Segons el Termcat, és la tendència al manteniment de l'equilibri i de l'estabilitat interns en els diferents sistemes biològics, des d'una cèl·lula o un organisme fins a un ecosistema.
Professor de ciències a secundària amb formació i deformació biològica. Arrelat darrerament al Barcelonès
Us deixe uns quants enllaços per continuar exercitant-vos en l’estequiometria.
El color de la jornada no ha estat el morat, com podriem haver pensat a priori… sinó que al llarg del dia ha anat passat del gris al blanc.
Al llarg del matí s’han vist els primers flocs arrossegats des de Collserola, però a partir de les 15.00h ha començat a agafar-se amb força i cap a dos quarts ja quallava. Conclusió, gent esvalotada, esvarades i transports col·lapsant-se… tothom cap a caseta, xino-xano o en metro, que els busos i els rodalies no ho han paït massa bé, com s’ho faran als llocs on neve de seguit? 😉
Ací teniu les fotos de com ha quedat el patí.
Continuant amb l’entrada de la imatge estereotipada del paper de les dones a la producció de ciència,
Tot i que no és un indicador clar ni absolut, fixem-nos avui en els premis Nobel, que tot i les seves limitacions, poden donar-nos una idea de l’estat de la qüestió.
Si observem la tendència general podem concloure que, de la mateixa manera que en d’altres aspectes de rellevància social, hi ha una progressiva millora al llarg dels darrers cent anys.
Entre el 1901 i el 2009, sols quaranta dones han estat premiades amb algun Premi Nobel, i d’elles sols Marie Curie ha repetit. Això pot ser molt o poc, comparem-ho amb el total, 802 persones i 20 organitzacions, i traieu les vostres conclusions. Se m’oblidava dir que, de les quaranta premiades, sols 16 ho van ser en camps relacionats amb la ciència i la resta amb els guardons de Literatura o Pau… Sols dues, Curie i la seva filla, ho van ser fins a finals de la Segona Guerra Mundial i la majoria ho han estat els darrers anys. 10 premis anaren a treballs en l’area de la medicina o la fisiologia, quatre a la química, dos a la física i un a l’economia.
Ja sé que no és indicatiu del pes real en laboratoris i centres de recerca, sobretot en àrees determinades, però crec que encara queda molt camí per recorrer…
I d’altres, subjectius també, indicadors?… podem fer una ullada a la producció a la blogosfera , amb algun troballa, o a col·lectius com Wiseli, la campanya WISE o aquesta ràdio digital; la Comissió Europea va publicar fa un temps un llibret descarregable en PDF i el Centre de Supercomputació de San Diego es va centrar en les 16 més conegudes... hi ha d’altres iniciatives individuals.
La meteorologia no és una ciència exacta, ja que hi intervenen una gran quantitat d’elements i de factors que en dificulten la previsió i la predicció.
Però amb una mica de formació i un seguit de pautes, podrem planificar aproximadament l’oratge que ha de vindre i fer-nos una idea del que volen dir els mapes amb tantes línies i símbols que fan servir per intentar encertar-la els meteoròlegs.
[slideshare id=164948&doc=comentari-del-mapa-del-temps-1194974297873974-5]
Abans d’una sessió pràctica, no està de més que feu una repassada a aquesta molt completa presentació que recorda les principals mesures i materials de treball al laboratori
[slideshare id=711942&doc=treballallaboratori-1225487022325720-9]
Uns quants enllaços per anar obrint boca amb les forces.
[slideshare id=111878&doc=forces1548]
[slideshare id=1282092&doc=eltempsilatmosfera-090413130109-phpapp01]
Dijous, amb la gent de 4t d’ESO de Biologia, vam fer una visita a l’Insitut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de la UB, per fer el taller Construint proteïnes del programa EscoLab.
Ací teniu les fotos de l’activitat.
Tot fullejant el blog La lectora corrent m’he assabentat que avui -i fins al 10 de març- s’inaugura una exposició que tracta d’ajudar a trencar la -massa sovint- estereotipada imatge de les persones que fan ciència.
Titolada 16 científiques catalanes, l’exposició organitzada per l’Associació Catalana de Comunicació Científica es basa en el perfil de 16 científiques que treballen en universitats, centres de recerca i empreses al Principat.
A partir de les biografies s’intentarà reflexar una realitat canviant en molts àmbits d’investigació actuals… i sobretot que la ciència -avui en dia- és duta a terme per persones tant -o tant poc- normals com la resta d’activitats humanes
Paral·lelament es programaran diverses xerrades i s’ha activat un blog per fer-ne ressó i ampliar informació amb les diverses biografies.
Heu d’elaborar un pòster de grandària A-3, per comunicar els resultats d’una recerca que informe sobre una de les missions o projectes que teniu a sota.
El poster ha d’anar acompanyat per un resum d’una plana amb la informació més rellevant i la data de lliurament és el dilluns 1 de març.
Us adjunte diversos enllaços sobre els posters científics, per a que us inspireu. La informació dels projectes podeu obtindre-la de fonts molt diverses -tot i que les més recomanables serien les originals-, així que no oblideu citar-les.
Pautes bàsiques i el procés de disseny, pas a pas i amb exemples gràfics o plantilles, la xarxa en va plena de fet, sobretot d’empreses editores.
A Edunomia o a la Pompeu trobareu més enllaços i coses a tindre en compte finalment o en aquest resum.
Exemples sobre Mendel o Einstein, determinació del sexe en peixos i altre sobre coralls.
Missions o projectes
| Sputnik | Apollo | Viking | Voyager | Mir | ISS |
|
Deep Impact |
Ulysses | Pioner | Hubble (HST) | Mars Pathfinder |
Com a mínim ha de respondre a les següents qüestions: