Categoria: BATXILLERAT

Darwin, va estar triat entre d’altres naturalistes per fer un viatge amb un vaixell, anomenat el Beagle investigar i realitzar els treballs de cartografia i, explorar rius, muntanyes llunyanes, llindars desconeguts i navegar fins els gels del Pol sud.
Aquest havia sigut elegit pel capità FitzRoy que era un aristòcrata jove.
Darwin no tenia idea de navegació, però va ser acceptat pel capità del Beagle perquè FitzRoy va dir que volia una persona en la que es pogués entendre, perquè el viatge seria molt llarg i els espais limitats.
Aquest viatge va suposar per Darwin un despertà amb ell de la curiositat científica , un fiançament de la seva afició per l’historia natural i un gran treball d’investigació. Ell va pensar que aquest viatge amb el Beagle li donaria l’oportunitat d’explicar els fets explicats en els primers dels llibres de la Bíblia, el Gènesis. Mai podria imaginar-se que seria tot el contrari.
Ell tenia la sensació de que aquest viatge canviaria la seva vida.
Finalment el viatge començà el 29 de desembre de 1831.
El Beagle era un petit vaixell bergantí de 242 tones amb deu canons i només 25 metres d’eslora, sortí a la mar de Davenpart amb 74 persones a bord. Havia començat una gran aventura que hauria de demostrar les creences sobre els essers vius del planeta.
El viatge que havia d’haver durat dos anys en va durar cinc i acabà el 2 d’octubre de 1836, Falmonth, després de recórrer les illes de cap Verd, Brasil, Argentina, illes Madvines,, els Andes etc. Darwin prenia nota de tot el que veia.
A les illes Galapagos un lloc inhabitat situat al Pacífic Darwin va descobrir animals sorprenents , com els llangardaixos gegantins, probablement extingits, tortugues desmesurades, i animals que no tenien por de l’home, al canviar d’illa, encara que el clima era igual, la fauna era diferent. Darwin va escriure diversos llibres com Journal, Naturalist´s Voyage Round the World in H.M.S.
Darwin tenia desitjos de visitar l’illa de Tenerife, però la por de les autoritats a que la tripulació del Beagle foren portadors del còlera va impedir que un dels seus somnis en convertir en realitat i no va poder visitar l´illa de Tenerife.
Un altra escala que realitzà Darwin va estar a les illes de Cap Verd, on va arribar per necessitat de descansar, però va resultar ser una gran experiència, per les planes de lava, on va observar la costum dels aminals marins i sobretot la del pop.
Quan Darwin tornà a Anglaterra exposà al món una de les teories més revolucionàries de la història, es va enfrontar en les creences conservadores de l´esglèsia que tenia monopolitzat el dogma de la creació de l´Univers sencer.
La seva obra en vida no va estar mai reconeguda, van haver de passar molts anys per a que se la reconegués.
Darwin morí el 19 d’abril de 1882, la seva vida i la seva obra va estar marcada pel viatge realitzat amb el Beagle.

La teoria de la selecció natural de Darwin, va ser molt discutida tant pels científics com pels religiosos. Aquesta teoria va ser molt interessant i va tenir un caràcter internacional.
La teoria de la selecció natural va ser qüestionada des de diversos fronts.
Gran part de la comunitat científica es va resistir a acceptar un mecanisme de canvi no i va continuar defensant teories alternatives
La comunitat religiosa va criticar molt durament aquesta teoria formulada per Darwin ja que anava en contra de les creences religioses i en contra de la creació de la Terra segons la bíblia.
La teoria no va ser sols criticada, sinó que també algunes comunitats i persones la defensaven i ni havien arguments a favor i en contra d’aquesta teoria:
La selecció natural no és inconsistent amb la teologia natural
Es van crear molts debats entorn a aquest tema, un dels més important va ser a la universitat d’Oxford, en la que es va enfrontar, entre altres filòsofs, teòlegs i científics, l’obispe d’Oxford, que estaba totalment en contra. Pero també hi havia un gran defensor, Thomas Huxley, que defensaba violentament aquesta teoria.
Van haver autors que van assenyalar les coses que no es mantenien per simple lógica a la pròpia teoria de la selecció natural i derivades de la teoria de l’herència postulada per Darwin. Si bé a l’Origen de les espècies no es comprometia amb cap mecanisme hereditari,la teoria de l’herència.

Popularment es coneix a Darwin com l’inventor de la teoria evolucionista. Aquesta ens explica bàsicament que totes les espècies han evolucionat al llarg de la història adaptant-se al medi en que desenvolupen la seva vida per a fer-la mes fàcil, còmoda i longeva.La teoria, per exemple, defensa que els humans som el resultat de l’evolució a partir d’un homínid molt més primitiu . Aquest hauria evolucionat diverses vegades per a arribar a l’homo sapiens actual i d’una altra banda a altres espècies d’homínids que no han assolit d’intel·ligència ni les capacitats humanes.

