El menjar

El menjar és una de les coses més simpàtiques i estimulants dels viatges. Has d’estar obert a noves sensacions gustatives i voltant pel món no es pot ser llepafils perquè pots trobar-te de tot (i quan dic de tot vull dir TOT). A Japó tenen un plat que només es pot permetre l’elit nipona i que consisteix en posar decoració a un fetus de gos; a Tailàndia mengen grills i saltamartins fregits i condimentats com si es tractessin de llaminadures o fruits secs; a Austràlia la carn més barata que et pots trobar en un supermercat és ni més ni menys que la de cangur i a Sud-àfrica tens la possibilitat de convidar a algú a menjar estruç, cocodril o antílop en qualsevol restaurant. Suposo que a fora també es deuen estranyar que mengem cargols o callos, cadascú i cada lloc té una imaginació diferent alhora d’omplir l’estómac.

A més és curiós perquè el menjar et descriu molt bé el tipus de país on et trobes. Pots saber on ets pel que menges. El fast-food et transmet la superficialitat d’Estats Units, les salses especiades i fins pans de l’Índia t’inspiren la simplicitat del país. El peix cru decorat del sushi t’explica el purisme i meticulositat del Japó; els picants noodles de Tailàndia t’aporten l’exotisme del sud-est asiàtic, la varietat del menjar de Singapur et demostra la multiculturalitat de l’estat; la pasta de llevat típica de Sud-àfrica t’indica la senzillesa dels africans; l’escassetat de menjar típic d’Oceania t’expressa la joventut històrica del continent; els plats de patates cuites i salsitxes d’Europa et fan intuir el tradicionalisme del vell continent.

El concepte del menjar és ben particular arreu del món. El que sí que crec, és que el nostre és el millor. No sé si és perquè és el que m’ha fet créixer tota la vida, però sota la meva personal visió de les coses declaro que no hi ha res al món que superi una bona paella o un bon pa amb tomàquet i embotits ibèrics d’aglà.

L’allotjament

L’allotjament és una de les altres despeses importants i necessàries de qualsevol viatge. Per alguns viatges l’allotjament és un dels temes que es lliga primer i en els que es diposita la màxima entrega perquè és un lloc on s’hi passaran hores durant el viatge. Però que no hi hagis posat gaire els peus i no tinguis cap record de l’allotjament, tampoc és un mal senyal. Per ser sincers,Segons es miri, l’allotjament és dels temes menys determinants, influents o preocupants d’un viatge. A tot arreu hi estaràs bé, si vols estar-hi bé.

Hotels: Òbviament és l’allotjament més confortable però també el més car. També s’ha de dir que hi ha una varietat immensa d’hotels amb tot tipus de serveis i tarifes. Hi ha dos llocs on surt a compte hostatjar-se en hotels: Un és la ciutat de Las Vegas, on pots passar la nit en un hotel amb piscina, Jacuzzi, parc d’atraccions, teatres i tota la pesca per només 20 euros. Sembla estrany que hotels tan luxosos dins una ciutat tan turística ofereixin preus tan baixos però s’entén més quan es conten els diners que s’acaben deixant els hostes al casino de l’hotel. Un altre lloc on surt rentable anar d’hotel és a països pobres de l’Àsia o Àfrica on, exceptuant els hotels més turístics i comercials, et pots quedar a dormir a qualsevol hotel o Lodge per 10 euros la nit. En aquests casos el millor és demanar consell a qualsevol ciutadà local.

Hostals: Al meu parer és la millor opció si viatges curt de pressupost i estàs obert a conèixer gent nova cada dia. I si viatges sol, com el meu cas, un hostal o alberg sempre t’assegura converses, menjars i cerveses amb la companyia de viatgers que estan com tu. Crec que algú hauria de fer un estudi sociològic dels alberguistes i les seves interaccions socials. Com és que costa tant conèixer algú nou passejant pel carrer, comprant, prenent cafès o copes… i, en canvi, en cinc minuts coneixes quatre persones a l’entrada de l’hostal on et quedaràs a dormir?. La veritat és que a vegades et sens tant a gust en un hostal compartint l’estona amb gent de diferents països que no tornaràs a veure en la teva vida que t’oblides que hi ha un país per explorar a fora de l’hostal. En molts casos jo m’he quedat tres o quatre dies en llocs on només m’hi pensava estar una nit només per l’hostal. Sempre hi haurà males llengües que diran que hi ha xinxes als matalassos, rates a sota l’escala, mocadors plens de mocs al terra, que fa pudor de peus i sempre hi ha algú a l’habitació que ronca com un desesperat o parelles que no es poden contenir l’amor i ho expressen gemegant a un metre teu. Tot això és cert i segurament tenen raó, però també hi ha gent amb qui compartir queixes, obrir cerveses, planificar visites. Sens dubte els hostals són la cirereta del pastís d’un viatge.

Guest House: Aquest tipus d’allotjament és poc conegut i utilitzat però segurament és dels més acollidors i on l’atenció al client és més agradable. Les guesthouse són cases normals de famílies normals amb habitacions lliures que s’omplen de convidats desconeguts freqüentment. En molts casos es poden confondre amb cases familiars, hostals o hotels i rebre noms de tot tipus però es poden trobar fàcilment fent quatre preguntes en un bar o fixar-se en qualsevol casa que tingui lletres d’accomodation pintades a mà i una quantitat d’escombraries superior a la resta de les cases del carrer.

Xarxes d’allotjament: per Internet han començat a aparèixer xarxes socials que tenen l’objectiu de compartir sofà o llit entre tots els seus membres. Hospitality Club i Coach Surfing són els més populars, però n’hi ha més i no només es limiten a intercanviar matalàs sinó que també serveixen per quedar a prendre un cafè o fer una visita guiada a la ciutat . Es tracta d’enviar sol•licitacions als membres del lloc on vulguis allotjament i esperar que et responguin. A jutjar per la meva experiència, no funciona massa a no ser que juguis amb molt temps d’avantatge. De totes les sol•licitacions que enviïs has de tenir clar que més de la meitat no tindran mai resposta i les respostes acostumaran a donar llargues de forma molt amable. Però no costa gaire provar-ho.

Sense matalàs: Aquesta modalitat s’hi recorre proporcionalment als diners gastats darrerament. Un càmping, un cotxe, un aeroport, una estació, un tren o autobús i en els pitjors dels casos… un caixer. Com tot, té els seus pros i els seus contres. Entre els pros hi ha el seu escàs cost i el poc temps invertit en la cerca. I entre els contres hi ha la incomoditat, el poc temps seguit que s’acaba dormint i el perill que et desperti algú amb bones o males intencions.

De gorres: Sens dubte és el millor allotjament que es pot aconseguir. Gratuït, servei excel•lent, companyia agradable, còmode i lliure. Però s’ha de conèixer algú de la ciutat on et trobes o anar a la ciutat on coneguis algú. De fet, no sempre fa falta perquè a vegades hi ha bona gent que et convida a la mínima. Amics d’amics que tenen un matalàs lliure no són molt difícils de trobar. Generalment et reben amb els braços oberts i amb un munt d’amabilitat.