La ceràmica grega és el millor mirall de la vida grega i, per tant, és normal que la religió grega i els déus olímpics també hi siguin representats. Ara que ja sabeu llegir en grec, reconeixereu fàcilment els noms dels déus olímpics en grec i un exemple de representació ceràmica. Us animo a escriure els seus noms en grec en majúscula i en minúscula i a esbrinar el seu nom llatí, la seva esfera de poder i els seus atributs i a buscar més peces de ceràmica amb representació dels déus olímpics i d’altres personatges mitològics. Els déus grecs formen part encara de la nostra quotidianitat?
-
- Des de El Fil de les Clàssiques seguim en aquest blog els mites grecs i la seva pervivència arreu.
Institut Premià de Mar
Baldufa de Bronze alumnes de secundària Edublogs 2015
Baldufa de bronze 2015
Centaure d’or de Chiron 2015 blog col·lectiu
Aracne fila i fila
Literatura grega a escena
El cel dels mites
Itinerant la Barcelona més clàssica
Metamorfosejats!
El Fil de Medea
Cartellera de teatre clàssic de Barcelona
L’univers clàssic dels nostres mots
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Retroenllaç: Els déus grecs en l’antiga cer&agr...
Xaipete!
• Escriure els seus noms en grec en majúscula i en minúscula i a esbrinar el seu nom llatí. la seva esfera de poder i els seus atributs.
– Βλέπω τὸν Δία. ΖΕΥΣ, Ζεύς “Zeus” (Júpiter en llatí) és el déu del cel i del poder absolut( é sel pare dels déus i dels homes) espòs d’Hera a la cual li és infididel amb altres dones entre d’elles deessas, dones mortals, i jovenetes.Té com a atributs el llamp i el tro.
– βλἑπω την ῎ΗΡΑ,Ἥρα “Hera” (Juno en llatí) deesa del matrimoni. Esposa de Zeus i mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l’ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Té com a atributs el paó(perquè en les seves plomes porta els cent ulls d’Argos) i la diadema.
– βλἑπω την , ᾿ΑΘΗΝΑ, ᾿ΑΘΗΝΗ o ᾿ΑΘΑΝΑ Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα “Atena” (Minerva en llatí) deesa de la saviesa, la guerra (però del seu vessant estratègic, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares), les arts i els oficis, mai va tenir parella ni amant, i sempre va mantenir-se verge. Té com a atributs l’òliba, l’olivera i l’ègida.
– Βλέπω τὸν , ΑΠΟΛΛΩΝ Απόλλων “Apol.lo, Febos” (Apol•lo, Febus en llatí) déu de la bellesa (masculina), les belles arts i també es diu que de la medicina. Posteriorment emn la mitologia romana també se’l considera déu del Sol (per això té com atribut el Sol). És fill de Zeus i Leto, i el germà d’Àrtemis. També se’l coneix amb el nom de Febos per ser nét de la titànide Phoebe Té com a atributs la lira, les fletxes, el Sol i per últim el llor.
– βλἑπω την `ΑΡΤΕΜΙΣ, Ἄρτεμις “Àrtemis” (Diana en llatí) era la deessa de la caça, la castedat ( serà verge i eternament jove)i del regne animal. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol•lo. Va néixer a Delos, abans que Apol•lo, i tan aviat com va néixer va ajudar a venir al món el seu germà Té com a atributs l’arc, el buirac, i la lluna creixent.
– Βλέπω τὸν ΗΦΑΙΣΤΟΝ,Ηφαίστου “Hefest” (Vulcà en llatí) déu del foc i els metalls. Se’l representa com a un home lleig, coix, deformat, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar déu del foc i de la intel•ligència manual. Era fill de només Hera que l’hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l’àgora, el Teseion, i un altar propi a l’Erecteion. Té com a atributs el martell, les tenalles i l’enclusa.
– Βλέπω τὸν ΕΣΜΗΣ, Έρμῆς “Hermes” (Mercuri en llatí) déu del comerç, la missatgeria( ja que també era el missatger dels Déus Olímpics) i l’eloqüència. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d’Eudor. Té com a atributs les sandàlies, el barret alat i el caduceu.
– Βλέπω τὸν ΑΡΗΣ, Αρης “Ares” (Mart en llatí) déu de la guerra. Fill de Zeus i d’Hera. El seu orígen prové de l regió de Tràcia, i no era hel•lè com es creu. En tots els combats que té contra Atena, sempre en surt derrotat.Se li atribueix la força bruta i no la combinació d’intel•ligència i força, com alguns grecs preferien. Respecte, al tema amorós va tenir molt d’èxit, es va aparellar amb deesses (Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals i va tenir nombrosos fills, com ara; Eros, Fobos, i les Amazones.Té com a atributs el casca i les armes.
– βλἑπω την ΑΦΡΟΟΙΤΑ o ΑΦΡΟΙΤΗ,αφροδιτα o Αφροδιτη “Afrodita” (Venus en llatí) deessa de l’amor i la bellesa. El seu origen se sap que es quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang que van caure al mar i de les ones fecundades va néixer la deessa.Era la deessa més bella de totes i quasi ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, un déu lleig i coix,al qual li va ser infidel tenint aventures amb Hermes i Ares, tenint amb aquest últim a Eros. Té com a atributs la petxina, el colom i la poma.
– βλἑπω την ΔΗΜΗΤΗΡ o ΔΗΜΗΤΡΑ ,Δημήτηρ o Δήμητρα “Demèter” (Ceres en llatí) deessa de l’agricultura i la fecunditat. Protectora del matrimoni, la llei sagrada, i de les estacions en un himne homèric. Mare de Persèfone, amb la qual se li atribueix la figura central dels misteris i il•lusions Té com a atributs les espigues de blat, el falç i el narcís.
– βλἑπω την ΠΕΡΣΕΦΟΝΗ, Περσεφόνη “Persèfone” (Prosèrpina en llatí) deessa de la mort i la renovació, també se’n diu que ho era dels inferns. Era filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades. Tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell. Té com a atributs les plantes( ja que era una dea de la natura anterior a plantar llavors i conrear plantes.) El mite del segrest era la causa de que Persèfone passes a ser una deessa de la natura a ser una deessa de l’inframón. Hades va aparèixer quan Persèfone collia flors amb algunes nimfes en un camp,la va segrestar i se la va endur. Hèlios que tot ho veia, va acabar explicant a Dèmeter el que havia passat. Aquesta mateixa durant 9 dies i 9 nits va estar buscant a a la seva filla, i no la va trobar, fins que amb ajut de Zeus va obligar a Hades a tornar-la, enviant a Hermes a que la rescatés. L’única condició que va posar per a alliberar Persèfone va ser que durant el trajecte no menges res, però Hades el va enganyar perque mengés sis llavors d’una magran, que aquesta la obligava a aque tornes cada anys un mes per cada llavor. Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació.)Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació.
– Βλέπω τὸν ΠΟΣΕΙΟΩΝ, Ποσειδών “Posidó” (Neptú en llatí) déu del mar i dels terratrèmols. Estava casat amb Amfitrite, van tenir un fill anomenat Tritó que era una barreja de persona i peix. Té com a atributs el trident i el cavall.Posidó va tenir relacions sexuals amb:
– Amimone amb la que va tenir el seu fill Naupli.
– Arne amb la qual va tenir els seus fills Èol i Beot.
– Celeno amb la qual va tenir els seus fills Licos i Eurípil.
– Keroessa amb la qual va tenir el seu fill Bizas.
– Chioné amb la qual va tenir el seu fill Eumolpos.
– Demèter amb la qual va tenir el seu fill Despina.
– Etra amb lq aual va tenir el seu fill Teseu.
