Horòscop

És un mapa celest que conté la posició dels astres, en un moment determinat, que els astròlegs utilitzen per a fer prediccions. Generalment es refereix al moment del naixement d’una persona, però també pot referir-se al moment en què s’inicia un projecte empresarial, es té una idea especial, es realitza un casament, comença un viatge, etc. El terme deriva del grec ὥρα (hora), i σκοπέω (examinar). L’horòscop consta d’una circumferència dividida en 360°, repartits en 12 sectors de 30°, a cadascun dels quals correspon un signe zodiacal, i s’indica les posicions planetàries en el moment estudiat i l’hora del dia en què tingué lloc l’esdeveniment que es vol estudiar. La interpretació de la posició dels astres també s’anomena carta astral. En ella no només es sap el que li pot passar a una persona en un futur sinó que va més enllà, mostra els defectes i virtuts d’una persona.

Carta astral

Publicat dins de General, Lèxic | Etiquetat com a | 1 comentari

Astrologia

L’astrologia és la ciència que intenta relacionar les característiques d’una persona amb la posició dels astres en el moment del seu naixement. Les persones que estudien l’astrologia sostenen que les posicions dels astres tenen relació amb els trets de la personalitat d’una persona, amb els esdeveniments importants de la seva vida i amb les seves característiques físiques. La paraula «astrologia» significa ‘estudi dels astres’. Prové del grec  άστρολογία , de άστρον (estrella)  i λόγος (paraula, estudi).

Publicat dins de General, Lèxic | Etiquetat com a | 1 comentari

Mite i mitologia

Començarem per saber què és un mite mitjançant l’explicació que Jostein Gaarder ha introduït al seu llibre El món de Sofia:

Per filosofia entenem la nova manera de pensar que va sorgir a Grècia aproximadament sis-cents anys abans de Crist. Fins aleshores, la gent només havia trobat resposta a les seves preguntes en algunes religions. Aquestes explicacions es van transmetre de generació en generació a través dels mites. Un mite és una història sobre déus que pretén explicar per què la vida és com és. […]

També a Grècia hi havia una visió mítica del món quan arrencava la filosofia. Les històries dels déus grecs es van transmetre de generació en generació durant segles. […]

Al voltant del 700 aC, Homer i Hesíode ja havien escrit bona part de la mitologia grega. Això va crear una situació nova. Els mites, ara, estaven escrits, i era possible parlar-ne.

Els primers filòsofs grecs van criticar la mitologia d’Homer perquè pensaven que els déus que havia imaginat s’assemblaven massa als humans, i eren igual d’egoistes i traïdors. Per primera vegada es va dir que els mites eren només imaginacions humanes. (pàg. 27-31)

 

La paraula mite prové del grec “mythos” que vol dir “paraula, conte, notícia, faula “. Així doncs, un mite és una història que explica oralment notícies o fets fantàstics . És precisament aquest caràcter oral el que fa que hi hagi versions diferents d’un mateix mite.

Les històries mítiques dels pobles antics tenen com a temes principals l’origen del món, dels déus i dels homes, dels pobles o de les races, dels animals, de les plantes i els minerals dels astres, dels costums de la societat, del món dels morts, ….. És a dir, tracten tot allò que la humanitat ha intentat sempre de saber: d’on venim, què som, on anem, per què som aquí, què hi ha després de la mort, per què les coses són com són, …..
El mite no solament és una explicació del món que ens envolta, sinó també una interpretació d’aquest món i un sistema que pretén ordenar l’univers tant físic com humà per tal que sigui comprensible. El mite és, per tant, un mode de pensament.

El terme grec mythologia és compost de dues paraules: mythos (μῦθος), que en grec clàssic significa paraules amb actes i logos (λόγος), que en grec clàssic significa parlar. El terme mitologia fa referència a un un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Els temes es basen en explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants. La mitologia es troba en la base de la majoria de religions.

El terme mitologia s’aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana. Actualment, moltes de les grans religions són monoteistes a diferència del que succeïa a l’antiguitat, quan diverses religions importants eren politeistes. Generalment, la mitologia admet l’existència d’un déu i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els àngels o els esperits), si bé hi ha alguna religió –com per exemple el budisme– que nega explícitament la idea d’un déu antropomòrfic; malgrat això, sí que admet l’existència d’alguna entitat sobrenatural.

Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir quant a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religió grega antiga els déus tenien, un comportament “arbitrari” i “desordenat”. La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.

Pintura “Medusa” de Jacek Malczewski a la Lviv National Art Gallery

 

 

 

Publicat dins de General | 2 comentaris

Óssa Menor

L’Óssa Menor és una de les constel·lacions més conegudes de l’hemisferi nord. Consta de set estrelles amb forma de carro; quatre formarien el que és la part profunda del carro i les altres tres serien el mànec del carro. L’element més conegut de l’Óssa Menor és l’estrella Polar, que està situada en la prolongació de l’eix de la Terra, assenyalant el pol nord geogràfic, per la qual cosa els navegants l’han fet servir com a punt de referència en les seves travessies.  L’estrella més brillant és α Ursae Minoris. L’Óssa Menor en llatí és Ursa Minor (Μικρά Ἂρκτος).

File:Ursa Major & Minor.gifConstel·lació de l’Óssa Menor


Mite de l’Óssa Menor:

Hi ha diferents versions sobre el mite de l’Óssa Menor, el cosmògraf alemany Petrus Apianus (1495-1522) creia que es tractava de les Hespèrides (Ἑσπερίδες), unes nimfes filles del tità Atlas (considerat el primer astrònom), anomenades: Egle, Eritia, Aretusa, Hèstia, Hespera, Hesperaretusa i Hespèria. Elles van conrear en la muntanya Atlas les tres pomes d’or que més tard la deessa Gea regalaria a la dea Hera pel seu matrimoni amb Zeus, el déu suprem. Un altre mite diu que seria Fènice, transformada en óssa per Àrtemis després d’haver estat seduïda per Zeus. Aquest relat és molt similar al de Calisto, que va ser catasteritzada en l’Óssa Major i per això alguns autors creuen que originalment va haver un relat amb dos Catasterismes d’un mateix personatge (Zeus hauria convertit Calisto en l’Óssa Major i posteriorment Àrtemis l’hauria convertit en l’Óssa Menor). En una altra versió, es diu que es tractava de Cinosura, dida de Zeus i nimfa del Mont Ida. Cinosura hauria alletat Zeus, mentre s’amagava del seu pare Cronos i Zeus agraït l’hauria ascendit al cel quan  aquesta va morir.

Quadre “El jardí de les Hespèrides” d’Albert Herter

Publicat dins de Constel·lacions, General, Mitologia | 10 comentaris

Hola, observadors i observadores del cel!

Si aixequeu els ulls al cel, a partir d’ara hi veureu mites gràcies a aquest treball de la Irina i l’Andrea Balart, alumnes de grec i de llatí de l’institut Premià de Mar!

Prova definida

Publicat dins de General, Presentació | Deixa un comentari