Pierre de Ronsard (castell de La Possonnière, 1 de setembre de 1524 – Saint-Cosme-en-l’Isle, 27 de desembre de 1585). Poeta francès del Renaixement, anomenat “príncep dels poetes” pels acadèmics francòfons. Lligat a la vida diplomàtica i privilegiat pels monarques i l’èxit de públic, va consagrar gran part de la seva vida a la poesia, tant en gènere èpic com a la lírica.
Ara veureu un dels poemes de Pierre de Ronsard que en aquest cas té com a base el tòpic horacià “Carpe Diem”. Seguidament deixo el poema traduït per Pere Rovira (Les roses de Ronsard. Ed. Proa.).
.
No demano la mort
No demano la mort de la que em té tancat
el cor a la presó; però, venja’m, Amor,
dels meus plors de sis anys; canvia, per favor,
la seva cabellera, sembra neu al seu cap.
Si tu vols, serà fàcil: atorga’m la venjança;
tu que escurces els anys, també els pots allargar.
No permetis que ultratgin un soldat del teu camp.
Concedeix-me el que et prego: que sigui una anciana.
Ella es vanagloria dels cabells arrissats,
de la joventut fresca, dels seus ulls esmolats
que disparen al cor i li claven mil fletxes.
Digues, ¿per què presums d’aquestes pobres coses?
La bellesa és com vent, la bellesa és dolenta,
i en un dia s’esfulla com s’esfullen les roses.
.
Has reconegut el tòpic? Argumenta-ho dient a quins versos trobem el tòpic.
F. Xavier Gras
2n Batxillerat
Etiquetes:Carpe diem, Pere Rovira, Pierre de Ronsard, Poesia, Renaixement
Salve!
La veritat és que mai havia llegit aquest poema i està molt bé. Com bé dius el tòpic que trobem és el “carpe diem”, ho podem anar veient al llarg de tot el poema, però sobretot al final que ens diu: “La bellesa és com vent, la bellesa és dolenta, i en un dia s’esfulla com s’esfullen les roses.”
La bellesa i la vida marxaran algun dia i hem d’aprofitar els bons moments mentre es pugui. Durant el Renaixement els autors van utilitzar molt en les seves obres el tòpic del “carpe diem” i ara continua molt present en la societat, pot ser d’una manera equivocada, però és important que es visqui el present sense patir pel futur, però d’una manera conscient i moderada.