“Ifigenia” de Guerau de Liost

“Ifigenia a Tàuride” (1893), de Valentin Serov (1865-1911)

Amb motiu de la representació de la “Ifigènia a Tàuride” pels alumnes de 3r de l’ESO de Classical Culture, he fet recerca per trobar-ne pervivència i he topat amb aquest poema de Guerau de Liost:

En la boscúria hermosament salvatge

(Amb motiu de la representació de la “Ifigènia a Tàuride” pels del Teatre Íntim)

En la boscúria hermosament salvatge
la clàssica tragèdia es descabdella,
servint de marc l’excelsitud dels roures
a les figures de puresa hel·lènica.
Avança noblement l’infaust Orestes
i el cor del vell Montseny joiós batega,
que ha descobert en lo rebrot dels Àtrides
a l’hoste benaurat de la infantesa.
D’un venerable castanyer a l’ombra
cerca redós la pàl·lida Ifigènia,
la descenyida vesta abandonada
als afalacs del ventijol feréstec.
Les flors boscanes amb perfums l’aromen
com si la verge escultural, per elles
fos l’emblema sagrat que als segles parla
d’aquell gran poble artista per essència.
I la Bellesa de mirada augusta
somriu a tots com màgica deessa,
i tots l’adoren amb un gran mutisme,
que és son imperi de durada eterna.

A quina tragèdia es refereix a “la clàssica tragèdia es descabdella”?

Amb quina intenció utilitza el poeta aquesta comparació: “I la Bellesa de mirada augusta somriu a tots com màgica deessa…”?

A quin poble es refereix, en aquesta part del poema: ...parla d’aquell gran poble artista per essència…?

Què us sembla el poema? I el mite del sacrifici d’Ifigènia? N’havíeu sentit a parlar?

Per cert, qui va escriure la tragèdia que inspira el poema?

Mar Cruz Viladoms, 1r batx. B humanístic

Publicat dins de General, Herois, Pervivència, Poesia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Referents mitològics al Museu de la Garrotxa d’Olot

Aquest cap de setmana, la Mercè Otero i la Coloma Jofre han visitat l’exposició Art a OLot durant la II República (1931-1939) al Museu de la Garrotxa d’Olot i ens han enviat aquestes fotografies per tal que en determineu els personatges mitològics. A qui representen? Per què? Estan ben utilitzats?…

IMG-20160514-WA0021-1 (1)

“Europa smoking” Cartell modernista de Malagrida. Fotografia de Coloma Jofre

Hermes a ART A OLOT DURANT LA II REPÚBLICA (1931-1939)

2016-05-14 18.26.49 (1)

Fotografia de Mercè Otero

Al Museu d’Olot també hi ha el motllo de guix d’aquesta escultura de Pau Gargallo:

2016-05-14 18.02.36

“El pastor i l’àguila” de Pau Gargallo. Fotografia de Mercè Otero

Publicat dins de Actualitat, Cicles mítics, Déus, General, Herois, Pervivència, Pervivència en l'art, Rapte d'amor | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 12 comentaris

Mites i pedres

Després de llegir la tercera part de Narracions de mites clàssics, intenteu explicar els mites que he seleccionat en aquest Thinglink. Quin és el vostre preferit? Per què? Quins altres mites heu llegit a la tercera part de narracions de mites clàssics?

No us oblideu de fer la vostra valoració personal del llibre aquí.

Fem també el kahoot de la 3a part de Narracions de mites clàssics que la Mar Cruz i la Mireia Sànchez de 1r de Batxillerat han preparat?

hjlç

Mar, 4ºB
Optativa Llatí

Publicat dins de Amor obsessiu, Amor per les estàtues, Canvi de sexe, Déus, General, Herois, Morir per amor, Pervivència, Rapte d'amor | Etiquetat com a , , , , , , | 4 comentaris

Colors, flors i mites

A classe de llatí, hem estudiat el nom dels colors en llatí i hem treballat els mites metamorfosejats en plantes i flors a partir de la segona part de Narracions de mites clàssics. Tot aprofitant que els alumnes del cicle de Jardineria han embellit el nostre pati i l’hivernacle amb plantes i flors mitològiques, he decidit immortalitzar-les amb aquest thinglink. Què n’opineu? Podríeu escriure en llatí, per exemple: “El narcís és una flor groga i blanca perquè és la mort de Narcís”…


