El otoño de las rosas: “Collige, virgo, rosas”

COLLIGE, VIRGO, ROSAS

Estás ya con quien quieres. Ríete y goza. Ama.
Y enciéndete en la noche que ahora empieza,
y entre tantos amigos (y conmigo)
abre los grandes ojos a la vida
con la avidez preciosa de tus años.
La noche, larga, ha de acabar al alba,
y vendrán escuadrones de espías con la luz,
se borrarán los astros, y también el recuerdo,
y la alegría acabará en su nada.

Más, aunque así suceda, enciéndete en la noche,
pues detrás del olvido puede que ella renazca,
y la recobres pura, y aumentada en belleza,
si en ella, por azar, que ya será elección,
sellas la vida en lo mejor que tuvo,
cuando la noche humana se acabe ya del todo,
y venga esa otra luz, rencorosa y extraña,
que antes que tú conozcas, yo ya habré conocido.

Francisco BRINES, El otoño de las rosas

Què en saps de Francisco Brines? Amb quin tòpic horacià relaciones aquest poema? Quina relació té amb Ausoni? Quin altre poema de Francisco Brines té referents clàssics?

“Carpe diem” de Ramon Mirabet

Ramon Mirabet

Ramon Mirabet, el cantautor de Sant Feliu de Llobregat, després de debutar a França en la versió francesa d’Operación Triunfo (en el qual va quedar tercer), salta a la fama amb el seu disc Happy Days que ell defineix com “Això és vida”.

El seu segon single de l’àlbum es diu “Carpe Diem“, com el tòpic horacià que significa “aprofita el moment”. La cançó tracta d’una bonica història d’un senyor gran que és feliç recordant tot el que ha viscut.

El 18 de juliol va fer un concert a l’espai del Teatre Grec de Barcelona. Aquí us deixo l’article que va fer El Periódico al mes de maig sobre el cantautor.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Fg4ObJKCNrU#t=211[/youtube]

Us ha agradat la cançó? Coneixíeu aquest al cantant? Hi ha alguna frase a la cançó que faci referència al tòpic de Carpe Diem?

Camila Arigón

Llatí 2n de Batxillerat

Dulce et decorum est – Wilfred Owen

Wilfred Owen

El poeta i militar britànic Wilfred Owen, que va lluitar en la Primera Guerra Mundial, va escriure aquest descarnat i antibel·licista poema anomenat “Dulce et decorum est”.

Aquest títol fa referència a una expressió anomenada “Dulce et decorum est pro patria mori” utilitzada en la Roma Antiga, que prové d’un poema líric escrit pel poeta Horaci (En les seves odes Carmina 3, 2, 13). Es tradueix al català com: “Dolç i honorable és morir per la pàtria”.

Retrat imaginari d’Horaci per Anton von Werner

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=_8dkW9kZVbY&feature=related[/youtube]

Aquí us deixo el poema traduït al castellà.

 

DULCE ET DECORUM EST
 
Torcidos, como viejos mendigos bajo sus hatos,
renqueando, tosiendo como brujas, maldecíamos a través del lodo,
hasta que donde alumbraban las luces de las bengalas nos dimos la vuelta
y hacia nuestra lejana posición empezamos a caminar afanosamente.
Los hombres marchaban dormidos. Muchos habían perdido sus botas
Pero abrumados avanzaban sobre zapatos de sangre. Todos cojos, todos ciegos;
Borrachos de fatiga, sordos incluso al silbido de las balas
Que los cansados cañones de calibre 5.9 disparaban detrás de nosotros.
 
 
“¡Gas, gas! ¡Rápido, muchachos!”; un éxtasis de desconcierto,
Poniéndonos los toscos cascos justo a tiempo;
Pero alguien aún estaba gritando y tropezando
Y ardía retorciéndose, como ahogándose en cal viva…
Borroso, a través de los empañados cristales de la máscara y de la tenue luz verde,
Como en un mar verde le vi ahogarse.
En todas mis pesadillas, ante mi impotente mirada,
Se desploma boqueando, agonizando, asfixiándose.
 