– Gaia amb la qual va tenir el seus fills Anteu, Orió, i Caribdis.
– Líbia amb la qual va tenir els seus fills Agenor i Belos.
– Aretusa amb la qual va tenir el seu fill Abant.
– Βλέπω τὸν ΑΟΗΣ o ΑΙΑΗΣ,Αδης o Αἵδης (que significa invisble)“Hades, Plutó” (Plutó en llatí) déu del reialme dels morts i la fertilitat. Fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com la resta dels seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d’haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els ciclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava. Per això té aquest nom que en el sentit etimològic de la paraula significa invisible. Té com a atributs el gos Cèrber, el tron i la conucòpia.
– βλἑπω την ´ΕΣΤΙΑ,Ἑστία “Hèstia” (Vesta en llatí) deessa de la llar. Filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol•lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i d’ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Té com a atributs la flama.
– Βλέπω τὸν ΔΙΝΥΣΟΣ, Δινυσος -σου “Dionís, Bacos” (Bacus en llatí) ,també conegut com a Bacus: Βκχος. Déu de la vinya, el vi i el deliri místic. El mite del seu naixement és que era fill del déu Zeus i de Sèmele (una dona mortal). Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que ell tenia, Zeus acceptant la petició d’aquesta, va començar a fer una exhibició de tot el seu potencial, Sèmele en veure tot el poder va morir de la por que sentia a causa dels trons i llampecs. Aleshores, Zeus sabent que Sèmele estava embarassada , va agafar-li el nadó que portava al ventre i se’l va cosir a la cuixa, al cap del sis mesos, va néixer Dionís. Té com a atributs els tirs, la flauta, el timbal i la pantera ja apart de ser déu de la vinya, el vi, el deliri místic també ho era del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
• I a buscar més peces de ceràmica amb representació dels déus olímpics i d’altres personatges mitològics.
Jo he fet un prezi amb les peces de ceràmica que he trobat:
https://prezi.com/dpbcswoadn29/els-deus-grecs-en-lantiga-ceramica-grega/
• Els déus grecs formen part encara de la nostra quotidianitat?
És clar que sí, no formen part com formaven part a la vida dels grecs de l’antiga Grècia, en el sentit de que no són la nostra religió, però estan presents encara, ja sigui en la publicitat que ens empassem diàriament, ja sigui en noms de productes que fem servir en el nostre dia a dia com per exemple el Café (Minerva en llatí, Atena en grec), una de les gammes de desodorant de AXE s’anomena Apol•lo, les fulles d’afaitar que podem utilitzar les noies que s’anomenen Venus,etc…
No recorri’m als deus grecs com recorrien els ciutadans de les polis gregues, però si que els tenim presents per poder entendre el perquè de coses que fem servir en el nostre dia a dia.
Βλέπω ZEUS (Júpiter en llatí) és el déu suprem, governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics. El Seu atribut és el àguila. El raig. El ceptre. El tron
Βλέπω Posidó (Neptú en llatí) Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment de la superfície i dels terratrèmols. El Seu atribut ésel cavall. El trident
Βλέπω HADES (Plutó en llatí) Déu del món subterrani i dels morts. El Seu atribut és el xiprer. El gall. El ca Cèrber.
Βλέπω APOLO (Apol•lo en llatí) Déu de les arts, l’endevinació, la medicina, la llum i el sol. El Seu atribut és a lira. L’arc i les fletxes. El sol. El llorer.
Βλέπω Hefest (Vulcà en llatí) Déu del foc artesà, la tècnica i els metales.el Seu atribut és la farga. El martell.
Βλέπω ARES (Mart en llatí) Déu de la guerra. El Seu atribut és el casc. Les armes.
Βλέπω DIONÍS (Bacus en llatí) Déu del vi i el banquet, de la festa i del teatre. El Seu atribut és La vinya. L’heura. El tirs. La pantera
Βλέπω HERA (Juno en llatí) Consort de Zeus, protegeix el matrimoni. El Seu atribut és La diadema. El paó.
Βλέπω ATENEA (Minerva a llatí) Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques. El Seu atribut és el casc. L’òliba. L’olivera.
Βλέπω DEMÉTER (Cere en llatí) Deessa de l’agricultura. El Seu atribut és el Les espigues. La falç
Βλέπω AFRODITA (Venus en llatí) Deessa de l’amor i la bellesa femenina. El Seu atribut és el El colom. La poma. La conquilla
Βλέπω ARTEMIS (Diana en llatí) Deessa de la naturalesa i els animals salvatges. També de la caça. El Seu atribut és el L’arc i el buirac. La lluna. El cérvol.
Βλέπω HESTIA (Vesta a llatí) Deessa de la llar i el foc patri. El Seu atribut és el La torxa.
Βλέπω HERMES (Mercuri en llatí) Déu missatger dels déus, protector del comerç de viatgers i lladres. . El Seu atribut Sandàlies alades. Barret. Caduceu.
ΒλέπωIRISI( irisi en llatí) (Comparteix a llatí) amb Hermes seves funcions d’enviat dels déus, sobretot de Zeus i d’Hera. Simbolitza l’arc de Sant Martí i, en general, la unió entre la Terra i el Cel.
Compte! Amb el verb βλέπω cal posar el nom del déu en acusatiu perquè fa la funció sintàctica de complement directe.
Els déus grecs en l’antiga ceràmica grega:
Βλέπω τήν Δία. ῞ΗΡΑ,῞Ηρα “Hera” (Juno, en llatí) és el nom de la legítima esposa i una de les tres germanes del déu Zeus. Hera era una deessa de l’Olimp, segona esposa de Zeus i mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Ocupava el càrrec de la reina del déus. Té com a atributs el paó i la diadema. Encara el trobem en la publicitat actual, per exemple hi ha una col·lecció d’anells de compromís que es diuen Hera i també un equip de isofix per nens petits.
Βλέπω τήν Δία. ᾿ΑΘHΝΑ, (Athena) ᾿Αθηνα ” Atena” (Minerva, en llatí) és el nom de la deessa de la saviesa i de l’artesania, com ara el teixit i la ceràmica. Era també dea protectora principalment de la ciutat d’Atenes i de moltes altres més. És una de les sis dees principals del Panteó grec. Té com atributs l’òliba i la olvera. Té com a conceptes la saviesa, la guerra i les arts. Encara el trobem en la publicitat actual, per exemple hi han unes botelles d’aigua que es diuen ” Athena”.
Βλέπω τὸν Δία. ᾿ΑΠΟΛΛΩΝ , ᾿Απόλλων ” Apol·lo, Febos” (Apol·lo, Febeus; en llatí) és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i posteriorment en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol. Era germana d’Àrtemis. Els atributs més comuns d’Apol·lo eren l’arc i les fletxes, o també una lira o una cítara, ja que era el déu de la música, i també el plectre i l’espasa. Els seus conceptes són la bellesa, la medicina i les belles arts. Fent referència a les qualitats d’aquest déu, encara podem trobar en la publicitatde l’actualitat un centre de bellesa, un hospital i diversos productes per escoltar música amb el nom d’ Apol·lo.
Βλέπω τήν Δία. ῍ΑΡΤΕΜΙΣ, ῍Αρτεμις. ” Àrtemis” (Diana, en llatí) era la deessa de la caça i el regne animal. És filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol·lo. Té com a atributs l’arc i la lluna creixent. Els seus conceptes són la cacer i la castedat. Encara podem trobar en la publicitat actual pàgines web de caça que es diuen Àrtemis, també una botiga d’animals i una marca de productes lactis naturals que porten el nom de la marca amb el símbol de la lluna i un fletxa.
