Buscant feina (desesperadament)

Cansat d’enviar currículums sense retorn, aqui deixo el meu currículum per a qui pugui interessar. En el benentès que si en breu termini no trobo feina hauré de vendre la meva jove força de treball nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i … Feliç!

 

El transport

Ara que he acabat el viatge faré un repàs d’alguns punts claus a tenir en compte per a qualsevol viatge o estada en algun país del món.
El transport és el tema més important d’un viatge perquè bàsicament és el que et permet estar en un lloc o altre. N’hi ha des dels més econòmics i luxosos als més barats i cutres i varien un món segons el país. És cert, però, que acaba sent una de les despeses més importants de qualsevol viatge. La clau és aprofitar l’ocasió per convertir el transport en allotjament i així dividir les despeses.

No mentiria si digués que he passat un mes sencer del viatge passant la nit al transport, ja sigui cotxe, tren, autobús, avió o aeroports i estacions. I a més és un lloc on habitualment coneixes a molta gent. Un llarg viatge us espera a tots i conversar amb algú nou sempre entra bé. I el temps transcorregut dins de qualsevol transport travessant paisatges sempre va bé per reflexionar, és un moment íntim essencial. Igual que el moment de desesperació total quan se t’escapa, t’equivoques o et perds. O el moment d’il•lusió quan compres el tiquet i comences a pensar el que podràs fer quan arribis a port. A l’hora de trobar-los és ben senzill, només has de googlejar una estona, o que t’ho expliqui amb desgana una treballadora del punt d’informació, o millor, qualsevol persona que tingui prou paciència i bona voluntat per explicar-t’ho. La millor informació sempre te la donarà un local que hagi viscut sempre allà i sàpiga com funciona. Sovint, abans o després de comprar el bitllet ,m’he trobat amb algun local que em deia quines ofertes eren més bones i quines més dolentes, quines companyies eren confortants i quines et trencarien les cervicals. Com que el tipus de viatge varia proporcionalment al tipus de vehicle, faig una llista dels transports més utilitzats amb algun comentari.


Llista de transports: Avió: Un mitjà de transport vital per a qualsevol vier. En realitat fa molta mandra fer tot el procés d’anar a l’aeroport dues hores abans, fer totes les cues, passar tots els controls, ensenyar bitllets i documents de tota mena i esperar eternament que el teu avió obri les portes. Però arribes molt més ràpid que amb qualsevol altre mitjà de transport, així que val la pena passar per aquest petit calvari aeri. Tenim la sort d’estar en l’època d’or d’aquest transport. Degut al boom de companyies aèries i l’aparició dels Low-Cost, l’oferta de vols es veu obligada a rebaixar el preu i això ens situa a nosaltres en una situació privilegiada. Podem escollir entre un gran ventall de possibilitats i beneficiar-nos de moltes ofertes amb un preu escandalosament democràtic . Si es busca amb calma per Internet es poden arribar a trobar veritables gangues. Sense anar més lluny, jo mateix he viatjat de Barcelona a Nova York per 240 €, de Filipines a Japó per 34 €, d’Índia a Sud-Àfrica per 290 € etc.
Algunes de les companyies que recomano per a qui vulgui desplaçar-se són: d’Amèrica del Nord: Delta Airlines, Alaska Airlines. D’Àsia: AirAsia, Tiger Airlines, Cebu Pacífic. D’Oceania: Jetstar, Tiger Airlines. D’Àfrica: Etihad Airlines, South-Africa Airlines. D’Europa: Ryanair, Vueling.

Cotxe: Evidentment és l’opció que et dóna més llibertat de moviments però no sempre resulta la millor. Comptant que et gastes 15 o 20 € pel lloguer i 15 o 20 més en gasolina, si els 30 € per dia els has de pagar tu sol o només dos pot resultar més car que tenir paciència amb l’autobús. Però té molts avantatges perquè et pot servir d’armari on hi portes coses que si no tinguessis cotxe no duries a sobre; d’habitació doble amb llit reclinatori, finestres sense cortines i sistema de calefacció espatllat; de sala on es passa del romanticisme innocent al proxenetisme sexual. A més, sempre tens un mitjà de transport per anar als llocs sense haver de destrossar-te les cames o gastar-te els diners. Tot i que s’ha de vigilar amb les multes.

Autobús: Per a butxaques petites normalment acaba sent la millor manera de moure’s. No la més còmode ni ràpida, però la més barata segur.  El problema és que tampoc pots aspirar a anar gaire lluny i quan portes més de 1000 quilòmetres en un mateix autobús, no en voldries fer ni un més. A part del preu, una cosa bona dels autobusos és que n’hi ha a tot arreu i amb autobús pots arribar a la majoria de llocs. És una opció que sempre tindràs. Són lents però consistents i un bon lloc per a la gent que sap avorrir-se.

Tren: És dels transports més clàssics i pràctics per trajectes de mitjana distància. Això és el que diria si parlem de països desenvolupats, però a la majoria de països del planeta tret d’Europa, els països rics asiàtics i en alguns casos Amèrica del Nord i Austràlia, el sistema ferroviari, en cas d’haver-n’hi, no està pas per tirar coets. En realitat, el tren és una opció vàlida si t’aprofites dels bitllets combinats en dos punts del món: Europa i Japó. De fet, i això ens podria consolar una mica, existeixen trens pitjors que la Renfe.

Transport metropolità: Una de les coses que m’ha cridat més l’atenció són els diferents tipus de transports metropolitans que hi ha arreu del món.  Dels mítics taxis grocs de Manhattan a les limusines de Las Vegas, del monorail de Seattle al cable-car de Nova Zelanda, de les furgonetes de Filipines als tuc-tuc de l’Índia, de les bicis o motos del sud-est asiàtic als minibusos de Sud-Àfrica, del metro de Tokyo a les barquetes d’Amsterdam o dels camells egipcis als cavalls filipins. Es pot treure una conclusió ràpida de quina mena de país tens al davant només veient el seu transport públic. Cadascun té un toc especial, i el país dóna caràcter als seus conductors.

Una de les coses més importants del transport són els conductors. Crec que s’hauria de fer un estudi dels taxistes i conductors de transport metropolità en general. Tots estan en una altra dimensió de la vida. Entranyablement bojos i mancats de barreres socials, els “drivers” són gent que no pensen en cap moment que tenen la teva vida a les seves mans i no tenen perquè amagar-se d’actituds temeràries ni perquè guanyar-se la teva confiança. Són conductors, però poden parlar-te de política o futbol amb apunts interessants i tallar la conversa per llançar marranades a la vianant escotada, o inclús poden arribar a traficar amb putes i drogues si es dóna el cas.

Tenen uns horaris i un ritme de vida totalment descontrolats i estan sempre a punt per servir-te, a canvi de la tarifa extra i un petit “tip”(propina, una de les poques paraules que saben tots els conductors del món). La societat no els reconeix l’esforç que fan però els drivers són la base d’aquest món, són l’engranatge que permet funcionar la maquinària de la societat. Podrien estar liderant i dominant el món amb la seva saviesa multitemàtica i els seus dots negociadors, però prefereixen fer un servei més noble portant-nos als llocs quan ens fa falta. Vigileu quan topeu amb un d’aquests, el dia menys pensat pots agafar un taxi i canviar-te completament la vida.