Malgrat que la teoria està universalment acceptada des de fa dècades, són pocs (lluny de la comunitat científica) els que recorden al científic naturista que va complementar la teoria evolucionista de Darwin amb la selecció natural, Alfred Wallace.

Wallace va ser un botànic i naturista anglès que a diferència de Darwin no va créixer en una família benestant i no va poder dedicar-se exclusivament a la ciència com el seu compatriota. Ell en canvi va haver d’alternar els seus estudis amb el treball però això no el va privar de formular la teoria de la selecció natural.

La selecció natural complementa la teoria evolucionista explicant les causes i el procés  en l’evolució de les espècies.

La teoria sosté que quan en una espècie apareixen alguns exemplars que presenten característiques diferents de la resta i questes característiques donen una avantatge per a la supervivència i reproducció, aquets exemplars tindran més possibilitats de sobreviure i en conseqüència de reproduir-se. Finalment, els exemplars que no tenen aquestes característiques aniran desapareixen fins que solament  en quedin dels altres. Llavors s’haurà produït una evolució en l’espècie.

Un dels exemples més utilitzats per a descriure aquest procés és el de les girafes.

Degut a la descoberta de diverses restes arqueològiques es creu que en un passat llunyà hi havia girafes de coll curt però que aquetes es van extingir fins que les girafes de coll llarg es van imposar.

Amb el coll llarg podien arribar a les fulles més fàcilment i estaven més ben alimentades. Això els donava un avantatge per a la supervivència respecte a les de coll curt i tenien més opcions de donar descendència. Finalment solament van quedar les girafes més ben preparades i les de coll curt es van extingir.

En conclusió, Darwin va ser pioner en la teoria evolucionista i per això es recordat com un dels científics més importants de l’historia de la ciència però no hem d’oblidar a A.Wallace que va crear la teoria de la selecció natural que dona resposta moltes de les incògnites que sorgeixen sobre l’origen de la vida animal i humana.

La teoria evolucionista de Darwin va haver d’enfrontar-se amb nombrosos problemes científics a causa de la inexistència de restes paleontològiques suficients per justificar les transicions entre espècies; la falta de proves concloents sobre la selecció natural; la joventut de la terra, la qual cosa impediria el llarg procés, va causar més d’un mal de cap a Darwin el qual veia com se li complicava la seva teoria davant tots el crítics de la societat d’aquells temps.
Aquestes objeccions, entre d’altres, han anat sent superades per les modernes revisions del darwinisme original. En especial, la nova genètica sorgida a partir dels descobriments de Mendel i la noció de gen postulada per Auguste Weismann, el 1882. De fet, el neodarwinisme pròpiament dit és la teoria elaborada per Weismann, qui, al seu torn, un cop postulada l’existència dels gens (partícules determinants, els anomenava), aplicava la mecànica mendeliana sense saber-ho (ja que l’obra de Mendel encara no havia estat descoberta). Segons Weismann, la selecció natural s’efectuava sobre els gens, que eren els responsables de la transmissió dels caràcters hereditaris. Aquest autor va ser el primer a distingir entre soma i germen, és a dir, entre conjunt del cos i cèl·lules sexuals, i a afirmar que només les variacions produïdes en el gens de les cèl·lules del germen poden ocasionar variacions genètiques. D’aquesta manera, Weismann va corregir i va ampliar la teoria de Darwin i va postular un darwinisme sense transmissió de caràcters heretats.
En resum, la teoria de l’evolució de les espècies tant criticada pels científics i per la mateixa església del moment ja que anava en contra de totes les teories creacionistes i del famós “ en un tres i no-res, Déu creà la Terra ”!, va ser complementada per la teoria genètica de Mendel com a base de l’herència biològica, la mutació genètica aleatòria i la genètica de poblacions matemàtica i junt amb la nova genètica de Auguste Weismann van acabar d’arrodonir la teoria de l’evolució de les espècies que, avui en dia, continua vigent.

La conjunció del darwinisme amb els nous descobriments biològics, fonamentalment els relatius a la paleontologia i la genètica, va donar origen al neodarwinisme.
El neodarwinisme es caracteritza per:
1.Un rebuig de l’herència dels caràcters adquirits.
2.La ratificació del gradualisme en l’evolució.
3.El reconeixement del mecanisme de selecció natural amb les seves dues fases actualitzades, que són:
La producció de mutacions cromosòmiques o variabilitat genètica.
La selecció dels portadors de dotació genètica mes favorable.
Segons aquesta teoria, el representant de la qual és Theodosius Dobzhansky (1900-1975), la base sobre la qual actua la selecció és constituïda per:
1.La unitat sobre la que actua l’evolució no és l’individuo, sinó la població, conjunt d’individus d’una mateixa espècie que viuen junts en una determinada zona i poden reproduir-se, aparellant-se entre si i produir una descendència fèrtil.
2.Existència de la variabilitat genètica, és a dir, la presència d’una amplia gamma de genotips obtinguts a l’atzar a partir del fons genètic d’una població. La variabilitat genètica de les poblacions ve causada per l’aparició de mutacions i, en major grau, la recombinació gènica relacionada amb la reproducció sexual (meiosi). Aquests tots dos processos són aleatoris.
3.Actuació de la selecció natural. La selecció natural fa que els genotips més favorables deixen més descendència i, per   tant, que augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats.
El neodarwinisme, juntament amb la genètica molecular o la teoria moderna sobre l’origen de la vida posicionen les ciències biològiques en un pla de materialisme (tot pot ser explicat a partir de la matèria i les seves propietats) que contrasta amb d’idealisme de la cultura de segles precedents