Βλέπω τὸν Δία. ῞ΗΦΑΙΣΤΟΣ,῞Ηφαιστος ” Hefest” (Vulcà, en llatí) és fill de Zeus i d’Hera. Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar déu del foc. Els seus atributs són el martell i les tenalles. Té com a conceptes el foc i els metalls. Portant el seu nom podem trobar una ferreteria i una metal·lúrgia.
Βλέπω τὸν Δία. ῾ΕΡΜΗΣ, ῾Ερμῆς ” Hermes” (Mercuri, en llatí) era el missatger dels Déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, dels literats i poetes, de l’atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l’astúcia dels lladres i dels mentiders. Era fill de Zeus i de Maia i pare d’Eudor. Té com a atribut les sandàlies. Encara podem trobar en la publicitat actual, com per exemple la marca Adidas va fer unes sabatilles amb ales que portaven el seu nom.
Βλέπω τὸν Δία. ῞ΑΡΕΣ, ῞Αρης ” Ares” (Mart, en llatí) és el déu de la guerra. Personificació de la força, la violència i les batalles. Fill de Zeus i d’Hera. Té com a atributs les armes i el casc. Encara podem trobar en la publicitat actual marques que porten el seu nom com per exemple una marca d’armes o de detergents extra fort.
Βλέπω τὸν Δία. ΔΕΜΕΤΕΡ, Δημήτηρ ” Demèter” (Ceres en llatí) és la dea de l’agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Juntament amb la seva filla Persèfone, era també la figura central dels misteris i il·lusions que van precedir al panteó olímpic. Els seus atributs són les espigues de blat, el narcís. Té com a conceptes l’agricultura i la fecunditat. Encara podem trobar publicitat actual amb aquest nom, com per exemple hi ha una empresa de productes ecològics, i una que fa colònies amb productes naturals.
Βλέπω τήν Δία. ΠΕΡΣΕΦΟΝΕ, Περσωφόνη ” Persèfone” (Prosèrpina, en llatí) era una dea, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en la deessa dels inferns. Té com a atributs les plantes. I com a conceptes la mort i la renovació.
Βλέπω τὸν Δία. ΠΟΣΕΙΔΩΝ, Ποσειδὣν ” Posidó” ( Neptú en llatí) era el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, solia moure’s amb una quàdriga impulsada per dofins. Els seus atributs són el cavall i el trident. Estava casat amb Amfitrite. Té com a conceptes el mar i els terratrèmols. Encara podem trobar publicitat, per exemple hi ha filtres de piscines, bombones d’oxigen i fins i tot un vaixell amb el seu nom.
Βλέπω τήν Δία. ῞ΑΦΡΟΔΙΤΕ, ῞Αφρδίτη ” Afrodita” (Venus, en llatí) era la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat .Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades va néixer la dees. Té com a atributs la petxina, colom i la poma.
Βλέπω τὸν Δία. ΠΛΟΥΤΩΝ, Πλούτων ” Hades, Plutó” ( Plutó, en llatí) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d’aquest món subterrani. Té com a atribut el gos Cèrber i el tron. Com a conceptes té el reialisme dels morts. Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia iDemèter. Com els seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d’haver nascut. Encara podem torbar publicitat, com per exemple hi ha una marca de sabates, anabolitzants i cervesa.
Βλέπω τὸν Δία. ΕΣΤΙΑ, ᾿Εστία ᾿Εστία ” Hèstia” (Vesta en llatí) era la deessa de la llar i del foc que dóna calor a la vida i la casa . També és la protectora dels sentiments més íntims i d’ella depenia que hi hagués harmonia en els matrimonis i les cases. Encara podem trobar publicitat, com per exemple hi ha una agrupació de residències que es diu ” Hèstia Alliance”, a més a més hi ha empreses de productes per protegir la llar. És per això , que els productes amb el nom d’ Hèstia són principalment coses relacionades amb la llar.
DRAMATITZEM UN MITE, FEM UN MUNTATGE
En el comentari d’aquesta tasca parlaré del vídeo que fa repsresentar la Chourouk, dels déus grecs en l’antiga ceràmica i una mica dels mites.
Per començar, dir que el vídeo que va fer la Chorouk em va semblar una molt bona eina per memoritzar un mite, en aquest cas el que va representar ella. Em va semblar bestial el canvi de veu que podia fer i el ràpid que parlava, així que la felicito ja que em sembla un molt bon treball.
Parlant dels déus en l’antiga ceràmica, penso queés molt interessant la quantitat d’obres de ceràmica que apareixen els déus grecs o alguna cosa que fa referència a la mitologia grega. La mitologia grega està descrita en una extensa col·lecció de relats i en arts figuratives, com ceràmica i ofrenes votives. Cosa que és realment bonic d’observar.
Per últim, parlaré dels mites. Els mites intenten explicar els orígens del món i detallen les vides i aventures d’una àmplia varietat de déus, herois i altres criatures mitològiques. Aquests relats van ser difosos oralment i si avui dia els coneixem, és gràices a la literatura grega.
Βλέπω ZEUS (Júpiter en latín) es el dios supremo, gobierna el cielo y sus fenómenos atmosféricos. El Sede atributo es el águila. El rayo. El cetro. El trono
Βλέπω Poseidón (Neptuno en latín) Dios del mar y de las aguas, también de la tierra en movimiento de la superficie y de los terremotos. El Sede atributo esel caballo. El tridente
Βλέπω HADES (Plutón en latín) Dios del mundo subterráneo y de los muertos. El Sede atributo es el ciprés. El gallo. El can Cerbero.
Βλέπω APOLO (Apolo • lo latino) Dios de las artes, la adivinación, la medicina, la luz y el sol. El Sede atributo es lira. El arco y las flechas. El sol. El laurel.
Βλέπω Hefesto (Vulcano en latín) Dios del fuego artesano, la técnica y los metales.el Sede atributo es la fragua. El martillo.
Βλέπω ARES (Marte en latín) Dios de la guerra. El Sede atributo es el casco. Las armas.
Βλέπω DIONISO (Baco en latín) Dios del vino y el banquete, de la fiesta y del teatro. El Sede atributo es la viña. La hiedra. El tiros. La pantera
Βλέπω HERA (Juno en latín) Consort de Zeus, protege el matrimonio. El Sede atributo es La diadema. El pavo real.
Βλέπω ATENEA (Minerva en latín) Diosa de la sabiduría y de la guerra defensiva. También de algunas artes y técnicas. El Sede atributo es el casco. La lechuza. El olivo.
Βλέπω DEMÉTER (Cere en latín) Diosa de la agricultura. El Sede atributo es el Las espigas. La hoz
Βλέπω AFRODITA (Venus en latín) Diosa del amor y la belleza femenina. El Sede atributo es el La paloma. La manzana. La concha
Βλέπω ARTEMIS (Diana en latín) Diosa de la naturaleza y los animales salvajes. También de la caza. El Sede atributo es el El arco y el carcaj. La luna. El ciervo.
Βλέπω HESTIA (Vesta en latín) Diosa del hogar y el fuego patrio. El Sede atributo es el La antorcha.
Βλέπω HERMES (Mercurio en latín) Dios mensajero de los dioses, protector del comercio de viajeros y ladrones. . El Sede atributo Sandalias aladas. Sombrero. Caduceo.
Βλέπω IRIS (IRIS en latín) (Compartir en latín) con Hermes sus funciones de enviado de los dioses, sobre todo de Zeus y de Hera. Simboliza el arco iris y, en general, la unión entre la Tierra y el Cielo.
XAIPETE!
βλέπω τὸν Δια Zeus ( Júpiter en llatí ) és el nom del pare dels déus i dels homes, espòs d’Hera, tot i que li és infidel amb altres dees, dones i, fins i tot, amb jovenets, com Ganimedes. Té com a atributs el llamp i el tro. Té com a concepte el cel i el poder absolut.
