El fil del mite grec

Mostra Viatja amb Jàson i els argonautes en un mapa més gran

      Jàson, fill d’Èson i criat pel centaure Quiró, va arribar a la cort del seu oncle Pèlias, rei de Iolcos, com a estranger, però amb un senyal que Pèlias coneixia per l’oracle, que li havia advertit que un dia un home «amb una sola sandàlia» li reclamaria el tron usurpat. Jàson havia perdut una sandàlia portant una vella a coll pel gual d’un riu. Pèlias, no volent cedir a Jàson el tron, l’envià a una missió impossible, la de recuperar el velló o toisó d’or que un drac custodiava a les costes del mar Negre, a la llunyana Còlquida, el reialme d’Eetes. Aquest rei, fill del Sol, tenia una filla anomenada Medea.

            El velló d’or era la pell del moltó amb el qual van fugir Frixos i Hel·le, els fills d’Atamant, rei de Tessàlia, quan la seva madrastra Ino, que els culpava d’una mala collita, els va voler sacrificar. Hel·le va caure al mar i va donar nom a l’Hel·lespont. Frixos va arribar a la Còlquida, on va sacrificar el moltó a Zeus i, en agraïment, va regalar la pell al rei Eetes, que la va fer penjar d’un arbre en oferiment a Ares. Aquest velló era custodiat per un paorós drac que mai no dormia.

            Jàson, a la recerca del velló d’or, va convocar els herois més famosos de Grècia perquè l’acompanyessin en una llarga expedició que els duria al Caucas. El primer dels convocats va ser el fill de Frixos, Argos, al qual Atena va aconsellar que construís un vaixell. El vaixell va rebre el nom d’Argo (‘la ràpida’), en referència al seu constructor, i els membres de l’expedició van ser anomenats argonautes. Els argonautes eren una cinquantena d’homes entre els quals hi havia la flor i nata dels herois: Hèracles; els bessons Càstor i Pòl·lux (els anomenats Dioscurs o ‘fills de Zeus’); Zetes i Càlais (fills alats del vent del nord Bòreas); Peleu (pare d’Aquil·les); el mític cantor Orfeu, i el làpita Mopsos. En el seu viatge, els argonautes viuen una llarga sèrie d’aventures, com ara l’arribada a l’illa de Lemnos, on es van trobar en braços de les seves pudoroses habitants, unes dones condemnades a fer mala olor. Val a destacar, també, la història d’Hilas, el preferit d’Hèracles, que va ser raptat per les nimfes d’aigua d’un estanyol, encisades per la seva bellesa. Hèracles, molt entristit, va abandonar l’expedició dels argonautes juntament amb un company, el làpita Polifem, i va buscar el bell Hilas tot cridant-lo pel seu nom (costum que se segueix anualment a Mísia), però en no trobar-lo va abandonar l’expedició i va tornar a Argos. Zetes i Càlais van fer fugir les Harpies –ocells amb cap de dona– que perseguien Fineu, un vell cec que, agraït, els va indicar el camí de la Còlquida. Els argonautes van aconseguir passar entre les Simplègades, dues enormes roques mòbils que xocaven entre si i no permetien el pas de les naus, enviant un colom que les va fer petar l’una contra l’altra i seguint-lo quan es van tornar a separar.

            Ja a la Còlquida, Eetes no es va avenir a lliurar gratuïtament el toisó d’or i va imposar a Jàson unes proves molt perilloses. Com que Medea, la filla del rei, que era bruixa per la seva ascendència (néta del Sol –Hèlios– i neboda de la fetillera Circe) se’n va enamorar, el va ajudar amb uns beuratges màgics a enjovar els toros de peülles de bronze que respiraven foc, a sembrar les dents d’un drac i a vèncer els homes armats que en sorgiren. Medea va encisar el monstruós drac que custodiava el toisó d’or i l’hi va arrabassar. Un cop aconseguit l’objectiu del viatge, els argonautes van fugir. Els perseguien Eetes i els seus homes, però van poder retenir-los llançant pel camí trossos d’Apsirtos, el germà de Medea, que ella mateixa havia esbocinat.

            De retorn, els argonautes en un periple d’uns quatre mesos van recórrer les zones d’Europa i Àfrica aleshores conegudes i van viure un reguitzell d’aventures abans d’arribar al seu destí, Iolcos. El rei Pèlias, en possessió del velló d’or, es va negar a tornar el tron a Jàson, i la maga Medea se’n va venjar causant-li la mort. Jàson i Medea van ser expulsats de Iolcos i es van refugiar a Corint, on van viure feliços durant deu anys, fins que Jàson va decidir casar-se amb Glauce (anomenada també Creüsa), la filla del rei Creont. Medea, despitada, va oferir a la promesa, com a present de noces, un vestit i una corona emmetzinats que la van cremar fins a la mort; després, va matar els seus dos fills i va fugir a Atenes amb un carro tirat per serps alades que li va enviar el Sol. Jàson va morir a Corint: li va caure al damunt el mascaró de la nau Argo.

N.B.: Us recomano, entre d’altres, les lectures de El viatge dels argonautes (Biblioteca Teide) i la Medea d’Eurípides, així com el Quadern Virtual Jàson i Medea i les pel·lícules relacionades amb el cicle argonàutic, per exemple Jàson i els argonautes de Don Chaffey o Jason and the Argonauts de Nick Willing. Així com aquesta recerca a Aracne.