 
Si en algún sofocante sueño tú también puedes caminar
Tras la carreta en la que lo pusimos,
Y mirar sus blancos ojos moviéndose
En su desmayada cara, como un endemoniado.
Si pudieses escuchar a cada traqueteo
El gorgoteo de la sangre saliendo de sus destrozados pulmones,
Repugnante como el cáncer, nauseabundo como el vómito
De horrorosas, incurables llagas en lenguas inocentes,
Amigo mío, no volverías a decir con ese alto idealismo
A los ardientes jóvenes sedientos de gloria
La vieja mentira: “Dulce et decorum est pro patria mori”.

 

– Coneixíeu aquest poema? Sabríeu identificar en quins versos es fa referència a aquest tòpic horacià? Quin ús en fa?

Ana Mª Falcón Durán.
2n Batxillerat Humanístic

La Dansa de la Mort

Actualment, existeix un ball tradicional que es duu a terme durant la Setmana Santa que s’anomena “La Dansa de la Mort“. Aquest ball es celebra a Verges, durant la Processó de Verges, cada dijous sant. Aquesta dansa és integrada per cinc figures al·legòriques dividides en dos grups: en el primer grup podem trobar a la dalla que encapçala el ball i encarna la mort, la bandera i la inexorabilitat de la mort i en el segon grup es troben a banda i banda els dos nens portadors dels platets de cendra (que és la matèria en què acaba la vida terrenal) i un dels nens, que porta un rellotge sense busques, tanca la dansa assenyalant a cada pas, aleatòriament, una hora distinta, donant a entendre la incertesa en que pot arribar la mort. Aquesta dansa és completada per la comparsa del timbaler, que és l’unic instrument que marca el ritme i els portadors de torxes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=pRj1dmaCslI[/youtube]

La Dansa de la Mort s’ha trobat per primera vegada escrita en un Manuscrit de la Biblioteca del Monestir de l’Escorial, que consta de més de sis-cents versos, on la Mort va cridant diferents persones perquè surtin a ballar i al mateix temps els recorda que els gaudis mundans tenen fi i que tots han de morir.

Aquests manuscrits del segle XV van aportar influències en autors de la literatura castellana com  a La Barca de la Gloria, de Gil Vicente, La Farsa de la Muerte de Diego Sánchez de Badajoz, Los Sueños (1627) de Quevedo, etc. 

Xènia Serra
2n Batxillerat C

Omega de Salvat Papasseit

Per què Salvat Papasseit posa com a títol d’aquest poema “Omega”? Argumenta’n el tòpic del Tempus fugit. Amb quin tòpic horacià el relacionaries?

Versionant Horaci a partir de Fray Luis de León

Els alumnes de Llengua i Literatura castellana de l’Ester Falip de l’institut Castellar del Vallès han treballat l’Epode II d’Horaci i el tòpic Beatus ille. Ens n’han fet arribar el seu llibre virtual de la prestatgeria de la xtec:

beatusillecastellà

Alhora han fet les seves versions a partir de l’Oda a la vida retirada de Fray Luis de León i en compartir-les hic et nunc ens animen a fer també les nostres. Moltes gràcies, Ester i alumnes de Llengua i Literatura castellana. L’enhorabona!

versionantfrayluisdeleon

VIII Premi Edublogs categoria Batxillerat: Non omnis moriar

Avui no hem pogut anar a Madrid a la cerimònia dels VIII premis Edublogs que organitza cada any Espiral, el viatge amb AVE està lluny de les nostres possibilitats i a més estem cansats després d’una setmana d’exàmens de Selectivitat; però des de Premià de Mar volem donar les gràcies al Jurat d’Edublogs i a Espiral per haver-nos fet mereixedors d’una de les tres baldufes de la categoria d’alumnes de Batxillerat. També volem donar les gràcies als alumnes de llatí de primer, editors d’aquest vídeo Carpe diem d’agraïment, Judit Gimènez i Àlex Nadal. MOLTES GRÀCIES! Realment la nostra feina que va néixer sols per cobrir una de les lectures prescriptives de la selectivitat enguany no morirà del tot, romandrà després del nostre pas per l’institut a la xarxa i, de ben segur, nosaltres i els alumnes de la Margalida l’aniran engrandint. Non omnis moriar!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=rg104g5KbCA[/youtube]

Alumnes de llatí de 2n de batxillerat

Virgili, Horaci, Varus i Mecenàs en una pintura de Charles-François Jalabert

El Thinglink següent conté una pintura de Charles-François Jalabert.