βλέπω τήν ‘Hpαv Hera ( Juno, en llatí ) és la dona de Zeus i mare de Ηφαιστοs, Αρηs, Ηβη , és la deesa del matrimoni, el seu atribut, és el paó i la diadema.
βλέπω τήν Άθηναv Atena ( Minerva en llatí) és la deesa de la saviesa, guerra, arts i oficis, el seu atribut, és l’oliba, la olivera i l’ègida.
βλέπω τὸν Ἀπóλλωνα Apol·lo/ Febos ( Apol·lo o Febus en llatí ) déu de la bellesa i de les belles arts, els seus atributs, són la lira, les fletxes, el Sol i la llor.
βλέπω τήν Ἀρτεμιda Àrtemis ( Diana en llatí) Deesa de la cacera i la castedat, se l’atribueix, l’arc, el buirac i la lluna creixent .
βλέπω τὸν ‘Ηφαιστοv Hefest ( Vulcà en llatí) se li atribueix el Martell, les tenalles i enclusa, ja que és el déu del foc i els metalls.
βλέπω τὸν ‘Επμηv Hermes ( en llatí, Mercuri ) se li atribueixen les sandàlies, el barret alat, caduceu casc i armes, és el déu del comerç, la missatgeria, la eloqüència.
βλέπω τὸν ‘Aρηv Ares ( en llatí, Mart ) se li atribueixen el casc i les armes , és déu de la guerra
Βλεπω τήν ‘Aφροδιτην Afrodita ( en llatí, Venus ) se li atribueixen les petxines, els coloms i les pomes, és el déu de l’amor i la bellesa.
βλέπω τήν Δημητρα Deméter ( en llatí, Ceres ) se li atribueixen les espigues de blat, la falç, ls narcissos i les plantes, és deesa de l’agricultura i la fecunditat.
βλέπω τήν Περσεφονην Perséfone ( en llatí, Proserpina) se li atribueixen les plantes, i és deesa de la mort i renovació.
βλέπω τὸν Ποσειδωνα Posidó ( en llatí , Neptú ) se li atrubueix el trident i el cavall, és déu del mar i els terratrèmols.
βλέπω τὸν πλοúτωνα Hades o Plutó , ( en llatí Plutó) se li atribueix el gos Cèrber, el tron i la cornucopia. És déu del reialme dels morts i la fertilitat.
βλέπω τήν Ἐστíαν Hèstia ( en llatí, Vesta) se li atribueix la flama i és déu de la llar.
βλέπω τὸν Διονυσον Dionís o Bacos ( en llatí Bacus) se li atribueixen els tirs, la flauta, el timbal i la pantera. És déu de la vinya, vi i deliri místic.
Els déus grecs en l’antiga ceràmica grega són:
-Βλέπω ZEUS (en llatí Júpiter) és el déu suprem, governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics. El Seu atribut és el àguila. El raig. El ceptre. El tron
-Βλέπω Posidó (en llatí Neptú ) Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment de la superfície i dels terratrèmols. El Seu atribut ésel cavall. El trident
-Βλέπω HADES ( en llatí Plutó) Déu del món subterrani i dels morts. El Seu atribut és el xiprer. El gall. El ca Cèrber.
-Βλέπω APOLO (Apol•lo en llatí) Déu de les arts, l’endevinació, la medicina, la llum i el sol. El Seu atribut és a lira. L’arc i les fletxes. El sol. El llorer.
-Βλέπω Hefest (en llatí Vulcà ) Déu del foc artesà, la tècnica i els metales.el Seu atribut és la farga. El martell.
-Βλέπω ARES (en llatí Mart ) Déu de la guerra. El Seu atribut és el casc. Les armes.
-Βλέπω DIONÍS ( en llatí Bacus) Déu del vi i el banquet, de la festa i del teatre. El Seu atribut és La vinya. L’heura. El tirs. La pantera
Βλέπω HERA ( en llatí Juno) Consort de Zeus, protegeix el matrimoni. El Seu atribut és La diadema. El paó.
-Βλέπω ATENEA (Minerva a llatí) Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques. El Seu atribut és el casc. L’òliba. L’olivera.
-Βλέπω DEMÉTER (en llatí Cere ) Deessa de l’agricultura. El Seu atribut és el Les espigues. La falç
-Βλέπω AFRODITA (Venus en llatí) Deessa de l’amor i la bellesa femenina. El Seu -atribut és el El colom. La poma. La conquilla
-Βλέπω ARTEMIS (en llatí Diana ) Deessa de la naturalesa i els animals salvatges. També de la caça. El Seu atribut és el L’arc i el buirac. La lluna. El cérvol.
-Βλέπω HESTIA ( a llatí Vesta) Deessa de la llar i el foc patri. El Seu atribut és el La torxa.
-Βλέπω HERMES ( en llatí Mercuri) Déu missatger dels déus, protector del comerç de viatgers i lladres. . El Seu atribut Sandàlies alades. Barret. Caduceu.
-ΒλέπωIRISI(en llatí irisi ) (Comparteix a llatí) amb Hermes seves funcions d’enviat dels déus, sobretot de Zeus i d’Hera. Simbolitza l’arc de Sant Martí (la unió entre la Terra i el Cel).
βλέπω τὸν Δια Zeus (Júpiter) El pare dels déus i dels homes, espòs d’Hera, però l’hi és infidel amb altres dees inclús dones i homes. Té com a atributs el llamp i el tro.Com a concepte té el cel i el poder absolut.
βλέπω τήν ‘Hpαv Hera (Juno) Dona de Zeus i mare de Ηφαιστοs, Αρηs, Ηβη , és la deesa del matrimoni, els seus atributs són el paó i la diadema.
βλέπω τήν Άθηναv Atena (Minerva) Deesa de la saviesa, guerra, arts i oficis, els seus atributs són és l’oliba, la olivera i l’ègida.
βλέπω τὸν Ἀπóλλωνα Apol·lo/ Febos (Apol·lo/Febus) Déu de la bellesa i de les belles arts, els seus atributs són la lira, les fletxes, el Sol i el llor.
βλέπω τήν Ἀρτεμιda Àrtemis (Diana) Deesa de la caçera i la castedat, els seus atibuts són l’arc, el buirac i la lluna creixent.
βλέπω τὸν ‘Ηφαιστοv Hefest (Vulcà) Déu del foc i dels metalls. Els seus atributs són el martell, les tenalles i l’enclusa.
βλέπω τὸν ‘Επμηv Hermes ( Mercuri) Déu del comerç, la missatgeria i la eloqüència.Els seus atributs són les sandàlies, el barret alat, el caduceu, el casc i les armes.
βλέπω τὸν ‘Aρηv Ares (Mart) Déu de la guerra. Atributs: el casc i les armes.
Βλεπω τήν ‘Aφροδιτην Afrodita (Venus) Deesa de l’amor i la bellesa.Els seus atributs són les petxines, els coloms i les pomes.
βλέπω τήν Δημητρα Deméter (Ceres) Deesa de l’agricultura i la fecunditat.Els seus atributs són les espigues de blat, la falç, ls narcissos i les plantes.
βλέπω τήν Περσεφονην Perséfone (Proserpina) Deesa de la mort i de la renovació.El seu atribut són les plantes.
βλέπω τὸν Ποσειδωνα Posidó (Neptú) Déu del mar i dels terratrèmols.Atributs: trident i cavall.
βλέπω τὸν πλοúτωνα Hades o Plutó , (Plutó) Déu dels morts i de la fertilitat.Atributs: gos Cèrber, el tron i la cornucopia.
