogspot.com.es/search/label/video
->Fragment d’una classe de ball d’Inés amb Indee Styla: https://www.instagram.com/p/BBe1zS-hlfV/