Quina relació tenen entre si els personatges de la pintura Charles-François Jalabert? Com els trobem relacionats en l’obra d’Horaci? Quin d’ells es morirà prematurament? En quina oda hi llegim el consol? A qui consola? On es troba aquesta pintura de Jalabert?…

Josep Carner, Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un recull de poemes escrit per Josep Carner i Puig-Oriol l’any 1906, i tornat a publicar el 1928. El recull està compost per divuit obres de breu extensió que varen marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’autor i alhora és una fita dins del moviment del Noucentisme.

Josep Carner és el màxim representant de la poesia noucentista i recordat com a “el príncep dels poetes”. El noucentisme fou un estil artístic que es donà a Catalunya durant el primer quart del segle XX. El noucentisme tenia l’objectiu de modernitzar Catalunya i de fer d’ella un país “ideal”.

En tots els poemes, el poeta se serveix d’un doble pretext: un, el fruit que dóna títol a cada poema, i l’altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Al llarg del recull hi ha una determinada caracterització dels personatges d’acord amb una de les etapes de la vida: a la infantesa li correspon la innocència, a la maduresa la serenor i a la vellesa la resignació.

Una altra particularitat de Els fruits saborosos és que els personatges reben noms grecs, fent referència a la mitologia clàssica.

La mètrica predominant en Els fruits saborosos és el vers alexandrí amb cesura rítmica després de la sisena síl·laba, que remarca l’estructura classicista i alhora mostra el virtuosisme de la lírica Carneriana.

Josep Carner també té altres poemes fora d’aquest recull on veiem tòpics com el de Carpe diem.

Seguidament deixem un dels poemes del recull de Els fruits saborosos on podem veure les característiques abans esmentades:

.

ELS CODONYS TARDORALS

Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.

Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut—.

I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal escampat.

Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.

.

Codonyer

 

Hi veieu la influència d’Horaci?

 

Elisa Moya i F. Xavier Gras

2n Batxillerat C

Horaci beu en Alceu de Mitilene

Horaci per fer la seva oda 1,14, La nau com a al·legoria de l’estat , va beure en la tradició dels clàssics grecs, en aquest cas, en Alceu de Mitilene En aquesta oda, Horaci fa servir el nom de “nau” per referir-se al país en sí mateix. Actualment encara hi ha una gran pervivència d’aquesta comparació (estat=nau) en diferents mitjans de comunicació. Seguidament veurem com Alceu parla de la nau com si parlés del país.

També podem establir una relació amb les odes  1, 37, Nunc est bibendum, ja que al final del poema ens diu que ara és l’hora de beure fins perdre el nord i amb l’oda  l’1.9, Oda a Taliarc, on Horaci recomana a Taliarc que es refugi del fred bevent vi.

També podem observar que parla de Mirsilos, amb el veritable nom de Candaules (Κανδαύλης), però més conegut entre els grecs com Mirsilos (Myrsilus) fou el darrer rei de la branca Sandònida o Tolònida a Lídia. Segons Heròdot aquest monarca estava tan orgullós de la bellesa de la seva dona que va voler que Giges, el seu lloctinent de confiança, la veiés nua sense que ella ho sabés. Però la reina s’adonà de la presència de Giges a la cambra i, indignada, l’endemà li va donar a escollir entre morir o matar Candaules i casar-se amb ella. Giges va matar Candaules i va esdevenir rei iniciant la dinastia dels Mermnades, vers el 715 aC.

Hem intentat fer la traducció de dos fragments dels poemes d’Alceu que van inspirar Horaci:

No encerto a veure d’on bufa el vent;
roda la gran onada unes vegades d’aquest costat
i altres d’aquell; nosaltres pel mig
som portats en la negra nau …

Ara és quan cal embriagar-se 
bevent fins a perdre l’encert,
doncs que Mirsilos ha mort!

Tot citant els versos, argumenteu per què trobem influència d’Alceu en l’Oda a Taliarc d’Horaci; així com en  el tòpic horacià Nunc est bibendum i en l’oda 1.14, la nau com a al·legoria de l’estat?

Agustín García Calvo tradueix al castellà i recita en grec i en llatí Alceu i l’Oda 3.26 d’Horaci, respectivament:

Elisa Moya i F. Xavier Gras
2n Batx C  Llatí