βλέπω τήν Ἐστíαν Hèstia (Vesta) Déu de la llar.El seu atribut és la flama.
βλέπω τὸν Διονυσον Dionís o Bacos (Bacus) Déu de la vinya, vi i deliri místic.Atributs: els tirs, la flauta, el timbal i la pantera.
Els déus grecs en l’antiga ceràmica grega:
·Βλέπω τὸν Δία. ΖΕΥΣ, Ζεύς “Zeus” (Júpiter, en llatí) és el déu suprem, governa el cel i els seus fenòmens atmosfèrics. Els seus atributs són l’àguila, el raig,el ceptre i el tron
·Βλέπω τὸν Δία. ΠΟΣΕΙΔΩΝ, Ποσειδὣν ” Posidó” (Neptú, en llatí) Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment, de la superfície i dels terratrèmols. Els seu atributs són el cavall i el trident.
·Βλέπω τὸν Δία. ΠΛΟΥΤΩΝ, Πλούτων ” Hades, Plutó” (Plutó, en llatí) Déu del món subterrani i dels morts. Els seus atributs són el xiprer, el gall i el ca Cèrber.
·Βλέπω τὸν Δία. ᾿ΑΠΟΛΛΩΝ , ᾿Απόλλων ” Apol•lo, Febos” (Apol•lo, en llatí) Déu de les arts, l’endevinació, la medicina, la llum i el sol. Els seu atributs són la lira, l’arc i les fletxes, el sol i el llaurer.
·Βλέπω τὸν Δία. ῞ΗΦΑΙΣΤΟΣ,῞Ηφαιστος ” Hefest” (Vulcà, en llatí) Déu del foc artesà, la tècnica i els metales. Els seus atributs són la Farga i el martell.
·Βλέπω τὸν Δία. ῞ΑΡΕΣ, ῞Αρης ” Ares” (Mart, en llatí) Déu de la guerra. Els seus atributs són el casc i les armes.
·Βλέπω τήν Δία. ῞ΗΡΑ,῞Ηρα “Hera” (Juno, en llatí) Consort de Zeus, protegeix el matrimoni. Els seus atributs són la diadema i el paó.
·Βλέπω τήν Δία. ᾿ΑΘHΝΑ, (Athena) ᾿Αθηνα ” Atena” (Minerva, en llatí) Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques. Els seus atributs són el casc, l’òliba i l’olivera.
·Βλέπω τὸν Δία. ΔΕΜΕΤΕΡ, Δημήτηρ ” Demèter” (Ceres, en llatí) Deessa de l’agricultura. Els seus atributs són les espigues i la falç
·Βλέπω τήν Δία. ῞ΑΦΡΟΔΙΤΕ, ῞Αφρδίτη ” Afrodita” (Venus, en llatí) Deessa de l’amor i la bellesa femenina. Els seu atributs són el colom, la poma i la conquilla
·Βλέπω τήν Δία. ῍ΑΡΤΕΜΙΣ, ῍Αρτεμις. ” Àrtemis” (Diana, en llatí) Deessa de la naturalesa i els animals salvatges. També de la caça. Els seus atributs són l’arc i el buirac, la lluna i el cérvol.
·Βλέπω τὸν Δία. ΕΣΤΙΑ, ᾿Εστία ᾿Εστία ” Hèstia” (Vesta, en llatí) Deessa de la llar i el foc patri. El seu atribut és la torxa.
·Βλέπω τὸν Δία. ῾ΕΡΜΗΣ, ῾Ερμῆς ” Hermes” (Mercuri, en llatí) Déu missatger dels déus, protector del comerç de viatgers i lladres. Els seus atributs són les sandàlies alades, el barret i el caduceu.
Abril, recorda que vaig comentar ahir a classe. Heu de posar el nom del déu i l’article corresponent en acusatiu. Intenta-ho!
Els déus grecs en l’antiga ceràmica grega:
· Βλέπω τήν Δία. ῞ΗΡΑ,῞Ηρα “Hera” (Juno, en llatí) és el nom de la legítima esposa i una de les tres germanes del déu Zeus. Hera era una deessa de l’Olimp, segona esposa de Zeus i mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Té com a atributs el paó i la diadema.
· Βλέπω τήν Δία. ᾿ΑΘHΝΑ, (Athena) ᾿Αθηνα ” Atena” (Minerva, en llatí) és el nom de la deessa de la saviesa i de l’artesania. Era també dea protectora principalment de la ciutat d’Atenes i de moltes altres més.Té com atributs l’òliba i la olvera. Té com a conceptes la saviesa, la guerra i les arts.
· Βλέπω τὸν Δία. ᾿ΑΠΟΛΛΩΝ , ᾿Απόλλων ” Apol·lo, Febos” (Apol·lo, Febeus; en llatí) és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega. També considerat déu del Sol. Els atributs més comuns d’Apol·lo eren l’arc i les fletxes.
· Βλέπω τήν Δία. ῍ΑΡΤΕΜΙΣ, ῍Αρτεμις. ” Àrtemis” (Diana, en llatí) era la deessa de la caça i el regne animal. És filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol·lo. Té com a atributs l’arc i la lluna creixent.
· Βλέπω τὸν Δία. ῞ΗΦΑΙΣΤΟΣ,῞Ηφαιστος ” Hefest” (Vulcà, en llatí) és fill de Zeus i d’Hera. Hefest és representat com un home lleig amb el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar déu del foc. Els seus atributs són el martell i les tenalles.
· Βλέπω τὸν Δία. ῾ΕΡΜΗΣ, ῾Ερμῆς ” Hermes” (Mercuri, en llatí) era el missatger dels Déus Olímpics . Era fill de Zeus i de Maia i pare d’Eudor. Té com a atribut les sandàlies.
· Βλέπω τὸν Δία. ῞ΑΡΕΣ, ῞Αρης ” Ares” (Mart, en llatí) és el déu de la guerra. Personificació de la força, la violència i les batalles. Fill de Zeus i d’Hera. Té com a atributs les armes i el casc.
· Βλέπω τὸν Δία. ΔΕΜΕΤΕΡ, Δημήτηρ ” Demèter” (Ceres en llatí) és la dea de l’agricultura i protectora del matrimoni i la llei sagrada. Els seus atributs són les espigues de blat, el narcís. Té com a conceptes l’agricultura i la fecunditat.
· Βλέπω τήν Δία. ΠΕΡΣΕΦΟΝΕ, Περσωφόνη ” Persèfone” (Prosèrpina, en llatí) era una dea, filla de Zeus i de Demèter, que es va haver de casar amb Hades i es va convertir en la deessa dels inferns. Té com a atributs les plantes. I com a conceptes la mort i la renovació.
· Βλέπω τὸν Δία. ΠΟΣΕΙΔΩΝ, Ποσειδὣν ” Posidó” ( Neptú en llatí) era el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, solia moure’s amb una quàdriga impulsada per dofins. Els seus atributs són el cavall i el trident. Estava casat amb Amfitrite. Té com a conceptes el mar i els terratrèmols.
· Βλέπω τήν Δία. ῞ΑΦΡΟΔΙΤΕ, ῞Αφρδίτη ” Afrodita” (Venus, en llatí) era la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat .Quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang van caure al mar i de les ones fecundades va néixer la dees. Té com a atributs la petxina, colom i la poma.
· Βλέπω τὸν Δία. ΠΛΟΥΤΩΝ, Πλούτων ” Hades, Plutó” ( Plutó, en llatí) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d’aquest món subterrani. Té com a atribut el gos Cèrber i el tron. Com a conceptes té el reialisme dels morts. Era fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter.