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d’abril de 1882) va néixer a Shrewsbury, Shropshire, Anglaterra el 12 de febrer de 1809 a casa seva, the Mount; va ser un naturalista anglès, que va explicar que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selecció natural.
La selecció natural va ser descoberta al segon viatge amb el Beagle va ser una embarcació de la Marina Reial Britànica.

El viatge amb el Beagle va durar fins a cinc anys, dues terceres parts del temps Darwin se’ls va passar en terra.
El primer viatge de Darwin amb el Beagle va ser l’11 de maig l’any 1820, després de anar fins i tot a la Patagònia i Terra del foc, el 2 d’Octubre l’any 1836 va tornar cap a Plymouth,Anglaterra. Va ser comandant per Woolwich en el riu Tàmesi.
El segon viatge va ser 27 de desembre de 1831 hi viatjava Charles Darwin com a naturalista de l’expedició. El Beagle va retornar el 2 d’octubre del 1836. En aquest viatge va ser quan va ser descobert per Charles Darwin la selecció natural La selecció natural és el procés que dirigeix l’evolució de les espècies, d’acord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista acceptada actualment. Un exemple molt comú és el de les girafes que abans hi havia girafes amb el coll curt i com no arribaven al menjar per alimentar-se llavors les girafes del coll curt es morien i per tant no es podien reproduir, fins que només van quedar les del coll llarg i per aiò ara totes les girafes tenen el coll llarg.
Després de aquests gran descobriment hi va haver un altre viatge (el tercer viatge), va ser sis mesos després l’any 1837 i va sortir a resseguir una parts important de la costa Australiana sota el comandament de John Clements Wickham, L’expedició va permetre d’explorar les dues ribes de l’Estret de Bass a l’extrem sud-est del continent. El maig del 1839 van navegar cap el nord per a inspeccionar les ribes del mar d’Arafura, en front a Timor. Wickham va donar els noms de Golf de Beagle i de Port Darwin, els que va ser descoberts en primer lloc per Stokes, i que després va donar nom a la ciutat de Darwin, a Austràlia.
El 1845 el Beagle va ser  readaptat com a nau guardacostes i transferida al departament Customs and Excise per al control del contraban a les costes d’Essex, a la riba nord de l’estuari del Tàmesi.

El neodarwinisme, representat principalment per Theodosius Dobzhansky (1900-1975).és el nom que se li ha donat a la síntesi evolutiva moderna, provinent de la seva antecessora, la teoria de l’evolució de Darwin. Basat en els principis de l’evolucionisme, el neodarwinisme podríem dir que perfecciona aquesta teoria. La conjunció de la teoria evolucionista de Darwin amb nous descobriments biològics (relatius fonamentalment a la paleontologia i a la genètica) dóna lloc a aquesta nova teoria de l’evolució, també anomenada teoria sintètica.

Essencialment, la síntesi evolutiva moderna va introduir la connexió entre dos descobriments molt importants. Per una banda, el descobriment de la unitat de l’evolució (el gen) i per l’altra, el mecanisme de l’evolució (la selecció natural). Aquests avenços fan que es renovin les característiques del Darwinisme i n’apareguin d’altres, amb la mateixa essència que les evolutives però més complertes gràcies a la major informació.

Així doncs, en l’actualitat, es considera que l’evolució actua mitjançant la selecció natural, però també es tenen en compte altres mecanismes d’especiació que en l’època de Darwin encara no eren coneguts, com la deriva genètica, les migracions i, especialment, les mutacions. Gràcies a aquests nous descobriments, el neodarwinisme explica que l’aparició de mutacions o recombinacions, es deguda a la variabilitat genètica, és a dir, la presencia d’una gran gama de genotips obtinguts a l’atzar a partir d’un mateix fons genètic d’una espècie. Arribats a aquest punt, com va dir Darwin, actua la selecció natural: els genotips més favorables o apropiats a un seguit de condicions, deixen més descendència i, per tant, augmenta la freqüència estadística en la població d’uns gens determinats. Així, al llarg del temps, les especies sofreixen petits canvis en el genotip que, en acumular-se, finalment acaben formant “nous” éssers.

En síntesi, es pot dir que el neodarwinisme completa aspectes del darwinisme que, amb les investigacions fetes fins a l’època, no podien ser contestats, com és el cas de la variabilitat en els genotips com a causa de les mutacions.