A Dafne ya los brazos le crecían
y en luengos ramos vueltos se mostraban;
en verdes hojas vi que se tornaban
los cabellos que’l oro escurecían;
de áspera corteza se cubrían
los tiernos miembros que aún bullendo estaban;
los blancos pies en tierra se hincaban
y en torcidas raíces se volvían.
Aquel que fuera causa de tal daño,
a fuerza de llorar, crecer hacía
este árbol, que con lágrimas regaba.
¡Oh, miserable estado, oh, mal tamaño,
que con llorarla crezca cada día
la causa y la razón por que lloraba!
Garcilaso de la Vega
Coneixes la història d’amor de Apolo i Dafne? Què creus que vol dir amb aquest poema? Per què Eros va castigar Apolo enamorant-lo de Dafne sense ser correspost? Saps d’algun altre poema de Garcilaso de la Vega que faci referència a la mitologia?
Roser Barraca
1r Batx. Grec i Llatí
Xaipete!
Felicitats pel teu apunt Roser 🙂
Amb aquest poema es pretén fer una recreació del mite d’Apol·lo i Dafne (moment en el qual hi ha una metamorfosi entre Dafne i un llorer).
Eros va castigar Apol·lo enamorant-lo de Dafne sense ser correspost perquè havia fet broma sobre les seves habilitats com arquer.
Un altre poema de Garcilaso de la Vega que faci referència a la mitologia és el Sonet XV, que evoca la figura d’Orfeu.