Odisseu és el meu personatge preferit d’entre tots els que participen a la guerra de Troia, tant pel seu enginy com per la seva integritat i honestedat, però si es caracteritza per alguna cosa és per la seva obstinació per tornar a casa i veure la seva dona, Penèlope. Aquesta tampoc es queda curta, i, fent honor al seu marit, idea una estratègia per mantenir la seva “viudetat” durant tot el temps que el seu cònjuge passa al mar.
I no manquen els possibles entrebancs en la seva relació: Odisseu és retingut per la bruica Circe i per la nimfa Calipso, que quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l’illa d’Ogígia, Calipso el va allotjar a la seva cova, complimentant-lo amb menges, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l’heroi es va cansar de les seves moixaines i va començar a enyorar la seva dona Penèlope.
Oli sobre llenç d’Arnold Böcklin: Odisseu i Cal·lipso (Odysseus und Kalypso, 1883)
Pel que fa a aquesta, no li faltaven els pretendents, tot i que no sé si volien el seu amor o el seu regne, Ítaca. Ella tampoc va prendre partit i es va mantenir a l’espera d’Odisseu, amb la vaga esperança del seu retorn, fins que va organitzar la famosa prova de l’arc, segons la qual el pretendent havia de tensar l’arc del seu marit i fer passar una fletxa pel forat de dotze destrals posades en fila.
Aquesta història d’amor és una excepció en un món on els déus i els mortals eren infidels i gelosos per naturalesa, on proliferaven els fills il·legítims i els semidéus, i fins i tot alguns nens fruit de relacions incestuoses. És per això que Penèlope i Odisseu són considerats un exemple d’amor conjugal fins la mort.
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat
