[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Np8qUYHqP6I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Continue reading I per anar fent boca, pels que preguntaveu per l’origen de la vida…
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Np8qUYHqP6I" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Continue reading I per anar fent boca, pels que preguntaveu per l’origen de la vida…
Si amplieu el post, a banda del vídeo, trobareu un seguit d’enllaços amb diverses animacions o explicacions sobre la cèl·lula i els seus orgànuls i també sobre els processos de fotosíntesi i respiració.
Au, no memoritzeu massa, no siga que se us espatllen les neurones abans d’hora, i intenteu conpendre les funcions i diferències.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/Ig5IY-MgOqc" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Com hem comentat abans, el mètode de treball pot donar molta informació sobre la manera de pensar i d’enfocar el món. Ací teniu la imatge original de l’esquema, extreta de la web de Wellington Grey, on podreu trobar-ne d’altres tant o més cientifico-imaginatives a l’arxiu de la miscel·lània.
Ací van diversos enllaços sobre les biomolècules:
http://w3.cnice.mec.es/eos/MaterialesEducativos/mem2002/proteinas/
Ací teniu dos enllaços al curmetratge que hem vist a pràctiques, a la web de la UAB Simfonia cel·lular. A la mateixa pàgina podreu trobar altres audiovisuals de divulgació de la UAB, hi ha alguns sobre tècniques variades, però els més interesants són les entrevistes a Lynn Margulis, Antonio Lazcano o Ricard Guerrero.
I al Youtube
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Z_Hk3XD8k_w[/youtube]
Per complementar seriosament el post anterior, ara van diverses adreces amb animacions sobre la reproducció cel·lular i la mitosi
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/CzPGhYiGyZ8" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Per si sols les animacions i les paraules no són suficients ací teniu un parell d’explicacions musicades sobre la mitosi.
[kml_flashembed movie="http://es.youtube.com/v/JHRBJgq50dk" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/wRfRe-gku8Q" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Al web de l’edu365 podeu trobar tot un seguit d’unitats didàctiques per complementar el que anem veient a l’aula. Dintre de la secció Viu o no viu? trobareu cinc muds per practicar i avaluar els vostres coneixements sobre les unitats que estem veient aquesta primera avaluació corresponents a les funcions dels éssers vius.
Extret del web Filoxarxa, aquí teniu una reflexió sobre què és el coneixement científic.
Coneixement científic EPIST.
El coneixement produït per l’activitat humana que anomenem ciència.
Les seves principals característiques es defineixen dient que es tracta d’un coneixement:
racional,
metòdic,
objectiu,
verificable i
sistemàtic,
que es formula en lleis i teories, i
és comunicable i obert a la crítica i a l’eliminació d’errors (veure text).
Com a coneixement racional i objectiu que és, es realitza segons enunciats descriptius, que es refereixen a fets del món material, que poden ser vertaders o falsos, i la veritat del qual és controlable i demostrable; en qualitat de coneixement obtingut amb un mètode, és una activitat que planifica els seus objectius que intenta aconseguir amb els millors mitjans i, per això, sotmet a prova experimental, contrastant-los amb els fets, els seus enunciats principals.
El saber científic no es redueix el mer coneixement de fets, sinó que va més enllà dels mateixos, perquè és també saber sistemàtic que es construeix a partir d’hipòtesi, que se sotmeten a contrastació, i que poden convertir-se en lleis i teories, amb les que s’obtenen explicacions i prediccions. Com saber comunicable que és, es tracta d’un coneixement públic que ha de poder precisar la manera com s’ha obtingut, de manera que qualsevol pugui accedir a aquest per iguals o semblants mitjans, i en cap moment es recorri a supòsits o recursos secrets i ocults. Per la mateixa raó, s’orienta a obtenir un consens universal sobre la veritat dels seus enunciats, però no exclou ni la crítica fonamentada o la revisió dels errors que conté, ni l’afirmació que el coneixement científic és provisional.
En el moment actual, hi ha tres maneres fonamentals de veure el coneixement científic (veure text) com un tot:
l’enfocament subjectiu, el tradicional, que sosté que la ciència és un conjunt d’enunciats, la veritat dels quals els científics, com a individus aïllats, defensen i justifiquen;
l’enfocament consensual, segons el qual el saber científic està format pel conjunt de teories que la comunitat científica accepta com a científiques; i
l’enfocament objectivista, que considera que els enunciats, lleis i teories científics són, certament, un producte de l’activitat humana, però que, un cop formulats, posseeixen la seva pròpia vida autònoma com si constituïssin un món propi (un tercer món).