L’amor incondicional del mariner errant i de la muller fidel

Odisseu és el meu personatge preferit d’entre tots els que participen a la guerra de Troia, tant pel seu enginy com per la seva integritat i honestedat, però si es caracteritza per alguna cosa és per la seva obstinació per tornar a casa i veure la seva dona, Penèlope. Aquesta tampoc es queda curta, i, fent honor al seu marit, idea una estratègia per mantenir la seva “viudetat” durant tot el temps que el seu cònjuge passa  al mar.

I no manquen els possibles entrebancs en la seva relació: Odisseu és retingut per la bruica Circe i per la nimfa Calipso, que quan Ulisses, que es trobava a la deriva després de naufragar el seu vaixell, va arribar a l’illa d’Ogígia, Calipso el va allotjar a la seva cova, complimentant-lo amb menges, beguda i el seu propi llit. El va retenir així durant set anys. Calipso va intentar que Ulisses oblidés la seva vida anterior, i li va oferir la immortalitat i la joventut eterna si es quedava amb ella. Però l’heroi es va cansar de les seves moixaines i va començar a enyorar la seva dona Penèlope.

Oli sobre llenç d'Arnold Böcklin: Odisseu i Cal·lipso (Odysseus und Kalypso, 1883)

Oli sobre llenç d’Arnold Böcklin: Odisseu i Cal·lipso (Odysseus und Kalypso, 1883)

Pel que fa a aquesta, no li faltaven els pretendents, tot i que no sé si  volien el seu amor o el seu regne, Ítaca. Ella tampoc va prendre partit i es va mantenir a l’espera d’Odisseu, amb la vaga esperança del seu retorn, fins que va organitzar la famosa prova de l’arc, segons la qual el pretendent havia de tensar l’arc del seu marit i fer passar una fletxa pel forat de dotze destrals posades en fila.

Aquesta història d’amor és una excepció en un món on els déus i els mortals eren infidels i gelosos per naturalesa, on proliferaven els fills il·legítims i els semidéus, i fins i tot alguns nens fruit de relacions incestuoses. És per això que Penèlope i Odisseu són considerats un exemple d’amor conjugal fins la mort.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Publicat dins de Amor conjugal, Amor correspost fins a la mort, General, Herois | Etiquetat com a , , , | 3 comentaris

Un poema per a Pandora

χαιρε!

Pandora

En aquest enllaç (o si cliqueu damunt la imatge anterior) hi trobareu un poema de Carmen Carrasco que es va escriure el 2013 on fa referència a una sèrie de personatges i en concret a un mite que pertany a la mitologia grega. Espero que us agradi!

  • Sabríeu dir de quin mite està parlant? De què tracta? Qui és Pandora? Quina relació hi ha entre Hermes i Pandora?
  • De quina caixa parla?
  • Per què en l’últim vers la paraula esperança està en majúscula?

Roser Barraca

2n de Batx. Humanístic

Publicat dins de Càstig, Déus, General, Pervivència en la literatura espanyola | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Ai, l’amor!


Ara que ja ha passat Sant Valentí (Ai, Cupido! Oh, Amor!) i que ja hauríeu d’haver llegit la segona part de Narracions de mites clàssics a veure si esbrineu quins referents clàssics hi ha en aquest curtmetratge realitzat per Simon Bau, Clémentine Choplain, Marie Ecarlat, Benoît Huguet, Julien Soulage.

CUPIDON from CUPIDON-LEFILM on Vimeo.

Publicat dins de Actualitat, General, Pervivència | 22 comentaris

Cassandra

Molta gent no coneix l’existència d’aquest personatge mitològic, però no per això vol dir que no sigui tan important.

En la mitologia grega, Cassandra (en grec, Κασσάνδρα) era filla d’Hècuba i Príam, rei de Troia.

Aquí us deixem una presentació amb tota la informació sobre aquest personatge i us demanem ajut per ampliar-lo amb les seves referències en l’actualitat.

Per què endevinava el futur i, tot i dir la veritat, no era creguda? Qui la va perseguir i violar a Troia?

En coneixeu més pervivència? Quina és la síndrome de Cassandra?

Rebeca Barroso García i Ana Mª Falcón Durán
2n de Batxillerat Humanístic

Publicat dins de Amor no correspost, General, Pervivència, Venjança | Etiquetat com a , | 11 comentaris

Els cicles mítics

Un dels cicles de la mitologia grega és el de les històries d’herois, que es van produir en diverses polis entre els segles VIII i VII aC.

Durant l’època grega hi van haver molts cicles heroics, en què aquests personatges semidivins, fills de pare mortal i mare deessa (Eneas i Aquil·les) o pare immortal i mare mortal (Hèracles o Hèlena), protagonitzaven històries en què havien de lluitar per aconseguir algun objectiu en concret. Per exemple, obtenir un objecte preuat o per guanyar una guerra.

Cada polis grega venerava un heroi en concret i es construïa un santuari en honor seu per ennoblir el seu origen.

 Els cicles heroics més importants de l’època grega van ser:

Les argonàutiques: en què Jàson acompanyat pels argonautes i més endavant per Medea, hauran de cercar el velló d’or i tornar-lo a Tessàlia, d’on havia desaparegut anys enrere.

Els dotze treballs d’Hèracles: en què l’heroi del Peloponnès haurà de fer dotze treballs ordenats per Euristeu, rei de Corint per així aconseguir la immortalitat.

El cicle de Tebes: en què explica la història del rei Èdip i com aquest allibera la ciutat de Tebes de l’esfinx.

El cicle micènic: en què s’explica la història dels Pelòpides, els Àtrides i la preparació del viatge a Troia per part d’Agamèmnon i Menelau.

El cicle troià: que explica tot el que té a veure amb la guerra de Troia i el transcurs d’aquesta.

El cicle atenès: que explica les històries dels diversos reis que va tenir la ciutat d’Atenes, per exemple Teseu.

A continuació, us deixo un fragment d’un d’aquests cicles heroics. Després, contesteu les qüestions de més avall en un redactat d’unes 15 línies (entre cent cinquanta i dues-centes paraules):

Paris va jutjar el triple coble de les tres divinitats.

El do de Pal·las era que, menant l’host

dels frigis, aniria a vèncer l’Hèl·lada;

Hera li prometia l’Àsia i els confins

d’Europa com a regne, per l’elecció;

i Cipris, fent-se l’espalmada del meu cos,

l’hi va prometre, si les dees en beutat

deixava enrere. Pensà que se’n va seguir.

Triomfa Cipris. I per Grècia almenys hi ha un guany

del meu connubi: els bàrbars no us han fet vassalls,

ni congregats per armes ni per l’urc del rei.

EURÍPIDES, Les troianes, 924-35

(trad. Carles Riba)

  • Qui ens parla en aquest text?
  • A quin cicle mític pertany aquest fragment?
  • Podríeu explicar resumidament l’argument d’aquest cicle?
  • Quines deesses apareixen en el fragment anterior? A part d’aquestes deesses, podríeu dir quins altres déus i deesses apareixen en aquest cicle?
Publicat dins de Cicles mítics, General, Herois | Etiquetat com a | 7 comentaris