Categoria: 3r d’ESO

Conjunt d’articles relacionats amb el 3r curs de l’ESO

Treball al laboratori

Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada  a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori

[slideshare id=711942&doc=treballallaboratori-1225487022325720-9]

Glossari unitat 4: Reaccions químiques

Ací teniu les paraules clau de la unitat 4 Reaccions químiques:

Per cadascun dels conceptes, elaboreu una definició d’una línia i citeu la font d’on heu sintetitzat la informació -si és una web heu de posar l’adreça- i recordeu que s’ha de fer a mà.

canvi físic; canvi químic; catalitzador; coeficient estequiomètric; enzim; equació química; energia d’activació; estequiometria; Llei de conservació de la massa; massa atòmica; massa molar; massa molecular; mol; nombre d’Avogadro; precipitat; producte; reacció química; reactiu; reactiu en excés; reactiu limitant; velocitat de reacció

Reaccions químiques

Us adjunte un seguit d’enllaços per a que aneu fent boca amb les reaccions químiques.

En aquest portal trobaràs diverses activitats per sintetitzar i aplicar allò que saps sobre les reaccions químiques. Trobareu enllaços a d’altres activitats digitals -com una webquest, presentacions sobre ajust de reaccions o una valoració en línia- al blog de Competència digital en FiQ.

Des del blog Química fàcil, podeu trobar enllaços a diversos vídeos per visualitzar tipus variats de reaccions. També us adjunte un genèric del CanalUPC.o, a sota, la visualització de diversos tipus.

En aquesta entrada parlava de diverses aplicacions en linia per treballar la estequiometria i l’ajust de reaccions

Finalment, per sintetitzar i ampliar, un parell de presentacions que parlen sobre les reaccions químiques i el seu estudi.

[slideshare id=229194&doc=reaccions-quimiques-ies-badalona-vii-1200428342972929-3]

[slideshare id=993828&doc=estudi-de-les-reaccions-quimiques-1233858573414874-1]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/RGrdYqPgZ1o" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Radiació i radioactivitat

radioactius
radioactius

A la sessió de laboratori, aquesta setmana farem una cacera del tresor per conèixer una mica més sobre les radiacions i la radioactivitat.

Treballareu per parelles i, com a memòria de la sessió, heu d’entregar un document de text amb les contestacions de les pistes, les fonts que heu fet servir i la contestació a la pregunta.

Per dur a terme aquesta cacera, heu de seguir les pistes per acomular informació i  poder tindre opció a contestar la pregunta final

Per què diem que la radioactivitat ens perjudica i ens beneficia a la vegada ?

Escriu una opinió raonada i justificada, fent referència a les fonts d’informació consultades

Com a activitat d’ampliació, podeu dur a terme la tasca d’aquesta webquest centrada en l’obra de Marie Curie i la seva relació amb la radioactivitat. En compte d’una web, podeu elaborar una presentació de diapositives.

Marie Curie
Marie Curie

Enllaços químics. Iònic, covalent i metàl·lic

Trobareu diverses pàgines que parlen dels enllaços, en general o fent una síntesi sobre l’àtom. Més concretament sobre l’iònic entre un metall i un no metall, com aquest, o tots tres tipus.

Al final de l’article hi ha un seguit de vídeos, dues animacions Flash i una presentació de diapositives.

A banda d’una repassada en anglès, en Visionlearning o Tutorvista trobareu diverses animacions, amb la recreació d’una reacció entre el sodi i el clor. En aquesta, trobareu un llistat amb enllaços a d’altres simulacions,  i ací podeu predir el resultat i visualitzar-lo. Finalment una completa síntesi amb un test final.

Teniu un Jclic, diversos applets sobre els enllaços i més generals I per acabar uns reculls d’animacions variades i demés.

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/misc/BondingReview.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.kentchemistry.com/links/bonding/bondingflashes/bond_types.swf" width="500" height="450" wmode="transparent" /]

[slideshare id=1486839&doc=enllaqumic2009-090525144155-phpapp01]

Videos sobre l ‘enllaç covalent i l’iònic.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CGA8sRwqIFg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/QqjcCvzWwww" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Les partícules subatòmiques i més, dimecres al Quèquicom

Dimecres vinent dia 27, al Què qui com, no us perdeu el reportatge Àtom, interrogant la matèria. A sota us enganxe la promoció del programa. També podeu seguir-los al Feisbuc.

“Àtom: interrogant la matèria”

Emissió: Dimecres 27 de gener de 2010

Hadrons, neutrons, quarks o gluons són conceptes de física atòmica relacionats amb un gran interrogant: què és la matèria? “Quèquicom” ho explica de manera clara, concisa i entenedora.

El CERN és un laboratori construït a 100 metres sota terra, a Ginebra, Suïssa, que investiga les propietats d’algunes partícules subatòmiques com els hadrons fent-les col·lisionar mitjançant un accelerador anomenat LHC (Large Hadron Collider). Enrique Fernández, el president del Comitè de Política Científica del centre, explica com funciona la col·lisió de partícules dins d’aquest accelerador de 27 quilòmetres de llarg. Des del plató, Marc Boada, el presentador de “Quèquicom”, planteja un paral·lelisme de l’LHC. Mira de deduir què conté una caixa negra sense obrir-la, només disparant i analitzant-ne el resultat.

Els àtoms estan formats per neutorns i protons, que alhora s’anomenen hadrons i que contenen altres partícules com els quarks i gluons. Alguns físics que treballen amb aquestes partícules al CERN també argumenten si es podria formar un forat negre i expliquen que estan al límit del coneixement. Ens ho expliquen José Ángel Hernández, investigador de la Universitat de Santiago, i Antonio Pérez Calero, investigador de la UB. A més, el programa també presenta un altre investigador de la UB, Ricardo Vázquez, que s’ha embarcat en un projecte paral·lel a l’LHC que té com a objectiu investigar una partícula en concret que mostri per què l’univers està fet de matèria i no d’antimatèria.
Per què les coses tenen massa? Cristòfol Padilla, investigador IFAE-UAB explica que la partícula de Higgs és fonamental per comprendre que tenim massa i Marc Boada ho explica a plató per mitjà d’una metàfora amb la fama.

Els àtoms només representen el 4% de la matèria de l’univers, la resta és energia i matèria fosca. El reporter Pere Renom parla amb el director del laboratori subterrani de Canfranc (Osca), el físic teòric José Ángel Villar, per esbrinar com pretenen detectar la matèria fosca.