A l’art podem trobar moltes pervivències del món clàssic, principalment dels mites. Aquest any com que faig història de l’art he decidit buscar la pervivència d’un mite que vam treballar a classe de grec, és el mite de Melèagre.
Per interpretar qualsevol obra d’art basada en algun dels mites clàssics que trobem en Les Metamorfosis d’Ovidi, primer hem de conèixer el mite i el context en el qual són representats els personatges en les diferents pintures. Per tant, per començar llegiu el mite de Melèagre i el senglar de Calidó.
La primera obra és una pintura d’oli sobra tela de Rubens ( Siegen, Westfalia, 1577 – Amberes, 1640), un pintor flamenc del segle XVII.
Atalanta i Meleagre caçant el senglar de Calidó (1635 – 1640), P.P. RUBENS
En aquesta obra, Rubens il·lustra aquest passatge, distribuint les figures en primer pla i a la part baixa de la composició, per tal de conduir la mirada de l’espectador cap al centre de la imatge, on Atalanta, havent ferit mortalment a l’animal, atia contra ell els gossos. A l’esquerra, entren en l’escena els seus cosins i, a la dreta, Melèagre, brandant un llarg venable.
En aquesta obra el pintor recrea, com és característic en l’última etapa de la seva pintura, un paisatge que ocupa tota la part superior del quadre. En ell estableix una àmplia panoràmica, amb un punt de llum a l’esquerra.
La segona obra és de Jordaens (Amberes, 1593 – Amberes, 1678), pintor, dibuixant i gravador flamenc, en la seva obra Melèagre i Atalanta (1620-1623) va triar el moment culminant del mite. Representa a la dreta de la composició els oncles de Melèagre traient el trofeu a Atalanta, i provocant el disgust de l’heroi que porta a la mà l’espasa per donar-los mort. Ella, en un tendre gest de temor, intenta aturar la fúria venjativa de Melèagre. A l’esquerra, el grup de caçadors, completa l’escena i marca el ritme de la composició, conduint la mirada cap a l’assumpte principal a través de la posició de les armes, els braços o el moviment dels gossos.
Melèagre i Atlanta, Museu del Prado (1620-1623)
Las figures se situen en primer pla, propers a l’espectador que sembla participar en l’escena. La llum il·lumina plenament els dos protagonistes de l’obra, deixant algunes zones en ombra i posant així en manifest la ficció del pintor pel clarobscur característic del Barroc.
Jacob abans de pintar l’obra anterior, va fer el següent quadre en el qual veiem representats Melèagre i Atlanta amb la mateixa actitud. Respecte als personatges que formen part del quadre podem veure que en la primera obra trobem representats més personatges que en segon. Els caçadors que havien participat en la cacera no apareixen en el segon quadre.
El moment que representa el primer quadre és quan els tiets de Melèagre intenten arrabassar a Atlanta el cap del senglar i, en canvi, en el segon quadre veiem que els tiets ja s’han apoderat del cap del senglar de Calidó.
També podem destacar que en la primera obra podem veure més detalls paisatgístics situant els personatges en un espai determinat mentre que en el segon quadre el centre d’atenció són els personatges i no estan situats en un determinat paisatge o espai.
Jacob Jordaens: Melèagre i Atalanta (1618)
Què n’opineu? Hi veieu més similituds? més diferències? Us atreviu a buscar una altra obra i a comentar la pervivència del mite de Melèagre?
Chaymae Zaouaghi
2n BAT. Humanístic
