Biografía para todos, d’Antonio Colinas

Antonio Colinas és un poeta nascut a La Bañeza, Lleó, el 30 de gener del 1946. Ha publicat una obra variada que ha rebut, entre d’altres el Premi Nacional de Literatura el 1982. Antonio Colinas ha seguit un camí marcat pel seu propi instint literari; a causa de la qual cosa, de seguida se singularitza la seva veu: enfront dels excessos avantguardistes, arriba a un rar equilibri clàssic, nascut d’una capacitat poc comuna per a assumir diferents tradicions poètiques, literàries, filosòfiques i espirituals, fer-les pròpies i donar-los un alè ben personal. Un altre tret que singularitza la seva aventura poètica i literària és la conjunció que sempre es dóna en la seva obra entre literatura i vida, així com entre l’experiència vital i la cultural. Ens trobem davant una escriptura que neix de la vida, a la qual il·lumina, dóna un impuls transcendent i impregna de contínues ressonàncies simbòliques i metafísiques.

Antonio Colinas

Però Antonio Colinas no és només poeta. La seva obra abasta diferents gèneres, doncs entén la Literatura com a un procés de creació total que expressi el complex món de l’ésser. Per aquest motiu ha sentit la necessitat d’expressar-se a través de gèneres tan distints com l’assaig, la biografia, l’article periodístic, la traducció i la narrativa.

La seva obra ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals cap destacar el Premi Nacional de la Crítica (1975), el Premi Nacional de Literatura(1982), el Premi de les Lletres de Castella-Lleó (1999) o, a Itàlia, el mateix any, el Premi Internacional Carlo Betocchi, concedit a la seva tasca com a traductor i estudiós de la cultura italiana. Alhora, el 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva contribució a la traducció d’autors catalans al castellà.

Pel que fa als seus poemes n’hem trobat un que fa referència a un tòpic horacià, aquest poema s’anomena Biografía para todos i el podem trobar dins el llibre titulat Astrolabio escrit pel mateix Antonio Colinas el 1979.

 

En sueños altos ahora que eres joven,
pues el tiempo feroz seguirá pronto
tus manos, y tus ojos, y tus labios.
Gozarás hasta entonces de lo eterno
que cabe en el transcurso de tus días.
Hoy tu hermosura es casi divina.
Mañana esas perlas que protegen
la madrugada joven de tu pecho
se abrirán al dolor o la locura, no
ahuyentarán la sombra de la muerte.

 

I finalment hem trobat aquesta entrevista a Antonio Colinas realitzada per Jesús Fonseca al programa “Palabras a medianoche“, programa on Jesús Fonseca entrevista a diferents personatges importants del món de la cultura, l’art, la política… A l’entrevista podem veure algunes de les diferents obres que aquest autor ha publicat:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=iKsvCTv1qMU[/youtube] 

Abans de llegir l’article coneixíeu Antonio Colinas? Quin és el tòpic horacià al qual fa referència Antonio Colinas en el seu poema Biografia para todos?

 

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2 Batxillerat C

Francisco de Quevedo, Discreta y generosa Casilina

Venus, Ceres i Bacus de P.P:Rubens

Venus, Ceres i Bacus de P.P:Rubens (Staatliche Kunstsammlungen, Kassel, Germany)

[…]

Goza la luz del día,
que no hay rienda que pare al Tiempo leve;
y es tal su tiranía,
que ningún ruego ni oración le mueve.
Atropella tesoros y belleza;
ni vuelve atrás, ni aguarda, ni tropieza.
[…]
Coronemos con flores
el cuello, antes que llegue el negro día.
Mezclemos los amores
con la ambrosía mortal que la vid cría.
Y de los labios el aliento flaco
nos acuerde de Venus y de Baco.

 

Aquest és un fragment d’un dels sonets del poeta espanyol del segle d’or Francisco de Quevedo. El poema sencer es coneix com Discreta y generosa CasilinaAquest està relacionat amb un dels tòpics treballats, quin és? On ho veieu? Què aconsella el poeta a Casilina? Per què creieu que els autors del segle d’or s’inspiren en els clàssics?

Edu3.cat

Yasmina Berkane Pais

2on Batx C

Amb quin tòpic horacià relacionaríeu aquests anuncis?

L’anunci de Nocilla amb David Bisbal ha tingut molt bona acceptació, m’ha animat a fer recerca de tòpics horacians en la publicitat. Ara per ara, us proposo quins tòipics horacians percebeu en aquests anuncis?

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=uu8456pVSLI[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=53RbaaBJzzM[/youtube]

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rOPSyF_UiJ4[/youtube]

En coneixeu més?

Chaima

2n de Batxillerat Llatí

“Cançó de la instància amorosa” de Josep Carner

Nit estelada sobre el Roine de Vincent van Gogh

Ara és el temps i l’hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.
Josep Carner i Puig-Oriol

Josep Carner, el prríncep dels poetes, ens explica un càntic de l’inici i la fi de la vida i d’un amor que li és impossible de superar. Quin tòpic horacià hi heu detectat? El poeta, què espera de la dona? Quin ultimàtum li fa? Què de real i què d’ideal percebeu en aquest poema?

Chaima

2n Batx. Llatí

Pierre de Ronsard, No demano la mort

Pierre de Ronsard (castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 – Saint-Cosme-en-l’Isle, 27 de desembre de 1585). Poeta francès del Renaixement, anomenat “príncep dels poetes” pels acadèmics francòfons. Lligat a la vida diplomàtica i privilegiat pels monarques i l’èxit de públic, va consagrar gran part de la seva vida a la poesia, tant en gènere èpic com a la lírica.

