Presentació de diapositives d’Anna Viver sobre la cosmogonia japonesa
[slideshare id=3041084&doc=powerpointmaies-100131115257-phpapp02]
Presentació de diapositives d’Anna Viver sobre la cosmogonia japonesa
[slideshare id=3041084&doc=powerpointmaies-100131115257-phpapp02]
Presentació de diapositives de Marta Garcia sobre la cosmogonia japonesa.
[slideshare id=3041090&doc=cinciesperelmncontemporanicosmoogonia-100131115436-phpapp02]
Presentació de diapositives de Shan Wu sobre la cosmogonia dels Masai.
[slideshare id=3041102&doc=massai-100131115615-phpapp01]
Recordeu que teniu penjats els objectius i què la presentació de diapositives per dilluns ha d’incloure tres blocs:
I, a banda, teniu fins al dia 17 per anar el·laborant el glossari i el mapa conceptual.
Relacionat amb la unitat també podeu trobar:
Des del American Museum of Natural History (AMNH) ens plantegen la possibilitats de fer una excursió en l’espai i en el temps. Anada i tornada fins als confins de l’Univers, obrint el zoom des de l’Himàlaia anem avançant fins a una distància de quasi 14 mil milions d’anys llum per retornar cap a caseta, a la Terra de nou 😉
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/17jymDn0W6U" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Curiosa imatge i interessant reflexió la que acompanyava a la imatge del dia d’ahir. Us les reprodueixo a sota:
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Ciutat de les Arts i de les Ciències de València pesa menys. Cap espècie, tret de la humana, no pot ni tan sols entendre el que està passant, ni cap ésser humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d’un coet amb destí cap a l’espai és un esdeveniment que inspira respecte i que desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem es veu com la Llançadora Espacial Atlantis s’elevava a primera hora del matí del 12 de juliol del 2001 per a visitar l’Estació Espacial Internacional. Els dos milions de quilograms del coet salpaven, des del seu punt de partença, per a encerclar la Terra a una alçada a la qual la densitat de l’aire és massa feble per a poder respirar i a on la gravetat que hi ha a bord és poc perceptible. A l’actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí cap a l’espai s’enlaira des d’algun lloc de la Terra.
Per acomiadar l’Any Darwin i donar pas a l’Any de la Biodiversitat, res millor que una imatge del caganer més evolucionat d’aquestes passades festes…
Després de l’Any Darwin, el 2010 no podia ser altra cosa que l’Any de la Biodiversitat, o com a mínim aquesta és la intenció d’alguns que ho han espentat fins ara, d’acord a l’esperit dels Objectius del Mil·leni.
A partir d’açò s’ha constituït l’Objectiu Biodiversitat 2010, que des d’àrees com la reducció de pèrdua de components de biodiversitat o el seu ús sostenible; la reducció d’amenaces i manteniment de la integritat dels ecosistemes; la protecció del coneixement tradicional i altres, es planteja un seguit d’indicadors per valorar els objectius a assolir. De fet també té una secció adreçada a les persones que lideraran el futur, els joves d’avui.
Ara, com comenta Juli Peretó, si parlem de Biodiversitat en majuscules no ens oblidem de la gran massa – allò que l’ull no veu-, els microorganismes que mouen el món.
Si voleu, baixeu-vos d’ací un calendari de butxaca del 2010.
Ací teniu la presentació sobre les malalties cardio-vasculars que la Laura Herrero, la Laura Ruiz i la Carla Martin ens van exposar dimecres.
[slideshare id=2631738&doc=diabeteslauraruizlauraherreroicarlamartn-091202071350-phpapp02]
Ací teniu la presentació sobre les malalties cardio-vasculars que la Marta Garcia, el Marc Gil o la Mireia Lòpez ens van exposar dilluns.
[slideshare id=2647815&doc=malatiescardiovasculars1-091204034029-phpapp02]