Començarem per saber què és un mite mitjançant l’explicació que Jostein Gaarder ha introduït al seu llibre El món de Sofia:
Per filosofia entenem la nova manera de pensar que va sorgir a Grècia aproximadament sis-cents anys abans de Crist. Fins aleshores, la gent només havia trobat resposta a les seves preguntes en algunes religions. Aquestes explicacions es van transmetre de generació en generació a través dels mites. Un mite és una història sobre déus que pretén explicar per què la vida és com és. […]
També a Grècia hi havia una visió mítica del món quan arrencava la filosofia. Les històries dels déus grecs es van transmetre de generació en generació durant segles. […]
Al voltant del 700 aC, Homer i Hesíode ja havien escrit bona part de la mitologia grega. Això va crear una situació nova. Els mites, ara, estaven escrits, i era possible parlar-ne.
Els primers filòsofs grecs van criticar la mitologia d’Homer perquè pensaven que els déus que havia imaginat s’assemblaven massa als humans, i eren igual d’egoistes i traïdors. Per primera vegada es va dir que els mites eren només imaginacions humanes. (pàg. 27-31)
La paraula mite prové del grec “mythos” que vol dir “paraula, conte, notícia, faula “. Així doncs, un mite és una història que explica oralment notícies o fets fantàstics . És precisament aquest caràcter oral el que fa que hi hagi versions diferents d’un mateix mite.
Les històries mítiques dels pobles antics tenen com a temes principals l’origen del món, dels déus i dels homes, dels pobles o de les races, dels animals, de les plantes i els minerals dels astres, dels costums de la societat, del món dels morts, ….. És a dir, tracten tot allò que la humanitat ha intentat sempre de saber: d’on venim, què som, on anem, per què som aquí, què hi ha després de la mort, per què les coses són com són, …..
El mite no solament és una explicació del món que ens envolta, sinó també una interpretació d’aquest món i un sistema que pretén ordenar l’univers tant físic com humà per tal que sigui comprensible. El mite és, per tant, un mode de pensament.
El terme grec mythologia és compost de dues paraules: mythos (μῦθος), que en grec clàssic significa paraules amb actes i logos (λόγος), que en grec clàssic significa parlar. El terme mitologia fa referència a un un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Els temes es basen en explicar l’origen de l’univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants. La mitologia es troba en la base de la majoria de religions.
El terme mitologia s’aplica més sovint a llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana. Actualment, moltes de les grans religions són monoteistes a diferència del que succeïa a l’antiguitat, quan diverses religions importants eren politeistes. Generalment, la mitologia admet l’existència d’un déu i de diverses criatures mitològiques i espirituals (com els àngels o els esperits), si bé hi ha alguna religió –com per exemple el budisme– que nega explícitament la idea d’un déu antropomòrfic; malgrat això, sí que admet l’existència d’alguna entitat sobrenatural.
Els déus gairebé sempre són un exemple a seguir quant a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religió grega antiga els déus tenien, un comportament “arbitrari” i “desordenat”. La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, no sempre tenen un origen i un contingut religiós.
Pintura “Medusa” de Jacek Malczewski a la Lviv National Art Gallery
APOD