Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
En el portal Emilio Segrè Visual Archives, trobareu una extensa base de dades, i cercador, amb 30000 documents gràfics relacionats amb les persones que han marcat l’evolució del pensament científic i sobre la seua feina.
Us adjunte un parell d’exemples que podrien documentar qualsevol bon treball. 😉
Al web del Què,qui,com o al de TV3 ja està penjant el vídeo sobre els àtoms i LCH que us deia l’altre dia.
Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.
Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.
El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.
Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.
Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.
Dijous passat amb la gent de 2n d’ESO C vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Navegació tradicional del consorci del Far. A més del procediment de disseny i construcció d’un vaixell de fusta, vam treballar l’evolució del transport i del comerç marítim català al llarg del temps. Desprès vam fer una volta en el Far de Formentera per practicar amb la carta nàutica, els nussos i la navegació.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Ahir amb la gent de 3r d’ESO C vam fer una visita al port vell de Barcelona, per fer el taller Laboratori de mar del Far.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Per acomiadar l’Any Darwin i donar pas a l’Any de la Biodiversitat, res millor que una imatge del caganer més evolucionat d’aquestes passades festes…
Després de l’Any Darwin, el 2010 no podia ser altra cosa que l’Any de la Biodiversitat, o com a mínim aquesta és la intenció d’alguns que ho han espentat fins ara, d’acord a l’esperit dels Objectius del Mil·leni.
A partir d’açò s’ha constituït l’Objectiu Biodiversitat 2010, que des d’àrees com la reducció de pèrdua de components de biodiversitat o el seu ús sostenible; la reducció d’amenaces i manteniment de la integritat dels ecosistemes; la protecció del coneixement tradicional i altres, es planteja un seguit d’indicadors per valorar els objectius a assolir. De fet també té una secció adreçada a les persones que lideraran el futur, els joves d’avui.
Ara, com comenta Juli Peretó, si parlem de Biodiversitat en majuscules no ens oblidem de la gran massa – allò que l’ull no veu-, els microorganismes que mouen el món.
Si voleu, baixeu-vos d’ací un calendari de butxaca del 2010.
Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.
Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉
Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?