Miquel Costa i LLobera
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.
Què tants d’esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
viure voldríem? Qui, deixant la pàtria,
fuig de si propi?
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes IV estrofes 4-5
Quin elogi fa el poeta mallorquí Miquel Costa i LLobera en els versos anteriors? Què aconsella? De quina Oda d’Horaci prové l’expressió? Què sintetitza?
Chaima
2n Batx. C
Etiquetes:Escola mallorquina, Miquel Costa i Llobera, Poesia
Salve!
En aquest poema Miquel Costa i Llobera fa un elogi a terme mig, és a dir, no vol ni poc ni massa, com ja expressava Horaci amb el seu “aurea mediocritas.”
El mallorquí ho expressa així:
” Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.”
Aquest tòpic ha estat molt utilitzat al llarg de la història, també a la filosofia veiem que Aristòtil ens parlava d’aquest punt mig per arribar a la felicitat.
Salve.
En aquest poema de Miquel Costa i Llobera se’ns mostra el tòpic de l’Aurea mediocritas. El podem trobar en els següents versos:
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
Amb això vol dir-nos que es conforma amb aquelles coses simples, sense luxes, modest.
Vale.
Salve!
En aquest poema de Miquel Costa i Llobera podem trobar el tòpic de L’Aurea mediocritas, concretament en els versos de la primera estrofa, donant-nos a entendre que ell es conforma amb les coses simples i modestes:
Prou té per viure qui en modesta taula
posa amb nou llustre lo
saber dels avis:
mai li dissipen una son lleugera
sòrdides ànsies.