· Βλέπω τὸν Δία. ΕΣΤΙΑ, ᾿Εστία ᾿Εστία ” Hèstia” (Vesta en llatí) era la deessa de la llar i del foc. També és la protectora dels sentiments més íntims i d’ella depenia que hi hagués harmonia en els matrimonis i les cases. És per això , que els productes amb el nom d’ Hèstia són principalment coses relacionades amb la llar.
Vale!!
Xaipe,
• Escriure els seus noms en grec en majúscula i en minúscula i a esbrinar el seu nom llatí. la seva esfera de poder i els seus atributs.
– Βλέπω τὸν Δία. ΖΕΥΣ, Ζεύς “Zeus” (Júpiter en llatí) és el déu del cel i del poder absolut( é sel pare dels déus i dels homes) espòs d’Hera a la cual li és infididel amb altres dones entre d’elles deessas, dones mortals, i jovenetes.Té com a atributs el llamp i el tro.
– βλἑπω την ῎ΗΡΑ,Ἥρα “Hera” (Juno en llatí) deesa del matrimoni. Esposa de Zeus i mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l’ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Té com a atributs el paó(perquè en les seves plomes porta els cent ulls d’Argos) i la diadema.
– βλἑπω την , ᾿ΑΘΗΝΑ, ᾿ΑΘΗΝΗ o ᾿ΑΘΑΝΑ Ἀθηνᾶ, Ἀθήνη o Ἀθάνα “Atena” (Minerva en llatí) deesa de la saviesa, la guerra (però del seu vessant estratègic, ja que el déu de la lluita i la sang és Ares), les arts i els oficis, mai va tenir parella ni amant, i sempre va mantenir-se verge. Té com a atributs l’òliba, l’olivera i l’ègida.
– Βλέπω τὸν , ΑΠΟΛΛΩΝ Απόλλων “Apol.lo, Febos” (Apol•lo, Febus en llatí) déu de la bellesa (masculina), les belles arts i també es diu que de la medicina. Posteriorment emn la mitologia romana també se’l considera déu del Sol (per això té com atribut el Sol). És fill de Zeus i Leto, i el germà d’Àrtemis. També se’l coneix amb el nom de Febos per ser nét de la titànide Phoebe Té com a atributs la lira, les fletxes, el Sol i per últim el llor.
– βλἑπω την `ΑΡΤΕΜΙΣ, Ἄρτεμις “Àrtemis” (Diana en llatí) era la deessa de la caça, la castedat ( serà verge i eternament jove)i del regne animal. Filla del déu Zeus i de Latona i germana bessona d’Apol•lo. Va néixer a Delos, abans que Apol•lo, i tan aviat com va néixer va ajudar a venir al món el seu germà Té com a atributs l’arc, el buirac, i la lluna creixent.
– Βλέπω τὸν ΗΦΑΙΣΤΟΝ,Ηφαίστου “Hefest” (Vulcà en llatí) déu del foc i els metalls. Se’l representa com a un home lleig, coix, deformat, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar déu del foc i de la intel•ligència manual. Era fill de només Hera que l’hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Hefest tenia un temple a Atenes, al costat de l’àgora, el Teseion, i un altar propi a l’Erecteion. Té com a atributs el martell, les tenalles i l’enclusa.
– Βλέπω τὸν ΕΣΜΗΣ, Έρμῆς “Hermes” (Mercuri en llatí) déu del comerç, la missatgeria( ja que també era el missatger dels Déus Olímpics) i l’eloqüència. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d’Eudor. Té com a atributs les sandàlies, el barret alat i el caduceu.
– Βλέπω τὸν ΑΡΗΣ, Αρης “Ares” (Mart en llatí) déu de la guerra. Fill de Zeus i d’Hera. El seu orígen prové de l regió de Tràcia, i no era hel•lè com es creu. En tots els combats que té contra Atena, sempre en surt derrotat.Se li atribueix la força bruta i no la combinació d’intel•ligència i força, com alguns grecs preferien. Respecte, al tema amorós va tenir molt d’èxit, es va aparellar amb deesses (Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals i va tenir nombrosos fills, com ara; Eros, Fobos, i les Amazones.Té com a atributs el casca i les armes.
– βλἑπω την ΑΦΡΟΟΙΤΑ o ΑΦΡΟΙΤΗ,αφροδιτα o Αφροδιτη “Afrodita” (Venus en llatí) deessa de l’amor i la bellesa. El seu origen se sap que es quan Cronos va tallar els genitals a Urà, les gotes de sang que van caure al mar i de les ones fecundades va néixer la deessa.Era la deessa més bella de totes i quasi ningú es podia resistir als seus encants. Zeus la va humiliar fent-la enamorar d’un simple mortal, Anquises, de qui va tenir a Enees. Per ordre de Zeus, va ser l’esposa d’Hefest, un déu lleig i coix,al qual li va ser infidel tenint aventures amb Hermes i Ares, tenint amb aquest últim a Eros. Té com a atributs la petxina, el colom i la poma.
– βλἑπω την ΔΗΜΗΤΗΡ o ΔΗΜΗΤΡΑ ,Δημήτηρ o Δήμητρα “Demèter” (Ceres en llatí) deessa de l’agricultura i la fecunditat. Protectora del matrimoni, la llei sagrada, i de les estacions en un himne homèric. Mare de Persèfone, amb la qual se li atribueix la figura central dels misteris i il•lusions Té com a atributs les espigues de blat, el falç i el narcís.
– βλἑπω την ΠΕΡΣΕΦΟΝΗ, Περσεφόνη “Persèfone” (Prosèrpina en llatí) deessa de la mort i la renovació, també se’n diu que ho era dels inferns. Era filla de Zeus i de Dèmeter, que es va haver de casar amb Hades. Tenia el poder de fer passar els vius al regne dels morts només tallant-se un cabell. Té com a atributs les plantes( ja que era una dea de la natura anterior a plantar llavors i conrear plantes.) El mite del segrest era la causa de que Persèfone passes a ser una deessa de la natura a ser una deessa de l’inframón. Hades va aparèixer quan Persèfone collia flors amb algunes nimfes en un camp,la va segrestar i se la va endur. Hèlios que tot ho veia, va acabar explicant a Dèmeter el que havia passat. Aquesta mateixa durant 9 dies i 9 nits va estar buscant a a la seva filla, i no la va trobar, fins que amb ajut de Zeus va obligar a Hades a tornar-la, enviant a Hermes a que la rescatés. L’única condició que va posar per a alliberar Persèfone va ser que durant el trajecte no menges res, però Hades el va enganyar perque mengés sis llavors d’una magran, que aquesta la obligava a aque tornes cada anys un mes per cada llavor. Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació.)Quan Dèmeter i la seva filla eren juntes, la terra floria de vegetació.
– Βλέπω τὸν ΠΟΣΕΙΟΩΝ, Ποσειδών “Posidó” (Neptú en llatí) déu del mar i dels terratrèmols. Estava casat amb Amfitrite, van tenir un fill anomenat Tritó que era una barreja de persona i peix. Té com a atributs el trident i el cavall.Posidó va tenir relacions sexuals amb:
– Amimone amb la que va tenir el seu fill Naupli.
– Arne amb la qual va tenir els seus fills Èol i Beot.
– Celeno amb la qual va tenir els seus fills Licos i Eurípil.
– Keroessa amb la qual va tenir el seu fill Bizas.
– Chioné amb la qual va tenir el seu fill Eumolpos.
– Demèter amb la qual va tenir el seu fill Despina.
– Etra amb lq aual va tenir el seu fill Teseu.
– Gaia amb la qual va tenir el seus fills Anteu, Orió, i Caribdis.
– Líbia amb la qual va tenir els seus fills Agenor i Belos.
– Aretusa amb la qual va tenir el seu fill Abant.
