Els fruits saborosos és un recull de poemes escrit per Josep Carner i Puig-Oriol l’any 1906, i tornat a publicar el 1928. El recull està compost per divuit obres de breu extensió que varen marcar un punt d’inflexió en la trajectòria de l’autor i alhora és una fita dins del moviment del Noucentisme.
Josep Carner és el màxim representant de la poesia noucentista i recordat com a “el príncep dels poetes”. El noucentisme fou un estil artístic que es donà a Catalunya durant el primer quart del segle XX. El noucentisme tenia l’objectiu de modernitzar Catalunya i de fer d’ella un país “ideal”.
En tots els poemes, el poeta se serveix d’un doble pretext: un, el fruit que dóna títol a cada poema, i l’altre la hipotètica reflexió sobre el pas del temps. Al llarg del recull hi ha una determinada caracterització dels personatges d’acord amb una de les etapes de la vida: a la infantesa li correspon la innocència, a la maduresa la serenor i a la vellesa la resignació.
Una altra particularitat de Els fruits saborosos és que els personatges reben noms grecs, fent referència a la mitologia clàssica.
La mètrica predominant en Els fruits saborosos és el vers alexandrí amb cesura rítmica després de la sisena síl·laba, que remarca l’estructura classicista i alhora mostra el virtuosisme de la lírica Carneriana.
Josep Carner també té altres poemes fora d’aquest recull on veiem tòpics com el de Carpe diem.
Seguidament deixem un dels poemes del recull de Els fruits saborosos on podem veure les característiques abans esmentades:
.
ELS CODONYS TARDORALS
Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.
Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut—.
I l’altre amic que deia: —Quan fina tot esclat,
nosaltres rondinem, esgarriant les passes,
i flagel·lem el dia amb folles amenaces,
saturns a la memòria del goig mal escampat.
Llavores, el codony, que es féu vell en la branca,
dins el calaix perfuma la nostra roba blanca,
i si l’amorosim al caliu de la llar
i l’acostem als llavis sorruts, és dolç, encar.
.
Hi veieu la influència d’Horaci?
Elisa Moya i F. Xavier Gras
2n Batxillerat C
Etiquetes:Josep Carner, Noucentisme, Tempus fugit
Salve!
L’any passat a literatura catalana ens van llegir alguns poemes de “Els fruits saborosos”, i he de dir que em van agradar molt. Podem veure la influència d’Horaci en la referència que es fa en el poema entre el pas de les estacions i la vida, una idea que va veure Horaci en el seu temps, però que Carner va desenvolupar del tot.
Valete 🙂
Salve!
L’any passat a literatura catalana vaig el llibre Supervivent d’un cant remot, de Josep Carner. De fet, l’obra incloïa l’apartat Els fruits saborosos, juntament amb un parell de poemes pertanyent a aquest, els més significatius.
En el poema anomenat Els codonys tardonals, podem apreciar-hi un tòpic horacià, i crec que es tracte del Tempus fugit, perquè el temps va passant i tot canvia, res és etern. Aquestes estrofes ho expressen:
Diu l’un amic a l’altre: —Ligea, ta promesa,
té una blancor molt gerda en tot el cos diví,
i corre, embriagada de tanta jovenesa,
i és com el tany que es gronxa en l’aire del matí.
Però ja saps com elles es tornen malgirbades
per fills i feines, o perquè no n’han tingut,
i amb cara tediosa caminen desmarxades
i són codonys, diries, el fruit més boterut—.
Vale!
Salvee!!
Com bé ha dit la meva companya Ana, l’any passat a català vam llegir poemes de Josep Carner, i van ser bastant significatius. Un tòpic horacià que podem veure al poema seria el “Tempus fugit”, ja que parla del pas de les estacions i aquest tòpic fa referència a la brevetat del temps.