El micromasclisme és el masclisme normalitzat socialment. Així, és consideren micromasclismes tots els comportaments interpersonals, els comentaris verbals i les actituds exercides per homes o dones que contribueixen a la dominació i violència contra les dones en la vida quotidiana.
A diferència d’altres formes de violència masclista que poden ser socialment condemnades i denunciades habitualment, aquestes pràctiques, més subtils, que reflecteixen i fomenten la desigualtat entre homes i dones són legitimades per l’entorn social, com per exemple alguns bars o restaurants només tenen el lloc on canviar al bebè en el lavabo de dones o al treball alguns cops la dona cobra menys que l’home per fer el mateix treball. Aquests petits comentaris o gestos poden provocar que hi hagi més desigualtat entre homes i dones.
Els micromasclismes es poden classificar en 4 tipus:
->Utilitaris: Afecten a les dones per la seva suposada capacitat en el treball domèstic i maternal. Com per exemple, quan un home li diu a una dona que no treballi i es quedi a casa fent les tasques domèstiques o cuidant els nens.
->Encoberts: Són molt subtils i busquen la imposició de les “veritats” masculines per fer desaparèixer la voluntat de la dona, que acaba contenint els seus desitjos i fent el que ell vol.Com per exemple quan alguna dona diu: “Calla, que el pare està enfadat, ve molt cansat de la feina”.
->De crisi: Sorgeixen quan les dones comencen a trencar la balança de la desigualtat en la parella. Com quan una dona comença a treballar i l’home li diu què farà ara amb les tasques domèstiques.
->Coercitius: En ells l’home fa servir la força moral, psíquica o econòmica per exercir el seu poder, limitar la llibertat de la dona i restringir la capacitat de decisió. Es veuen reflectits en qui ocupa la millor butaca de la casa, qui té el comandament de la televisió etc…
