Pervivència del mite de Dànae en l’art

La pervivència del mite de Dànae en l’art és molt complexa a l’hora d’interpretar-la, ja que se n’han fet moltes interpretacions. Podem trobar nombrosos quadres, en la història de la pintura que mostren la pluja d’or caient sobre Dànae i moltes vegades ens preguntem, De què ens parlen? Quin és el mite de Dànae?

Com ja sabeu molts de vosaltres, segons la mitologia grega els pares de Dànae eren el rei d’Argos Acrisi i Eurídis. Acrisi va rebre un oracle segons el qual el fill de Dànae el mataria. I, com els grecs es prenien molt seriosament els oracles, Acrisi va tancar la seva filla en una torre on estava vigilada constantment. Però Zeus, va arribar fins a Dànae en forma de pluja d’or, la va seduir i va engendrar Perseu. La pluja d’or cau damunt d’ella, tot reflectint la tranquil·litat i la passió, fins hi tot han arribat a dir que s’està masturbant, ja que té cara de plaer. Hem vist aquest mite a història de l’art i també a Grec, i la veritat és que és molt interessant.

El mite de Dànae té molta pervivència sobretot en la pintura. Cada pintor, però, l’ha interpretat a la seva manera.

Podem trobar:

La Dànae pintada pel flamenc Jean Gossaert de 1527 i que es troba en el Museu de Alte Pinakothek (Munich). Ens mostra a una jove i lleugera Dànae que rep la pluja del déu mentre la seva túnica s’obre mostrant el seu pit.

Dànae de Jan Gossaert (1527)

Aquesta Dànae d’ Antonio Allegri de 1530 que està a la Galeria de Roma, Eros sembla un col.laborador necessari que retira el pany per tal que ningú no s’interposi entre Zeus i el seu ansiat objectiu. La donzella es troba reclinada, com resistint-se a retirar el llençol, que la cobreix precàriament, a instàncies d’un Eros d’aparença adolescent. Dos infantils cúpids afilen les seves fletxes al costat d’una taula. El nu femení adopta una postura de gran originalitat, amb una cama al costat del llit i l’altra flexionada sobre ell. Tal actitud posseeix una elevada càrrega d’erotisme. La figura d’Eros, que amb el seu braç estès i el rostre dirigit feia el núvol sembla indicar a Júpiter que Dànae es troba disposada a rebre’l.

Dànae , Antonio Allegri ( 1530 )

La Dànae de Ticià de l’any 1553 d’estil barroc es troba en el Museu del Prado a Madrid. Podem observar una figura femenina nua recolzada sobre un jaç en actitud d’espera. En segon pla, s’observa una altra figura femenina més vella i vestida, aixecant el seu davantal per recollir les monedes que cauen del cel. Darrere en la part dreta ens apareix el que sembla ser el mur d’una torre, encara que no es distingeix molt bé. També podem destacar un gos al costat de la figura nua, que està adormit en el jaç. S’observa un clar predomini del color vermell i un contrast violent de grocs i blaus. El gest de la cama que s’estira i adquireix un moviment sensual, ens remet a una millor acomodació i la cerca d’una postura plaent per rebre a Zeus. Gens d’oposició, gens de sorpresa, gens de resignació, sol gaudi i pur lliurament. L’escena mostra una actitud de repòs, com si la figura femenina estigués esperant alguna cosa tranquil·lament, amb la mirada perduda i amb una actitud serena i relaxada.

Dànae de Ticià (1553)

Aquesta Dànae de Artemisia Gentileschi té especial interès perquè està pintada per una dona en 1612 d’estil barroc que es troba en el Museu d’Art de Sant Louis els EUA. Dànae sembla lliurar-se voluptuosament a la pluja d’or, mentre una criada recull en el seu vestit tota la pluja d’or que cau.

Dànae d’Artemisa Gentileschi ( 1612)

La Dànae de Rembrandt de l’any 1636 d’estil barroc, que es conserva en el Museu del Hermitage de Sant Petersburg. On podem veure la noia desitjable i envoltada de riqueses, però descriu el tancament daurat més que la pluja. Aquest quadre va quedar malmès per l’atac d’un mitòman trastocat que va apunyalar la pintura i li va llançar una ampolla d’àcid en nom de la moral. L’any 1986 l’obra es va sotmetre a una restauració acurada que va durar 12 anys. Finalment, Dànae va tornar a esperar en públic la pluja daurada de Zeus.

Dànae de Rembrandt (1636)

En el cas d’aquesta Dànae del pintor Klimt de l’any 1907-1908 d’estil modernista, que es troba en el Museu de Galeria Welz reflecteix amb un alt contingut eròtic, la pluja d’or cau entre les cames de Dànae mentre la seva cara i la seva mà reflecteixen plaer i passió. Podem veure com Klimt va representar el moment exacte en què Zeus, convertit en pluja daurada, posseeix i fecunda la jove Dànae, la postura de la qual accentua l’erotisme i la sexualitat del moment de la seducció rebent en el seu sexe la pluja d’oro. El moment d’èxtasi es tradueix en un sotrac de plaer que s’aprecia en el rostre de la jove i en la tensió amb què estreny un dels seus pits amb les mans. La torna pèl-roja, donant-li un tractament de delicats flocs de cabells d’una forma sensual. El color vermell dóna una sensació de foc interior i passió. Representa Dànae sola, sense cap referència espacial que ens distregui de l’escena. Les formes arrodonides i els colors càlids barrejats amb l’or augmenten l’erotització del conjunt, convertint així el nu femení en un element decoratiu.

Dànae de Klimt (1907-1908)

La Dànae de Picasso de 1962, d’estil cubista que es troba en el Museu Picasso de Barcelona. Ens mostra una Dànae molt diferent, ja que Picasso utilitza una manera distinta. Podem veure una Dànae de color groc amb un llarg cabell. Picasso elimina elements, li dóna més importància a Dànae.