– Βλέπω τὸν ΑΟΗΣ o ΑΙΑΗΣ,Αδης o Αἵδης (que significa invisble)“Hades, Plutó” (Plutó en llatí) déu del reialme dels morts i la fertilitat. Fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com la resta dels seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d’haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els ciclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava. Per això té aquest nom que en el sentit etimològic de la paraula significa invisible. Té com a atributs el gos Cèrber, el tron i la conucòpia.
– βλἑπω την ´ΕΣΤΙΑ,Ἑστία “Hèstia” (Vesta en llatí) deessa de la llar. Filla gran dels titans Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó o Apol•lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i d’ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Té com a atributs la flama.
– Βλέπω τὸν ΔΙΝΥΣΟΣ, Δινυσος -σου “Dionís, Bacos” (Bacus en llatí) ,també conegut com a Bacus: Βκχος. Déu de la vinya, el vi i el deliri místic. El mite del seu naixement és que era fill del déu Zeus i de Sèmele (una dona mortal). Sèmele va demanar a Zeus que li mostrés tot el poder que ell tenia, Zeus acceptant la petició d’aquesta, va començar a fer una exhibició de tot el seu potencial, Sèmele en veure tot el poder va morir de la por que sentia a causa dels trons i llampecs. Aleshores, Zeus sabent que Sèmele estava embarassada , va agafar-li el nadó que portava al ventre i se’l va cosir a la cuixa, al cap del sis mesos, va néixer Dionís. Té com a atributs els tirs, la flauta, el timbal i la pantera ja apart de ser déu de la vinya, el vi, el deliri místic també ho era del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Xaipete!
Els déus grecs:
Zeus: déu suprem de l’Olimp, el seu regne és el cel ( Júpiter en llatí).
Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (Juno en llatí).
Poseidó: germà de Zeus, déu del mar (Neptú en llatí).
Demèter: germana de Zeus, deessa de l’agricultura ( Ceres en llatí).
Hestia: germana de Zeus, deessa de la llar (Vesta en llatí)
Atenea: filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència ( Minerva en llatí).
Apol·lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (Apol·lo en llatí).
Àrtemis: filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça ( Diana en llatí).
Afrodita: deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma marina ( Venus en llatí).
Hefest: fill d’Hera, déu del foc i de l’artesania ( Vulcà en llatí).
Ares: fill de Zeus, déu de la guerra ( Mart en llatí).
Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (Mercuri en llatí).
XAIPETE!
Βλέπω τὀν Δια. ZEUS. En llatí Júpiter. És el dèu suprem, el dèu del cel i del poder absolut. Els seus atributs són l’aguila, el ceptre i el llamp.
Βλέπω τἠν ‘Hpαv. HERA. En llatí Juno. És la dea del matrimoni, està casada amb Zeus però aquest li és infidel. Els seus atributs són el paó i la diadema.
Βλέπω τἠν Άθηναv. Atena. En llatí Minerva. És la dea de la saviesa, la guerra, les arts i els oficis. Els seus atributs són l’oliba, l’olivera i ègida.
Βλέπω τὀν Ἀπολλον. Apol·lo o Febos. eN LLATÍ aPOL·LO O fEBUS. És el dèu de la bellesa i les belles arts, i els seus atributs són la lira, les fletxes, el Sol i el llor.
Βλέπω τἠν ‘Αρτεμιν. Àrtemis. En llatí Diana. És la dea de la cacera i la castedat, és la germana bessona d’Apol·lo. Els seus atributs són l’arc, el buirac i la lluna creixen.
Βλέπω τὀν ‘Ηφαιστοv. Hefest. En llatí Vulcà. És el dèu del foc i dels metalls. És el dèu més lleig de l’Olimp. Els seus atributs són el martell, les tenalles i l’enclusa.
Βλέπω τὀν ‘Επμηv. Hermes. En llatí Mercuris. És el dèu del comerç, de la missatgeria i de l’eloqüència. Els seus atributs són les sandàlies, el barret alat i el caduceu.
Βλέπω τὀν ‘Aρηv. Ares. En llatí Mart. Es el dèu de la guerra, la guerra sanguinària. El seus atributs són el casc i les armes.
Βλέπω τἠν ‘Aφροδιτην. Afrodita. En llatí Venus. És la dea de l’amor i la bellesa. Els seus atributs són la petxina, el colom i la poma.
Βλέπω τἠν Δημητρα. Demèter. En llatí Ceres. És la dea de l’agricultura i la fecunditat. Els seus atributs són les espigues de blat, la falç i el narcís.
Βλέπω τἠν Περσεφονην. Persèfone. En llatí Prosèrpina. És la dea de la mort i la renovació. El seu atribut són les plantes.
Βλέπω τὀν Ποσειδωνα. Posidó. En llatí Neptú. És el déu de la mar i els terretrèmols. Els seus atributs són el trident i el cavall.
Βλέπω τὀν πλοúτωνα. Hades, Plutó. En llatí Plutó. És el déu de la reialme dels morts i la fertilitat. Els seus atributs són els gos Cèrber (qui vigila l’inframón), el tron i la cornucòpia.
Βλέπω τἠν Ἐστíαν. Hèstia. En llatí Vesta. És la dea de la llar. El seu atribut és la flama.
Βλέπω τὀν Διονυσον. Dionís o Bacó. El seu nom en llatí és Bacus. Es el déu de la vinya, el vi i el deliri místic. Els seus atributs són els tirs, la flauta, el timbal i la pantera.
Xaipete!!
Els grecs eren molt religiosos, pero a diferència de nosaltres eren politeístes. Aquests van ser els principals déus de l’antiga grècia:
-Βλέπω ZEUS (en llatí Júpiter): déu suprem, déu cel. El seu atribut és el àguila, el raig, el ceptre i el tron.
-Βλέπω Posidó (en llatí Neptú): Déu del mar i de les aigües i també dels terratrèmols. El Seu atribut ésel cavall i el trident
-Βλέπω HADES (en llatí Plutó): Déu del món subterrani i dels morts. El Seu atribut és el xiprer i el gall.
-Βλέπω APOLO (Apol•lo en llatí): Déu de les arts, l’endevinació, la medicina, la llum i el sol. El Seu atribut és a lira, l’arc i les fletxes.
-Βλέπω Hefest (en llatí Vulcà) Déu del foc artesà, la tècnica i els metales. El seu atribut és la farga i el martell.
-Βλέπω ARES (en llatí Mart ) Déu de la guerra. El seu atribut, com és obvi amb el seu càrrec com a déu, és el casc i les armes.
-Βλέπω DIONÍS (en llatí Bacus) Déu del vi i el banquet, de la festa i del teatre. El Seu atribut és la vinya i l’heura.
Βλέπω HERA (en llatí Juno) Consort de Zeus, protegeix el matrimoni i de la llar, però va ser enganyada en varies ocasions pel seu marit. El Seu atribut és la diadema i el paó.
-Βλέπω ATENEA (Minerva a llatí) Deessa de la saviesa i de la guerra defensiva. També d’algunes arts i tècniques. El Seu atribut és el casc, l’oliba i l’olivera.
-Βλέπω DEMÉTER (en llatí Cere) Deessa de l’agricultura. El Seu atribut són les espigues i el falç
-Βλέπω AFRODITA (Venus en llatí) Deessa de l’amor i la bellesa femenina. El seu atribut és el el colom, la poma i la conquilla
-Βλέπω ARTEMIS (en llatí Diana) Deessa de la naturalesa i els animals salvatges. També de la caça. El Seu atribut és el l’arc, el buirac, la lluna i el cérvol.
-Βλέπω HESTIA ( a llatí Vesta) Deessa de la llar i el foc patri. El Seu atribut és el la torxa.