Pierre de Ronsard

Ara veureu un dels poemes de Pierre de Ronsard que en aquest cas té com a base el tòpic horacià “Carpe Diem”. Seguidament deixo el poema traduït per Pere Rovira (Les roses de Ronsard. Ed. Proa.).

 .

No demano la mort

No demano la mort de la que em té tancat

el cor a la presó; però, venja’m, Amor,

dels meus plors de sis anys; canvia, per favor,

la seva cabellera, sembra neu al seu cap.

Si tu vols, serà fàcil: atorga’m la venjança;

tu que escurces els anys, també els pots allargar.

No permetis que ultratgin un soldat del teu camp.

Concedeix-me el que et prego: que sigui una anciana.

Ella es vanagloria dels cabells arrissats,

de la joventut fresca, dels seus ulls esmolats

que disparen al cor i li claven mil fletxes.

Digues, ¿per què presums d’aquestes pobres coses?

La bellesa és com vent, la bellesa és dolenta,

i en un dia s’esfulla com s’esfullen les roses.

.

Has reconegut el tòpic? Argumenta-ho dient a quins versos trobem el tòpic.

F. Xavier Gras

2n Batxillerat

Miquel Costa i Llobera i el tòpic horacià

baixa

Miquel Costa i LLobera

Prou té per viure qui en modesta taula

posa amb nou llustre lo

saber dels avis:

mai li dissipen una son lleugera

sòrdides ànsies.

Què tants d’esforços per tan curta vida?

Per què dins terres que altre sol fecunda

viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,

fuig de si propi?

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5

Quin elogi fa el poeta mallorquí Miquel Costa i LLobera en els versos anteriors? Què aconsella? De quina Oda d’Horaci prové l’expressió? Què sintetitza?

Chaima

2n Batx. C

Epitafio para Joaquín Pasos de Ernesto Cardenal

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=X4gbR3wrZOs&feature=kp[/youtube]

Aquí pasaba a pie por estas calles,
sin empleo ni puesto y sin un peso.
Sólo poetas, putas y picados
conocieron sus versos.

Nunca estuvo en el extranjero.
Estuvo preso.
Ahora está muerto.
No tiene ningún monumento…

Pero
recordadle cuando tengáis puentes de concreto,
grandes turbinas, tractores, plateados graneros,
buenos gobiernos.

Porque él purificó en sus poemas el lenguaje de su pueblo,
en el que un día se escribirán los tratados de comercio,
la Constitución, las cartas de amor,
y los decretos.

Aquest poema de Ernesto Cardenal i musicalitzat per Joan Manuel Serrat té el tòpic Horacià de la Inexorabilitat de la Mort, on podem trobar aquest tòpic? Amb quina oda d’Horaci el podeu relacionar? Coneixeu més poemes i cançons que parlin d’aquest tema?

Yasmina i Xènia
2n Batxillerat C

Carpe diem per Pepita Castellví

Creieu que he posat un títol escaient al meu poema?

CARPE DIEM

Aprofita el moment,
que no se t’escapin
els dies entre els dits.
No et perdis amb els somnis,
amb l’estrèpit dels enganys.
La vida s’escola
ràpida cap el mar.
No perdis ni un instant,
agafa amb dits forts el temps
i lliga’l fortament a tu.
No deixis que s’adormi
entre els teus braços.
Escolta la ràpida
remor de la sang
i viu, viu, com si fos
l’últim dia del món.

Pepita CASTELLVÍ

A la recerca d’un tòpic per a un muntatge fotogràfic!

Mentre passejava fa poc per un tarongerar olorant el suau perfum de tarongina, em vaig aturar a fer aquest parell de fotografies per a aquest muntatge fotogràfic tot tenint in mente Horaci. M’ajudeu a posar-li un títol horacià?

Gaby

Et tu, ubi cras eris?

[youtube]http://youtu.be/oVVFvgrrZM8[/youtube]

On seràs demà? és el títol del nou treball discogràfic del músic i actor Joan Dausà i Els Tipus d’Interès, que es van donar a conèixer ara fa dos anys amb l’àlbum Jo mai mai. Ha sortit a la venda el 15 d’abril però va ser presentat al Teatre Municipal de Girona i no para de girar.

Diu Joan Dausà, que també va rebre un premi Gaudí per la BSO de la pel·lícula Barcelona nit d’estiu, que “el títol fa referència al dilema entre viure pensant en el futur o gaudir al màxim del present: “On seràs demà és una pregunta que quan te la fas no saps respondre’t, i això t’obliga a viure pensant en el present perquè el demà potser no arriba”. Joan Dausà és dels que pensa més a mig termini; tanmateix és de l’opinió que “potser la clau de la felicitat és pensar en l’ara”. No us recorda a Horaci? Fem memòria de la secció PAU 2014?

Oda a Taliarc (1, 9 vv. 13-18):

quid sit futurum cras, fuge quaerere, et
quam fors dierum cumque dabit, lucro
adpone nec dulcis amores
sperne, puer, neque tu choreas,
donec uirenti canities abest
morosa.

Carpe diem (1, 11 vv. 7-8):

dum loquimur, fugerit inuida
aetas: carpe diem, quam minimum credula postero 

Persicos odi, puer, apparatus…(1, 38 vv. 1-2):

nunc est bibendum, nunc pede libero
pulsanda tellus

[youtube]http://youtu.be/ovZ_CjbFmXk[/youtube]

No us perdeu el vídeo-àlbum dirigit per Dani de la Orden i protagonitzat per Aina Clotet i Joan Dausà.

I tu, on seràs demà?