Un dels cicles de la mitologia grega és el de les històries d’herois, que es van produir en diverses polis entre els segles VIII i VII aC.
Durant l’època grega hi van haver molts cicles heroics, en què aquests personatges semidivins, fills de pare mortal i mare deessa (Eneas i Aquil·les) o pare immortal i mare mortal (Hèracles o Hèlena), protagonitzaven històries en què havien de lluitar per aconseguir algun objectiu en concret. Per exemple, obtenir un objecte preuat o per guanyar una guerra.
Cada polis grega venerava un heroi en concret i es construïa un santuari en honor seu per ennoblir el seu origen.
Els cicles heroics més importants de l’època grega van ser:
Les argonàutiques: en què Jàson acompanyat pels argonautes i més endavant per Medea, hauran de cercar el velló d’or i tornar-lo a Tessàlia, d’on havia desaparegut anys enrere.
Els dotze treballs d’Hèracles: en què l’heroi del Peloponnès haurà de fer dotze treballs ordenats per Euristeu, rei de Corint per així aconseguir la immortalitat.
El cicle de Tebes: en què explica la història del rei Èdip i com aquest allibera la ciutat de Tebes de l’esfinx.
El cicle micènic: en què s’explica la història dels Pelòpides, els Àtrides i la preparació del viatge a Troia per part d’Agamèmnon i Menelau.
El cicle troià: que explica tot el que té a veure amb la guerra de Troia i el transcurs d’aquesta.
El cicle atenès: que explica les històries dels diversos reis que va tenir la ciutat d’Atenes, per exemple Teseu.
A continuació, us deixo un fragment d’un d’aquests cicles heroics. Després, contesteu les qüestions de més avall en un redactat d’unes 15 línies (entre cent cinquanta i dues-centes paraules):
Paris va jutjar el triple coble de les tres divinitats.
El do de Pal·las era que, menant l’host
dels frigis, aniria a vèncer l’Hèl·lada;
Hera li prometia l’Àsia i els confins
d’Europa com a regne, per l’elecció;
i Cipris, fent-se l’espalmada del meu cos,
l’hi va prometre, si les dees en beutat
deixava enrere. Pensà que se’n va seguir.
Triomfa Cipris. I per Grècia almenys hi ha un guany
del meu connubi: els bàrbars no us han fet vassalls,
ni congregats per armes ni per l’urc del rei.
EURÍPIDES, Les troianes, 924-35
(trad. Carles Riba)
- Qui ens parla en aquest text?
- A quin cicle mític pertany aquest fragment?
- Podríeu explicar resumidament l’argument d’aquest cicle?
- Quines deesses apareixen en el fragment anterior? A part d’aquestes deesses, podríeu dir quins altres déus i deesses apareixen en aquest cicle?
Χαιρε!
En aquest text d’Eurípides trobem que qui ens parla és Hèlena, ja que com diu en el text, Cipris (Afrodita) li promet el cos d’Hèlena a Paris si ell l’escull: “i Cipris, fent-se l’espalmada del meu cos, l’hi va prometre”. Aquest fragment pertany al Cicle Troià que tracta principalment sobre la Guerra de Troia que va succeir a causa de què Paris va raptar a Hèlena, quan Afrodita li va prometre l’amor d’aquesta. En el fragment anterior podem trobar les deesses Pal•las (Atena), Hera i Cipris (Afrodita) i a part d’aquestes deesses, en aquest cicle podem trobar altres com Apol•lo, Posidó, Zeus o Eris.
Xaipete!
En aquest text ens parla Hèlena la dona que va ser raptada per Paris en el jurament de Paris en que ens explica en el cicle troià , cicle mític al qual pertany. En el vers que diu;” fent-se l’espalmada del meu cos,l’hi va prometre, si les dees en beutat,deixava enrere. Pensà que se’n va seguir. Triomfa Cipris. I per Grècia almenys hi ha un guany del meu connubi: els bàrbars no us han fet vassalls, ni congregats per armes ni per l’urc del rei”
dona a entendre que per ella és va provocar aquesta disputa que va portar a la Guerra de Troya. El mite explica que en la boda de Tetis i Peleu , la deessa Eris ( deessa de la discòrdia) no va ser invitada a la boda i per crear caos va llançar una poma d’or on deia “ per a la més bonica” . En aquell moment tres deesses és disputaven per la poma: Hera, Afrodita i Atena. Zeus com que no volia decidir ell perque no sabia a qui escollir va manar al seu misatger Hermes que anés a buscar a Paris fill d’un pastor i que ell seria qui decidiria. Quan van arribar , Paris va haber de triar qui era la més bonica i cada deessa l’intetava seduïr. Hera li va prometre que seria el rei d’Àsia i tindria molt de poder , Atena li va prometre que guanyaria totes les batalles i Afrodita li va prometre l’amor de la dona més bella. Evidentment va guanyar Afrodita i Paris s’en va emportar a Hèlena aprofitant que Menelau estàva de viatge a Creta. A partir d’aquell moment és va desencandenar una sèrie de fets que van portar a la gran Guerra de Troya que va durar 10 anys.
