… per passar aquestes festes, tot esperant la sortida del Sol del dia que ja allarga.
 |
| De CREAL novembre 2009 |
Etiqueta: calaix mals endreços
Ara si, entrarem a l’hivern
Tot i el fred dels darrers dies, no podiem parlar de fred hivernal… sinó de tardor. L’hivern astronòmic (diferent del metereològic) no comença fins al solstici d’hivern. I el dia més curt serà precisament el d’avui.
Tot açò, obviament, sols és vàlid a l’hemisferi nord… perquè al sud el que comença és l’estiu, allà tindran el dia més llarg i serà qüestió de celebrar-ho amb un banyet a la platja 😉
Ací trobareu les imatges dels darrers solsticis a Newgrange, que encara és més antic que el fotogènic Stonehenge, però on ja coneixien i aliniaven amb el Sol d’hivern.
Concurs Calendari Quins Elements!
Amb motiu de la declaració per la ONU del 2011 com a Any Internacional de la Química i en coordinació amb la IUPAC i La UNESCO, per anar escalfant motors, des de la Societat catalana de Química s’han empescat un concurs obert per dissenyar la portada i les dotze pàgines d’un calendari commemoratiu.
Podeu presentar-vos individualment o en grup, a una o diverses pàgines, a la portada o a tot el calendari… i teniu de termini fins al 15 de març del 2010. Tot amb sucossos premis.
A cada pàgina, a través de la resolució d’una senzilla qüestió, es relaciona un element amb dues utilitats comuns a la vida quotidiana. I és aquesta relació la que cal plasmar artísticament.
A la seua web podeu trobar més informació, amb les bases del concurs, el cartell i la fitxa d’inscripció.
A sota us transcric la nota que ens han fet arribar i les dotze qüestions que heu de resoldre:
“L’any 2011 ha estat proclamat oficialment Any Internacional de la Química. La proposta va sorgir de l’Assemblea de les Nacions Unides el 30 de desembre de 2008, la qual va delegar en la UNESCO i en la IUPAC (la Unió Internacional de Química Pura i Aplicada) la preparació i l’organització dels actes i de les reunions corresponents. El 2011 també es complirà el centenari del Premi Nobel que es va lliurar a Marie Curie per l’aportació feta a aquesta ciència.
L’Any Internacional pretén conscienciar la població de les contribucions que fa la química al benestar de la humanitat. Sota el lema «Química: la nostra vida, el nostre futur», l’Any Internacional vol oferir un conjunt d’activitats, tant d’entreteniment com educatives, per a tots els públics.
L’Any Internacional és obert a les propostes i a la col·laboració de tothom. En aquesta línia, i coincidint amb els seus propis objectius, la Societat Catalana de Química, amb el suport de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans, està preparant diverses activitats.
Concretament, en aquest context, vol elaborar el calendari de l’Any Internacional de la Química 2011, amb la participació d’estudiants de química de qualsevol àmbit (batxillerat, cicles formatius, de llicenciatura o de tercer cicle). Les bases del concurs que l’han de fer possible s’exposen en el full de les normes per a participar-hi.
Us animem a fer arribar aquesta iniciativa a tots els estudiants perquè hi participin, amb la finalitat de fer de la química una cosa útil, interessant i propera.”
Les dotze preguntes són:
Quin element químic és essencial i alhora comú als dos membres de cada parell…
1) Les Dolomites i les plantes verdes?
2) La torre Eiffel i la sang humana?
3) El Museu Guggenheim, de Bilbao, i les pròtesis de maluc?
4) La catenària dels trens d’alta velocitat i els antifúngics de l’agricultura ecològica?
5) La sorra de les platges no tropicals i els ordinadors?
6) La potabilització de l’aigua i la sal comuna?
7) El Taj Mahal i les cloïsses?
8) El fuselatge dels avions i els desodorants?
9) Les raquetes de tennis i els llapis de tota la vida?
10) Els explosius i els fertilitzants?
11) Les fibres de Gore-Tex® i les paelles antiadherents?
12) Les bateries dels telèfons mòbils i alguns fàrmacs antidepressius?
