El petit gran arbre del Japó

El Japó està vivint una de les situacions més complicades després del fort càstig de la segona guerra mundial. És una potència mundial, sens dubte, que ha tingut un comportament exemplar durant les últimes dècades. Tenen una cultura pacifista de la qual haurien d’aprendre la resta de països i per això ara estan tenint l’ajuda de tothom, però es mereixen molt més. No només han patit per les destrosses del terratrèmol sinó també per la fuita nuclear. I això és totalment injust perquè és dels pocs països del món que usa aquesta energia amb finalitats pacífiques i no militars. És digne d’admirar que amb el poder econòmic, científic i tecnològic que té Japó no caigui en l’avarícia militar que han caigut altres països. Suposo que per això tots intenten vetllar perquè la seva situació es resolgui bé. Perquè s’ho mereixen i perquè ens afecta a tots. No es mereixen que cases i edificis o carreteres i ports s’ensorrin i que no puguin menjar sushi que no sigui exportat perquè la fauna marina més pròxima sigui radioactiva. Ens afecta a tots que el Pacífic quedi contaminat de residus tòxics i ens afecta a tots que en les seves oficines no s’hi pugui treballar la investigació. Un dia una japonesa em va dir que no li agradaven els seus compatriotes perquè no feien cap sevei militar i que per tant, eren molt febles. Em vaig quedar parat i li vaig dir que per dins eren els més forts del món i que algun dia se n’adonaria. Aquest dia ha arribat i els fets m’han donat la raó.

Cap altre país hagués pogut sobreviure i actuar tant disciplinadament davant una catàstrofe així. Però és que aquesta actitud tan noble se l’han guanyat a base d’esforç i suor. No tenen un sequoia enorme sinó un bonsai que han anat mimant dia rere dia i al final aquest bonsai s’ha fet resistent a terratrèmols i tsunamis, més tard florirà i es convertirà en un arbre preciós; mentre el sequòia potser hagués caigut fa temps pel seu propi pes. Ja tenia una bona llum, una bona terra (encara que petita) i s’ha cuidat amb amor i paciència des del primer dia perquè arrelés bé. Així quan ha vingut massa aigua, el seu amo l’ha protegit i ha sobreviscut a l’aiguat. I és que al pot petit i ha la bona confitura. A l’illa petita (en proporció a la quantitat de gent que hi ha) hi ha la bona gent i a l’arbre petit hi ha les bones arrels. Aquí hi han algunes imatges que il·lustren el que vull dir:

 

Punt i final de Guillo.cat

Degut a temes d’alta i emergent importància, aquesta pàgina canviarà o s’autodestruïrà en cosa d’una hora. Els motius els teniu als diaris. Crec que amb el que està passant a Japó, Egipte, Líbia, Hawaai…
No cal que perdem el temps amb tonteries d’un paiet que se’n va a donar voltes sense sentit. Quan ens haguem conscienciat tots amb el que passa ja obriré una altra pàgina amb un nom diferent o canviaré l’actual. Mentrestant preocupeu-vos del que està passant a casa vostra i gasteu el poc temps que invertiu a la pantalla per enterar-vos del que passa. També perquè ja he dant la volta al món i he fet les bestieses que havia de fer i fins que algú no proposi alguna idea millor o no se m’acudeixi a mi no ressurgirà el web. De moment però, estic més pendent del que passa a fora perquè no hi puc ser físicament. Jo no penso escriure més aquí si no és necessari. Ja us diré la nova pàgina per qui la vulgui mirar o ja canviaré l’actual. Però haurà de ser demà o alguna altre dia després de demà. Fins demà si Déu (o el que sigui) vol… i si el Pacífic es pacifica.