“Ifigenia a Tàuride” (1893), de Valentin Serov (1865-1911)
Amb motiu de la representació de la “Ifigènia a Tàuride” pels alumnes de 3r de l’ESO de Classical Culture, he fet recerca per trobar-ne pervivència i he topat amb aquest poema de Guerau de Liost:
En la boscúria hermosament salvatge
(Amb motiu de la representació de la “Ifigènia a Tàuride” pels del Teatre Íntim)
En la boscúria hermosament salvatge
la clàssica tragèdia es descabdella,
servint de marc l’excelsitud dels roures
a les figures de puresa hel·lènica.
Avança noblement l’infaust Orestes
i el cor del vell Montseny joiós batega,
que ha descobert en lo rebrot dels Àtrides
a l’hoste benaurat de la infantesa.
D’un venerable castanyer a l’ombra
cerca redós la pàl·lida Ifigènia,
la descenyida vesta abandonada
als afalacs del ventijol feréstec.
Les flors boscanes amb perfums l’aromen
com si la verge escultural, per elles
fos l’emblema sagrat que als segles parla
d’aquell gran poble artista per essència.
I la Bellesa de mirada augusta
somriu a tots com màgica deessa,
i tots l’adoren amb un gran mutisme,
que és son imperi de durada eterna.
A quina tragèdia es refereix a “la clàssica tragèdia es descabdella”?
Amb quina intenció utilitza el poeta aquesta comparació: “I la Bellesa de mirada augusta somriu a tots com màgica deessa…”?
A quin poble es refereix, en aquesta part del poema: “...parla d’aquell gran poble artista per essència…?
Què us sembla el poema? I el mite del sacrifici d’Ifigènia? N’havíeu sentit a parlar?
Per cert, qui va escriure la tragèdia que inspira el poema?
Mar Cruz Viladoms, 1r batx. B humanístic
