Venus, Ceres i Bacus de P.P:Rubens (Staatliche Kunstsammlungen, Kassel, Germany)
[…]
Goza la luz del día,
que no hay rienda que pare al Tiempo leve;
y es tal su tiranía,
que ningún ruego ni oración le mueve.
Atropella tesoros y belleza;
ni vuelve atrás, ni aguarda, ni tropieza.
[…]
Coronemos con flores
el cuello, antes que llegue el negro día.
Mezclemos los amores
con la ambrosía mortal que la vid cría.
Y de los labios el aliento flaco
nos acuerde de Venus y de Baco.
Aquest és un fragment d’un dels sonets del poeta espanyol del segle d’or Francisco de Quevedo. El poema sencer es coneix com Discreta y generosa Casilina. Aquest està relacionat amb un dels tòpics treballats, quin és? On ho veieu? Què aconsella el poeta a Casilina? Per què creieu que els autors del segle d’or s’inspiren en els clàssics?
Yasmina Berkane Pais
2on Batx C
Etiquetes:Carpe diem, Literatura castellana, Pervivència, Quevedo
Deixa un comentari