-Βλέπω HERMES (en llatí Mercuri) Déu missatger dels déus, protector del comerç de viatgers i lladres. El seu atribut eren les sandàlies amb ales, barret, caduceu. El podem veure representat en la estàtua de davant la estació de Mataró.
Xaipete!!
En la religio dels deus com ben sabreu no creien en un sol deu, eran politeistes i cada deu tenia un ambit diferent, aquets eren els deus principals:
-Βλέπω τὀν Δια. ZEUS. En llatí Júpiter. És el dèu suprem, el dèu del cel i del poder absolut. Els seus atributs són l’aguila, el ceptre i el llamp.
– βλἑπω την ῎ΗΡΑ,Ἥρα “Hera” (Juno en llatí) deesa del matrimoni. Esposa de Zeus i mare d’Hebe, Eris, Hefest, Ares i Ilitia. Era la deessa del matrimoni. Es caracteritza per la fúria i l’ànsia de venjança causades per les constants infidelitats del seu marit. Té com a atributs el paó(perquè en les seves plomes porta els cent ulls d’Argos) i la diadema.
– Βλέπω τὸν Δία. ῞ΗΦΑΙΣΤΟΣ,῞Ηφαιστος ” Hefest” (Vulcà, en llatí) és fill de Zeus i d’Hera. Hefest és representat com un home lleig amb el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar déu del foc. Els seus atributs són el martell i les tenalles.
-Βλέπω AFRODITA (Venus en latín) Diosa del amor y la belleza femenina. El Sede atributo es el La paloma. La manzana. La concha
-Βλέπω ARTEMIS (Diana en latín) Diosa de la naturaleza y los animales salvajes. También de la caza. El Sede atributo es el El arco y el carcaj. La luna. El ciervo.
-Βλέπω HESTIA (Vesta en latín) Diosa del hogar y el fuego patrio. El Sede atributo es el La antorcha.
-Βλέπω HERMES (Mercurio en latín) Dios mensajero de los dioses, protector del comercio de viajeros y ladrones. . El Sede atributo Sandalias aladas. Sombrero. Caduceo.
-Βλέπω τἠν Άθηναv. Atena. En llatí Minerva. És la dea de la saviesa, la guerra, les arts i els oficis. Els seus atributs són l’oliba, l’olivera i ègida.
– Βλέπω τὸν ΑΟΗΣ o ΑΙΑΗΣ,Αδης o Αἵδης (que significa invisble)“Hades, Plutó” (Plutó en llatí) déu del reialme dels morts i la fertilitat. Fill de Cronos i Rea, i germà de Zeus, Posidó, Hera, Hèstia i Demèter. Com la resta dels seus germans, va ser devorat pel seu pare just després d’haver nascut, però va ser alliberat per Zeus. Durant la guerra contra els titans, Hades va lluitar al costat dels seus germans i els ciclops el van armar amb un casc fet per Hefest que el feia invisible quan se’l posava. Per això té aquest nom que en el sentit etimològic de la paraula significa invisible. Té com a atributs el gos Cèrber, el tron i la conucòpia.
-Βλέπω τὸν Δία. ΠΟΣΕΙΔΩΝ, Ποσειδὣν ” Posidó” ( Neptú en llatí) era el déu dels oceans. Malgrat que va ser el rei dels mars, solia moure’s amb una quàdriga impulsada per dofins. Els seus atributs són el cavall i el trident. Estava casat amb Amfitrite. Té com a conceptes el mar i els terratrèmols.
Robert, ja ho he explicat una pila de vegades. Per què continues posant Βλέπω τὸν Δία enlloc del nom del déu en acusatiu?
Xaipe!!
Els déus grecs en l’antiga ceràmica grega:
Zeus/Júpiter : déu suprem de l’Olimp, el seu regne és el cel.
Hera/Juno : esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni.
Poseidó/Neptú : germà de Zeus, déu del mar.
Demèter/Ceres : germana de Zeus, deessa de l’agricultura .
Hestia/Vesta : germana de Zeus, deessa de la llar (Vesta en llatí)
Atenea/ Minerva : filla de Zeus, deessa de les arts i de la guerra i de la intel·ligència.
Apol·lo/aPOL·LO O FEBUS : fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina
Àrtemis/Diana : filla de Zeus i germana d’Apol·lo, deessa de la caça.
Afrodita/Venus : deessa de l’amor i de la bellesa, nascuda de l’escuma marina
Hefest/Vulcà : fill d’Hera, déu del foc i de l’artesania .
Ares/Mart : fill de Zeus, déu de la guerra .
Hermes/Mercuris: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers .
Haire!
-Βλέπω τἠν Δία (en llatí Júpiter): pare dels déus, déu del cel. El seu atribut és el àguila, el raig, el ceptre i el tron.
-Bλέπω τἠν ‘Hpαv. HERA (En llatí Juno) És la dea del matrimoni, està casada amb Zeus però aquest li és infidel. Els seus atributs són el paó, la diadema i la família o la llar.
-βλέπω τήν Άθηναv Atena ( Minerva en llatí) és la deesa de la saviesa, guerra, arts i oficis, el seu atribut, és l’oliba, la olivera i l’ègida.
-Βλεπω τήν ‘Aφροδιτην Afrodita (Venus) Deesa de l’amor i la bellesa.Els seus atributs són les petxines, els coloms i les pomes.
-Βλέπω τòv Δία. ΠΟΣΕΙΔΩΝ, Ποσειδὣν ” Posidó” (Neptú, en llatí) Déu del mar i de les aigües, també de la terra en moviment com els terratrèmols. Els seu atributs són el hipocamp i el trident.
-Βλέπω τòv ARES (en llatí Mart ) Déu de la guerra. El Seu atribut és el casc. Les armes.
-Βλέπω τἠν Δημητρα. Demèter.( Ceres ).Dea de l’agricultura i la fecunditat. Els seus atributs són les espigues de blat i la falç.
-Βλέπω τὀν Διονυσον.( Dionís o Bacó, en llatí és Bacus). Es el déu de la vinya. Els seus atributs són els tirs, la flauta i el timbal.
Βλεπω την Έστίαν (en llatí Vesta). Atribut: flama
Βλεπω την Δημήτρδ (en llatí Ceres). Atribut: espigues de blat, falç, narcís
Βλεπω τον Αιδην (en llatí Plutó). Atribut: gos Cèrber, tron, cornucòpia
Βλεπω την ‘Ηραν (en llatí Juno). Atribut: paó, diadema
Βλεπω τον Ποσειδωνα (en llatí Neptú). Atribut: trident, cavall
Βλεπω τον Δία (en llatí Júpiter). Atribut: àguila, ceptre, llamp
Βλεπω την Αθεναν (en llatí Minerva). Atribut: òliba, olivera, ègida
Βλεπω την Αρτεμισα (en llatí Diana). Atribut: arc, buirac, lluna creixent
Βλεπω τον Απολλον (en llatí Febus). Atribut: lira, fletxes, Sol, llor
Βλεπω την Αφροδιτην (en llatí Venus). Atribut: petxina, colom, poma
Βλεπω τον Διόνυσον (en llatí Bacus). Atribut: tirs, flauta, timbal, pantera
Βλεπω τον Έρμήν (en llatí Mercuri). Atribut: sandàlies, barret alat, caduceu
Βλεπω την Περσεφόνην (en llatí Prosèrpia). Atribut: plantes
Βλεπω τον Αρην (en llatí Mart). Atribut: casc, armes
Βλεπω τον Ήφαιστον (en llatí Vulcà). Atribut: martell, tenalles enclusa
Βλεπω την Ηβην (en llatí Joventut). Atribut: poder sobre la joventut