Ariadna Casas
4t ESO Llatí

Publicat dins de Càstig, Déus, Etimologia, General, Morir per amor, Pervivència | Etiquetat com a , , , | 1 comentari

Pervivència del mite de Melèagre en l’art

A l’art podem trobar moltes pervivències del món clàssic, principalment dels mites. Aquest any com que faig història de l’art he decidit buscar la pervivència d’un mite que vam treballar a classe de grec, és el mite de Melèagre.

Per interpretar qualsevol obra d’art basada en algun dels mites clàssics que trobem en Les Metamorfosis d’Ovidi, primer hem de conèixer el mite i el context en el qual són representats els personatges en les diferents pintures. Per tant, per començar llegiu el mite de Melèagre i el senglar de Calidó.

La primera obra és una pintura d’oli sobra tela de Rubens ( Siegen, Westfalia, 1577 – Amberes, 1640), un pintor flamenc del segle XVII.

maleladasfdf

Atalanta i Meleagre caçant el senglar de Calidó (1635 – 1640), P.P. RUBENS

En aquesta obra, Rubens il·lustra aquest passatge, distribuint les figures en primer pla i a la part baixa de la composició, per tal de conduir la mirada de l’espectador cap al centre de la imatge, on Atalanta, havent ferit mortalment a l’animal, atia contra ell els gossos. A l’esquerra, entren en l’escena els seus cosins i, a la dreta, Melèagre, brandant un llarg venable.

 En aquesta obra el pintor recrea, com és característic en l’última etapa de la seva pintura, un paisatge que ocupa tota la part superior del quadre. En ell estableix una àmplia panoràmica, amb un punt de llum a l’esquerra.

La segona obra és de Jordaens (Amberes, 1593 – Amberes, 1678), pintor, dibuixant i gravador flamenc, en la seva obra Melèagre i Atalanta (1620-1623) va triar el moment culminant del mite. Representa a la dreta de la composició els oncles de Melèagre traient el trofeu a Atalanta, i provocant el disgust de l’heroi que porta a la mà l’espasa per donar-los mort. Ella, en un tendre gest de temor, intenta aturar la fúria venjativa de Melèagre.  A l’esquerra, el grup de caçadors, completa l’escena i marca el ritme de la composició, conduint la mirada cap a l’assumpte principal a través de la posició de les armes, els braços o el moviment dels gossos.

Melèagre i Atlanta, Museu del Prado (1620-1623)

Las figures se situen en primer pla, propers a l’espectador que sembla participar en l’escena. La llum il·lumina plenament els dos protagonistes de l’obra, deixant algunes zones en ombra i posant així en manifest la ficció del pintor pel clarobscur característic del Barroc.

Jacob abans de pintar l’obra anterior, va fer el següent quadre en el qual veiem representats Melèagre i Atlanta amb la mateixa actitud. Respecte als personatges que formen part del quadre podem veure que en la primera obra trobem representats més personatges que en segon. Els caçadors que havien participat en la cacera no apareixen en el segon quadre.

El moment que representa el primer quadre és quan els tiets de Melèagre intenten arrabassar a Atlanta el cap del senglar i, en canvi, en el segon quadre veiem que els tiets ja s’han apoderat del cap del senglar de Calidó.

També podem destacar que en la primera obra podem veure més detalls paisatgístics situant els personatges en un espai determinat mentre que en el segon quadre el centre d’atenció són els personatges i no estan situats en un determinat paisatge o espai.

maleldfjekfh

Jacob Jordaens: Melèagre i Atalanta (1618)

Què n’opineu? Hi veieu més similituds? més diferències? Us atreviu a buscar una altra obra i a comentar la pervivència del mite de Melèagre?

Chaymae Zaouaghi

2n BAT. Humanístic

Publicat dins de Arts, General, Pervivència, Pervivència en l'art, Pervivència en la pintura | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari