Actualment, existeix un ball tradicional que es duu a terme durant la Setmana Santa que s’anomena “La Dansa de la Mort“. Aquest ball es celebra a Verges, durant la Processó de Verges, cada dijous sant. Aquesta dansa és integrada per cinc figures al·legòriques dividides en dos grups: en el primer grup podem trobar a la dalla que encapçala el ball i encarna la mort, la bandera i la inexorabilitat de la mort i en el segon grup es troben a banda i banda els dos nens portadors dels platets de cendra (que és la matèria en què acaba la vida terrenal) i un dels nens, que porta un rellotge sense busques, tanca la dansa assenyalant a cada pas, aleatòriament, una hora distinta, donant a entendre la incertesa en que pot arribar la mort. Aquesta dansa és completada per la comparsa del timbaler, que és l’unic instrument que marca el ritme i els portadors de torxes.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=pRj1dmaCslI[/youtube]
La Dansa de la Mort s’ha trobat per primera vegada escrita en un Manuscrit de la Biblioteca del Monestir de l’Escorial, que consta de més de sis-cents versos, on la Mort va cridant diferents persones perquè surtin a ballar i al mateix temps els recorda que els gaudis mundans tenen fi i que tots han de morir.
Aquests manuscrits del segle XV van aportar influències en autors de la literatura castellana com a La Barca de la Gloria, de Gil Vicente, La Farsa de la Muerte de Diego Sánchez de Badajoz, Los Sueños (1627) de Quevedo, etc.
Xènia Serra
2n Batxillerat C
Etiquetes:Dansa de la Mort, Inexorabilitat de la mort, Literatura castellana, música, Oda, Setmana Santa, tòpic horacià
Ben trobat, Xènia! Vet aquí un apunt de El Fil de les Clàssiques.
Salve!
Moltes felicitats per l’article Xènia, has fet una bona recerca. Mai havia sentit a parlar d’aquesta dansa tradicional de Setmana Santa i la veritat és que em fa una mica d’angúnia jaja però mai està de més aprendre coses noves.
Valete 🙂
Salve!
No n’havia sentit a parlar mai de la dansa de la mort. És curiós que una tradició tant antiga encara perduri. Felicitats per l’apunt!
Salve!!!
Felicitats Xènia per aquest apunt, sincerament mai havia sentit a parlar d’aquesta dansa i considero que és un tema curiós per donar a conèixer.
Ave, Xènia.
De les moltes tradicions que tenim a aquesta terra, i, malgrat la laïcitat de la nostra societat, les de Setmana santa són de les més nostrades i visitades. La Dansa de la mort és un bon exemple. Tot i que aquí no hi sé trober els tòpics horacians…
Ave, Arnau. Vide huc.
El Fil de les clàssiques
Salve!
El tòpic horacià que podríem veure és un dels personatges que forma part del ball que és la inexorabilitat de la mort.
Un article genial Xènia, moltes felicitats fas uns apunts increïbles la més sincera enhorabona!
Vale!
Salve!
Un apunt interessant i curiós. De fet, no coneixia aquesta anomenada “Dansa de la Mort”. Crec que podem identificar-hi el famós tòpic de la inexorabilitat de l’ànima” o non omnis moriar. També és el títol que porta aquest bloc.
Vale!
Salve!
Moltes felicitats per l’article!
Mai havia sentit a parlar d’aquesta dansa tradicional
Vale!
Enhorabona per l’apunt Xènia! Ja n’havia sentit a parlar sobre aquesta dansa, però no en tenia gaire coneixement, ara ja se de que es tracta! Gràcies per treurem els dubtes jeje!
Salve i felicitats!