Bon dia a tothom!
Sempre ens fixem en els déus més importants o que més surten pels mitjans de comunicació, doncs bé, avui per portar la contraria, us faré una descripció de Melèagre i del seu mite, més que res perquè no sempre tinguem en ment els mateixos mites.
Melèagre era fill de Eneu, rei de Calidó, i Altea. Es deia que des de nen les Moires van anunciar a la seva mare Altea, que la seva vida estaria lligada a un fumall de llenya ardent, i que quan es consumís el fumall, Melèagre moriria. Altea, després de saber això, va treure el fumall del foc, va apagar el foc i va guardar el tió.
El principal mite amb el qual se l’associa és amb la cacera del perillós senglar de Calidó, enviat per Àrtemis com a càstig per l’oblit del seu pare Eneu de no haver dedicat sacrificis a la deessa després d’una cacera.
Eneu va organitzar una cacera per matar l’animal i Melèagre va ser el que ho va aconseguir, però hi ha diverses versions sobre el que va succeir després:
Va haver-hi un enfrontament entre calidons i curetes (tots dos pobles havien participat en la cacera) per la possessió del trofeu de les despulles del senglar, i Melèagre , que lluitava entre els calidons, va matar els seus oncles materns, que eren curetes, per la qual cosa Altea el va maleir.
Llavors el nostre protagonista va decidir deixar de lluitar i quedar-se a la seva casa, fet que va provocar un avantatge pels curetes, que van assetjar Calidó.
Després de les súpliques per part dels calidons, Melèagre va negar-se a tornar a la lluita i tan sols va accedir a tornar quan la seva esposa Cleòpatra (filla d’Anades i Marpessa) li ho va suplicar, i amb la seva ajuda els calidons van aconseguir vèncer els curetes.
En aquesta versió no es veu clarament com va ser la seva mort, en combat, en mans d’Apol·lo que lluitava a favor dels curetes, o després de cremar la seva mare Altea el fumall.
En una altra versió s’ignora la guerra contra els curetes i Melèagre, a pesar que estava casat amb Cleòpatra, es va enamorar d’Atalanta (que també va participar en la cacera i va ser la primera que va ferir el senglar) i Melèagre li va oferir el trofeu del senglar mort. Aquest fet va motivar la ira dels seus oncles, que volien el trofeu per a ells. Finalment, Melèagre els va matar i Altea va decidir acabar amb la vida del seu fill, va llençar el fumall de llenya al foc fins que es va consumir i li va provocar la mort.
Ara que ja sabeu una mica més d’aquest personatge, us poso l’enllaç a un vídeo que comenta una obra d’art anomenada Atalanta i Melèagre caçant el senglar de Calidó, de Rubens i us animo a fer recerca i a trobar la petjada de Melèagre arreu.
.
Creieu que Melèagre és mereixedor d’aquesta mort? És una mort justa? Raoneu la resposta.
Ariadna Ruiz
2n de Batxillerat Humanístic
Molt bon apunt Ari!
En una de les classes de grec vam estar parlant sobre aquest mite , la veritat és que no sabia qui era aquest personatge , hi hem va agradar el mite, ja que té un paral·lelisme amb altre història.
La vida de Meleagre està lligada a la supervivència, és a dir les Moires van visitar a la mare de Meleagre i li van dir que el seu fill moriria quan es consumeixi un tros de llenya. Per tant Meleagre era invulnerable. Quan el pare de Meleagre, el rei Eneu va oferir sacrifici, ho va oferir a tos el déus menys a Artemisa, i això va causar la fúria, d’aquesta, i va causar la destrucció de les seves terres.
No hem sembla justa la seva mort però en certa forma ja estava destinat a morir, va fer coses dolentes com per exemple acabar amb la vida del seu fill. La seva mort depenia del tros de llenya d’una forma o altra, estava lligat des de que era petit aquesta realitat.
Eneu, rei de Calidó, ofereix als déus les collites d’un any d’abundància: a Deméter li va oferir els fruits del camp; a Bacus, el vi; oli a Atenea, i així a cada un del déus, el seu fruit preferit; només es va oblidar d’Àrtemis. Això va provocar la ira de la deessa que va decidir venjar-se d’Eneu, i així va deixar anar a les terres del rei un senglar devastador. Els seus ulls projectaven foc. EL monstre destruia els sembrats i camps de blat, devorava els raïms i les olives al mateix temps que les branques; ni els pastors ni els seus gossos podien protegir els seus ramats, ni els bous.