Retroenllaç: El casal d’Atenes | El fil del mite grec
Retroenllaç: Introducció als cicles mítics | El fil del mite grec
Aquest fragment del text d’Eurípides, Les Troianes ,el personatge que ens parla és Hèlena de Troia: “fent-se l’espalmada del meu cos” vers 929.
Pertany al cicle troià, el qual narra diferents esdeveniments que passen durant la guerra de Troia, com a detonant del rapte d’Hèlena per part de Paris.
Tot comença, en el casament de Tetis i Peleu on molts déus i deesses van estar convidats, excepte Eris, la qual va donar pas a la lluita per la poma d’or, on Paris va ser jutge de valorar qui era la més bella. A causa d’això, guanya Afrodita la qual li va prometre l’amor de la més bella: Hèlena, casada amb Menelau, el qual hi era fora quan la seva esposa és segrestada per Paris. Després de deu anys de guerra a Troia, la ciutat quedà destruïda per l’entrada dels grecs, els quals estaven ficats dins d’un cavall de fusta i d’aquesta manera aconsegueixen entrar a Troia.
Al text, apareixen tres deesses, les quals es disputen la poma d’or a la més bella en el judici de Paris: Hera (promet que Paris serà l’emperador d’Àsia), Atena (promet a Paris, ser el millor en la batalla) i Afrodita. A part d’aquestes tres deesses, apareixen déus i deesses com: Eris, Zeus (primerament el jutge a escollir “la més bella”), Apol·lo i Posidó (aquests dos últims van ser els constructors de les muralles que envoltaven Troia).
Xaipe!
Aquest fragment del gran dramaturg grec Eurípides, pertany a les Τρωάδες (en grec), que tracta sobre una tragèdia de guerra.
En Les Troianes qui ens parla és Hèlena. En el vers 929:“fent-se l’espalmada del meu cos”.
Fa referència al cicle troià, que narra els diferents fets que van succeïr durant la guerra de Troia. Tot va començar en la celebració del casament de Peleu i Tetis, on Eris llençà una poma d’or. Llavors, Hera, Atena i Afrodita, discutien per la poma, fins que Zeus decidí que fos Paris qui decidís quina de les tres dees era la més bella. Afrodita va ser l’escollida, i li cedí l’amor de Hèlena. Llavors, Paris, va marxar a Esparta i segrestà (suposadament) Hèlena. Les conseqüencies d’aquest rapte, va ser una guerra que durà 10 anys i suposà la destrucció de Troia , amb l’entrada dels grecs a la ciutat dins d’un cavall de fusta. En el text anterior, apareixen 3 deesses, que són les que discuteixen per aconseguir la poma d’or: Hera, Atena (representada com a Pal•las) i Afrodita (representada com a Cipris). Però, independentment del fragment previ, en el cicle troià també apareixen altres déus i deesses: Apol•lo,Posidó, Zeus i Eris.
Hèlena de Troia és qui ens parla en aquest text de Les Troianes, escrit per Eurípides. Ho podem deduir gràcies al vers 929, on diu “fent-se l’espalmada del meu cos”.
El fragment pertany al cicle mític troià. Quan Tetis i Peleu van celebrar el seu casament, molts déus i deesses van ser convidats, a excepció de la dea Eris, que va llançar una poma d’or amb la inscripció “per a la més bella”. Paris es va veure forçat a decidir qui era la més bella entre Hera, Atena i Afrodita. Va triar Afrodita, qui el va seduir amb l’amor de la dona més bella: Hèlena. Paris va anar a Esparta i la va raptar, aprofitant que Melenau, el seu marit i rei d’Esparta, es trobava a Creta. Paris se la va emportar a Troia, desencadenant així una guerra entre grecs i troians, ja que volien recuperar Hèlena. Finalment, els troians van ser enganyats pels grecs gràcies a l’estratègia del cavall gegant de fusta, el qual els va permetre destruir la ciutat de Troia.
Al fragment anterior apareixen les deesses Hera, Atena i Afrodita, tot i que en aquest cicle també podem trobar altres déus i deesses com Zeus, Tetis, Eris, Egina, Apol·lo i Posidó.