Καὶ ὁ ἱεpὸς πεpίβολος τοῦ ᾿Απόλλωνος μεγέθει μέγας ἀνωτάτω τοῦ ἄστεώς ἐστι […]. Τοῦ πεpιβόλου δὲ τοῦ ἱεpοῦ θέατpον ἔχεται θέας ἄξιον […] στάδιον δέ σφισιν ἀνωτάτω τῆς πόλεως τοῦτό ἐστιν· ἐπεποίητο δὲ ἐκ τῆς πέτpας, ὁποῖαι πεpὶ τὸν Παpνασσόν εἰσιν αἱ πολλαί.
PAUSÀNIAS, Descripció de Grècia, X, 31-32
El recinte sagrat d’Apol·lo a la part més alta de la ciutat és gran d’extensió. […] Arran del recinte sagrat hi ha un teatre digne de veure. […] Ells tenen aquest estadi a la part més alta de la ciutat; havia estat fet de pedres, moltes de les quals es troben al voltant del Parnàs.
Dani Jarque Martínez
Grec 1
Xaipe!
Ja coneixia l’estadi de Delfos, aquest tipus de estadis és feien servir per els jocs Olímpics, o per lluitar.
L’estadi es troba a l’oest del santuari ,a la zona més elevada del conjunt arqueològic.
El graderia nord i la tribuna de la « proedria » (presidència) es troben bastant ben conservats. La pista tenia unes dimensions de 177,55 per 25,6 metres (un estadi romà que era equivalent a 600 peus llatins) i comptava amb capacitat per a 7000 espectadors .
Es va construir al segle V a.C. i va ser ampliat posteriorment al segle II d.C. per Herodes Àtic que a més d’ampliar la pista , va donar un arc triomfal a l’entrada a l’estadi.
No en tenia ni idea del teatre de Delfos, el teatre de Delfos és va construir més amunt al turó del Temple d’Apol·lo i donava una vista espectacular de tot el santuari i la vall .
Va ser construït al segle IV a.C. amb pedra calcària de la muntanya Parnàs . Va ser remodelat en diverses ocasions. Els seus 35 files donaven una capacitat
al voltant de cinc mil espectadors que van gaudir en l’antiguitat d’obres de teatre , lectures de poesia , esdeveniments musicals i diversos festivals
que es duien a terme periòdicament a Delfos . Les files de seients inferiors van ser construïdes durant els períodes hel·lenístic i romà.