Finalment, el fill del rei, Meleagre, va prendre una decisió i, reunint als caçadors amb els seus gossos, els herois més famosos de tota Grècia i Atlanta filla de Jàson, es va disposar a matar la fera. Aquesta Rebutjava a tots els homes, i amb fletxes havia mort a dos centaures que la van sorprendre un dia mentre estava sola. Des de llavors la seva afició a la caça la va portar a unir-se amb els herois.Melèagre es va enamorar bojament d’Atlanta i va ser ella qui va ferir la fera amb una fletxa i just després Melèagre va tornar a ferir la bèstia en el dors. Melèagre la pell del senglar va oferir a la valenta arcàdia Atalanta.
Això va provocar un disgust als seus oncles que en una discussió els mata. La mare Altea gelosa de Atalanta i volent venjar els seus germans, decideix cremar el tió que les Moires li havien dit que en consumir-se, moria el fill. Així Melèagre va morir sense comprendre-se’n la causa.
Respecte a la mort de Melèagre jo crec que no és justa, ja que ell mor sense comprendre la causa, però en el mateix temps és injusta la mort dels seus tiets que ell mateix mata en una discussió. En aquest mite hi ha molts temes que encara perduren fins avui en dia com casos de nabots que maten els seus propis tiets. També en la literatura trobem cassos de mares que maten els seus propis fills, com Medea i d’aixó, malauradament, encara en trobem avui en dia molts casos. La mort a mans d’algú mai pot ser justa encara que l’assassí tingui motius per cometre el crim, no deixa de ser un crim.
Retroenllaç: Pervivència del mite de Melèagre en l’art | El fil del mite grec
La muerte de Meleagro es injusta en mi opinión, como la mayoría de opiniones. Meleagro se negó a luchar y esto le dio ventaja a los curetes.
Tras su muerte, Altea y Cleopatra, esposa del héroe, se suicidaron. Y las hermanas de Meleagro, fueron transformadas en aves por una Artemisa.
XAIPETE!
No coneixia qui era aquest personatge, ni sabia quin era el seu mite.
Maleàgre, en grec Μελέαγρος, era fill d’Eneu i Altea. Maleàgre, va ser un heroi que va lluitar en diferents ocasions.
Realment, la seva mort, no va ser del tot justa, però la seva defunció, ja estava predeterminada, doncs, tard o d’hora succeiria, ja que formava part del seu destí.
Però tot i així no tenia gaire sentit ni era molt justa.
El mite de Melèagre narra la mort de Melèagre per haver-se mostrat obstinat.
En néixer, les moires van advertir a la mare, que el nen moriria un cop consumit per un tió que cremava a la llar. Però Altea es va afanyar a treure-ho del foc i a guardar-lo en un cofre. Anys més tard, com a càstig per oblidar-la en un sacrifici, Artemisa envia a Calidó un senglar cap a les collites, com a revenja, ja que creia que no es mereixia aquella situació en la qual va estar a punt de ser sacrificat. Es va organitzar una cacera amb nombrosos herois de l’època. Meleagre havia promès la pell i els ullals al que ho cacés. Meleagre va matar a l’animal, però enamorat d’Atalanta, que també participava en la cacera, li va oferir a ella el trofeu. Els oncles de Meleagre li van disputar el premi a Atalanta i Meleagre els va matar. En assabentar-se Altea de la mort dels seus germans, en un atac d’ira va llançar el tió al foc. Quan Altea es va adonar del que havia fet es va suïcidar, també ho va fer Cleopatra, l’esposa de l’heroi. Les seves germanes van plorar tan desconsoladament la seva mort, que van ser transformades en aus, per part de Gorge i Deyanira. Quan l’heroi es va topar amb Hèracles a l’Hades i li va explicar les seves desgràcies, Heracles li va prometre casar-se amb Deyanira.
El poeta Homer segons la seva versió ens explica que quan començà el conflicte es negà a lluitar. Però Cleòpatra suplicà perquè l’ ajudés i al final va acceptar. Al final va aconseguir vèncer-ls. En aquesta versió no està molt clara com fou la mort , en el combat, en mans d¡Apol·lo a favor després de cremar la seva mare Altea en el tió.