Aigua va…
Avui un grapat de diaris i altres mitjans han destacat la publicació al Nature d’un article on hom planteja que el darrer emplenament de la Mediterrània no fou gradual, com ho havien estat anteriors pujades o baixades de nivell degudes a glaciacions o altres fenòmens, sinó sobtat amb l’excavació d’un gran canal erosiu d’uns 500 metres de profunditat, fins a vuit quilòmetres d’amplada i uns 200 quilòmetres de llargada que va omplir la cubeta en un parell d’anys fa uns 5,3 milions d’anys.
I és que uns milers d’anys abans la mar havia esdevingut un desert de sal en tallar-se la conexió entre l’Atlàntic i la Mediterrània, fou la crisi del Messinià els darrers anys del Miocè…
Com segurament tornarà a passar d’ací un temps, ja que les espentes entre Àfrica i Euràsia continuen agafant a la Península Ibèrica pel mig. Podeu llegir un interessant article de l’Enric Marco a la revista de l’Associació Astronòmica de la Safor.
Podria ser que un fenomen semblant, haguès donat lloc a la formació de l mar Negre?… i que aquest fos l’origen del –recurrent a diverses cultures mediterrànies- mite del diluvi universal?.
El que sembla clar és que els humans estem massa acostumats a mesurar les coses amb la nostra escala de temps, que és ben curta, per exemple, comparada amb la dels processos geològics. I tenim massa tendència a dir allò de “… és així, sempre ha estat així i sempre ho serà” 😉
Una apetitosa i dolça taula periòdica…
… tot i que no sembla apta per a diabètics, feu una ullada a aquesta apetitosa taula periòdica. I per si no duia prou feina, fins i tot manté les representacions en color de classificacions i estat.
Hi he arribat via el blog de PepQuímic, on trobareu altres saboroses imatges. Bon profit 😉
Mr. Potato en el temple del formiguer
Fotos visita CREAL de 1r de batxillerat CMC
Vint-i-dos anys de potències de deu
Fa uns dies, en aquesta entrada, comentava una interessant aplicació de la universitat de Utah per “viatjar” ràpidament del nivell macroscòpic, al micro i ultramicroscòpic.
Doncs bé, llegint el diari a Vilaweb, m’he assabentat que tot sembla una actualització d’un curiós vídeo de l’any 1977. A la pel·lícula, anomenada Powers of ten, se’ns mostra la relativitat d’allò que diem gran o petit i la força de l’escala. Cada vegada que afegim un zero a qualsevol nombre, esdevé deu vegades més gran… una nova potència de deu.
Partint d’un home dormint, cada deu segons la imatge obri un zoom deu vegades més allunyat… en arribar al límit de l’univers conegut (1025), el viatge s’invertix i fem salts de deu acostant-nos altra vegada fins a saltar a l’interior del dormidor i arribar al nivell d’un quark (10-18). En poques paraules, és espectacular i fet amb uns mitjans tècnics molt més minsos que avui en dia 😉
Teniu més informació a la pàgina que celebra el dia de les potències de 10. Podeu ordenar les imatges d’aquest joc?
Trobeu la vostra estrella
L’Eva m’ha passat l’adressa del portal Encuentra tu estrella, per si voleu jugar una mica. També podeu trobar-lo al Facebook.
Es tracta de buscar la estrella que està exàctament a tants anys llum com els que nosaltres tenim i, per tant, avui mateix estarem reben la seva llum, que es va emetre en el moment del nostre neixement.
A més, entre els participants sortegen rutes turístiques pels observatoris d’Andalucia i telèscopis.
La meua és la HIP 29316
| Denominacions: | HIP 29316 |
| Coordenades alfa i delta (J2000): | 06:10:54.8 10:19:13 |
| Distància: | 35.6 anys llum |
| Brill (magnitud V): | 10.41 |
| Color (B-V): | 1.450 |
La cançò de l’àtom
Per introduir la nova unitat i saber una mica sobre la història del coneixement de l’àtom, us deixe ací l’Atom song
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/vUzTQWn-wfE" width="425" height="350" wmode="transparent" /]