Prometeu a la ràdio

Hola bon dia, som la Paula Franco i l’Alma Bergel i us parlem des de ràdio Premià de Mar, 95.2. La nostra intenció durant els pròxims minuts és endinsar-nos d’una forma minimalista en el món de la mitologia clàssica o grecoromana.

I digues Alma, per què parlarem sobre mitologia?

La mitologia és un àmbit del qual pocs hem sentit parlar i creiem en la rellevància d’aquest tema, per això hem decidit enfocar el nostre Treball de Recerca en descobrir l’impacte i alhora la pervivència que té la mitologia clàssica en l’art i en la literatura actual. Per a què els nostres radiooients no perdin el fil en aquesta secció radiofònica, explica’ns Paula. De quina manera poden seguir el progrés del nostre treball.

Com bé dius Alma, heu de saber que hem decidit trencar amb el cotidià, fent el nostre Treball de Recerca en format digital, és a dir, un bloc on penjarem tota la informació amb imatge i vídeos. Aquest mètode permet que tot el món pugui accedir a veure el nostre treball quan i on vulgui.


També s’ha de dir que la nostra tutora Margalida Capellà va ser la que ens va donar a conèixer la cultura clàssica i ens va endinsar en el món de la mitologia, A més, gestiona dos blocs de gran reconeixement en l’àmbit nacional: El Fil de les Clàssiques i Aracne Fila i Fila. Entre altres com: La Cinta de Nike o L’Empremta d’Orfeu. I bé Paula, què ens pots explicar sobre la mitologia clàssica?

La mitologia clàssica o grecoromana és un conjunt de mites i llegendes. Els personatges d’aquests mites són déus i herois de l’Antiga Grècia. S’ha de saber que els mites grecs intenten explicar els orígens del món i narren la vida d’aquests personatges mitològics, és a dir, ficticis. A més, cada mite deixa una moralina. Normalment, els mites ens relaten o expliquen la història d’un personatge el qual no hauríem de tenir com a refent.

També cal dir que hi han moltes películes, cançons i publicitat amb referents clàssics o que parteixen d’un mite. Per exemple la pelicula de Troia on es porta a la gran pantalla l’história de la Ilíada d’Homer o Furia de Titans que és la adaptació de la Odissea d’Homer.

-O relacionat amb la publicitat també trobem molts referents a un artícle present al blog Aracne fila i fila on apareixen anunciades marques com Nike, la mermelada Helios, el sabó Magno, Versace que té la figura de la Medusa o les maquinetes d’afeitar Venus entre d’altres.

-Però dins de la mitologia s’amaguen diferents àmbits i nosaltres hem decidit centrar-nos en un en concret, l’amor. L’amor com podeu imaginar no es pas un tema concret, dins de la paraula amor s’amaguen una infinitat de maneres d’estimar. Per poder començar a parlar d’amor, i d’amor a la mitologia, hauriem de començar per parlar sobre Prometeu i el seu amor filantropic. Digue’ns Paula qui és Prometeu i perquè començem parlant d’ell si parlem d’amor a la mitologia?

-Entre les dues crec que podrem fer un breu resum del mite de Prometeu. Abans de que res es pogués considerar existent, el poeta grec Hesíode ens mostra el Caos que és la primera manifestació de l’univers. El caos és un espai obert i infinit envoltat d’una densa foscor. D’ell nasqueren d’entre altres Gea(Terra), considerada la mare universal, i aquesta unida amb Urà(Cel) engendrà els tres Ciclops, els tres Hecatonquirs i els dotze Titans.

-Prometeu era un d’aquests dotze Titans i se’l considera creador de l’espècie humana, a la qual hauria creat mollejant amb argila. En tot cas, Prometeu és ben bé considerat el benefactor de la humanitat per la seva filantropia, el seu amor per l’home.

Tot comença durant un sacrifici on Prometeu havia de repartir en dos un bou. A un costat va posar tota la carn i els òrgans tapats amb la pell de l’animal, i a l’altre va posar tots els ossos embolcallats amb grassa. Aleshores va fer escollir a Zeus la seva part i els mortals es quedarien la restant. Zeus va escollir la part dels ossos i la grassa afavorint així als mortals. Al adonar-se de l’engany Zeus va sentir un gran rancor i ràbia per Prometeu i pels humans i va decidir castigar als homes prenent-lis el foc. Enfront d’aquest acte de venjança per part del Déu, Prometeu va decidir robar el foc del carro del Sol i entregar-lo als homes. Zeus al descobrir aquesta doble ofensa, el va castigar durament encadenant-lo al Caucas amb cadenes de bronze. Allà cada dia l’envià una àguila que li devorava feroçment el fetge tots els dies, mentre que a la nit se li regenerava per patir la tortura novament.

-Però la venjança no s’acabà aquí, per venjar-se de la humanitat, Zeus amb ajuda d’Hefest va crear Pandora, la primera dona. Totes les divinitats li atorgaren presents i qualitats. Hefest l’havia mollejat a imatge de les deesses mortals i Zeus la destinava per al castic de la raça humana. Per tant, Pandora va ser el regal que els deus van donar a l’home per la seva desgràcia. I fins aquí teniu un petit resum del que seria el mite de Prometeu.

-Paula crec que ara és hora que recitem un poema que tinc per aquí de Salvador Espriu on mitjançant una metàfora es fa al·lusió al mite de Prometeu.

El somni de llibertat esdevé la cadena

que em lliga ja per sempre al meu cant dolorós.

M’he compadit dels homes, de la freda tritesa

de l’estrany temps dels homes endinsats en la mort,

i els portava cristall i remor de paraules,

clarosos noms que diuen els vells llavis del foc.

Àguila, vinguda del naixement del llamp,

d’on veus com és pensada la blancor de la neu,

cerca, per a la llum, la més secreta vida:

per al sol, palpitant, tota nua la vida.

Obriràs amb el bec eternament camins

a la sang que ofereixo com a preu d’aquest do.

-Aquest poema de Salvador Espriu relaciona a Prometeu, que és lligat al Caucas castigat per Zeus, amb com estava reprimida i silenciada la societat durant la guerra civil.

Prometeu va ser castigat per haver sostret el foc sagrat que és símbol de la saviessa, l’art i l’esperit d’iniciativa de la societat i això s’assembla a la falta de llibertat i expressió que es va patir durant la guerra, on es volia acabar amb les diferents cultures i silenciar a aquells que volien obrir els ulls als ignorants.

-I bé, Alma, crec que després d’aquesta intensa i divertida sessió a la ràdio es hora de marxar i donar pas als nostres oients a què busquin per casa seva tot allò que van veure un dia relacionat amb la mitologia i no van voler-hi fer cas.

-És cert, ara marxem però la mitologia i tot el que podeu saber sobre aquesta encara està allà. Moltes gràcies per escoltar-nos, fins al pròxim programa i ens veiem al nostre bloc, El fil del mite grec. Us hem acompanyat Alma Bergel, Paula Franco i Enric Miquel Gómez.

L’àudio de la secció radiofònica:

Aquest article s'ha publicat dins de Amor filantròpic, General i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Prometeu a la ràdio

  1. Retroenllaç: Ampliem el fil a la UB | Aracne fila i fila

  2. Retroenllaç: Prometeu i Pandora | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *